Proposta Gabriel Alomar Urbanisme Palma

1. PROPOSTA GABRIEL
ALOMAR

2. • 1939 encara s’obrien alguns carrers de l’eixampla de 1901
• Postguerra: 1r Pla Urbanístic de concepció global segons l’estatut municipal
1924.
- Un concurs públic regulava que els projectes incloguessin:
- reforma interior
- revisió eixamples
- incorporació legal i urbanística de les poblacions satèl·lits
Palma guanyà: Pla General d'Alineacions i Reforma Gabriel Alomar
- Segon eixample Palma aprovat 1943
Grau estat deteriorament físic ciutat antiga Tractament diferenciat
12 reformes parcials que afectaven a 276.676m2
CONTEXTUALITZACIÓ
requeria

3. FIGURA 6. Plan General de Alineaciones y Reforma de Palma:
reformas interiores
FUENTE: Alomar (2000: 50-51)

4. 4 tipus d’intervencions principals:
1) Circulatòria
2) Higiènica
3) Estètica
4) Històrico-artística
1) Circulatòria: prolongació cap a l’interior l’eixampla
“abriendo vías de penetración y enlazando entre sí puntos actualmente
incomunicados”
- Carrer de Jaume III, l'únic que es va portar a terme.
- Projectà viaducte volat del carrer de San Miquel
- Projectà l’obertura de vies rapides pels barris del Socors i de Sa Gerreria
els quals s’havien de sanejar amb un resultat negatiu sobre l’entramat
arquitectònic i urbanístic.

5. Projeccions

6. 2) Higiènica: Demolicions i reedificacions
Obrir carrers
Esbucar barris degradats
“reconstruyendo zonas que se hallan en malas Condiciones”.
Actuacions en el del Puig de Sant Pere
l’Islum de la Ciutat
Sa Calatrava.
Reclamaven una renovació total, que no es realitzà.
Higiènica- Circulatòria:
Obrir carrers
-Integrar ciutat urbana-Ciutat antiga amb la trama de l’eixample de 1901
-Continuar els carrers que convergien amb la plaça Major.

7. Urbanització i edificació eixample a ritme molt lent
Revisió deficiències eixample anterior
3) Estètica: Amplis carrers.
Estilisme grandiloqüent postguerra
“dignificando ambientes urbanos”:
- Regularització de la plaça Major o antiga plaça del mercat
- L’escalinata monumental entre aquesta, a la part alta de la ciutat.
- El passeig de la Rambla, a la ciutat baixa.
4) Econoòmics:
“valorizando o revalorizando zonas decaídas o de poco valor:
- S’urbanitzà el tram entre el carrer Jaume III i
- El passeig Mallorca
- Proposà rehabilitar la barriada de Sa Calatrava.
“Se respeta en absoluto todo lo que tiene valor histórico-monumental o típico, y
en general el ‘carácter’ de la ciudad, cuyo estilo y cuya escala no se
desvirtúan”.

8. Fig. 3. Urbanització de la zona del passeig Mallorca proposada pel Pla Alomar, 19 3
Alomar volia mantenir la
centralitat de l’àrea històrica, i
evitar que la població benestant
es desplacés per la dificultat de la
circulació rodada i per la manca
d’àrees representatives i
l’existència d’altres força
degradades.
Una de les actuacions més
destacades es va concretar tot
just en la creació de la
urbanització de l’àrea que
discorre entre el carrer de
Jaume III i el passeig Mallorca

9. Però:
- De les dotze reformes que planificà, entre mitjans de la dècada dels
quaranta i durant la següent
- Sols es començaren a executar
- la del carrer Jaume III, que s’integrava amb la nova urbanització del
sector oest
- - la remodelació de l’àrea del nou mercat de l’Olivar.
Més endavant, s’emprendrien alguns dels projectes, més o manco modificats:
- Laterals del passeig Mallorca, destacant el front esquerra mirant a la mar
d’alçàries regulars, fidel al projecte d’Alomar
- La reforma de la plaça Major i l’escalinata d’enllaç entre aquesta i el passeig
de la Rambla.
- Urbanització i edificació eixample a ritme molt lent
- Revisió deficiències eixample anterior

10. Complexitat:
El procés urbanitzador de l'extraradi :
- Molts propietaris, aprofitant-se del buit legal que inundava als terrenys situats
fora dels límits de l'eixample, van edificar en l'exterior del perímetre.
Com a conseqüència, al mateix temps que es construïa l'eixample estaven
apareixent nuclis en l'extraradi sense cap tipus de servei urbanístic i fora de
tota regulació.
A aquest fenomen Alomar el va denominar de: «pseudo-urbanització»
Al moment de la redacció del mateix aquestes zones ocupaven un àrea tan gran
com la del propi eixample oficial.
- Ravals eren el lloc d'assentament d'aquella població obrera que, davant les
dificultats d'accés a l'habitatge a la ciutat, van haver d'optar per residir en
assentaments irregulars perifèrics.
- Però darrere de totes aquestes urbanitzacions estaven els interessos dels
propietaris del sòl, abans agrícola, que van multiplicar el valor dels seus
terrenys en adquirir la categoria de solar urbà.

11. La conjunció de les obres del "pla Alomar" (Pla d'Ordenació Urbanística de Palma),
amb la històrica nevada de 1956,

12. La revisió de l'eixample d’Alomar va augmentar el límit de l'eixample a
les zones de l'extraradi edificat.
En la seva particular classificació del sòl, Alomar va distingir dues zones:
- la urbana
- la rural: permanentment verda, seria el que en l'actualitat denominem
sòl no urbanitzable o rústic.
La resta del territori, l'agrícola, on en cap cas podien autoritzar-se noves
parcel·lacions i on aquelles edificacions permeses no podien cobrir un
màxim del 4% del solar (Seguí, 1990).
És més, Alomar va deixar molt clar en la memòria del pla que no eren de
preveure futures urbanitzacions a la zona rural.
En el cas que el cens de població se saldés amb un creixement
demogràfic important, abans que promocionar nous espais residencials
exteriors caldria cobrir els sectors no edificats de la zona urbana.

13. Quant a les qüestions circulatòries:
- Alomar considerava que els plantejaments de Calvet eren els correctes.
- Va afegir altres importants actuacions essencials en l'estructura i la imatge de la
Palma actual:
- La planificació de la Via de Cintura, en l'arc semicircular de la qual quedava
integrada tota la ciutat
- Carretera que, seguint la configuració de la costa, constitueix l'origen de
l'actual Passeig Marítim.
- El seu pla també va rectificar la carretera de Llucmajor.
Un dels aspectes més interessants per a la millora de l'eixample no
estava en la proposta primitiva.
La incorporació es va produir després dels estudis d’Alomar en el
Massachusetts Institute of Technology.
Problema de l'habitatge i, sobretot, a la nucleització social de
l'eixample i la zonificació.
-El fonamental consistia a donar major rellevància als anomenats
grups socials primaris, especialment al «grup veïnal». (Seguí, 1990).

14. - Palma es va situar en l'avantguarda del planejament urbà a Espanya.
* L'arquitecte Ribas Piera va afalagar l'esforç d’Alomar ressaltant que, gràcies al
seu treball, Palma va ser la primera ciutat espanyola a aprovar un pla segons «el
modern estil» basat en el racionalisme encara que amb alguns elements
organicistes (Ribas, 1971).
- La seva proposta d'alineacions i reforma interior recorda les actuacions del
segle XIX.
- El seu pla no es va oposar a l'especulació urbanística i va afavorir els interessos
de les classes més privilegiades.
- El problema de l'habitatge i el reallotjament va ser para ell alguna cosa
secundari.
- Pla vigent a Palma durant tota la postguerra i els inicis del primer boom
turístic (González, 2005).
- El nivell d'execució no va ser l'esperat.
- La situació econòmica i social de la dècada dels 1940 no era l'adequada
per dur a terme ambicioses inversions d'ordenació urbana.
- Aquest pla no tenia la capacitat legal i tècnica suficient per frenar
CONSEQÜÈNCIES POSTITIVES
CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES