1. Montse Busquet Alfaro
2nA
Professora/or: Maria
Ies Llúis Domenech i Montaner
2010/2011

2. • Mineral:
• Els minerals són substàncies d’origen naural, inorgàniques, sòlides,
cristal·lines i amb una composició química definida.Un mineral a de
constar de diferents punts per ser-ho, que ha de ser:
• Natural: S’ha originat a la naturalesa
• Inorgànica: No conté enllaços rics en energia i no sol esta format de © i
(H)
• Cristal·lina: És quan els seus àtoms estan ordenats seguint un model
geometric. Ex. Vèrtex, Aresta i Cara.
• Per ser un mineral a de complir totes aquestes condicions

3. • Mineral:
• Els minerals han de tenir una
condició que la necessiten tenir
per ser un cristall,
• Han de ser de la naturalesa, sense
utilitat de l’home.
• Ha de ser inorgànica, que no te
enegia, ni © ni (H).
• Els àtoms del mineral han de estar
estructurals amb estructura
geometrica.
• - Han de tenir aresta, cara i
vèrtex.
• Han de complir aquestes
condicions.
• Roca:
• Les roques generalment es troben
en la natura en grans quantitats i
ocupant grans extensions.
• Les roques estàn formades per
mes d’un mineral.
• Si es monomineral que ocupi grans
extencions.
• Però tenim un ejemple, el marbre
es un monomineral.
• Han de complir aquestes
condicions, però també com he
dit ni han de excepcions.

6. • Mena de metall: Plom
• Brillentor: Metalica
• Color: Gris de plom
• Color de la ratlla: Negra grisocea, la
seva pols es de color gris fosc.
• Exfoliació o la seva fractura: És
perfecte en cubs,
• Duresa: 2’5
• Galena: És opaca amb lluïssor
metàl·lica molt intensa, es tova
densa,fràgil, és soluble amb HCL i amb
producció d’àcid sulfhídric, és reconeix
per la seva pudor a ou podrit,
l’utilitzem per protegir-nos de les
radiacions, és molt contaminant.

7. • Mena de metall: Alumini
• Brillantor: És Mat
• Color: marró i una mica vermellos.
• Color de la ratlla: Marró.
• Exfoliació o fractura: Té fractura
concoidal.
• Duresa: 3’5
• Bauxita: La bauxita bé de roques
volcàniques, bàsicament és òxid
d’alumini, no te estructura
cristal·lina, conté sílex i hidròxid de
ferro, gràcies al alumini podem fer
llaunes, carrosseries, materials
refrectaris, marcs de portes etc..

8. • Mena de metall: Zing
• Brillantor: Sub-metalica
• Color: Ocre i negre.
• Color de la ratlla: Blanc
• Exfoliació o fractura: Fractura
imperfecta.
• Duresa: 3’5
• Blenda: És un mineral de la classe
dels sulfurs, Es tracta de sulfur
de zing que cristal·litza en el
sistema cúbic o regular. Serveix
per fer zing, amb el zing es fan
taulades, per evitar la corrosió del
ferro etc..

9. • Mena de metall: Ferro
• Brillantor: Metalica
• Color: Negre i grisenc
• Color de la ratlla: Totalment negre.
• Exfoliació o fractura: Fractura.
• Duresa: 5’5
• Magnetita: Atrau l’iman,és el
mineral més magnètic dels que es
troben a la Terra, gràcies aquest
mineral és fa la brúixola magnètita,
per la construcció de vehicles,
maquines industrials...

10. • Mena de metall: Sofre
• Brillantor: Metalica
• Color: Daurat
• Color de la ratlla: Negre i gris
• Exfoliació o fractura: Nul·la.
• Duresa: 6’6
• Pirita: També es un mineral sulfurs de
fórmula química ( té un 53’4% de sofre
46’4% de ferro)
• Cristal·litza en el sistema cúbic i acostuma
a presentar estries paral·leles a les arestes
comunes dels cristalls. La Pirita per una
part perjudica el ferro i es fàcil d’eliminar,
però no serveix com a mena de ferro.

11. • Mena de metall: Coure
• Brillantor: Metàlica
• Color: Daurat
• Color de la ratlla: Negre
• Exfoliació o fractura: Fractura
concoidal.
• Duresa: 3’5
• Calcopirita: Pertany a la classe dels
sulfurs, és un sulfur compost amb
ferro-coure(CuFeS2
), fa la
cristal·lització en el sistema tetragonal,
de la calcopirita s’obté mercuri per
fabricar termometres i baròmetres.

12. • Mena de metall: Mercuri
• Brillantor: Mat
• Color: Fucsia
• Color de la ratlla: Marrónos
vermellós.
• Exfoliació o fractura: Nul·la
• Duresa: 2’5
• Cinabri: Ésta format per sulfur
de Mercuri (HgS), no fa reacció
amb l’HCL ni és magnètic. Del
cinabri obtenim mercuri.

14. • Mena de metall: Granit
• Brillantor: vítria
• Color: Transparent
• Color de la ratlla: Blanc
• Exfoliació o fractura: Fractura
concoidal.
• Duresa: 7
• Quars: Cristal·litza en el sistema
hexagonal,a partir de magma àcid. Quan
esta en un estat pur pot adoptar
nombroses tonalitats de colors si porta
impureses. Del quars s’obté el vidre al
qual amb el vidre fem, copes, gots,
vidres de finestres etc..

15. • Mena de metall: Granit
• Brillantor: Mat
• Color: Carn
• Color de la ratlla: Blanc
• Exfoliació o fractura: Fractura
concoidal
• Duresa: 2
• Feldspat(Ortosa): El feldspat no
té magnetisme, l’ortosa de color
salmó (en el granit) i l’albita, de
color gris(en les roques
volcàniques).

16. • Mena de metall: Granit
• Brillantor: Sub-Metalica
• Color: Negre i marronós
• Color de la ratlla: Marró
• Exfoliació o fractura: Perfecta
s’exfolia en làmines, molt fines i
brillants.
• Duresa: 2
• Mica negre (Biotita): Nosaltres
gràcies a la mica negre obtenim
dels ïllants.

18. • Roca en la que es pot trobar: Roca
calcària.
• Brillantor: Vítria
• Color: Beix
• Color de la ratlla: Blanc
• Exfoliació o fractura: Bona, es una
exfoliació en Rombas
• Duresa: 3
• Calcita: En realitat nosaltres diem
roca calcària per què es un sinònim
però en realitat la rosa esta
mejoritàriament per calcita. Serveix
per la construcció de la roca calcaria.

19. • Roca en la que es pot trobar: Guix
• Brillantor: Nacrada
• Color: Grogenc i transparent.
• Color de la ratlla: Blanc
• Exfoliació o fractura: Perfecte en
làmines
• Duresa: 2
• Guix: és un mineral format per sulfat
de calci dihidratat, En estat natural, el
guix conté un 79,07% de sulfat de calci
anhídrid i un 20,93% d’aigua i quan es
troba en grans quantitats és
considerat també una roca
sedimentària, tambè canvia de
tonalitat.(serveix per la industria
alimentària)

20. • Roca en la que es pot trobar:
Roca calcaria
• Brillantor: Vítria
• Color: transparent
• Color de la ratlla: Blanc
• Exfoliació o fractura: Perfectament
plana.
• Duresa: 2’5
• Sal gemma o halita: Esta format per
cristalls de clorur de sodi, aquest
mineral es troba als dipòsits
d’evaporita als llacs salats i saladars.