1. Índex
PRÒLEG .....................................................................................................................................3
INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................4
MARC TEÒRIC ..........................................................................................................................5
Introducció als primats ..........................................................................................................5
El Mandrillus Leucophaeus ..................................................................................................7
Descripció ...........................................................................................................................7
Taxonomia ..........................................................................................................................8
Distribució .........................................................................................................................12
Hàbitat ...............................................................................................................................12
Alimentació .......................................................................................................................13
Reproducció .....................................................................................................................13
Ritme d’activitat................................................................................................................14
Estat de conservació .......................................................................................................14
Organismes que treballen per la conservació i la recuperació del dril .....................15
L’etologia: l’etograma i el sociograma ..............................................................................16
Història, transformació i actualitat dels zoològics .......................................................21
El Zoo de Barcelona ........................................................................................................23
TREBALL DE CAMP ...............................................................................................................25
Lloc d’estudi i individus .......................................................................................................25
Individus del grup del zoo de Barcelona.......................................................................25
Arbre genealògic ..............................................................................................................27
Criteris per la classificació dels subjectes segons l’edat ............................................28
Instal·lacions ....................................................................................................................30
MATERIAL DE FILMACIÓ .....................................................................................................31
MÈTODOLOGIA ......................................................................................................................32
Observacions preliminars ...................................................................................................32
Protocol d’observació ..........................................................................................................32
Segmentació de la conducta.............................................................................................33
Etograma conductual ..........................................................................................................33
Conductes solitàries ............................................................................................................33
Locomoció ........................................................................................................................33
Descans ............................................................................................................................34
1

2. Manteniment.....................................................................................................................34
Alimentació .......................................................................................................................35
Exploració(Ex) ..................................................................................................................35
Manipulació ......................................................................................................................35
Conductes socials ...............................................................................................................36
Afiliatives ...........................................................................................................................36
Sexuals .............................................................................................................................36
Agonístiques.....................................................................................................................37
Anagonístiques ................................................................................................................38
De dominància .................................................................................................................38
Marcatge de l’espai .........................................................................................................39
Joc .....................................................................................................................................39
Conductes aberrants .......................................................................................................39
RESULTATS I DISCUSSIÓ ...................................................................................................40
CAPÍTOL I: DOMINÀNCIA, LA JERARQUIA SOCIAL ...................................................40
CAPÍTOL II: LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DEL GRUP .........................42
CAPÍTOL III: LA UTILITZACIÓ DE L’ESPAI EN RELACIÓ A LES CONDUCTES .....46
CONCLUSIONS ......................................................................................................................49
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................50
ANNEXOS ................................................................................................................................51
2

3. PRÒLEG
L’estudi d’un primat a nivell conductual és un bon camí per aprendre més
sobre nosaltres mateixos i sobre el primat en qüestió. Podem arribar a observar
conductes comunes entre l’espècie humana i l’estudiada, revelant-nos que no
ens diferenciem tant de la resta d’animals, en aquest cas els primats, com
creiem. Conductualment som semblants: tenim un repertori molt més gran de
conductes gràcies a la complexitat de la nostra societat, però totes es podrien
classificar per conductes socials i solitàries, com als primats. També formem
grups, establint jerarquies.
El subjecte d’aquest estudi (el dril) no va ser escollit per què sí. La
dificultat d’estudiar un primat en gran part desconegut com el dril sense tenir
coneixements previs de qualsevol mena sobre etologia va ser un gran punt a
favor d’aquest projecte. En certs aspectes va ser com llançar-se a una aventura
sense rumb clar i precís. Poc a poc, amb l’ajut del personal del zoològic (en
especial la Glòria, primatòloga) i del tutor de treball, també amb pocs
coneixements en matèria de primatologia, el treball va anar avançant en la
direcció que es creia correcta. Finalment i després de molt esforços el treball va
arribar a bon port deixant bones impressions.
L’aplicació immediata d’aquest treball no és gaire visible ara, però pot
aportar coneixement suficient per millorar la qualitat de vida del dril en
captivitat.
3

4. INTRODUCCIÓ
En aquest treball de recerca s’investigaran unes hipòtesis de treball
relacionades amb la jerarquia social, les relacions afectives i la ubicació dels
drils al zoo de Barcelona. Després de molt canvis en les mateixes, s’han
establert 6 hipòtesis:
1. “Volem saber si en Biko és l’individu dominant.”
2. “Per altra banda, volem saber si l’Inga és la femella dominant.”
3. “Volem descobrir si hi ha individu aïllat en el grup i en el cas d’haver-hi,
saber qui és”
4. “Volem saber qui és l’individu més actiu socialment, és a dir, qui duu a
terme més conductes socials.”
5. “Volem saber quina és la ubicació més freqüentada pels drils”
6. “Quines són les conductes predominants en aquesta ubicació?”
Les hipòtesis núm. 1 i 2, es treballaran en el primer capítol de la discussió del
treball: DOMINÀNCIA, LA JERARQUIA SOCIAL
Les hipòtesis núm. 3 i 4, es treballaran, en canvi, al segon capítol: LES
RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DEL GRUP
Les hipòtesis núm. 5 i 6, es treballaran en l’últim capítol: LA UTILITZACIÓ DE
L’ESPAI EN RELACIÓ A LES CONDUCTES.
4

5. MARC TEÒRIC
Per facilitar al lector la comprensió dels punts a estudiar en aquest treball
s’exposaran en el següent ordre:
- Introducció als primats
- El Mandrillus leucophaeus
- Història de l’etologia: l’etograma i el sociograma
- Història, transformació i actualitat dels zoològics
Introducció als primats
Fa uns 500 milions d’anys el primer peix primitiu aletejava a les aigües
d’un mar, també primitiu, relacionant-se amb els altres “peixos”. Alimentant-se,
reproduint-se, morint i evolucionant. A partir d’aquí comença, lenta però
inexorable, l’evolució dels éssers vius vertebrats. Els peixos comencen a
colonitzar el sòl terrestre i apareixen els primers amfibis, que necessiten viure
prop de l’aigua per sobreviure.
Més tard apareixen els rèptils, recoberts d’escames i de sang freda.
Milions d’anys més tard, les aus ocupen el cel i els rèptils lluiten per
sobreviure junt amb els primers mamífers, en una selva que ha crescut
exuberantment.
Els rèptils creixen i apareixen els dinosaures, que es converteixen en els
animals més grans del planeta.
Segons la teoria més acceptada per la comunitat científica (“La
humanidad debe estar agradecida al asteroide de unos 15 kilómetros de
diámetro que aniquiló a los dinosaurios hace 65 millones de años” biòloga
Felisa Smith, 2010, Público) el impacte d’un meteorit de grans dimensions va
acabar amb els dinosaures i només van aconseguir sobreviure petites formes
de vida.
Poc a poc els animals supervivents comencen a explorar noves àrees
abans ocupades pels dinosaures i comença l’expansió de les petites formes de
vida.
5

6. Aquestes espècies evolucionen i s’adapten al seu nou entorn, generant
així noves espècies.
Els petits mamífers evolucionen i apareixen els primats, mamífers amb
cinc dits, mandíbula semblant i un cos no especialitzat en cap àmbit, no com
els peixos, adaptats a nedar. Lentament els primats es van dividint més i més,
donant lloc a grups especialitzats, la manipulació dels objectes és cada vegada
més precisa.
Platyrrhini i Catarrhini 1 comparteixen espai i aliment, i comencen les
primeres lluites pel territori entre els primats.
Apareixen les superfamílies Cercopithecoidea i Hominoidea. Els primers
coneguts també amb el nom de simis del vell món, per la seva situació
geogràfica (Àfrica, Àsia i Europa) i per la seva cua no prènsil, a diferencia dels
simis del nou món, que habiten el continent Americà (tant nord com sud) i
posseeixen una cua prènsil.
Il·lustració1. Fotografia d'una cua prènsil.
Els segons en els quals acaba apareixent el gènere homo, al qual
pertany l’espècie humana.
Apareixen macacos, babuins, gelades, kipunjis, mangabeis, mandrils i
drils dins dels Cercopithecoide.
Aquests últims, els drils, són l’objectiu d’investigació d’aquest treball de
recerca.
1
Platyrrhini i Catarrhini:Superfamilies de primats que es diferencien per la posició de les foses nasals,
elsPlatyrrhini lateral, elsCatarrhiniobertescapavall.
6

7. El Mandrillus Leucophaeus
L’estudi general dels drils és encara una assignatura pendent per la
primatologia i l’etologia. Aquest buit científic s’explica per si sol si tenim en
compte l’hàbitat dels drils que és de difícil accés i reduïda visibilitat. A més a
més la cacera ha fet que fugin de l’home, fet que dificulta més encara la seva
observació i habituació. Actualment hi ha molts pocs estudis de camp sobre
aquesta espècie i els que hi ha són incomplets. (Struhsaker (1969) i Gartlan
(1970)).
Descripció
El dril, Mandrillus leucophaeus, és un primat africà de pelatge gris oliva.
Il·lustració2. Fotografia on es pot veure el grau de dimorfisme sexual dels drils. Crèdit: CyrilRuoso/ JH Editorial/
MindenPictures
Té un alt grau de dimorfisme sexual: els mascles doblen les femelles en
massa corporal i en la mida dels ullals. Ambdós tenen uns morros amb
protuberàncies prominents i rugoses, els ulls enfonsats i les orelles negres.
Tenen una petita cua d’uns 8 cm. La barba i la cresta de les galtes és blanca.
La regió perianal en els mascles mostra una coloració viva i intensa (més
acolorida que la dels mandrils) a base de colors liliacis, rosa i blau. Tenen
callositats isquials de color rosat. Els mascles poden arribar a pesar uns 35kg i
7

8. fer uns 70 cm de llargada i tenen unes glàndules per efectuar marcatges, que
no estarien lligats a marcatges territorials, sinó que tindrien quatre funcions
bàsiques:
1. Reafirmar l’estatus social de dominància i allunyar als mascles rivals.
2. Facilitar l’orientació dins de l’àrea vital.
3. Prevenir les trobades entre els individus o altres grups.
4. Facilitar el reagrupament dels individus.
Són animals quadrúpedes amb planta digitígrada en ambdós membres
anteriors. Les mans son prènsils amb el polze oposable, cosa que els permet
una bona diferenciació entre la prensió de precisió i l’aferratge.
Tenen 42 cromosomes. S’han descrit dues subespècies de drils:
Mandrillus leucophaeus leucophaeus i Mandrillus leucophaeus poensis. Els
drils del continent africà ubicats a Nigèria i Camerun, pertanyen a la subespècie
de Mandrillus leucophaeus leucophaeus, mentre que, als drils de l’illa de Bioko
(davant de Camerun), se’ls considera una subespècie endèmica: Mandrillus
leucophaeus poensis. Es diferencien dels del continent per ser de menor
grandària, tenir una coloració groguenca al pelatge i per tenir una barba prima
al voltant de la mandíbula, donant-li un forma més arrodonida al cap. Aquestes
diferències es basen en descripcions comparatives fetes amb pocs exemplars.
Taxonomia
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Cercopithecidae
Gènere: Mandrillus
Espècie: M. leucophaeus
8

9. El dril va ser registrar per F. Cuvier en 1807.
Domini: Eukaryota
Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars els quals les seves cèl·lules
posseeixen nucli, on contenen la informació genètica.
Regne: Animalia
Tots els ésser vius excloent plantes, fongs i altres organismes eucariotes no
classificables com animals.
Subregne: Eumetazoa
Animals que presenten teixits, a excepció de les esponges que no en
presenten, sinó que existeix una organització similar a una colònia.
Branca: Bilateria
Animals amb simetria bilateral, és a dir, és simètric respecte a un pla que
divideix el cos en dues parts quasi idèntiques.
Filo: Chordata
Animals que presenten una corda dorsal semblant a una columna però formada
per cèl·lules turgents i la capacitat d’autoregulació i organització interna.
Subfilo: Vertebrata
Animals que presenten una columna vertebral composta per formacions òssies
anomenades vertebres.
Superclasse: Gnathostomata
Animals que posseeixen mandíbula articulada.
Classe: Mammalia
Animals de sang calenta, amb pèl i glàndules mamàries productores de llet
amb la que alimenten a les cries, que s’anomenen mamífers.
9

10. Subclasse: Theria
Mamífers que, a diferència dels prototeris, l’embrió es desenvolupa dins de
l’úter matern.
Infraclase: Placentalia
Mamífers que es caracteritzen per que les cries són retingudes en l’úter matern
durant un temps que pot oscil·lar entre els vint dies i els vint-i-dos mesos, on
són alimentades per una placenta.
Ordre: Primats
Mamífers caracteritzats per tindre cinc dits, un patró dental comú i un disseny
corporal no especialitzat.
Subordre: Haplorrhini
Primats caracteritzats per l’absència de membranes al voltant del nas i de
vibrisses (pèls tàctils (bigotis)).
Infraordre: Simiiformes
Primats semblants als humans, coneguts com “primats superiors”.
Secció: Catarrhini
Primats simiformes que es caracteritzen per tenir els orificis nasals oberts cap
avall i separats per un envà nasal.
Família: Cercopithecidae
Primats sense cua prènsil anomenats simis del vell món.
Subfamília: Cercopithecinae
Primats caracteritzats per ocupar gran espai a l’Àfrica, tenir les extremitats
d’igual longitud, ser omnívors, tindre les cues més curtes i els morros més
llargs i ser arborícoles (la majoria).
Gènere: Mandrillus
10

11. Primats emparentats estretament amb els papions que habiten les selves de
l’Àfrica occidental.
Espècie: Mandrillusleucophaeus
Dril
Subespècies:Mandrillusleucophaeusleucophaeus
Dril que habita la zona continental.
Subespècies:Mandrillusleucophaeuspoensis
Dril que habita l’illa de Bioko.
Il·lustració3. Mandrillus sphinx. Mandril. Il·lustració4. Mandrillusleucophaeus. Dril.
11

12. Distribució
Es coneix que el dril és l’espècie que té una extensió geogràfica més
limitada dels primats africans.
Els podem trobar entre el riu
Sanaga –al sud-est de Camerun
(Sabater Pi, 1972) i el riu Cross –
al sud-est de Nigèria, i a l’illa de
Bioko, en una àrea natural de
50.000 km2. Moltes de les
poblacions residents a aquests
llocs han estat fraccionades a
causa de les explotacions de
fusta i agricultura, les
Il·lustració5. Ubicació del dril al món. urbanitzacions i altres formes de
desenvolupament agrari, cosa
que pot provocar que aquestes poblacions fraccionades siguin massa petites
per mantenir poblacions viables. No hi ha censos fiables de la població de drils
a causa de la inaccessibilitat del seu hàbitat o la dificultat en ser observats.
Hàbitat
Els drils habiten les selves plujoses tropicals, tant en litoral com en
muntanya, boscos madurs i mai en boscos joves o camp obert. Aquests boscos
formats per arbres de fulla perenne poden arribar fins els 5000 mm3 de
precipitacions anuals. Ocupen una petita part del nostre planeta (aprox. 7%)
però contenen més d’un 50% de les espècies animals i vegetals del món.
Actualment són de gran interès biològic i industrial. El dril també freqüenta
boscos de terreny escabrós dificultant molt la seva observació i posterior
investigació.
12

13. Alimentació
Els drils són considerats omnívors, ja que consumeixen una gran varietat
de material vegetal i animal. Mengen fruits, llavors, plantes terrestres, arrels
herbàcies, tèrmits, crustacis (a Bioko) en els rierols, cargols gegants de terra.
També es coneix que mengen ous de tortuga, ja que alguns caçadors els han
vist desenterrant-los a les platges. Mengen carn de vertebrats, ja que responen
als crits dels caçadors que imiten els crits agònics d’antílops de bosc, que són
els vertebrats terrestres més grans a l’illa de Bioko. Se suposa, però, que els
drils maten només antílops desemparats o incapacitats, ja que se’ls ha vist
menjar junts ambdues espècies sense cap mena de tensió. Aquesta
depredació és considerada oportunista i possiblement infreqüent.
Il·lustració6. Dril alimentant-se de fruites.
Reproducció
Els mascles drils són fèrtils a partir dels sis anys i les femelles, a partir
dels tres. El cicle menstrual en les femelles és de 33 dies, durant els quals
apareix una inflamació de la zona perianal quan són receptives. L’embaràs
dura aproximadament sis mesos, només neix un individu i el període entre
naixements és entre 17-19 mesos. La fase reproductora de les femelles dura
fins als 20 anys i les cries mamen fins al 15 mesos; als vuit mesos, la màscara
de la cara canvia del blanc al negre; i, als 18 mesos s’integren de ple a la
jerarquia social adulta.
13

14. Ritme d’activitat
Els drils són animals semi terrestres d’activitat diürna, principalment
viuen arran de terra, però mengen i dormen als arbres. S’ha de determinar
encara el territori que ocupen, però estimant que és el mateix que els mandrils,
seria d’uns 50km2.No són territorials i diferents grups poden viure en una
mateixa zona. Recorren uns 2,5 km al dia, en funció de l’estació, buscant
menjar. Altres autors asseguren que recorren fins a 8km. Sembla que en
situacions d’alarma o difícil visibilitat, el grup es manté cohesionat. A la nit
acostumen a dormir junts al mateix arbre, el mascle dominant tria el lloc per
dormir. Pel dia els mascles investiguen per la zona i vigilen, mentres les cries
juguen i les femelles cuiden d’elles i recullen fruits dels arbres. En desplaçar-se
de lloc, els adults joves obren camí i el mascle dominant es queda a la
reraguarda.
Estat de conservació
El dril és un dels primats africans més amenaçats en l’actualitat. El drils
estan en perill d’extinció segons CITES i IUCN, com figura a l’apèndix I del
CITES, a causa de la pèrdua d’hàbitat per la desforestació i de la caça. A més
a més, la seva situació a la natura és molt precària ja que els grups existents
tenen una estructura social inadequada: parelles de mascle i femella, mascles
més joves que femelles (cosa que no afavoreix que elles vulguin ser
copulades), així com un excessiu nombre de cries que han estat criades per
humans, la qual cosa comporta que aquestes cries tinguin un comportament
adult aberrant i estereotipat(present a tots el individus crescuts en aquestes
circumstancies), un alt nivell de conducta solitària i la noadaptació a l’estructura
social dels drils (els mascles ni tan sols copulen amb les femelles). Actualment
hi ha uns 4000 individus dels quals 55 estan a zoos arreu del mon (Hannover
Zoo, 2012) i 280 a centres de rehabilitació (segons BBPP 2).
2
Bioko Biodiversity Protection Program
14

15. Organismes que treballen per la conservació i la recuperació del dril
Centres de recuperació i rehabilitació
The Drill Rehabilitation & Breeding Center (DRBC)
Il·lustració7. Personal del KorupNational Park.
Fundat al 1991 el DRBC és un dels centres a Nigèria que treballa per la
recuperació del dril. Més de 75 drils s’han recuperat en aquest centre i posats
en llibertat des de la seva creació. Als zoos el dril té problemes de reproducció
però al DRBC s’han registrat més de 250 naixements, convertint-se així en el
millor projecte de recuperació de drils arreu del món. Actualment, 286 drils
viuen en sis grups, cadascun dins del seu habitat natural d’una extensió
superior a 9 ha (això equival a un terreny de 300mx300m), cercat per una tanca
electrificada que evita que els caçadors puguin entrar. (DRBC, 2008)
15

16. Korup National Park
Fundat al 1986 el Korup National Park ocupa una àrea de 1.260 km2 al
sud de Camerun. Més de 620 espècies d’arbres i arbustos i al menys 480
espècies d’herbes i trepadores. Amb més de 400 espècies d’ocells, 82 de
rèptils i 92 d’amfibis, 130 de peixos i 160 de mamífers, entre ells el drils, és un
de les reserves naturals més grans al Camerun. A més de conservar la flora i la
fauna present a Àfrica i protegir-la dels caçadors, també treballen per la
recuperació de les espècies en perill d’extinció, entre elles, el dril.
Zoològics
Tant el Zoo de Barcelona, com el Zoo de Hannover, com el Zoo de
Stuttgart treballen per la conservació i la millora dels drils en captivitat .
L’etologia: l’etograma i el sociograma
“Parte de la biología que estudia el comportamiento de los animales.”
(RAE, 2012)
Els homes han estat interessats en la conducta animal des de les
èpoques més remotes, bàsicament perquè els hi era útil a l’hora d’aconseguir
aliment o de fugir d’un depredador.
Cap a finals del Renaixement va publicar-se el primer etograma, que
segons Eibl-Eibesfeldt (1979) és el catàleg exacte de totes les formes de
comportament pròpies de l’animal, de la mà de G.G. Leroy (1723-1789) un
guardaboscs d’un noble. Aquest autor va escriure la seva obra en forma de
cartes a una cortesana anomenada d’Angiviller. A la primera, diu:
... me gustaríatener la biografía completa de cada animal. Mi
deseo es que después de estudiar sucarácter individual,
apetitosnaturales y modo de vida, el observador
procuraseverlo en todas las situaciones que
puedanoponerse a la satisfaccióninmediata de
susnecesidades - situacionescuyanaturaleza variable rompe
16

17. la regularidad de suprocedercotidiano y lefuerza a recurrir a
nuevosingenios. (p. 29)
Segons W.H. Thorpe (1902-1986), Leroy està demanant un etograma de
cadascuna de les espècies. No era un etograma com el coneixem ara, sinó una
aproximació que amb el temps es va especialitzar.
Aquesta etapa precientífica no va acabar fins la publicació de l'Origen de
les Espècies per Charles Darwin (1809 - 1882) en 1859 i el plantejament de la
seva teoria de la selecció natural. Aquesta teoria es podria resumir així: Només
els animals ben dotats, amb característiques favorables per a la supervivència i
la reproducció sobreviuran i podran
transmetre les seves característiques
a les següents generacions; els que
no posseeixin aquests trets seran
eliminats per la selecció natural.
Alfred Russel Wallace (1823 - 1913),
va arribar a la mateixa teoria evolutiva
independentment de Darwin.
Encara que la teoria de Darwin
va tindre molta acceptació també va
haver un sector de la comunitat
científica que no l’acceptà. Avui dia
són encara més els científics que
dubten de la veracitat de la teoria de
Il·lustració8. Charles Darwin, 1809-1882. Darwin. Màximo Sandin, doctorat en
biologia i professor a la Universitat
autònoma de Madrid, fa una crítica a Darwin en el seu llibre Pensando en la
evolución, pensando en la vida. Crítica els dubtes que el propi Darwin tenia
sobre la seva teoria, l’incapacitat de l’atzar per construir allò que som avui.
El redescobriment en 1900 dels estudis de Mendel sobre l’herència dels
caràcters en pesoleres, vàlid també per tots els ésser vius, per De Vries en
17

18. Holanda, Correns en Alemanya i Tschermak en Àustria explicava l'origen de les
variacions hereditàries pel procés de mutació.
La teoria de Darwin va ser complementada en la primera meitat del segle
XX amb nous conceptes genètics (De Vries, Bateson i Morgan), biomètrics
(Pearson) i matemàtics (Wright, Fisher i Haldane), formant-se així la teoria
sintètica de l'evolució, publicada a La genètica i l'Origen de les Espècies (1937
- TeodosiusDobzhansky) on sostenia que l'acció conjunta de la variació
genètica i de la selecció natural són els agents responsables de l'evolució.
A principis de segle XX va sorgir el concepte d’Umwelt desenvolupat per
Jacob von Uexküll (1921) en que l'animal percebia un ambient subjectiu que
contendria només cers "estímuls clau" ambientals importants que
desencadenarien el mecanisme intern d'execució del comportament. D'altra
banda, el neurofisiòleg Erich von Holst va demostrar als anys vint que algunes
pautes de moviment no estaven controlades pels reflexes, sinó endògenament,
mitjançant xarxes neuronals del sistema nerviós. No obstant, els estudis
d'Oskar Heinroth i el seu deixeble Konrad Lorenz van marcar el naixement de
l'Etologia. Konrad Lorenz juntament amb NikoTinbergen i Karold von Frisch
(els tres van compartir el premi Nobel de Fisiologia en 1973) són considerats
els "pares de l'Etologia". Van demostrar que els trets de la conducta són
aïllables i mesurables, igual que altres trets. La conducta no era un fenomen
oscil·lant, transitori ni imprevisible, sinó que estava controlada genèticament i,
per tant, podia evolucionar i adaptar-se als canvis ambientals.
Il·lustració9. Els "pares" de l'etologia.
18

19. Des de l’altre costat del atlàntic, estaven els psicòlegs comparatistes
americans, influïts per Morgan. Un dels més importants va ser Edward
Thorndike (1874 - 1949) que va ser pioner en els estudis de l'aprenentatge per
assaig-error i també conegut pel condicionament operant o condicionament
instrumental. Thorndike va començar els seus estudis amb gran varietat
d'animals, posteriorment (1899) va començar a treballar amb micos caputxinos
sobre aprenentatge i imitació, observant que aquests primats eren capaços de
resoldre problemes que altres animals no podien, encara que el procés
d'aprenentatge no diferia entre les espècies. Així
va concloure que les diferencies entre els animals
estaven en que aprenien o en la velocitat a la que
aprenien, però el procés d'aprenentatge era
similar entre les espècies. Tots els seus articles
van ser publicats conjuntament al 1911 en el llibre
Animal Intelligence: Experimental Studies.
Il·lustració10. Edward Thorndike,
1874 - 1949
Dins de la psicologia comparada va sorgir l'escola conductista o
behaviorista (bvehavior=comportament) que restringia l'estudi del
comportament als esdeveniments conductuals que podien ser observats i
mesurables, eliminants així qualsevol element de subjectivitat de les respostes.
Per els behavioristes la conducta era l'expressió de l'experiència no de
l'herència. Segons ells, els animals neixen com una "pàgina en blanc" on tot
havia de ser après i negaven qualsevol influencia genètica en la conducta
Dins de les eines de les que es val l’etologia per il·lustrar trobem el
sociograma que és un tipus de gràfic on es veuen reflectides les repeticions
d’una conducta i el receptor d’aquesta conducta. En ell apareixen tots els
individus del grup relacionats amb fletxes, com més gran sigui la fletxa, més
repeticions d’aquesta conducta hi ha hagut. S’utilitza per il·lustrar les relacions
interespecífiques del grup, ja siguin afiliatives, jeràrquiques, o altres.
19

20. Com a conclusió, l’etologia actual contempla l’estudi integrat de les
explicacions de la conducta en termes dels quatre per quès de Tinbergen:
causació/control, ontogènia/desenvolupament, funció/valor adaptatiu i
filogènia/evolució. La conducta s’entén com les activitats observables i no
observables (processos cognitius, emocionals i motivacionals) com a resultat
de l’ambient extern i intern de l’organisme. I l’etologia busca aquestes
explicacions de la conducta en diferents nivells d’anàlisi, el de l’organisme
complet, el nivell social i el nivell fisiològic. La definició d’etologia que millor
reflexa el concepte actual d’aquesta disciplina podria ser:
“L’estudi de totes les activitats per les quals els animals es relacionen
amb l’ambient extern (físic, biòtic i social)”.
20

21. Història, transformació i actualitat dels zoològics
Ja que aquest treball s’ha dut a terme juntament amb el Zoològic de
Barcelona, aquest apartat ens resumeix la historia dels zoològics des de
l’antiguitat i la seva evolució. També conte els objectius del Zoo de Barcelona,
objectius mundials, i un repàs a la seva història.
De les primeres col·leccions als zoològics
Les primeres col·leccions d’animals exòtics amb constància escrita es
troben a la ciutat sumèria d’Ur. Una pedra gravada, datada de 2.300 a.C. ens
descriu una col·lecció d’estranys animals.
A la dinastia xinesa Zhou (1027-221 a.C.), l’emperador WenWang va
fundar el “jardí d’intel·ligència” on s’estudiaven animals (alguns exòtics) i
s’aprenien les meravelles de la natura.
A Roma, l’ús dels animals no era inusual. Lleons, tigres i altres animals
tenien un paper molt important en l’entreteniment i les lluites. Alguns
emperadors fins i tot tenien tigres per companyia, al qual donava de menjar
persones.
Però no va ser fins el segle III a.C. que no es va fundar un”zoològic
organitzat”, lloc on es mantenien en bon estat les espècies .
A finals del segle XVIII moltes col·leccions van ser agrupades per
composar una mostra més gran i completa. Al 1793, la col·lecció de Versalles
va ser traslladada a “Le Jardin de les Plantes” on es va decidir que seria una
col·lecció de valor científic. La idea de Jardí Zoològic havia arribat.
Durant la segona meitat del segle XIX el desenvolupament de les
ciències naturals va accelerar-se. La història natural, la botànica i la zoologia.
Aquesta ultima incloïa anatomia, evolució i comportament animal (que més tard
s’anomenaria etologia).
El primers Jardins Zoològics.
El desenvolupament de les grans ciutat i l’augment de la riquesa van
permetre la protecció d’àrees naturals i el disseny de parcs a l’aire lliure.
21

22. L’interès per la protecció de la natura va augmentar, creixent l’interès pel
coneixement natural.
En aquest clima de gran interès científic va néixer la Societat Zoològica
de Londres. Amb l’ajut d’aquesta societat es va fundar el jardí Zoològic de
Londres.
Il·lustració11. Representació del jardíZoològic de Londres, 1835. Anònim.
Al 1890 Carl Hagenbeck va construir el seu propi zoològic amb grans
àrees, que pretenien imitar l’hàbitat natural de les espècies on les barreres no
eren visibles. Van néixer els safaris.
Cap a 1950 el Dr. HeiniHediger va tindre una gran influència en el
disseny dels zoològics i el benestar dels animals. Ell va plantejar que els
animals tenien necessitats físiques, psicològiques i sociològiques que poden
satisfer en espais menors que els seus hàbitats naturals.
22

23. Als anys 60 les investigacions van ajudar a saber més sobre el
comportament dels animals i els zoològics van adoptar una postura més
educativa. Van buscar la participació del públic.
Cap a 1970 el creixent interès i coneixement del públic per la natura va
generar un moviment crític cap la tinença d’animals en captivitat. Es van
desenvolupar normes i regles per la protecció i benestar dels animal.
En 1993 es va publicar l’Estratègia Global per la Conservació en els
Zoològics.
Aquesta planteja tres objectius:
1. Recolzar la conservació de les espècies i ecosistemes en perill.
2. Oferir ajudes per augmentar el coneixement científic que beneficiï la
conservació.
3. Promoure i augmentar la consciencia pública sobre la necessitat de
conservar la natura.
El Zoo de Barcelona
Ja que aquest treball es fa conjuntament amb el zoològic de Barcelona, s’ha
volgut comentar els objectius del Zoo per que no quedi cap dubte de que
aquest és un treball per ajudar a la millor conservació del dril en llibertat.
Objectius
El Zoològic de Barcelona té com a principal objectiu ajudar a la
conservació de la fauna silvestre i a la biodiversitat del món, complementant el
seu treball amb el d’altres zoos, institució i centres universitaris i científics. Per
aconseguir-ho cal prendre consciencia del respecte cap a les espècies, els
hàbitats i els ecosistemes en general. Contribuir a l’augment de coneixement
científic, imprescindible per a la conservació, a partir de la recerca pròpia i la
col·laboració amb altres centres i institucions d’investigació.
Un altre dels objectius del zoo de Barcelona és donar un exemple de
sostenibilitat, respectant el medi ambient i adoptant una responsabilitat amb la
23

24. societat transmetent valors de transparència, compromís i la voluntat del servei
a la natura.
Distribució del Zoo i situació a Barcelona
El Zoo està situat al parc de la Ciutadella, tocant l’Arc de Triomf.
El Dril al Zoo
El Dril està situat al costat de la zona dels rèptils, enfront els ximpanzés. A
l’altra banda té la zona de Madagascar, actualment fora de servei. L’afluència
de persones és elevada ja que és una zona de visita obligada.
24

25. TREBALL DE CAMP
Aquest treball de camp s’ha dut a terme a les instal·lacions del Zoològic
de Barcelona. S’ha escollit el dril com a subjecte d’investigació ja que és un
primat poc estudiat i molt desconegut.
Lloc d’estudi i individus
Sis drils han sigut observats al zoo de Barcelona, on hi ha un mascle,
quatre femelles adultes, una femella juvenil i un mascle infant. Les
observacions han estat efectuades durant juliol, agost i octubre de 2011.
Individus del grup del zoo de Barcelona
Adults
1) Nom: Biko Sexe: Mascle 16 anys
Data i ubicació de naixement: 22 de Maig de 1996 al Zoo Garten Wuppertal.
Entrada al Zoo de Barcelona: 1 d’Agost, des de el Zoo de Hannover.
Va ser criat per: Drils.
2) Nom: Inga Sexe: Femella 17 anys
Data i ubicació de naixement: 5 de Setembre de 1995 al Zoo de Hannover.
Entrada al Zoo de Barcelona: 7 de Maig de 1999, des de el Zoo de Hannover.
Va ser criada per: Drils.
3) Nom: Ilachy Sexe: Femella 12 anys
Data i ubicació de naixement: 1 de Setembre de 2000 al Zoo de Barcelona.
Entrada al Zoo de Barcelona: Data de naixement.
Va ser criada per: Drils.
25

26. 4) Nom: Bimba Sexe: Femella 11 anys
Data i ubicació de naixement: 7 de Setembre de 2001 al Zoo de Barcelona.
Entrada al Zoo de Barcelona: Data de naixement.
Va ser criada per: Drils.
Juvenil
5) Nom: Ineke Sexe: Femella 4 anys
Data i ubicació de naixement: 21 d’Agost de 2008 al Zoo de Barcelona.
Entrada al Zoo de Barcelona: Data de naixement.
Va ser criada per: Drils.
Infant
6) Nom: Cria (nom provisional) Sexe: Mascle 8 mesos
Data i ubicació de naixement:
Entrada al Zoo de Barcelona
Va ser criat per: Drils.
26

27. Arbre genealògic
CONGO (RIP)
Il·lustració 12. Biko Il·lustració 13. Inga
Il·lustració 14. Ilachy
Il·lustració 16. Ineke Il·lustració 15. Cria
Il·lustració 17. Bimba
27

28. Criteris per la classificació dels subjectes segons l’edat
A l’hora de classificar els drils per edat cal dir que no tenen el mateix
període de maduració que els mandrils. La informació en aquest aspecte és
ben poca, atès que hi ha un buit en l’estudi dels drils. Böer ens reporta
informació en aquest aspecte que, a falta d’altres estudis complets, cal
contrastar-la.
Adults: a partir de 6 anys en mascles; a partir de 5 anys en femelles
Les femelles completen la maduració somàtica als 5 anys, moment en
que assoleixen un pes estable i la dentició completa permanent.
Els mascles a partir dels sis anys són fèrtils segons Böer. Hi ha una
important crescuda del pèl al pit i els que envolten el cap i la zona perianal.
Apareixen els ullals, el pes s’estabilitza i la dentició permanent és completa.
Subadults: 4-6,5 anys en mascles; 3,6-5 anys en femelles
En les femelles apareixen les tumescències vulvars i perianals que
esdevenen atractives per als mascles.
Il·lustració18. Tumescenciesvulvars de les femelles.
28

29. En els mascles hi ha un augment significatiu de testosterona, la qual té
un paper fonamental en la coloració vermella.
Juvenils: 12 mesos – 4 anys en mascles; 12 mesos – 3,6 anys en
femelles
Segons Böer, els joves drils s’integren totalment a la jerarquia social
adulta als 18 mesos.
En aquesta etapa les femelles tenen els primers cicles ovulatoris però
encara no són atractives pels mascles.
A partir dels dos anys els drils expressen un elevat dimorfisme sexual pel
que fa a pes i a mida, els mascles són molt més grans i més pesats des de
aquesta etapa.
Infants: 0-12 mesos
En aquesta etapa el desenvolupament és igual tant en mascles com en
femelles. Als 8 mesos canvia la coloració de la màscara de blanc a negre. A
partir dels 12 mesos adquireixen els hàbits alimentaris dels adults en
completar-se la dentició decídua ( de llet).
29

30. Instal·lacions
Il·lustració19. Instal·lacions exteriors dels drils al Zoo de Barcelona.
Disposen d’una instal·lació gran i de quatre instal·lacions interiors comunicades
entre si, fora de la vista dels visitants.
Interiors
Instal·lacions sense contacte visual amb el públic on els drils passen la nit o el
dia, si la temperatura exterior és molt baixa o plou molt. Són quatre
instal·lacions d’1,5 metres d’alçada i de diferent amplada que es comuniquen
entre si, amb un àrea total de 10m2. Disposen d’una finestra que els
proporciona llum natural i zones del terra que són termoirradiants. També
disposen de troncs i cordes al sostre.
Exteriors
Instal·lació única amb un àrea de 72m2. Al fons hi ha parets de rajola de 5
metres d’alçada, el terra és de ciment i estan separats 3,6 metres del públic per
un fossat ple d’aigua i un parterre de plantes. Hi ha quatre grans jardineres
30

31. enganxades a les parets amb substrat natural (terra i escorça) i plantes, i dues
de rodones, més petites i centrals; hi ha un petit llac. Hi ha 6 troncs de diferents
mides, situats en diferents orientacions (verticals, horitzontals i oblics). També
disposen de 6 plataformes de fusta enganxades a la paret i de dues tarimes
centrals, també de fusta. Davant de la instal·lació hi tenen els ximpanzés.
MATERIAL DE FILMACIÓ
Sanyo Xacti VPC-CG10. HD MPEG-4 AVC/H.264 VIDEO. 10 MEGAPIXELS,
OPTICAL 5.0x ZOOM. Tarjeta SD.
Aquesta càmera va ser utilitzada per gravar alguns curts.
Panasonic LUMIX TZ7. HD MotionImages. 10.1 MEGAPIXELS. 12x OPTICAL
ZOOM. Tarjeta SD.
Aquesta altra càmera es va fer servir per gravar altres curts i fe fotografies ja
que la seva qualitat és molt superior a l’anterior càmera.
Panasonic VHS-C Movie Camera. NV-RX1EG. ZOOM 14:1. FOCAL: 3,9-
54,6mm. Cintes VHS.
Aquesta càmera es va utilitzar per gravar el CD adjuntat al treball.
Microsoft Office 2007, com a suport d’ofimàtica.
31

32. MÈTODOLOGIA
Les observacions es van dur a terme entre juliol de 2011 i desembre de
2011.
Observacions preliminars
Les observacions preliminars es van efectuar durant el mes de juliol.
Aquestes observacions preliminars van servir per identificar tots els individus
del grup, descriure l’espai habitat pels drils i entrenar la vista per tal de captar
les conductes. Complementades amb 1’15h de vídeos conductuals.
Protocol d’observació
Primerament, abans de qualsevol observació es determinava les
conductes a observar i s’imprimien taules per anotar les observacions. A la
columna esquerra s’escriuen les conductes a observar (abreujades segons
l’etograma conductual) i, a la fila superior l’objectiu de la conducta (individu).
Com es treballava amb un registre continu i focal s’anomenava un focus
(individu observat), aquest està marcat a la part superior de la taula. A la part
inferior trobem el dia de l’observació, l’hora d’inici i l’hora final del període
d’observació. També es comprovava les bateries de la càmera fossin
completes i les targetes de memòria buides.
Al arribar al zoo la col·locació era sempre la mateixa per tenir sempre els
mateixos angles de visió. Abans de començar a prendre notes es feien quinze
minuts previs d’adaptació ja que les observacions es feien cada cap de
setmana i l’observador perdia agilitat visual. Aquests quinze minuts previs
també servien per anotar l’horari d’observació a la taula.
Passats aquests quinze minuts es procedeix a observar. S’anoten les
repeticions de les conductes observades a la taula fins que acaba el període
d’observació.
Els dies de gravació els 15 minuts preliminars s’aprofitaven per muntar
la càmera, comprovar les bateries i les cintes i buscar una ubicació adequada.
L’anotació es feia posteriorment veient el vídeo.
32

33. Segmentació de la conducta
Segons Von Cranach i Frenz (1996, citats en Fassnacht, 1982), una
unitat de conducta és aquell element de la conducta observable que per
l’investigador és el més petit possible. Així com cèl·lules, partícules
subatòmiques, etc.
Depenent de l’objectiu del treball es fraccionarà més o menys.
Etograma conductual
Les conductes a tenir en compte són:
- Agonístiques
- Anagonístiques
- De dominància
Aquestes conductes ens donaran informació per poder establir la
jerarquia social del grup i determinar quin és l’individu dominant (mascle i
femella alfa)
- Afiliatives
Aquestes conductes ens donaran informació sobre d’interrelació dels
individus i podrem determinar quin és el més actiu socialment i el més aïllat
socialment.
Conductes solitàries.
Aquestes conductes ens seran útils a l’hora de determinar la ubicació ja
que no sempre estaran relacionant-se socialment.
Conductes solitàries
Són aquelles pautes que fa l’individu i que no tenen cap relació amb un
altre individu.
Locomoció
Comprèn les conductes relacionades amb el desplaçament de l’individu.
33

34. - Caminar(C)
L’individu es desplaça utilitzant les quatre extremitats d’una manera lenta
i sense fase aèria.
- Córrer(Ce)
L’individu es desplaça utilitzant les quatre extremitats d’una manera
ràpida i amb fase aèria.
- Escalar(Es)
L’individu puja fins a algun lloc per sobre del terra ajudant-se
d’extremitats superiors i/o inferiors.
- Aturada(St)
L’individu s’atura i no s’ajeu ni s’asseu. Normalment la durada es curta
(menys de vint segons).
Descans
Comprèn aquelles conductes relacionades amb el descans de l’individu.
- Estacionari(Et)
L’individu s’atura i s’asseu o s’ajeu durant un temps relativament curt.
Manté els ulls oberts.
- Dormir(D)
L’individu s’atura i s’asseu o s’ajeu durant un període de temps superior
a 15 minuts. Manté els ulls tancats. Els seu període normal de dormir el passen
a l’interior de les instal·lacions.
Manteniment
Comprèn les conductes relacionades amb el benestar de l’individu,
l’excreció de toxines i l’extracció de paràsits.
- Badallar(Ba)
L’individu badalla de forma relaxada sense ensenyar els ullals i sense
erecció capil·lar.
- Necessitats biològiques(NB)
L’individu excreta o orina.
34

35. - Rascar-se(Ra)
L’individu es rasca qualsevol part del cos.
- Auto esplugament(AE)
L’individu s’autoespulga, extraient-se els paràsits del pelatge.
Alimentació
Comprèn les conductes que nodreixen l’individu.
- Menjar(M)
L’individu es porta un comestible a la boca i se l’empassa, digerint-lo
posteriorment, si ho vomita, la conducta passaria a ser aberrant, no
contemplada en aquest apartat.
- Beure(Be)
L’individu beu.
Exploració(Ex)
Comprèn les conductes amb les que l’individu identifica objectes. Pot ser
mitjançant la l’olfacte, el gust o el tacte.
Manipulació
Comprèn les conductes amb les que l’individu mou, toca o transporta
algun objecte.
- Boca(MB)
L’individu manipula un objecte amb la boca.
- Musell(MM)
L’individu manipula un objecte amb la zona entre el nas i la mandíbula,
amb la boca tancada.
- Transport(MT)
L’individu transporta algun objecte amb la boca o amb les extremitats.
35

36. Conductes socials
Són aquelles pautes que fa l’individu i que tenen relació amb altres
individus, ja siguin de la mateixa espècie o no.
Afiliatives
Comprèn les conductes que relacionen de manera afectiva als individus.
- Donar o rebre esplugament(DE)
L’individu espluga un altre dril, es registra com donar o rebre
esplugament quan no hi ha hagut erecció capil·lar recentment ni cap episodi
violent.
- Tocar (T)
L’individu s’apropa a un altre i el toca amb les mans o qualsevol part del
seu cos, excepte zona genital i perianal.
- Proximitat(P)
L’individu està al costat d’un altre un mínim de quatre segons.
- Abraçada(A)
L’individu abraça a un altre.
- Seguir(S)
L’individu segueix a un altre. No hi ha erecció capil·lar.
Sexuals
Comprèn les conductes relacionades amb la reproducció i/o els genitals.
- Masturbació(Ma)
L’individu s’estimula el penis o regió anogenital bé amb la mà o el morro,
pot fer-ho refregant-se contra un objecte. El mascle podria arribar a ejacular.
- Muntar(Mu)
L’individu roman en una posició bípeda sobre l’altre amb la seva pelvis
orientada cap a de l’altre i les seves mans subjectant l’altre.
36

37. - Còpula(Co)
L’individu munta la femella i aconsegueix ejacular.
- Exploració genital(EG)
L’individu ensuma o toca la regió anogenital d’un altre. Si hi ha
esplugament en aquesta zona es registrarà com esplugament.
Agonístiques
Comprèn les conductes que pretenen destruir o fer fugir un altre individu
considerat com a adversari.
- Mostrar les dents(MD)
L’individu deixa al descobert els seus ullals, es registrarà com a pauta
agonística si hi ha erecció capil·lar.
- Erecció capil·lar(EC)
El pèl de l’individu es posa de punta. No es registra si forma part d’una
altre conducta, és a dir, en la majoria de casos.
- Arrencar branques(AB)
L’individu arrenca branques o les manipula veloçment colpejant el terra o
algun objecte, es registra si hi ha erecció capil·lar.
- Colpejar superfícies/ a l’altre(CS)
L’individu colpeja objectes, superfícies o un altre individu amb qualsevol
de les extremitats.
- Mossegar(Ms)
L’individu mossega fortament un altre, hi ha erecció capil·lar.
- Carrega simulada(Cr)
L’individu corre cap un altre individu ràpidament però no arriba a
impactar contra ell perquè s’atura abans. Hi ha erecció capil·lar.
- Cacera(Cs)
L’individu persegueix un altre ràpidament. Implica que l’animal caçat
l’evita ràpidament. Pot haver-hi erecció capil·lar.
37

38. - Balanceig(Bl)
L’individu en posició quadrúpeda passa el pes del seu cos de dreta a
esquerra, mirant fixament el seu adversari.
- Mossegada simbòlica(MS)
L’individu obre la boca àmpliament i “simbòlicament” ,mossega l’altre.
Totes les dents estan exposades.
Anagonístiques
Comprèn, com el seu nom indica, les conductes contraries a les
anteriors, és a dir, utilitzades per evitar confrontacions amb altres individus.
- Evitar (E)
L’individu evita o fuig ràpidament de la proximitat d’un altre.
- Fugir(F)
L’individu fuig quan és perseguit.
- Presentació genitals(PG)
L’individu presenta els seus genitals a l’individu violent perquè l’explori i
així inhibir les pautes agonístiques.
De dominància
Comprèn les conductes en les que un individu es mostra dominant sobre
un altre (o sobre el grup), és a dir que posseeix poder social.
Suplantació
- Tròfica(ST)
L’individu s’apropia de l’aliment d’un altre i ho consumeix.
- De lloc(SL)
L’individu ocupa l’espai que ocupava un altre, fent-lo fora.
- Objecte(SO)
L’individu s’apropia de l’objecte d’un altre.
38

39. - Social(SS)
L’individu suplanta el lloc social d’un altre, rebent l’ esplugament que ho
estava fent un altre, ocupant el mateix espai i sent el mateix emissor.
Marcatge de l’espai
- Display(Di)
L’individu fa una demostració de la seva força colpejant-se el pit.
- Vigilància(V)
L’individu es col·loca assegut sobre les seves extremitats inferiors,
normalment en un lloc alt, es considera vigilància si el període de duració és
superior a cinc segons.
Joc
- Cara de joc
L’individu somriu ensenyant les dents amb postura relaxada i sense erecció
capil·lar.
- Joc solitari(J)
- Joc social(JS)
Conductes aberrants
- Estereotípies(EE)
L’individu exerceix una conducta sense objectiu aparent (donar voltes)
repetitivament.
- Coprofàgia(CC)
L’individu es menja les seves femtes o les d’un altre individu.
39

40. RESULTATS I DISCUSSIÓ
En els capítols següents s’exposaran les hipòtesis i mitjançant les dades
recollides amb les observacions s’intentaran comprovar, sempre conservant el
dubte, mai afirmant al 100%, si són certes o falses. Abans però, les hipòtesis
passaran un previ judici fet des de els coneixements generals.
Cal dir que si es fes un estudi amb més hores d’observacions es podria
aclarir més els resultats aquí exposats.
CAPÍTOL I: DOMINÀNCIA, LA JERARQUIA SOCIAL
Seguint el protocol d’observació descrit a l’apartat de metodologia es van
anotar conductes durant aproximadament 5h a més a més de 15 minuts de
vídeo analitzat.
En aquest apartat només es van tenir en compte les conductes
agonístiques, anagonístiques i de dominància per tal d’obtenir informació sobre
la dominància i la jerarquia. Un alt numero de conductes dominants i
agonístiques podrien significar dominància, mentre que un alt numero de
conductes anagonístiques podrien significar no dominància.
Les hipòtesis a comprovar eren:
“Volem saber si en Biko és l’individu dominant.” i “Per altra banda, volem
saber si l’Inga és la femella dominant.”
Seguint una tendència general en els primats a formar grups patriarcals,
deduïm que en Biko, en ser l’únic mascle adult seria molt probablement el
dominant.
L’Inga en ser la mare de la majoria d’individus podria ser la femella alfa
(dominant), tot i això podria ser que la seva filla més gran (Ilachy) li disputés la
dominància, faria falta un estudi posterior i concret per comprovar-ho.
Tot i això, cal observar les dades recollides per poder afirmar i recolzar
les nostres idees.
40

41. Si observem la següent taula, on es representen el tipus i total de
conductes (agonístiques, anagonístiques o de dominància) que s’han pogut
anotar i l’emissor de la conducta, podrem veure que en Biko ha fet 54
suplantacions de lloc i dos displays, nombre suficient de conductes dominants
per creure amb fermesa que en Biko és l’individu dominant del grup. També ha
dut a terme moltes vigilàncies, conducta que també ens indica un cert grau de
dominància. Respecte a altres individus podrem veure un alt nombre (relatiu)
d’evitacions, que si observem les taules als annexos, cap a en Biko, això també
és un altre indicador de dominància.
Si ens centrem en la segona hipòtesis (referent a l’Inga) i miren la
columna que representa l’Inga, hi podrem notar una certa agressivitat degut a
les 9 conductes agonístiques (7 Colpejar superfícies i 2 cacera), un cert grau
d’evitació cap en Biko (veure annexos) i 5 vigilàncies, aquesta ultima dada no
és massa representativa, però ens dona una pista sobre la dominància aparent
de l’Inga. Referent a la Ilachy, no sembla que la filla vulgui suplantar a la mare,
però amb les dades actuals no es podria arribar a res concloent.
Emisor de la conducta
Tipus de conducta Biko Ilachy Inga Bimba Ineke
Colpejar superfícies 0 0 7 3 0
Cacera 0 0 2 0 0
Presentació genital 0 1 0 0 0
Evitació 0 11 14 20 18
Display 2 0 0 0 0
Suplantació de lloc 54 0 0 0 0
Vigilància 20 0 5 0 0
Per tant, podem considerar la possibilitat de que en Biko és el mascle
dominant i l’Inga la femella dominant. També podem afirmar que si fos així, es
tractaria d’un grup patriarcal, on en Biko domina sobre tots els altres individus
(incloent-hi l’Inga).
41

42. CAPÍTOL II: LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DEL GRUP
En aquest nou apartat es van observar les conductes afiliatives per
poder determinar les relacions que hi ha dins el grup. Les observacions també
són d’aprox. 5h, efectuades durant el mes de novembre. En aquest capítol es
descarten les conductes que no siguin afiliatives ja que aquestes ens
proporcionen gran informació de les relacions de grup. En aquest apartat també
s’ha inclòs un sociograma que il·lustra de manera gràfica les conductes.
Les hipòtesis de treball per aquest capítol van ser:
“Volem descobrir si hi ha individu aïllat en el grup i en el cas d’haver-hi,
saber qui és” i “Volem saber quin és l’individu més actiu socialment, és a dir,
qui duu a terme més conductes socials.”
Sometent les hipòtesis a un judici previ, trobem que no té per què haver-
hi individu aïllat, però en el cas d’haver-hi seria el de menor edat. L’individu
més actiu socialment podria ser el dominant, en aquest cas en Biko.
Per comprovar-ho començarem a analitzar les dades obtingudes de les
observacions.
En la següent taula on hi són representades les conductes afiliatives
registrades i el seu emissor i el total, podem observar que la Ineke és la que
més conductes afiliatives ha fet, seguida per la seva mare l’Inga. Això ens dona
pistes per determinar qui serà possiblement l’individu més actiu socialment.
també si ens fixem, en Biko no ha fet cap conducta afiliativa i això es tradueix
com un principi d’aïllament.
Emisor de la conducta
Conducta Biko Ilachy Inga Bimba Ineke
Donar esplugament 0 6 10 0 13
Tocar 0 0 4 1 12
Joc social 0 2 1 1 7
Abraçada 0 1 3 0 10
Seguir 0 0 0 0 1
Presentació genital afiliativa 0 0 0 0 1
TOTAL 0 9 18 2 44
A la següent taula es mostren les mateixes conductes afiliatives i el
receptor de la conducta. El numero de conductes afiliatives rebudes també ens
42

43. pot donar informació sobre l’activitat social dels individus. Si ens fixem en els
números totals, podem veure que la Bimba és l’individu que més afiliatives rep
(en forma de Joc social, abraçades i esplugament) i en Biko el que menys.
Receptor de la conducta
Conducta Biko Ilachy Inga Bimba Ineke
Donar esplugament 0 3 4 3 4
Tocar 0 4 0 0 0
Joc social 0 0 0 7 1
Abraçada 0 4 5 3 3
Seguir 0 1 0 0 0
Presentació genital afiliativa 1 0 0 0 0
TOTAL 1 12 9 13 8
Per tant, atenent a les dues taules anteriors podem considerar la
possibilitat de que en Biko sigui l’individu aïllat del grup. Aquest fet es pot deure
a que és el mascle dominant del grup, en aquest aspecte falta coneixement de
les conductes en llibertat per assegurar-ho.
Ilachy
L’individu més actiu del grup podria ser la Ineke ja que té major nombre
de conductes emeses. Per saber-ho amb seguretat es necessari un estudi més
extens sobre aquest aspecte del grup.
Biko
A continuació es presenta el sociograma que representa les conductes
afiliatives entre els membres del grup on l’amplada de les fletxes és
proporcional al nombre de conductes afiliatives d’un individu a un altre (1 mm =
1 conducta). En ell podem observar el nombre de conductes emeses per cada
individu i el receptor de cada conducta. Cal destacar les relacions que hi ha
entre els individus i el que podem significar.
Si ens fixem en la Ineke ha dut a terme una conducta afiliativa cap al Biko.
Ineke
Això és degut possiblement a que aquest és el seu pare, encara que hi existeixi
Bimba
un cert temor. Podem dir també que la Ineke és, possiblement la més social de
totes, ja que duu a terme conductes amb tothom, incloent l’infant del grup
arribant possiblement a igualar a la mare en nombre de conductes. També és
important les conductes que emet cap a la Bimba ja que són la majoria de Joc
social, això ens indica que la Bimba és la seva companya de jocs, que
segurament es veurà substituïda per l’infant un cop hagi crescut.
43

44. L’Inga que hauria de tenir major contacte amb en Biko per ser la femella
dominant, veiem que concentra la seva atenció quasi totalment en l’infant i la
seva filla Ineke. No dedica gaire atenció a l’altra filla seva, la Ilachy (cal dir que
aquesta ja és d’una edat considerable) ni tampoc a la seva néta, la Bimba.
Possiblement sigui el segon individu més sociable del grup, però donada la
seva condició de mare el seu contacte amb la resta del grup és escàs.
La Ilachy no és gaire sociable amb cap membre del grup, dedica poques
atencions a la resta d’individus i cap a en Biko. Possiblement aquest fet es deu
a que en Biko no és el seu pare, i en ser el cap de grup, l’ignora. Tampoc
dedica gaire temps a la seva filla, a més a més, possiblement dediqui més
temps a la Ineke. Com és la segona femella més adulta del grup les conductes
cap a en Biko possiblement es vegin incrementades amb el temps, però faria
falta un estudi més extens i amb un seguiment més precís.
La Bimba és un individu també poc actiu afectivament parlant, manté un
contacte més intens amb la Ineke que amb la resta del grup. Aquest fet
possiblement es deu a que aquesta és la seva companya de jocs. El seu
aïllament parcial pot ser causa de el seu repudiament per part de la femella alfa
(observar taules de direcció de conductes de dominància) que l’ha agredit en
diferents ocasions.
Per últim podem veure que en Biko sembla ser l’individu aïllat del grup,
ja que no manté contacte (de moment) amb cap altre individu, només algun
contacte aïllat amb la Ineke, la seva filla. Tampoc ha emès cap conducta
afiliativa als altres drils.
44

45. 45

46. CAPÍTOL III: LA UTILITZACIÓ DE L’ESPAI EN RELACIÓ A LES
CONDUCTES
En aquest últim capítol del treball es van tindre en compte totes les
conductes per poder relacionar-les amb la ubicació. Les observacions es van
dur a terme també al novembre. En aquest apartat s’inclourà un mapa
quadriculat on s’hi representà la divisió de les instal·lacions. les hipòtesis a
comprovar en aquest capítol van ser:
Il·lustració 20. Mapa quadriculat on es representen les ubicacions de les instal·lacions. J=jardinera, PC=
plataforma principal, S=Terra, R=Rodona.
“Volem saber quina és la ubicació més freqüentada pels drils” i “Quines són les
conductes predominants en aquesta ubicació”
L’espai més freqüentat podria ser un espai alt i des d’on es domini tot
l’espai de les instal·lacions si el que es busca és seguretat.
Analitzant primer les dades, ens trobem amb la següent situació: un 50%
de les observacions han sigut preses en la plataforma central 1 i un 36% (el
segon % més alt) han sigut enregistrades a la jardinera 1.
46

47. Observant les taules a annexos (no cabien) un esdeveniment molt
important: la cohesió parcial del grup. En Biko es troba situat a la jardinera 1
(0:01:30) juntament amb l’Inga, la cria, l’Ilachy i la Ineke. L’única que es troba
separada es la Bimba situada a la plataforma 2 menjant. Això pot significar la
cohesió gradual que el grup va sofrint al llarg del temps.
Més tard però, el grup es mou i en Biko torna a estar aïllat jardinera 1.
La conducta més exercida a aquesta ubicació és vigilància, ja que en Biko es
passa la major part del dia vigilant des d’aquesta posició, que li permet,
possiblement, veure tota la instal·lació i que li permet també veure el públic.
La ubicació amb més % (Plataforma central 1 amb un 50%) és,
possiblement un dels centres socials de les instal·lacions, aquí es duen a terme
la major part de conductes afiliatives enregistrades, ja que és una ubicació
cèntrica amb molta visibilitat i amb espai suficient perquè el grup desenvolupi
les seves activitats sense molèsties.
47

48. Ja que el menjar es troba de manera dispersa a les instal·lacions, la
conducta d’alimentació menjar es veu clarament dispersa en les taules. No hi
ha un espai on es mengi exclusivament.
Per tant, podem afirmar que possiblement la plataforma central 1 sigui
l’espai més freqüentat pels drils. També cal dir que és aquí, on es duen a
terme, possiblement, la majoria de conductes socials del grup. Confirmant les
nostres expectatives, és un espai cèntric, amb una mica d’alçada
48

49. CONCLUSIONS
A partir de les hipòtesis plantejades s’han arribat a les següents conclusions:
1. En Biko, és el que més conductes de dominància ha fet, així que és un
individu potencialment dominant. Això ens col·loca en Biko com a
l’individu possiblement dominant del grup, coincidint amb la tendència
dels primats a formar grups patriarcals. Degut també al nombre elevat de
conductes agonístiques que fa l’Inga podríem estimar que és la femella
dominant.
2. En relació amb les conductes afiliatives l’Inga és, segurament, la femella
adulta amb més activitat social possiblement per la seva condició de
possible femella dominant i per tenir un cria d’ aproximadament 10
mesos. Hi ha, però, una dada que ens indica que en Biko és,
possiblement, l’individu més aïllat del grup, ja que rep poques conductes
afiliatives.
3. Com a resultat de les observacions de la utilització de l’espai podem
observar que la ubicació més freqüentada, possiblement, és la
plataforma principal 1 per dur a terme relacions socials, encara que
també s’observen algunes de manteniment o alimentació. La segona
ubicació més freqüentada és la jardinera 1, on en Biko duu a terme la
vigilància del grup. Possiblement aquestes dues ubicacions han sigut
escollides per la seva ubicació central, la plataforma principal, i per la
seva bona visibilitat, tant de les instal·lacions, com del passeig, la
jardinera 1.
4. L’estudi de l’etologia també comporta un problema i dificultat bastant
grans: les variables. A l’etologia les variables són, en si mateixes, les
conductes que generen els individus i això, és incontrolable.
49

50. BIBLIOGRAFIA
“ETOLOGIA: BASES BIOLOGICAS DE LA CONDUCTA ANIMAL Y HUMANA”
Fernando Pelaez del Hierro y Joaquim Vea Baro. Piramide, 1997.
Bioko Biodiversity Protection Program
CITES www.cites.es
Comité Español UICN www.uicn.es
Created from: Save Mandrillushttp://kingrhythm.tripod.com/index/id73.htm
Departament d’Educació del Zoològic de Barcelona. “REALITZACIÓ DEL
TREBALL DE RECERCA PER A ALUMNES DE BATXILLERAT AL PARC
ZOOLÒGIC DE BARCELONA” Nº no disponible: 2
Departament Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, Facultat de Psicologia.
Universitat de Barcelona. “COMUNICACIÓ VOCAL EN DRILS
(Mandrillusleucophaeus) CAPTIUS. Mireia de Martín Marty. Coodirigida pel
doctor Sabater Pi.
DrillRanch – Pandrillus http://www.pandrillus.org/projects/drill-ranch/
ETOLOGIA CANINA: Historia de la etologia.
http://segundohogar.blogspot.com/2008/01/historia-de-la-etlogia.html
KorupNationalPark – Cameroon http://www.mount-
cameroon.org/korup/index.htm
RAE-Etologia
http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?LEMA=etolog%C3%ADa
SANDÍN MÀXIMO. Pensando en la evolución, pensando en la vida.
Wikipediawww.wikipedia.com
Zoo de Barcelona www.zoobarcelona.cat
Zoo Hannover – Deustchland http://www.zoo-hannover.de/
50

51. ANNEXOS
Per no col·lapsar els annexos amb taules de conductes, aquestes taules
venen adjuntades en el CD entregat amb el treball, en as de dubte, consultar
CD.
51