SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  5
AJUT AMB ELS PROBLEMES DE GENÈTICA

Pautes generals:

Problema 1
♂ pèl arrissat x ♀ pèl arrissat ♂ (cadell) pèl arrissat.
Volem saber si aquest cadell és heterozigot: ho intentarem esbrinar encreuant-lo amb una
femella i mirant la seva descendència.
El problema us pregunta com haurà de ser aquesta femella per poder-ho descobrir.

Problema 2
Calculeu les proporcions observades (en percentatges) i mireu a quines proporcions, de les
que hem estat veient durant aquest tema, s’aproximen.

Problema 3

Us donen la generació parental P i la 1ª generació filial F1 , en la qual obtenim plantes grogues,
taronges i vermelles.
D’aquesta F1 heu de fer 3 encreuaments:
Taronges x vermelles
Taronges x taronges
Taronges x grogues
I mirar què passa en cadascun dels casos amb la F2.

Problema 4
Tenim 3 al·lels: N (negre), P (platí) i S (safir): N>P>S.
Penseu en les combinacions d’aquests al·lels i en com seran els fenotips.
Per exemple, un individu PS serà platí perquè dels 2 al·lels (P i S), P és dominant.
Un altre exemple: un individu NS serà negre, perquè dels 2 al·lels (N i S), N és dominant.

Problema 5

L’encreuament principal està condicionat per com van ser els progenitors d’aquests individus.
Amb la informació que us donen ho podeu deduir sense problemes.
Compte! Aquí els heterozigots seran d’un color o altre depenent de si són mascles o femelles!
Aquí feu el pedigrí però sense pintar els quadres negres. Només poseu el fenotip a sobre/a
sota del quadrat o el cercle.

Problema 6
Heu de fer 3 encreuaments. Recordeu que el genotip del bou no canvia, és a dir, que en els 3
encreuaments que feu, només canviarà el genotip de la vaca.
Problema 7
Les plantes de la generació filial són homozigòtiques pels 2 caràcters.
Aquest és MOLT semblant a un problema que vam corregir a classe.

Problema 8
L’al·lel que determina les ales corbades és dominant. L’al·lel que determina les quetes en
forma de maça també ho és.
Heu de calcular les proporcions que s’obtenen i comparar-les amb les proporcions que
esperaríeu que sortissin en fer l’encreuament.

Problema 9
Important: Què vol dir que un caràcter està lligat al sexe? Que depèn dels cromosomes X i Y.
Els mascles són XY i hereten el cromosoma Y del pare i el cromosoma X de la mare.
Les femelles són XX i hereten un cromosoma X del pare i un altre de la mare.
Així doncs, els mascles poden produir gàmetes amb el cromosoma X o bé el cromosoma Y,
mentre que els gàmetes produïts per les femelles sempre porten el cromosoma X.
El daltonisme és un caràcter lligat al sexe i l’al·lel que determina aquesta afecció només es pot
trobar al cromosoma X, de manera que els genotips i fenotips possibles són els següents:
XdXd Dona daltònica
XdX Dona normal però portadora
XX Dona normal
XdY Home daltònic
XY Home normal
No hi ha homes normals portadors perquè un home només té un cromosoma X. Si aquest
porta la informació del daltonisme (d) l’home serà daltònic.
Per això aquest caràcter és dominant per als homes i recessiu per a les dones.
Al problema heu de confirmar o descartar si el caràcter del que us parlen és lligat al sexe. Si no
ho és, serà autosòmic i podeu escollir la lletra que vulgueu per representar-lo.

Problema 10
Calculeu les proporcions observades (en percentatges) i compareu-les amb les proporcions
que esperaríeu si féssiu l’encreuament.

Problema 11
La calvície és un caràcter lligat al sexe, per tant, us serveix l’explicació del problema 9. La lletra
més lògica que podeu utilitzar és la c en comptes de la d (utilitzada al problema 9).
Recordeu que els homes hereten per força el cromosoma Y del pare, i per tant, l’X l’han
d’heretar forçosament de la mare.
Problema 12
Herència lligada al sexe. Serveix l’explicació del problema 9.

Problema 13

L’herència dels grups sanguinis: hi ha 3 al·lels: IA, IB, i.
Els dos primers (IA, IB) són codominants entre si, mentre que són dominants respecte a
l’al·lel i.
Els genotips i els fenotips possibles són els següents, respectivament:
IAIAGrup sanguini A
IAiGrup sanguini A
IB IBGrup sanguini B
IB iGrup sanguini B
IAIBGrup sanguini AB
iiGrup sanguini O

Problema 14
Serveix l’explicació del problema 13.

Problema 15
Atenció: aquest pedigrí no diferencia individus portadors dels no portadors de l’al·lel
responsable de la malaltia. O sigui que els quadres i cercles blancs poden ser homozigots o
heterozigots i representen persones no malaltes (tot i que poden ser portadores o no).
ENUNCIATS DELS PROBLEMES

1 - El pèl arrissat en els gossos domina sobre el cabell llis. Una parella de cabells arrissats vatenir un
cadell de pèl també arrissat i del que es vol saber si és heterozigòtica. Per esbrinar-ho el creuarem amb
una femella i depenent de la descendència que tinguin ho podrem deduir. Amb quin tipus de femella
haurà d’encreuar-se? Raoneu aquest encreuament.

2 - A la figuera del dimoni (Daturastramonium), el caràcter flors vermelles és dominant sobreflors
blanques. Una planta de flors vermelles, per autofecundació, va produir una descendència formada per
28 plantes de flors vermelles i 10 plantes de flors blanques.
a) A quina proporció s'ajusten els valors 28 plantes amb flors vermelles / 10 plantes amb flors
blanques?
b) Què us indica aquesta proporció respecte al genotip de la planta progenitora?
c) Quina proporció de les 28 plantes amb flors vermelles de la descendència són
homozigòtiques?

3 .- S’encreuen dues plantes de flors color taronja i s'obté una descendència formada per 30 plantes de
flors vermelles, 60 de flors taronja i 30 de flors grogues. Quina descendència s'obtindrà en creuar les
plantes de flors taronges obtingudes, amb les vermelles i amb les grogues també obtingudes? Raonar
els tres encreuaments.

4 - En el visó el color de pèl és negre, platí (blau grisós) o safir (blau molt clar). Sabent que existiexen 3
al·lels (N negre, P platí i S safir i que N domina sobre P i P domina sobre S) dedueix els genotips dels
següents encreuaments:
a) negre x safir: Tots negres.
b) negre x safir: 1 /2 negres + 1 /2 safirs
c) negre x safir: 1 /2 negres + 1 /2 platí
d) safir x safir: Tots safir
i) platí x safir: 1 /2 platí + 1 /2 safir

5 - Un gos de pèl negre, el pare del quan era de pèl blanc, s’encreua amb una gossa de cabell gris, la
mare de la qual era negra. Sabent que el color negre del pelatge domina sobre el blanc en els mascles,
i que en les femelles negre i blanc presenten herència intermèdia, explica com seran els genotips dels
gossos que s’encreuen i tipus de fills que poden tenir respecte del caràcter considerat. Dibuixa el
pedigree.

6 - En l'espècie bovina, la manca de banyes, és dominant sobre la presència de banyes. Un bou sense
banyes s’encreua amb tres vaques:
* Amb la vaca A, que té banyes, s'obté un vedell sense banyes.
* Amb la vaca B, que també amb banyes, es produeix un vedell amb banyes.
* Amb la vaca C, que no té banyes, es produeix un vedell amb banyes.
Quins són els genotips del bou i de les tres vaques i quina descendència es podria esperar
d'aquests encreuaments?

7 - Una planta de jardí presenta dues varietats: una de flors vermelles i fulles allargades i una
altra de flors blanques i fulles petites. El caràcter color de les flors segueix una herència
intermèdia, i el caràcter mida de la fulla presenta dominància del caràcter allargat. Si s’encreuen les
dues varietats, quines proporcions genotípiques i fenotípiques apareixeran a la F2? Quina proporció de
les flors vermelles i fulles allargades de la F2 seran homozigòtiques?

8.- En l’encreuament de Drosophilamelanogasterd'ales corbades i quetes (pèls) en forma de maça
dihíbrides amb elles mateixes es van obtenir 590 amb ales corbades i quetes en maça, 180 amb ales
corbades i quetes normals, 160 amb ales normals i quetes en maça i 60 normals per a tots dos
caràcters. Es pot acceptar la hipòtesi que aquests caràcters s'hereten independentment?
9 - La següent genealogia correspon a cobais. El negre correspon a cabells arrissats i el blanc a pèl llis.
El quadrat significa mascle i el cercle significa femella.
Determinar quin caràcter es dominant i quin recessiu. Determinar si es un caràcter lligat al sexe.




10 - El color vermell de la polpa del tomàquet depèn de la presència d'un factor R dominant sobre el
seu al·lel r per al groc. La mida normal de la planta es deu a un gen N dominant sobre la mida nana n.
S’encreua una planta de polpa vermella i grandària normal, amb una altra groga i normal i s'obtenen: 30
plantes vermelles normals, 31 grogues normals, 9 vermelles nanes i 10 grogues nanes. Quins són els
genotips de les plantes que s’encreuen? Comprovar el resultat fent l’encreuament.

11 - Indica el genotip d'un home calb el pare del qual no ho era, el de la seva dona que no és calba,
però la mare d’aquesta sí que ho era, i el dels seus futurs fills. Dibuixa l’arbre genealògic.

12 - Quina proporció genotípica cal esperar en un matrimoni entre un home daltonià i una dona
portadora? Quina proporció de daltònics cal esperar en la família si té vuit fills? Dibuixa l’arbre
genealògic.

13 - Un home del grup sanguini A té un fill del grup O amb una dona del grup B. Quins són els genotips
de tots els individus esmentats? Quins altres fenotips poden presentar-se en la descendència d'aquesta
parella?

14.- Una dona del grup sanguini A i un home del grup sanguini B tenen un fill del grup O i una filla del
grup B.
a) Quins són els genotips dels quatre individus?
b) Quina és la probabilitat que el tercer fill o filla sigui del grup sanguini O?
c) Quina és la probabilitat que una parella com l'esmentada tingui el primer fill del grup O, la segona filla
del grup B, el tercer o la tercera, del grup A i el quart o la quarta, del grup AB?

15 - En el pedigrí següent, la filla representada amb el cercle negre presenta una forma de sordesa-
mudesa determinada per un al·lel recessiu autosòmic. Quina és la probabilitat que el fill, fenotípicament
normal, sigui heterozigot?

Contenu connexe

Tendances

La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaEsclarmonda
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de catalàP. J.
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)ctorrijo
 
Duplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traduccióDuplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traducciómartaperezmurugo
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissoluciópits25
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesfaylagas
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Josep Bargalló Valls
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Josep carner
Josep carner Josep carner
Josep carner dolors
 

Tendances (20)

La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Bilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssiaBilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssia
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
INEQUACIONS I SISTEMES
INEQUACIONS I SISTEMESINEQUACIONS I SISTEMES
INEQUACIONS I SISTEMES
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
 
Duplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traduccióDuplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traducció
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiques
 
Teorema del residu
Teorema del residuTeorema del residu
Teorema del residu
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Tipus d'oracions 3r
Tipus d'oracions 3rTipus d'oracions 3r
Tipus d'oracions 3r
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Josep carner
Josep carner Josep carner
Josep carner
 

Similaire à Ajut problemes genètica

Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genèticajoanlupi
 
Genètica mendeliana 2
Genètica mendeliana 2Genètica mendeliana 2
Genètica mendeliana 2Jordi Bas
 
Problemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoProblemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoCC NN
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)tiotavio
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoXavier Cubells Martínez
 
Genètica Mendeliana (2)
Genètica Mendeliana (2)Genètica Mendeliana (2)
Genètica Mendeliana (2)tiotavio
 
Genètica mendeliana
Genètica mendelianaGenètica mendeliana
Genètica mendelianaJordi Bas
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part geneticaconchi
 
Exercicis.ppt3[1]
 Exercicis.ppt3[1] Exercicis.ppt3[1]
Exercicis.ppt3[1]keviningles
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)tiotavio
 
EXERCICIS FINALS DE GENÈTICA
EXERCICIS FINALS DE GENÈTICAEXERCICIS FINALS DE GENÈTICA
EXERCICIS FINALS DE GENÈTICAmariiiona
 

Similaire à Ajut problemes genètica (20)

Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
 
Genètica mendeliana 2
Genètica mendeliana 2Genètica mendeliana 2
Genètica mendeliana 2
 
Genetica
GeneticaGenetica
Genetica
 
Fitxa unitat 3. lleis de mendel
Fitxa unitat 3. lleis de mendelFitxa unitat 3. lleis de mendel
Fitxa unitat 3. lleis de mendel
 
Problemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoProblemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 eso
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
 
Exàmen final genètica
Exàmen final genèticaExàmen final genètica
Exàmen final genètica
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
 
Genètica Mendeliana (2)
Genètica Mendeliana (2)Genètica Mendeliana (2)
Genètica Mendeliana (2)
 
Genètica mendeliana
Genètica mendelianaGenètica mendeliana
Genètica mendeliana
 
Control curt genetica bis
Control curt genetica bisControl curt genetica bis
Control curt genetica bis
 
Ud7
Ud7Ud7
Ud7
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
 
Exercicis.ppt3[1]
 Exercicis.ppt3[1] Exercicis.ppt3[1]
Exercicis.ppt3[1]
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
 
Control problemes genètica 3
Control problemes genètica 3Control problemes genètica 3
Control problemes genètica 3
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
EXERCICIS FINALS DE GENÈTICA
EXERCICIS FINALS DE GENÈTICAEXERCICIS FINALS DE GENÈTICA
EXERCICIS FINALS DE GENÈTICA
 

Plus de CC NN

La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusCC NN
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiuCC NN
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6CC NN
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5CC NN
 
080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352CC NN
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)CC NN
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”CC NN
 
Qué es el sexo
Qué es el sexoQué es el sexo
Qué es el sexoCC NN
 
Fecundació in vitro
Fecundació in vitroFecundació in vitro
Fecundació in vitroCC NN
 
Plague inc
Plague incPlague inc
Plague incCC NN
 
Activitat colesterol
Activitat colesterolActivitat colesterol
Activitat colesterolCC NN
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3CC NN
 
Genètica i evolució II
Genètica i evolució IIGenètica i evolució II
Genètica i evolució IICC NN
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució CC NN
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsCC NN
 
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariotaCC NN
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesCC NN
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesCC NN
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terraCC NN
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosferaCC NN
 

Plus de CC NN (20)

La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers vius
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiu
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
 
Qué es el sexo
Qué es el sexoQué es el sexo
Qué es el sexo
 
Fecundació in vitro
Fecundació in vitroFecundació in vitro
Fecundació in vitro
 
Plague inc
Plague incPlague inc
Plague inc
 
Activitat colesterol
Activitat colesterolActivitat colesterol
Activitat colesterol
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Genètica i evolució II
Genètica i evolució IIGenètica i evolució II
Genètica i evolució II
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
 
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
 

Dernier

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Dernier (9)

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

Ajut problemes genètica

  • 1. AJUT AMB ELS PROBLEMES DE GENÈTICA Pautes generals: Problema 1 ♂ pèl arrissat x ♀ pèl arrissat ♂ (cadell) pèl arrissat. Volem saber si aquest cadell és heterozigot: ho intentarem esbrinar encreuant-lo amb una femella i mirant la seva descendència. El problema us pregunta com haurà de ser aquesta femella per poder-ho descobrir. Problema 2 Calculeu les proporcions observades (en percentatges) i mireu a quines proporcions, de les que hem estat veient durant aquest tema, s’aproximen. Problema 3 Us donen la generació parental P i la 1ª generació filial F1 , en la qual obtenim plantes grogues, taronges i vermelles. D’aquesta F1 heu de fer 3 encreuaments: Taronges x vermelles Taronges x taronges Taronges x grogues I mirar què passa en cadascun dels casos amb la F2. Problema 4 Tenim 3 al·lels: N (negre), P (platí) i S (safir): N>P>S. Penseu en les combinacions d’aquests al·lels i en com seran els fenotips. Per exemple, un individu PS serà platí perquè dels 2 al·lels (P i S), P és dominant. Un altre exemple: un individu NS serà negre, perquè dels 2 al·lels (N i S), N és dominant. Problema 5 L’encreuament principal està condicionat per com van ser els progenitors d’aquests individus. Amb la informació que us donen ho podeu deduir sense problemes. Compte! Aquí els heterozigots seran d’un color o altre depenent de si són mascles o femelles! Aquí feu el pedigrí però sense pintar els quadres negres. Només poseu el fenotip a sobre/a sota del quadrat o el cercle. Problema 6 Heu de fer 3 encreuaments. Recordeu que el genotip del bou no canvia, és a dir, que en els 3 encreuaments que feu, només canviarà el genotip de la vaca.
  • 2. Problema 7 Les plantes de la generació filial són homozigòtiques pels 2 caràcters. Aquest és MOLT semblant a un problema que vam corregir a classe. Problema 8 L’al·lel que determina les ales corbades és dominant. L’al·lel que determina les quetes en forma de maça també ho és. Heu de calcular les proporcions que s’obtenen i comparar-les amb les proporcions que esperaríeu que sortissin en fer l’encreuament. Problema 9 Important: Què vol dir que un caràcter està lligat al sexe? Que depèn dels cromosomes X i Y. Els mascles són XY i hereten el cromosoma Y del pare i el cromosoma X de la mare. Les femelles són XX i hereten un cromosoma X del pare i un altre de la mare. Així doncs, els mascles poden produir gàmetes amb el cromosoma X o bé el cromosoma Y, mentre que els gàmetes produïts per les femelles sempre porten el cromosoma X. El daltonisme és un caràcter lligat al sexe i l’al·lel que determina aquesta afecció només es pot trobar al cromosoma X, de manera que els genotips i fenotips possibles són els següents: XdXd Dona daltònica XdX Dona normal però portadora XX Dona normal XdY Home daltònic XY Home normal No hi ha homes normals portadors perquè un home només té un cromosoma X. Si aquest porta la informació del daltonisme (d) l’home serà daltònic. Per això aquest caràcter és dominant per als homes i recessiu per a les dones. Al problema heu de confirmar o descartar si el caràcter del que us parlen és lligat al sexe. Si no ho és, serà autosòmic i podeu escollir la lletra que vulgueu per representar-lo. Problema 10 Calculeu les proporcions observades (en percentatges) i compareu-les amb les proporcions que esperaríeu si féssiu l’encreuament. Problema 11 La calvície és un caràcter lligat al sexe, per tant, us serveix l’explicació del problema 9. La lletra més lògica que podeu utilitzar és la c en comptes de la d (utilitzada al problema 9). Recordeu que els homes hereten per força el cromosoma Y del pare, i per tant, l’X l’han d’heretar forçosament de la mare.
  • 3. Problema 12 Herència lligada al sexe. Serveix l’explicació del problema 9. Problema 13 L’herència dels grups sanguinis: hi ha 3 al·lels: IA, IB, i. Els dos primers (IA, IB) són codominants entre si, mentre que són dominants respecte a l’al·lel i. Els genotips i els fenotips possibles són els següents, respectivament: IAIAGrup sanguini A IAiGrup sanguini A IB IBGrup sanguini B IB iGrup sanguini B IAIBGrup sanguini AB iiGrup sanguini O Problema 14 Serveix l’explicació del problema 13. Problema 15 Atenció: aquest pedigrí no diferencia individus portadors dels no portadors de l’al·lel responsable de la malaltia. O sigui que els quadres i cercles blancs poden ser homozigots o heterozigots i representen persones no malaltes (tot i que poden ser portadores o no).
  • 4. ENUNCIATS DELS PROBLEMES 1 - El pèl arrissat en els gossos domina sobre el cabell llis. Una parella de cabells arrissats vatenir un cadell de pèl també arrissat i del que es vol saber si és heterozigòtica. Per esbrinar-ho el creuarem amb una femella i depenent de la descendència que tinguin ho podrem deduir. Amb quin tipus de femella haurà d’encreuar-se? Raoneu aquest encreuament. 2 - A la figuera del dimoni (Daturastramonium), el caràcter flors vermelles és dominant sobreflors blanques. Una planta de flors vermelles, per autofecundació, va produir una descendència formada per 28 plantes de flors vermelles i 10 plantes de flors blanques. a) A quina proporció s'ajusten els valors 28 plantes amb flors vermelles / 10 plantes amb flors blanques? b) Què us indica aquesta proporció respecte al genotip de la planta progenitora? c) Quina proporció de les 28 plantes amb flors vermelles de la descendència són homozigòtiques? 3 .- S’encreuen dues plantes de flors color taronja i s'obté una descendència formada per 30 plantes de flors vermelles, 60 de flors taronja i 30 de flors grogues. Quina descendència s'obtindrà en creuar les plantes de flors taronges obtingudes, amb les vermelles i amb les grogues també obtingudes? Raonar els tres encreuaments. 4 - En el visó el color de pèl és negre, platí (blau grisós) o safir (blau molt clar). Sabent que existiexen 3 al·lels (N negre, P platí i S safir i que N domina sobre P i P domina sobre S) dedueix els genotips dels següents encreuaments: a) negre x safir: Tots negres. b) negre x safir: 1 /2 negres + 1 /2 safirs c) negre x safir: 1 /2 negres + 1 /2 platí d) safir x safir: Tots safir i) platí x safir: 1 /2 platí + 1 /2 safir 5 - Un gos de pèl negre, el pare del quan era de pèl blanc, s’encreua amb una gossa de cabell gris, la mare de la qual era negra. Sabent que el color negre del pelatge domina sobre el blanc en els mascles, i que en les femelles negre i blanc presenten herència intermèdia, explica com seran els genotips dels gossos que s’encreuen i tipus de fills que poden tenir respecte del caràcter considerat. Dibuixa el pedigree. 6 - En l'espècie bovina, la manca de banyes, és dominant sobre la presència de banyes. Un bou sense banyes s’encreua amb tres vaques: * Amb la vaca A, que té banyes, s'obté un vedell sense banyes. * Amb la vaca B, que també amb banyes, es produeix un vedell amb banyes. * Amb la vaca C, que no té banyes, es produeix un vedell amb banyes. Quins són els genotips del bou i de les tres vaques i quina descendència es podria esperar d'aquests encreuaments? 7 - Una planta de jardí presenta dues varietats: una de flors vermelles i fulles allargades i una altra de flors blanques i fulles petites. El caràcter color de les flors segueix una herència intermèdia, i el caràcter mida de la fulla presenta dominància del caràcter allargat. Si s’encreuen les dues varietats, quines proporcions genotípiques i fenotípiques apareixeran a la F2? Quina proporció de les flors vermelles i fulles allargades de la F2 seran homozigòtiques? 8.- En l’encreuament de Drosophilamelanogasterd'ales corbades i quetes (pèls) en forma de maça dihíbrides amb elles mateixes es van obtenir 590 amb ales corbades i quetes en maça, 180 amb ales corbades i quetes normals, 160 amb ales normals i quetes en maça i 60 normals per a tots dos caràcters. Es pot acceptar la hipòtesi que aquests caràcters s'hereten independentment?
  • 5. 9 - La següent genealogia correspon a cobais. El negre correspon a cabells arrissats i el blanc a pèl llis. El quadrat significa mascle i el cercle significa femella. Determinar quin caràcter es dominant i quin recessiu. Determinar si es un caràcter lligat al sexe. 10 - El color vermell de la polpa del tomàquet depèn de la presència d'un factor R dominant sobre el seu al·lel r per al groc. La mida normal de la planta es deu a un gen N dominant sobre la mida nana n. S’encreua una planta de polpa vermella i grandària normal, amb una altra groga i normal i s'obtenen: 30 plantes vermelles normals, 31 grogues normals, 9 vermelles nanes i 10 grogues nanes. Quins són els genotips de les plantes que s’encreuen? Comprovar el resultat fent l’encreuament. 11 - Indica el genotip d'un home calb el pare del qual no ho era, el de la seva dona que no és calba, però la mare d’aquesta sí que ho era, i el dels seus futurs fills. Dibuixa l’arbre genealògic. 12 - Quina proporció genotípica cal esperar en un matrimoni entre un home daltonià i una dona portadora? Quina proporció de daltònics cal esperar en la família si té vuit fills? Dibuixa l’arbre genealògic. 13 - Un home del grup sanguini A té un fill del grup O amb una dona del grup B. Quins són els genotips de tots els individus esmentats? Quins altres fenotips poden presentar-se en la descendència d'aquesta parella? 14.- Una dona del grup sanguini A i un home del grup sanguini B tenen un fill del grup O i una filla del grup B. a) Quins són els genotips dels quatre individus? b) Quina és la probabilitat que el tercer fill o filla sigui del grup sanguini O? c) Quina és la probabilitat que una parella com l'esmentada tingui el primer fill del grup O, la segona filla del grup B, el tercer o la tercera, del grup A i el quart o la quarta, del grup AB? 15 - En el pedigrí següent, la filla representada amb el cercle negre presenta una forma de sordesa- mudesa determinada per un al·lel recessiu autosòmic. Quina és la probabilitat que el fill, fenotípicament normal, sigui heterozigot?