1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
Unitat 4
Índex general
1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
2. – L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS
3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
0.-INTRODUCCIÓ
6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
7. –ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN

2. 0. INTRODUCCIÓ
LA GEOGRAFIA
POLÍTICA
o geopolítica
Estudia com s'organitza la societat a
l'espai
com
ESTAT
La POLÍTICA és la ciència de governar
l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.
La paraula prové del grec POLIS, que
significa ciutat
TRADICIONALMENT
Ha estat l’organització
bàsica de les societats
ACTUALMENT
Els estats cedeixen part de la seva sobirania a
entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió
Europea
resultat de la

3. 1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
L’ESTAT
És el conjunt de les institucions creades per regular
la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un
territori i que estan governades per unes mateixes
lleis sota un mateix poder
ELEMENTS
CONSTITUTIUS
EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder.
El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per
unes fronteres (terrestres , marítimes i aèries) que
permeten distingir-lo d'uns altres estats. Fora de les
fronteres l’estat no té sobirania
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les
seves lleis: els drets i les obligacions que afecten per
igual tots els ciutadans
EL PODER. L’Estat té la capacitat de decidir sobre la
forma de vida dels habitants de l’Estat

4. PODERS DE L’ESTAT
PODER
LEGISLATIU
PODER
EXECUTIU
PODER
JUDICIAL
Capacitat de
fer les lleis
Capacitat
d’aplicar les
lleis
Capacitat de
jutjar qui no
compleix les lleis
MITJANS DE
L’ESTAT
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per
finançar la estructura de l’Estat i tots el serveis que
dóna (infraestructures,sanitat, educació, etc)
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt
d’organismes necessaris per que l’Estat compleixi les
seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)

5. 2. L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS
SOBIRANIA
És el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que
finalment pot exercir el poder. En funció de qui
tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats:
ESTAT NO
DEMOCRÀTIC
El poder el té una
persona o grup de
persones
ESTAT
DEMOCRÀTIC
L’exercici del
poder resideix
en el poble
TIPUS DE
DEMOCRACIA
DIRECTA
INDIRECTA
Els ciutadans exerceixen
directament el poder
mitjançant
assamblees
referèmdums
Democràcia representativa: els ciutadans
designen per mitjà de eleccions els qui
exerciran la sobirania en el seu nom

6. DEMOCRÀCIA
REPRESENTATIVA
ELECCIONS per triar
els representants a un
PARLAMENT
President del
Govern, elabora i aprova
les lleis
tria
REQUISITS DE
LES
ELECCIONS
LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles
sense cap tipus de coacció
PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els
drets humans han de poder presentar-se (diferents
partits)
SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors
d’edat (18 anys) han de poder votar sense distinció de
raça, sexe o riquesa
PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han
de poder triar els seus representants

7. ELS PARTITS
POLÍTICS
És la forma que tenen els
ciutadans, amb unes mateixes
idees, d’organitzar-se en una
democràcia (ideologia)
Els seus programes electorals, que
recullen els objectius que es proposen
d'assolir si accedeixen al poder
presenten
Els seus candidats, que participen en les
eleccions
El ciutadà escull una de les opcions polítiques
mitjançant el vot

8. DIVISIÓ
DE PODERS
A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE
PODERS per impedir que una institució o grup de
persones acapari tot el poder. Els tres poders són
independents i es controlen mútuament

9. 3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
EN FUNCIÓ DEL
CAP D’ESTAT
MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA O
CONSTITUCIONAL
REPÚBLICA
PARLAMENTARIA
Els reis fan la funció de cap d'Estat
però no governen. Els seus càrrecs són
vitalicis i hereditaris. Juren fidelitat a
la constitució. Gran
Bretanya, Espanya, Suècia
Cap de l'Estat: el president de la
república, que és elegit per la
ciutadania. El govern de l'Estat queda a
les mans del primer ministre.
França, Alemanya, Itàlia, Àustria, Polòni
a
TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS

10. EN FUNCIÓ DE
LA POLÍTICA
ECONÒMICA
ESTAT LIBERAL
ESTAT SOCIAL
No interfereix a l’economia, que
ha de funcionar amb les seves
pròpies regles (llei de mercat).
Vol un major desenvolupament de
la societat. Els Estats Units
L’estat ha de intervenir a l’economia
per redistribuir la riquesa
(pensions, educació, sanitat, subsidi
d’atur, etc). Vol una major igualtat
entre els ciutadans. Europa

11. EN FUNCIÓ DE
LA DISTRIBUCIÓ
ESPACIAL DEL
PODER
ESTAT
CENTRALISTA
ESTAT
DESCENTRALITZAT
Un Govern Central és el que pren
totes les decisions que afecten als
territoris que el formen.
França, Polònia.
El govern central delega part
les seves competències en
governs regionals que gestionen
els seus territoris
Estat Federal
Alemanya
Estat autonòmic
Espanya

12. TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS
Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la
major part de la història. La democràcia només s’ha imposat com a forma de
govern als països desenvolupats a partir del segle XIX
MONARQUIA
ABSOLUTA
Un rei absolut que concentra tots els poders de
l’Estat i que governa en nom de Déu. Forma de govern
dominant a Europa fins al segle XIX i actualment es
troba a certs països musulmans com Aràbia Saudita
DICTADURA
Un dictador que amb el suport de l’exèrcit, un grup
ètnic o una ideologia controla el poder. Predomina al
continent africà, Cuba, Líbia, Rep. Popular Xina,Corea
del Nord

13. 4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
L’ESTAT exerceix de
forma exclusiva el poder i
la sobirania, delegada als
països democràtics pel
poble.
l’ESTAT ha cedit part del
seu poder a:
actualment
ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS
ENTITATS LOCALS
I REGIONALS
ONU
Unió Europea
etc
Ajuntaments
Comunitats Autònomes
Estats Federats
etc

14. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
CAUSES DE LA
GLOBALITZACIÓ
DELS ESTATS
GLOBALITZACIÓ
ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ
POLÍTICA
L’economia funciona a nivell mundial i
els estats han de coordinar-se per fer
front als nous desafiaments
(OPEP, MERCOSUR, etc)
Aparició de problemàtiques
mundials que s’han de solucionar de
forma coordinada
(contaminació, urgències
humanitàries, sanitat, gana, etc)
MULTILATERALISME
Cap ESTAT té prou força per imposar
el seu poder sobre els altres, pel que
es formen aliances
polítiques, econòmiques i militars
(OTAN, ONU, etc)

15. L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
L’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi de
SUBSIDIARIETAT (és l’administració més propera al ciutadà la que millor pot
respondre a les seves necessitats), perquè té una activitat econòmica ben
desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferenciada.
NIVELLS DE
ADMINISTRACIÓ
Catalunya-Espanya
CONSELL COMARCAL
DIPUTACIÓ PROVINCIAL
AJUNTAMENT
COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT)
GOVERN DE L’ESTAT

16. TIPUS DE
REGIONS
NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)
REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)
GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)

17. FUNCIONS DE
L’ESTAT
ACTUAL
COORDINADORS de les administracions locals
Garanteix la IGUALTAT DE DRETS I DEURES
de tots els ciutadans de l’ESTAT
Creació i manteniment de les INFRAESTRUCTURES
bàsiques de comunicació del país
(carreteres, ferrocarril, etc)
Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la
pertinença a diferents organismes supranacionals i
coordinar LLUITA CONTRA EL TERRORISME

18. 5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
Els problemes
actuals són globals
Les solucions també han de
ser globals
com
Amb l’acció
conjunta dels
ESTATS
1) Els tractats, convenis i declaracions
internacionals de drets, que es comprometen a
acomplir
2) Les organitzacions supranacionals, amb
diferents finalitats
mitjançant

19. 1) TRACTATS I CONVENIS
INTERNACIONALS
Restringits a determinats països
Oberts a tots els països
Poden ser
Tipus de
tractats
ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves
nuclears
PAU : Pau de Versalles
MEDI AMBIENT: Tractat de Kioto
POLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida
ECONÒMIC: Tractat de lliure comerç
ETC

20. DECLARACIONS
UNIVERSALS DE
DRETS
Son d’obligat cumpliment pels
països signants
DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS
DECLARACIÓ DELS DRETS DELS
INFANTS
DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ
DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA
DONA
ETC

21. 2) ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS
Els Estats creen institucions permanents
per resoldre de forma coordinada
problemes i reptes que tenen una dimensió
internacional (tasques relacionades amb
l’economia, la salut, l’educació i la pau)
Tipus
d’organitzacions
supranacionals
ÀMBIT MUNDIAL. Poden ser membres
tots els països del món. Ex: Organització
de la Nacions Unides (ONU), l’Organització
Mundial del Comerç (OMC), etc.
ÀMBIT REGIONAL. Els països membres
han de acomplir certs requisits de
localització geogràfica, característiques
econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió
Europea, G20, Lliga Àrab.

22. ORGANITZACIÓ DE
LES NACIONS
UNIDES
Creada al 1945 per 51 estats. Actualment
està formada per gairebé tots els ESTATS
reconeguts del món (193 països). Avui en dia
dirigida per Ban-ki-Moon
Mantenir la Pau i la seguretat internacionals
OBJECTIUS Defensar els Drets Humans
Fomentar el desenvolupament econòmic
ORGANITZACIÓ

23. 6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
ORGANITZACIONS NO
GOVERNAMENTALS
(ONG)
Entitats públiques amb finalitats
humanitàries i socials que no depenen
dels governs i que són independents
dels Estats i dels Partits Polítics
QUÍ LES FORMA?
CIUTADANS PARTICULARS
EMPRESES
ASSOCIACIONS
CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC
CÓM ES FINANCIEN?
DONATIUS DELS SEUS MEMBRES
TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES
APORTACIONS DEL GOVERN
d'Estocolm l'any 1990, es van
unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada
Estat per ajudar els països pobres

24. FINALITATS
DE LES ONG
DEFENSA DELS
DRETS HUMANS
PROTECCIÓ DE
LA NATURA
Per defensar els drets generals o
específics –llibertat, drets dels
nens, pena de mort, etc-(Amnistia
Internacional, Save the
Children, etc)
Denúncia de la destrucció del
medi ambient i defensa dels drets
dels animals
(Greenpeace, WWF, etc)
ACCIONS
HUMANITÀRIES
Actuacions preventives o directes
en cas d’emergències humanitàries
per guerres, fams, catàstrofes
naturals, etc (Creu Roja, Metges
Sense Fronteres, etc)
MOVIMENTS
SOCIALS
INTERNACIONALS
Moviments socials que agrupen a ONG i altres
agents socials per defensar a nivell internacional
les agressions als drets socials i econòmics de les
persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)

26. 7. ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN
LA CULTURA
És el conjunt de costums, de coneixements
i de maneres de viure que un grup de
persones sent com a propi i, al mateix
temps, diferent d'altres grups
LES DIFERÈNCIES
CULTURALS
No es deuen a les característiques físiques
de les persones sinó a l'educació, a la
forma de viure i de pensar, etc. Totes les
cultures tenen dret a desenvolupar-se
lliure i dignament

27. MULTICULTURALITAT
Defensa la coexistència de grups
humans diversos i les seves
cultures, sense imposicions ni
maximalismes

28. LA CULTURA DE MASSES I
LA SOCIETAT DE CONSUM
Es caracteritza per la generalització
d'unes mateixes pautes de consum. A
través d'elles, un nombre cada vegada
major de persones consumeix idèntics
productes, de manera que les seves
formes culturals són cada vegada més
similars
A aquesta homogeneïtzació
contribueixen els mitjans de
comunicació, l'augment en el
nombre i la facilitat dels
transports.