1. Laia Talavera i Mònica Ruiz

2.  La Comèdia és un gènere que tracta sobre els
problemes quotidians, presenta uns personatges de
carrer i utilitza un llenguatge molt viu.

3.  El teatre romà esta basat en el teatre grec.
 És un altre exemple de la hel·lenització de la
cultura romana.
 El teatre llatí sorgí durant la República, després de
la conquesta de la Magna Grècia.
 Livi Andrònic va ser el primer
en escriure una representació
teatral en llatí.
Magna Grècia

4.  Dintre de la comèdia llatina trobem:
- La fabula palliata: comèdia llatina ambientada en
Grècia. Els personatges eren grecs i vestien amb el
pallium (vestit grec).
- La fabula togata: comèdia llatina ambientada en
Roma. Els personatges eren romans i vestien la
toga (vestit romà). Solien ser de categoria social
inferior dels que podíem trobar a la fabula palliata.

5.  La fabula palliata és la que està més influenciada
per la comèdia grega.
 S’inspira sobretot en la seva darrera etapa, la
Comèdia Nova.
 Comèdia Nova: etapa de la comèdia grega que
s’estengué entre els anys 323 aC i 263 aC. El seu
màxim representant fou Menandre. L’argument de
les obres girava entorn a la vida privada de la
burgesia grega, representada per personatges
tipus: el vell, la sogra, el jove, la donzella, l’esclau,
etc.

6.  La fabula palliata fou la comèdia que tingué més
èxit en l’Imperi Romà. Gràcies a aquest fet avui en
dia es coneixen les obres dels seus dos principals
representants: Plaute i Terenci.

7.  Nascut a Sarcina (Hongria) al 254 a.C. No es coneix
la seva data de naixement,només és una
aproximació.
 Es trasllada a Roma i allà fa de soldat i comerciant.
Es dedica a escriure obres de teatre.
 Els diners que cobrava els va invertir en el comerç.
Posteriorment els va perdre i va acabar arruïnat.

8.  Treballà en un forn mentre continuava escrivint
obres teatrals,comèdies palliatas, adaptades al
grec. Quan va assolir l’èxit va deixar aquesta feina.
 Va morir a l’edat de 70 anys.

10.  Les seves obres tenen un llenguatge molt ric a nivell
col·loquial.
 Coneixia el llenguatge del poble gràcies al seu treball al
forn.
 Es deia que Plaute va escriure 130 obres però Varo
(Font) les va reduir a 21. Hi ha dos teories per el qual
es van reduir:
‐ Perquè de les 130 Plaute moltes es confongueren amb
les obres de Plautí .
‐ Perquè Plaute va reeditar obres orals.

11. I. Amphitruo o Amfitrió
II. Asinaria
III. Aulularia
IV. Bacchides
V. Captivi
VI. Casina
VII. Cistellaria
VIII. Curculio
IX. Epidicus
X. Menaechmi
XI. Mercator
XII. Miles Gloriosus
XIII. Mostellaria

12.  Tema. En l’obra hi ha un monòleg que tracta sobre l’ expedició militar de
Amfitrió en front els Teleboas.
 Estructura. La obra està dividida en un pròleg i cinc actes, subdividits en
escenes. El diàleg és un element indispensable per aquesta obra ja que es
teatral. En aquesta obra no hi ha narrador.
 Argument. La comèdia narra les confusions generades per el capritx del Déu
Júpiter cap a la princesa Alcmena, que era l’esposa del general Amfitrió.
Llavors quan Amfitrió torna de la guerra descobreix que una espècie de clon de
ell mateix, ha estat mantenint relacions íntimes amb la seva dona. El qui havia
fet aquet canvi i va enganyar a Alcmena va ser Júpiter.
 Personatges principals:
- Júpiter, Déu
- Alcmena, dona de Amfitrió
- Amfitrió, general tebà
- Sosia, esclau d’ Amfitrió

13.  Asinaria també coneguda com La comèdia dels ases. És una obra còmica.
 Atenes és l’escenari de l’obra. El vell Demenet, sotmès a la seva esposa, vol
ajudar econòmicament el seu fill Argirip, enamorat de la jove cortesana Filena,
que el correspon. Però Cleareta (mare de Filena) ha acordat lliurar la noia al
jove Diàbolo, si Argirip no troba abans les 20 mines que val.
 La comèdia del ases rep aquest nom perquè per recuperar a Filena ell pretén
vendre els ases que són de la seva dona per obtenir els diners que necessita. Al
final el jove llibertí Diàbolo, enfadat perquè Filena no li fa cas, ho exlica a
Artemona, esposa rica de Demenet i mare de Argirip.
 Personatges principals:
‐ Argirip
‐ Clereta
‐ Demenet
‐ Filena
‐ Artemona
‐ Diàbolo

14.  Publi Terenci Afer va ser un comediògraf posterior
a Plaute.
 Va nèixer a Àfrica en el segle II aC.
 Va arribar a Roma com esclau de Terenci Lucà,
senador romà, qui li oferí una educació i finalment
li concedí la llibertat.

15.  Gràcies a Lucà Terenci va entrar en el Cercle
literari dels Escipions.
 Aquest cercle promovia la introducció dels trets
literaris grecs en la literatura llatina.
 Terenci morí en el transcurs d’un viatge a
Grècia l’any 159 aC.
 La gran elaboració i refinament de la seva obra
impediren que la seva trajectòria sigués tan
exitosa com la de Plaute.

16.  La seva curta carrera teatral ens deixà sis obres:
I. Andria (La noia d’Andros)
II. Heautontimorumenos (El que es castiga a sí mateix)
III. Eunuchus (L’eneuc)
IV. Phormio (Formió)
V. Hecyra (La sogra)
VI. Adelphoe (Els germans)

17.  Datació: 161 aC.
 Argument. Tais és una jove cortesana amant de
Fedria. Ella rep per part d’un pretendent seu una
esclava, la qual resulta ser la seva germana Pànfila.
El germà de Fedria, Querea, s’enamora d’ella. Per
poder entrar a casa seva es farà passar per un
eneuc, un home castrat. Pànfila descobreix
l’engany, però finalment el perdona i es casen.

18.  Datació: 160 aC
 Argument. Demea, pare de dos fills, Esquino i
Ctesifonte, deixa en mans l’educació del primer al
seu germà Mició. Mentre que Esquino es educat de
forma liberal, Ctesifonte rep una educació estricta
per part del seu pare. Demea, qui creu efectiu
aquest model educatiu, es sorprèn quan el seu fill
Ctesifonte manté relacions amb una cortesana.

19. Esquino la raptà per ell, i Demea pensà que era ell qui
mantenia relacions amb la noia. Davant el fracàs del
seu tipus d’ensenyament es torna menys estricte i més
indulgent.

20. Golfus de Roma (A Funny Thing Happened on the Way
to the Forum)
 Adaptació cinematogràfica
del musical homònim de
Stephen Sondheim.

21.  Influència: obra de Plaute (Pseudolus, Miles
Gloriosus i Mostellaria).
 Argument: comèdia d’embolic protagonitzada per
Pseudolus, esclau que ajuda al seu amo a aconseguir la
cortesana que estima a canvi de la seva llibertat.