1. EL FUTUR BIOLÒGIC DE LA
HUMANITAT
Reflexiò ètica sobre les
possibles
conseqüències de
l’aplicació d’algunes
biotecnologies
JOSÉ LUIS ROMERO CORTÉS
2. MEDICINA TRADICIONAL
Els avanços en medicina, sobretot a partir del s.XX, han tingut i
encara tenen conseqüències per a l’evolució de la nostra
espècie
Això és degut al fet que els medicaments, i els avanços mèdics
en general, aconsegueixen que persones que en principi no
eren aptes perquè tenien una “variabilitat” no adaptativa (una
malaltia o disfunció, per exemple d’origen víric o bacterià),
puguin ser “aptes” i, per tant, sobreviure
Com a conseqüència de l’anterior la variabilitat o diferència
entre individus “aptes” i “no aptes” tendeix a reduir-se, ja que la
majoria, gràcies a la medicina, poden ser aptes
3. MEDICINA TRADICIONAL
Llavors la Selecció Natural (s’eliminen els individus
“no aptes”) no pot actuar, ja que no hi ha “selecció”,
tots són “aptes”
Per tant gairebé tothom, en ser apte, pot passar les
seves característiques genètiques a la següent
generació, amb la qual cosa aquesta serà gairebé
com l’anterior, aturant-se així l’evolució (i els canvis
que aquesta suposa) en la nostra espècie
QÜESTIÓ: Trobau algun impediment ètic al fet que
la medicina tradicional estigui aturant la nostra
evolució biològica com a espècie?
4. TERÀPIA GÈNICA
La “teràpia gènica”, a l’igual que la medicina
tradicional, té com a objectiu la curació de
les malalties que afecten l’ésser humà, però
només aquelles que estan produïdes per
causes lligades al material genètic de les
nostres cel·lules (gens defectuosos,
cromossomes irregulars, etc)
5. TERÀPIA GÈNICA
El que es pretén és modificar els gens o
cromosomes defectuosos del pacient que li causen
la malaltia
Exemples d’aquestes malalties serien:
– Causades per un o varis gens defectuosos: la fibrosis
quística, la immuno deficiència combinada greu, la distròfia
muscular Duchene, l’hipercolestorolèmia familiar,
l’albinisme, l’hemofília, el daltonisme, síndrome X fràgil (les
3 darreres lligades al cromosoma X), espina bífida (més
d’un gen implicat)
6. TERÀPIA GÈNICA
– Causades per l’alteració de tot un cromosoma:
síndrome de Down (21), síndrome de Klinelfelter
(23), síndrome de Patau (13), síndrome
d’Edwards (18), síndrome de Turner (23)
Quan hi ha riscos de que tot un cromosoma
estigui alterat, llavors es sol fecundar l’òvul
en laboratori de manera que, abans
d'implantar-lo de nou en la matriu de la mare,
es comprova que no tengui l’alteració
7. TERÀPIA GÈNICA
També els darrers descobriments sobre
“cèl·lules mare” obren la porta a la curació de
malalties i lesions orgàniques que fins ara
eren incurables, ja que permeten aconseguir
els tipus de teixits necessaris per reparar els
òrgans danyats (per exemple, aconseguir
cèl·lules cardíaques per curar un cor ferit
després de patir un infart)
8. TERÀPIA GÈNICA
No sempre és possible aquest tipus de
teràpia, ni tecnològicament ni econòmica
Quan l’alteració no és de tot el cromosoma
sinó d’un o varis gens, normalment s’extreu
el material genètic defectuós i es substitueix
per gens no defectuosos, que es tornen a
introduir al malalt mitjançant un virus o un
bacteri modificats
10. TERÀPIA GÈNICA
QÜESTIÓ 1: A l’igual que en el cas de la
medicina tradicional, trobau algun
impediment ètic al fet que la teràpia gènica
pugui aturar o variar la nostra evolució
biològica com a espècie ja que, en fer aptes
individus que no ho eren per naturalesa,
tampoc deixa actuar la Selecció Natural?
11. TERÀPIA GÈNICA
QÜESTIÓ 2: Fins a quin punt és just que
només alguns països, com passa també en
el cas de la medicina tradicional, puguin tenir
accés a aquestes teràpies tan costoses?
12. CLONACIÓ
La clonació és una tècnica mitjançant la qual
es pot reproduir una còpia exacta d’un ésser
viu adult, és a dir, es pot aconseguir
artificialment un bessó d’un individu que ja
ha nascut, ja sigui un vegetal o un animal
La clonació (o còpia) es pot aplicar també
per aconseguir còpies idèntiques de gens o
de cromosomes, molt útils per a la teràpia
gènica
13. CLONACIÓ
Però va ser el primer cas conegut de
clonació animal, l’ovella Dolly al 1996, el què
va produir un gran debat ètic, ja que en
demostrar-se la viabilitat d’aquesta tècnica
en un mamífer, s’obria la possibilitat de la
seva aplicació als humans
A partir de llavors s’ha repetit aquesta
tècnica en altres animals
15. CLONACIÓ
Des de llavors, les possibilitats que aquesta
tècnica ens ofereix, no han deixat indiferent
ningú:
– Aconseguir còpies d’animals molt estimats que ja
han mort (mascotes)
– Aconseguir còpies d’animals molt valuosos des
del punt de vista econòmic o de rendibilitat:
cavalls de raça, ramat molt productiu (ovelles que
donen molta llana i vaques que donen molta llet o
molta carn, etc
16. CLONACIÓ
– Però és sens dubte la possibilitat d’aplicar la
clonació als éssers humans, la què més polèmica
ha creat
Així, ens podem demanar:
QÜESTIÓ 1: és admissible èticament la
clonació humana? Mai? Sempre? De
vegades?
QÜESTIÓ 2: creus que pot tenir algun
benefici per a l’ésser humà la clonació?
17. CLONACIÓ
QÜESTIÓ 3: Quines conseqüències pot tenir
la clonació per al futur de l’espècie humana?
18. TRANSGÈNICS I MANIPULACIÓ GENÈTICA
Una vegada que es descobreix per a què
serveix un gen o un conjunt de gens (i de cada
vegada es coneix més per a que serveixen
cadascun dels gens), la manipulació genètica
pot modificar en laboratori aquest gen per tal
que produeixi característiques diferents a les
que produiria naturalment en l’ésser viu
corresponent
L’ésser viu resultant, animal o vegetal, és llavors
un ésser transgènic
19. TRANSGÈNICS I MANIPULACIÓ GENÈTICA
Els productes transgènics són ja prou
comuns entre els vegetals
Per exemple, una vegada que es va
descobrir el gen que controla la maduració
d’algunes fruites i verdures, es va modificar
aquest gen per tal que el vegetal resultant
madurés més a poc a poc
Altres casos ja freqüents en els mercats són:
20. TRANSGÈNICS I MANIPULACIÓ GENÈTICA
– Blat de moro més gros o més resistent a les
plagues d’insectes
– Cultius de cereals i vegetals que necessiten
menys aigua per reproduir-se i créixer
– Fruites amb colors i sabors més intensos
En el cas dels animals també es produeixen
transgènics, com ara vedells als quals es
manipula el gen del creixement per a que
donin més carn, per exemple
21. TRANSGÈNICS I MANIPULACIÓ GENÈTICA
Però, de nou, és la possibilitat d’aconseguir
éssers humans transgènics la que més polèmica
ha creat: persones més altes, amb més
esperança de vida, més intel·ligents, més fortes,
més “guapes”, etc
Això s’afegiria a les possibilitats ja existents
(encara que no sempre relacionades amb la
manipulació d’un gen) de triar el sexe del nostre
fill, el color dels ulls o dels seus cabells
22. TRANSGÈNICS I MANIPULACIÓ GENÈTICA
QÜESTIÓ 1: és admissible èticament crear
vegetals transgènics?
QÜESTIÓ 2: és admissible èticament crear
animals transgènics?
QÜESTIÓ 3: Veus alguna utilitat o avantatge en
la creació d’éssers transgènics?
QÜESTIÓ 4: Ens pot dur tot això cap a
l’Eugenèsia i/o cap a la creació de diferents
espècies humanes artificials?
