3. eL nom (o substantiu)
Designa un ésser, animat o inanimat, o una
idea. Exemples: nen, llop, amor, bellesa…
És una paraula variable té:
Gènere (el nen, la nena)
Nombre (el llop, els llops).
És el nucli del SN:
Una dona rossa
Det nucli CN
4. Tipus de noms:
Comuns: individus de la mateixa espècie o coses de
la mateixa classe (persona, ciutat, noi…).
Propis: es refereixen a una persona, lloc particular
(Joan, Barcelona, Ebre…).
Concrets: coses que es poden percebre amb els
sentits (llibre, nen…).
Abstractes: qualitats, sentiments que no podem
percebre amb els sentits (amor, idea…).
5. Individuals: un sol ésser o objecte (cançó,
soldat).
Col·lectius: conjunt d’éssers o espècies de la
mateixa classe (cançoner, exèrcit…).
Comptables: coses que es poden comptar
(pilota, goma…).
No comptables: coses que no es poden
comptar (sal, aigua…).
6. Gènere de noms:
El gènere pot ser: masculí o femení.
Noms designats a persones i animals
depenen del sexe:
Mascles masculí: noi, home, cavall.
Femella femení: noia, dona, euga.
Noms designats a coses, objectes… el gènere
s’atribueix de manera arbitrària. Cal fixar-se en
l’article.
Masculí: El cotxe, el peu, el desordre….
Femení: la cara, la joguina, la raqueta…
7. Formació del femení:
Afegir una –a: gat/gata
Canviar –e, -o / -u per –a: mestre/mestra,
monjo/monja, hebreu/hebrea.
Afegir –na, -essa, -ina: germà/germana,
alcalde/alcaldessa, gall/gallina.
Canviar –dor/-tor per –driu/-triu:
emperador/emperadriu, actor/actriu.
Canviar –leg per –loga: psicòleg/psicòloga.
Canviar la paraula: cavall / egua, amo / mestressa,
oncle / tia.
Sense canviar el mot (ajuda article): el futbolista/la
futbolista.
8. Noms de doble gènere: canvien el significat segons si
són masculins o femenins:
10. Formació del plural:
Afegir una –s: got/gots.
Canviar –a àtona per –es: planta/plantes.
Afegir –ns al final dels mots acabats en
vocal tònica: camió/camions.
Afegir –os als mots acabats en –s, -ç, -x,
ix, -tx: gos/gossos, llaç/llaços,
esquitx/esquitxos…
Afegir –s, -os als mots acabats en –sc, -st,
-xt, -sp, -ig: text/texts/textos.
Mots invariables: el dilluns, els dilluns.
11. eL determinant
Paraula que presenta el nom (un elefant),
l’identifica (aquella alzina) o el quantifica (tres
avions).
Es classifiquen en vuit grups:
Articles: especifiquen el nom que
acompanyen. Tipus:
- Definits: especifiquen un nom
conegut (el, la, els, les, l’).
- Indefinits: especifiquen un nom de
manera indeterminada (un, una...).
- Personals: precedeixen els noms de
persona (en, na).
12. Demostratius:
Indiquen:
-Proximitat:
(aquest...)
-Llunyania: (aquell…)
Possessius (el meu,
meva…). Indiquen
possessió, pertinença.
- Un posseïdor: meu,
teu, seu...
- Més d’un posseïdor:
nostre, vostre...
14. L’adjectiu
Designa les característiques dels éssers o les
coses (noia rossa, herba verda, camí curt).
És una paraula variable, sol tenir:
Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures).
Concorda amb el nom. (noi alt, noia alta).
Dins el SN fa la funció de
complement del nom.
El camí llarg
Det N CN
15. Expressa: eLs verbs
Acció (jugar)
Esdeveniment (ploure)
Estat (estar)
És la paraula més variable, ja
que es conjuga en funció de:
La persona (1a, 2a…)
El nombre (canta, cantem)
El temps (canto, cantava, cantaré)
És el nucli del SV (sintagma verbal)
Mengen conill amb ceba.
16. Pronoms
Paraula de significat variable que permet referir-se a una
persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el
nom. Ell canta.
Es classifiquen en 8 grups:
Personals
- Forts (jo, tu…). Són tònics
- Febles (em, et,…). Són àtons. Formes:
- Reforçada: davant d’un verb que comença en
consonant (em truca).
- Elidida: davant d’un verb que comença en
volcal (m’ha trucat)
- Plena: darrere d’un verb que acaba en
consonant o –u (trucar-me).
- Reduïda: darrere d’un verb que acaba en
vocal que no sigui –u (truca’m)
17. Demostratius: (aquest, aquesta…)
Possessius (meu, teu…)
Indefinits (qualsevol, algun…)
Numerals: (un, dos, tercer…)
Quantitatius: (molt…)
Interrogatius (qui, què)
- Pregunten directament o indirectament sobre
persones, objectes…
Relatius (que, el qual…)
- Fan referència a un nom que ha aparegut abans en
l’oració (antecedent)
18. eLs adverbis
Expressen circumstàncies de:
Temps (avui, demà, sempre…)
Lloc (aquí, allà, enlloc…)
Manera (bé, malament…)
Quantitat (més, menys…)
Afirmació (sí, també…)
Negació (no, tampoc…)
Dubte (potser…)
És una paraula invariable.
19. ADVERBIS LOCUCIONS ADVERBIALS
LLOC Aquí, allà, enllà, pertot, enlloc, on, lluny, a la vora, pels volts
prop, baix, dalt, dins, fora,davant, darrere, cap endins, a l'esquerra
damunt, sobre, sota, enlaire...
TEMPS Ara, llavors, aleshores, sempre, mai, d'hora, al vespre, a hores
sovint, aviat, tard, ahir, avui, demà, abans, d'ara...
després...
Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, a corre-cuita, a poc a poc
pitjor, només, solament, alhora,... de bat a bat, de pressa....
QUANTITAT Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, no gaire, gens ni mica, a
prou, massa, força, més, menys, gens, més....
res, almenys, ...
AFIRMACIÓ Sí, també, fins, fins i tot,... en efecte, sens dubte...
NEGACIÓ no, tampoc, no pas, ... de cap manera...
DUBTE Potser ... qui sap
20. Les PrePosicions
Paraula que serveix per unir o relacionar
altres paraules.
Ex: pa → tomàquet pa amb tomàquet
Són paraules invariables, és a dir, tenen
una sola forma.
21. Les conjuncions
Paraula que serveix per unir o
relacionar una oració amb
una altra. Per exemple:
Anirem a la platja → fa bon temps.
Anirem a la platja si fa bon temps
Són invariables.
Tipus:
Coordinació: Uneixen elements
d’una mateixa categoria: oli i sal.
Subordinació: conjuncions que subordinen
un element a un altre.
No ha vingut perquè està malalt.
22. Les interjeccions
Paraula que serveix per fer una exclamació.
Ex: Ei, vigila!
Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment,
repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!)
Són invariables.
Sovint introdueixen les oracions de modalitat
exclamativa.
