Tema de Història de la Música enfocat per a l´alumnat de 3r de la ESO.

1. LA MÚSICA A L´EDAT MITJANA S. V( 400 ) S. XV ( 1400 )

3. L´objectiu és que la Música ens pugui servir per entendre una època , un pensament.

5. MÚSICA MONÒDICA RELIGIOSA I PROFANA.

6. MÚSICA POLIFÒNICA RELIGIOSA I PROFANA. 3. ESQUEMA PER A FER AUDICIONS.

8. Predominen dos estils, el Romànic i el Gòtic. El primer des del s. XI- XIII i el segon s. XIV.

9. Feudalisme. Sistema piramidal .

10. Nobles es dediquen a guerrear per aconseguir més terres.

11. Economia basada en l´agricultura.

13. Molta incultura per part del ciutadà. Només l´església tindrà accés als llibres .

14. Ideal Teocentrista. Deu és el centre de tot.

15. Art enfocat a la contemplació divina, sense expressivitat, fred, auster, amb una idea més espiritual que no pas humana .

17. L´esglèsia té la cultura . El poble ignorant culturalment, anava a l´esglèsia.

18. S´escolta misa en llatí i com la gent no en sabia, l´esglèsia necessitava guiar-los a través de les imatges (pintura i escultura) i la música per transmetre la Fe, i així, aconseguir un ambient místic i religiós.

20. És una mutació del feudalisme al capitalisme.

21. CARACTERÍSTIQUES MUSICALS A L´EDAT MITJANA

23. Transmisió oral de la Música al no saber escriure, d´ahi que es desconegui com eren molts cants de l´època.

24. Predomina la musica vocal.

25. Més importància al missatge del text que no a la música. Funció de transmetre la paraula del Senyor. LA MÚSICA MONÒDICA. DES DE COMENÇAMENTS DE L´EDAT MITJANA. ( S. V - XI .) Temàtica religiosa. Funció de transmetre la paraula del senyor TEXTURA MONÒDICA (només hi ha una melodia)

27. També es fa per difondre més ràpidament el cristianisme i aconseguir més poder hegemònic. El papa Gregori va crear aquesta unitat musical, d´ahi el nom de cant gregorià.

28. Es converteix el gregorià en el cant oficial de l´esglèsia. Es canta en llatí. La Música dona sentit a les paraules. Temàtica de la biblia. No hi ha diferents intensitats. Sona tot igual. Se li dona més importància al text (sempre en llatí) que no pas a la música. inexpresivitat. Personatges religiosos, iguals i inexpresius

30. Textura monòdica i es canta a capel·la (sense instruments perquè eren molt expresius).

31. Se cerca una música molt repetitiva on predomina el text de la biblia.

32. Hi ha dos tipus de cants. L´estil responsorial on canta una persona i li respon un cor. O l´estil antifonal on canta un cor i li respon un altre.

33. Àmbit musical petit (des de la nota més greu a la més gran no hi ha molta distància).

34. No hi ha molts salts intervàlics (entre una nota i una altra no hi ha moltes notes de distància, per exemple de la nota “sol” a “si” només hi ha 3 notes.) Es coneix com graus conjunts. ÀMBIT MUSICAL LA DISTÀNCIA ENTRE UNA NOTA I LA SEGÜENT ES DIU INTERVAL.

36. La Misa pot ser Ordinària (quan sempre es canten les mateixes parts) i Pròpia (quan es canten parts noves segons el dia festiu). Cant col·lectiu.

37. Melodies sil·làbiques (es canta només una nota per cada síl·laba), melismàtiques (es canten més de dos o tres notes per síl·laba). Melodies neumàtiques on es canta màxim dues notes per sil·laba.

38. El ritme de les cançons segons les accentuacions de les paraules del text sagrat. Si una sil·laba s´accentua, la nota musical que tenia s´allargava. MÚSICA MELISMÀTICA MÚSICA SIL·LÀBICA

40. Hi ha música profana cantada en llatí pels Goliards. Temàtica de les cançons amorosa, de beguda, d´oci, etc. Destaca l´obra Carmina Burana.

41. Una altra música profana és en llengua vernàcula (llengua de cada nació com castellà, francés, etc).

42. Aquesta música serà de temàtica èpica, d´amor, natura, parlar del noble, de crítica a un altre noble, de batalles, d´enamorats.

43. La forma de les cançons són en funció de la durada del poema.

44. Acostuma a fer-se música sil·làbica, sense afegir més notes que una per síl·laba. GOLIARDS

46. Textura monòdica , melodia conjunta, àmbit petit, amb un acompanyament instrumental que fa la mateixa melodia o bé el ritme. Surten instruments per ser més expressius.

47. Alguns ritmes marcats per a les dances. Caràcter sensual. Cant individual. TROBADORS JOGLARS TEXTURA MONÒDICA (només hi ha una melodia)

49. Organum (de dues veus, només una en té text, l´altra només acompanya).

50. El motete és una altra forma polifònica on hi ha diferents melodies que sonen al mateix temps. A diferència de l´Organum, el Motete tindrà en totes les veus text.

51. També es composa en textura homofònica. Verticalitat de les notes amb diferent altura i mateix ritme. ORGANUM POLIFONIA

53. Les diferents melodies comencen a tenir més independència entre elles (tenen més moviment propi). Hi ha més Motetes.

54. La notació musical comença a escriure´s de manera que facilita l´aprenentatge més ràpid de les peces. Abans es feia de memòria.

55. És sempre una música vocal.

56. Ars antiqua és del s. XI-XII. Les notes no tenen una durada determinada. FIGURES MUSICALS AMB UNA DURADA PROPIA DE L´ARS NOVA FIGURES MUSICALS AMB UNA DURADA INDEFINIDA DE L´ARS ANTIQUA

58. Ritmes més marcats de dances.

59. Melodia vocal acompanyada d´instruments.

60. Temàtica d´amor.

61. S´empra la tornada (estribillo).

62. Música improvisada.

63. Llengua vernàcula (la de cada nació).

64. No hi ha agrupacions instrumentals fixes.

65. Els instruments fan d´acompanyament a la veu. DANCES

67. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA MÚSICA DE L´EDAT MITJANA.

68. CARACTERÍSTIQUES DE ( MÚSICA VOCAL RELIGIOSA O PROFANA ) segons l´audició.

69. ELEMENTS MUSICALS (melodia, àmbit, textura, ritme, dinàmiques, forma musical, temàtica,(pura per donar plaer, funcional amb una funció de propaganada o descriptiva per a narrar un fet històric), gènere vocal o instrumental, caràcter, instruments, etc.