Teoria JQCV C1 i C2

1. L’alfabet
 Grafies i sons
 L’alfabet
 El sistema vocàlic
 Grafies modificades
 Grafies amb més d’un so
 Els dígrafs
 Els dígrafs geminats
 Relacions particulars entre sons i grafies
 Separació sil·làbica: diftongs, triftongs i hiats

2. Grafies i sons
 La relació entre sons i grafies és diversa:
 [s]: passar; caçar
 [g]/[ ]/[k]/[tʤ ∫]: gat /general/sang/veig
 L'alfabet consta de 26 lletres simples: 5
vocals i 21 consonants.
 Les lletres k, w, y només apareixen en
paraules provinents d’altres llengües o en
derivats de nom propis.

3. L’alfabet

4. Sistema vocàlic

5. Grafies modificades
 Atenció a les vocals amb signes
diacrítics:

6. Grafies modificades
 C Ç davant a, o, u, si sona [s] i a final de
paraula: caçar, açò, vençut, braç. Però,
comencem, ací...
 L L·L [l]
 prefixos: al·; col·; il·; sil· + radical començat per
l: al·lusió, col·lateral, il·lògic, síl·laba.
 Alguns formants cultes: cal·ligrama, gal·licisme
 Derivats de radicals acabats en –l o en –ll [ʎ]:
caramel-caramel·litzar; all-al·liaci
 Algunes terminacions com el·la(r), il·la(r), el·lo:
novel·la, goril·la, xarel·lo (varietat de raïm)

7. Grafies amb més d’un so
 C
 [k] davant a, o, u: camí, col·laborar, cuc
 [s] davant e, i: comencem, ací
 G
 [g] davant a, o, u; gat, got, gust
 [d ] davant e, i:ʒ germinar, gingebre
 [k]: a final de paraula: alberg
 [t∫]: dígraf -ig: roig
 X
 [∫]: inici de mot o en grup -ix: Xàbia, coix
 [t∫]: inici de mot: xoc
 [ks]: entre vocals o davant cons.: sexta
 [gz]: entre vocals o davant cons.: èxit

8. Grafies amb més d’un so

9. Els dígrafs
 No se separen: ll, ny, gu,
qu, -ig
ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-
ra, en-ques-ta
 Se separen: ss, rr, tx, tg, l·l,
etc.
as-sem-ble-a, car-re-te-ra,
es-mot-xar, xit-xa-rel-lo (jove)
 Se separa ix quan no és final
de paraula :
pei-xa-te-ra, però peix.

10. Els dígrafs geminats o lletres
compostes
 tll: rat-lla, rot-llo
 tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra
 l·l: til-la, mor-ta-del-la
 nn: in-no-cent
 tl: a-met-la, es-pat-la
 tn: èt-nic, cot-na
 mm: Im-ma, im-mens
 Etc.

11. Separació sil·làbica: diftongs
 DEFINICIÓ: unió de dues vocals que es pronuncien en una
mateixa síl·laba*. La vocal forta funciona com a nucli sil·làbic. *Si
cal trencar el diftong, per motius de pronúncia, posem un accent o una dièresi.
 TIPUS:
Creixents (la cons. gradual precedeix la vocal del nucli síl·làbic)
g/q + u cons. + vocal (qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo): Guants,
ai-guós, fre-qüent, quo-ta
i/u consonàntica en posició inicial: Io-gurt, iu-ca, hie-na, hui
entre vocals: Cla-uer, no-ia, tre-uen, Fo-ios
Decreixents (la cons. gradual segueix la vocal del nucli síl·làbic)
vocal + i (ai, ei, ii, oi, ui): Xer-rai-re,ser-vei, a-vui, boi-ra, bui-dar
vocal + u (au, eu, iu**, ou, uu***): Dau-rat, tro-feu, piu-lar, bou, duus
** ATENCIÓ: -iu no forma diftong en els cultismes llatins -ius, -ium: Mà-ri-us, òm-ni-um
*** El diftong uu es pot reduir a u: duu>du, lluu>llu, nuu>un...

12. Separació sil·làbica: hiats i triftongs
HIATS
 vocals fortes en contacte: llo-a-ble, lle-ons, re-a-li-tat
 [cons.(excepte qu, gu) +] i/u + voc. oberta: a-vi-at, ri-e-
ra, ca-mi-ó, du-a-na, pu-e-ril, su-or
 h intervocàlica: pro-hi-bi-da
 vocals que formarien diftong però, on la vocal tònica és la
dèbil i, per tant, s’accentua: pa-ís, ve-ï-na
TRIFTONGS vocal forta+dèbil+forta (dift. creix. + dift. decreix.)
iai iai (vell; interjecció) ieu fè–ieu, cre-ieu
uai guai – tar üeu li - qüeu
ueu cre – ueu etc.

13. Separació sil·làbica: hiats i triftongs C2
- A vegades el diftong ui de mots com cuina o buit pot
pronunciar-se [kújna] o [kwína] ; [bújt] o [bwít]
- Els verbs acabats en:
 -guar / -quar mantenen el diftong: a-de-quar > a-de-qüen
 -cuar sempre tenen hiat: e-va-cu-ar > e-va-cu-en
- L'existència de diftong o hiat determina l'ús de les grafies Q o
C davant U: quo-ta; ter-ra-qüi però cu-o-ta o cui-na
- Els adj. fem. acabats en -gua i -qua formen diftong i fan
el masc. acabat en -cons. o en -gu:
o-bli-qua < o-blic; con-ti-gua < con-ti-gu
PERÒ pers-pi-cu < pers-pí-cu-a

14. Separació sil·làbica: altres
 Els dígrafs se separen, excepte ll, ny, gu, qu, -ig:
gui-tar-ra, met-ges-sa... PERÒ ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-
ta, re-buig
 El grup ix, tx a final de paraula no se separa:
des-patx, peix, PERÒ pei-xa-te-ra
 Els diftongs i els triftongs no se separen mai:
pa-rai-güer ; co-uen ; tramo-ies ; guai-tava
 Recordeu que les terminacions cultes -us, -um formen hiat:
Pi-us ; solàri-um
 Si hi ha una dièresi (ï. ü), les vocals es pronuncien com a nucli de
síl·laba i per tant, es trenca el diftong i se separen.
ve-ï-na, Llu-ï-sa, pe-üc

15. Separació sil·làbica: final de línia
 Se separa el primer element de les paraules compostes (siga un
prefix o no): ad- davant h, nos- i vos- + altres; an-; ben-; con-;
en-; in-; des-; ex-; sub-; trans- ...:
bes-avi ; mil-homes ; tot-hora ; an-hídric ; con-hort ; nos-altres ; re-incidir ;
ben-estar ; inter-ètnic ; sub-altern ; trans-atlàntic; trans-alpí ; re-unió...
 També se separen els sufixos -isme, -ista/-iste:
ego-isme ; ego-ista...
 A final de línia el guió substitueix el punt volat de la l·l:
col-lectiu
 No s’ha de deixar cap lletra solta a final de línia, ni al principi de la
següent si no va apostrofada:
oca-sió però, l'o-casió