1. Fitxa 17. Catedral Nôtre-DameFitxa 17. Catedral Nôtre-Dame
Margalida Agnès
Sastre Flexas (2nbB)
H. Art (curs 2010-11)
Assumpció Granero
Revisat (curs 2014-15)

2. Fitxa Tècnica (documentació general)Fitxa Tècnica (documentació general)
CatalogacióCatalogació ii anàlisi formalanàlisi formal
TítolTítol Catedral deCatedral de Nôtre Dame de ParísNôtre Dame de París
ArquitecteArquitecte Mestre de Chartres?Mestre de Chartres?
ComitentComitent Bisbe Maurice de SullyBisbe Maurice de Sully
CronologiaCronologia Anys 1163-1345Anys 1163-1345
EstilEstil GòticGòtic
LocalitzacióLocalització Île de la CitéÎle de la Cité, 4t districte de París, 4t districte de París
TipologiaTipologia Arquitectura religiosa: catedralArquitectura religiosa: catedral
SistemaSistema
constructiuconstructiu
Arquitravat i voltatArquitravat i voltat
MaterialMaterial PedraPedra
DimensionsDimensions 32,90 m (alçat) 130, 20 x 64m (planta)32,90 m (alçat) 130, 20 x 64m (planta)

3. 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT
HISTÒRIC (1pt)HISTÒRIC (1pt)
1.1.-Introducció1.1.-Introducció
1.2.- Context històric1.2.- Context històric

4. 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT
HISTÒRIC (1pt)HISTÒRIC (1pt)
1.1.-Introducció1.1.-Introducció
1.2.- Context històric1.2.- Context històric

5. 1.1.- Introducció1.1.- Introducció
La Catedral de Nôtre-Dame ésLa Catedral de Nôtre-Dame és l’església més coneguda de Parísl’església més coneguda de París ,,
sens cap dubte, essent l’sens cap dubte, essent l’obra representativaobra representativa , per excel·lència, de, per excel·lència, de
l’l’estilestil gòticgòtic a nivell mundiala nivell mundial ..

6. Dedicada a la Verge Maria (Nôtre-Dame és la forma francesa de dir “Nostra
Senyora”), se situa a la plaça del Parvis, a la petita Île de la Cité, al 4t districte
de París, i envoltada per les aigües del riu Sena, posseeix una privilegiada
situació, tota voltada per jardins, que fa que es pugui contemplar en la seva
totalitat des dels ponts, el riu o els jardins.
1.1.- Introducció1.1.- Introducció

7. Art Gòtic
Arquitectura europea

9. 1.2.- Context històric1.2.- Context històric
GòticGòtic és el nom que els teòricsés el nom que els teòrics
de l’art delde l’art del Renaixement italiàRenaixement italià
((Giorgio VasariGiorgio Vasari, segle XVI, segle XVI ))
donaren a l’art de l’Edat Mitjana,donaren a l’art de l’Edat Mitjana,
amb unamb un significat pejoratiusignificat pejoratiu ,,
considerant-loconsiderant-lo impropi de gentimpropi de gent
civilitzadacivilitzada; consideraven que; consideraven que
els bàrbars gots (origen de laels bàrbars gots (origen de la
paraulaparaula gòticgòtic) havien acabat) havien acabat
amb l’art clàssic.amb l’art clàssic.

10. Límits geogràfics i cronologiaLímits geogràfics i cronologia
ElEl gòticgòtic apareix a l‘apareix a l‘Île de FranceÎle de France , es difon, es difon
perper tot Europa occidentaltot Europa occidental , i és assimilat i, i és assimilat i
adaptat de diverses maneres a cada lloc.adaptat de diverses maneres a cada lloc.

11. Mapa d’expansió de l’art gòtic des de ParísMapa d’expansió de l’art gòtic des de París

12. ElsEls límits cronològicslímits cronològics se situense situen entre l'últim terç del segle XIIentre l'últim terç del segle XII ii
finals del segle XVfinals del segle XV . Els. Els segles XIII, XIV i XVsegles XIII, XIV i XV és elés el període perperíode per
excel·lència de l'estilexcel·lència de l'estil gòticgòtic..
AlAl nord de Françanord de França , a la, a la segona meitat del segle XIIsegona meitat del segle XII , es basteixen, es basteixen
lesles primeres grans catedrals gòtiquesprimeres grans catedrals gòtiques , període en que, període en que es trobaes troba
Nôtre-DameNôtre-Dame . Aquest període s'anomena. Aquest període s'anomena protogòtic o gòtic inicialprotogòtic o gòtic inicial
(SAINT DÉNIS, NOYON, LAON i NÔTRE-DAME).(SAINT DÉNIS, NOYON, LAON i NÔTRE-DAME).
Límits geogràfics i cronologiaLímits geogràfics i cronologia

13. Primer intent d’arquitectura gòtica: Abadia de Saint-Denis.
Gòtic inicial (2ª ½ s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París.
Gòtic clàssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens.
Gòtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de París.
Gòtic flamíger (XV): La façana de la Catedral de Tours i Rouen (recordeu
comentari de pintura de catedral de Rouen, Claude-Oscar Monet,
impressionisme).
EtapesEtapes

14. Catedral de Rouen

15. Catedral de Rouen
Claude-Oscar Monet

16. Orígens del gòtic. La catedral i el marc urbàOrígens del gòtic. La catedral i el marc urbà
L'aparició de les primeres grans catedrals gòtiques està lligada alL'aparició de les primeres grans catedrals gòtiques està lligada al
desenvolupament urbàdesenvolupament urbà , al, al naixementnaixement de lade la burgesiaburgesia i de lesi de les
llibertats urbanesllibertats urbanes , al, al comerçcomerç i a lai a la consolidació del poderconsolidació del poder
reialreial..

17. 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT
HISTÒRIC (1pt)HISTÒRIC (1pt)
1.1.-Introducció1.1.-Introducció
1.2.- Context històric1.2.- Context històric

18. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.
MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)
2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica
2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple
2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

19. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.
MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)
2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica
2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple
2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

20. 2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica
L'L'originalitat deloriginalitat del gòticgòtic es manifesta, fonamentalment, enes manifesta, fonamentalment, en
l'l'arquitecturaarquitectura i, més concretament, en elsi, més concretament, en els edificis religiososedificis religiosos ..
L'aparició del nou estil és la conseqüència d'un seguitL'aparició del nou estil és la conseqüència d'un seguit d'avençosd'avenços
tècnicstècnics, dels quals, dels quals l'arc apuntatl'arc apuntat i lai la volta de creueriavolta de creueria serienserien
els més importants.els més importants.

21. L'arquitectura gòtica constitueix laL'arquitectura gòtica constitueix la recerca d'unrecerca d'un nou llenguatgenou llenguatge,,
en el qual sónen el qual són fonamentals elements immaterials comfonamentals elements immaterials com lala
llumllum, la, la verticalitatverticalitat o leso les proporcionsproporcions ..
La Seu de Palma
2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica

22. L'edificació de laL'edificació de la catedral afavoreix el desenvolupamentcatedral afavoreix el desenvolupament
tècnic i científictècnic i científic i actua com ai actua com a motor de l'economiamotor de l'economia , però, però
més enllà de qualsevol altra consideració, és unmés enllà de qualsevol altra consideració, és un edifici de culteedifici de culte
cristià,cristià, i els seus orígens cal buscar-los en unai els seus orígens cal buscar-los en una renovació delrenovació del
pensament cristiàpensament cristià i de lai de la concepció del templeconcepció del temple ..
2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica

23. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.
MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)
2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica
2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple
2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

24. LaLa PLANTAPLANTA, generalment, és de tipus, generalment, és de tipus basilicalbasilical dede tres otres o
cinc nauscinc naus , amb la, amb la central més amplacentral més ampla i dei de major alçadamajor alçada..
2.2.- Característiques dels temples2.2.- Característiques dels temples

25. Capella radial
La planta consta deLa planta consta de tres partstres parts : la: la capçaleracapçalera, el, el transseptetranssepte ii
lesles nausnaus. La. La capçaleracapçalera presenta unapresenta una girola o deambulatorigirola o deambulatori
que, amb freqüència ésque, amb freqüència és dobledoble, i, i capelles absidalscapelles absidals o radials.o radials.
2.2.- Característiques dels temples2.2.- Característiques dels temples

26. ElEl transseptetranssepte tendeix a sertendeix a ser molt amplemolt ample, però, però curt i poccurt i poc
sortintsortint en relació a l'amplada de les naus.en relació a l'amplada de les naus.
Creuer

28. L'art gòtic té un original sistema de SUPORTS: els grans
pilars interiors reben els nervis de la volta i, a l'exterior,
l'estructura es reforça mitjançant els arcbotants que transmeten
el pes als contraforts exteriors (estreps), rematats per
pinacles.
2.2.- Característiques dels temples2.2.- Característiques dels temples

29. La distribució dels paraments interiorsLa distribució dels paraments interiors ((ALÇATALÇAT) es fa en tres o quatre) es fa en tres o quatre
nivells:nivells: arcadesarcades,, tribunatribuna,, triforitrifori i finestrals (i finestrals (claristoriclaristori).).

30. El sentit vertical queda marcat per les dues torres de la façana occidental
i, a vegades, del creuer, sovint rematades per fletxes. A part de les torres
laterals, la SENSACIÓ DE VERTICALITAT, també, és remarcada pels
pinacles i gablets, mentre que l'espai central queda dominat per la rosassa.
Torre
de
creuer

31. Pel que fa als ELEMENTS DECORATIUS, els més freqüents són les traceries,
les arcades i els gablets, així com l'escultura de gàrgoles i els vitralls.

32. Significat i funció //Significat i funció //
Temàtica i finalitatTemàtica i finalitat
Cal tenir en compte que, en elCal tenir en compte que, en el
pensament medievalpensament medieval lala realitatrealitat
materialmaterial no interessa per si mateixa,no interessa per si mateixa,
sinó com asinó com a símbolsímbol..
LaLa catedralcatedral és unaés una imatge del regneimatge del regne
de Déu sobre la terrade Déu sobre la terra , una imatge, una imatge
del celdel cel. Es planteja la catedral amb un. Es planteja la catedral amb un
nou enfocament com unnou enfocament com un edifici deedifici de
contacte i ascens espiritualcontacte i ascens espiritual ..
La seva edificació va coincidir amb elLa seva edificació va coincidir amb el
període de prosperitat i de creixentperíode de prosperitat i de creixent
domini de la ciutatdomini de la ciutat , per la qual cosa, per la qual cosa
l'obral'obra devia reflectir aquest poderdevia reflectir aquest poder ..

33. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.
MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)
2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica
2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple
2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

34. 2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències
Existeix unaExisteix una dualitat d'influènciesdualitat d'influències ::
Per una part, elPer una part, el romànic llombardromànic llombard , amb la seva forta i compacta unitat i, per, amb la seva forta i compacta unitat i, per
una altra banda, l'aprofitament de lesuna altra banda, l'aprofitament de les evolucions gòtiquesevolucions gòtiques , que li donen, que li donen
lleugeresa i facilitat amb la construcció vertical i amb el suport del pes de la sevalleugeresa i facilitat amb la construcció vertical i amb el suport del pes de la seva
estructura.estructura.
Catedral de St. Vicenç, a
Roda d'Isàvena
Erill la Vall - Església
de Santa Eulàlia
Catedral de Laon

35. El sistema constructiu representa un pas endavant respecte d'altres edificis
del gòtic inicial com la Catedral de Laon.
Laon

36. Construïda en varis segles, Nôtre Dame junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON
(aquesta darrere el més directe precedent), forma part del grup de les primeres
catedrals gòtiques, que introduïren les innovacions arquitectòniques i
escultòriques del gòtic, que desembocaran en l’esplendor del gòtic clàssic
(CHARTRES, REIMS, BOURGES i AMIENS) del segle XIII.
Chartres
Reims
Amiens
Bourges

37. ElEl gòtic clàssicgòtic clàssic ,, segons elsegons el model francèsmodel francès , s’introdueix a, s’introdueix a Castella el segleCastella el segle
XIIXII, amb la construcció de les grans catedrals de, amb la construcció de les grans catedrals de BURGOSBURGOS,, TOLEDOTOLEDO ii LLEÓLLEÓ..
A finals del segle XII-XIII,
s’introdueixen els models
francesos a Anglaterra, a la
catedral de CANTERBURY i la
de WELLS.
Burgos
Toledo
Lleó
Canterbury
Wells

38. DinsDins ItàliaItàlia, a la Llombardia, es dóna més forta la influència francesa i és a la, a la Llombardia, es dóna més forta la influència francesa i és a la
seva capital on s’edificarà l’obra que més s’ajusta als models del gòtic francès: laseva capital on s’edificarà l’obra que més s’ajusta als models del gòtic francès: la
CATEDRAL DE MILÀCATEDRAL DE MILÀ ..
2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

40. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL.
MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)
2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica
2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple
2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

41. 3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ
FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)
3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)
3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

42. 3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ
FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)
3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)
3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

43. 3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)
PLANTA basilical amb 5 naus i doble deambulatori, amb capçalera
força desenvolupada.
Naus
Doble
girola
Capçalera

44. Transsepte curt ii no sobresurtno sobresurt de planta, d’extraordinària alçada,de planta, d’extraordinària alçada, igual a laigual a la
nau centralnau central ((32’90 m32’90 m ). Alçada fa que la vista exterior reflecteixi, clarament, la). Alçada fa que la vista exterior reflecteixi, clarament, la
forma de creu.forma de creu.

45. SSegle XIV, s'hi afegirenegle XIV, s'hi afegiren
capelles entre elscapelles entre els
contrafortscontraforts, tant a les, tant a les
naus com a la girola.naus com a la girola.

46. INTERIOR. COBERTA DE LA NAU CENTRAL.INTERIOR. COBERTA DE LA NAU CENTRAL. Voltes deVoltes de
creueria sexpartidescreueria sexpartides , sense que això comporti una alternança, sense que això comporti una alternança
de suports.de suports.
SUPORTS (PILARS): CaracterísticsSUPORTS (PILARS): Característics pilars rodonspilars rodons , amb, amb
columnetes adossades (BOSSELLETS), on descansen els nerviscolumnetes adossades (BOSSELLETS), on descansen els nervis
de les voltes.de les voltes.

47. INTERIOR: COBERTA NAU CENTRAL
Voltes de creueria sexpartides.

48. ALÇAT INTERIORALÇAT INTERIOR. Al començament, estava estructurat en. Al començament, estava estructurat en
quatre pisosquatre pisos:: arcadesarcades, galeria o, galeria o tribunatribuna,, pis de finestrespis de finestres
circularscirculars i els finestrals (i els finestrals (claristoriclaristori).).
Les reformes del segle XIII,Les reformes del segle XIII,
eliminaren els òculseliminaren els òculs
(finestres circulars) i(finestres circulars) i
ampliaren els finestralsampliaren els finestrals ,,
reduint a tres pisosreduint a tres pisos ,,
quedant els espais mésquedant els espais més
característics del gòticcaracterístics del gòtic
clàssic: ARCADES,clàssic: ARCADES,
TRIBUNA i CLARISTORI.TRIBUNA i CLARISTORI.
LaLa restauraciórestauració dede Viollet-Viollet-
le-Ducle-Duc, va r, va recuperarecuperar
l’alçat originall’alçat original en unaen una
part del transseptepart del transsepte ..

50. SUPORTS EXTERIORS. L'altra novetat estructural important, deSUPORTS EXTERIORS. L'altra novetat estructural important, de
Nôtre-Dame, són elsNôtre-Dame, són els arcs BOTARELLSarcs BOTARELLS exteriors, són unexteriors, són un
elements essencials, perquè a més de complir la seva funcióelements essencials, perquè a més de complir la seva funció
estructural, es converteixen en un element clau en l'articulació delsestructural, es converteixen en un element clau en l'articulació dels
volums exteriors, en reflectir-s'hi el ritme dels trams de les naus.volums exteriors, en reflectir-s'hi el ritme dels trams de les naus.
3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)

51. L'extraordinària alçada de la nau central i del transsepte (32,5 m) i la
il·luminació, que proporcionen els finestrals i les rosasses dels peus i dels
braços del creuer, creen una atmosfera d’espiritualitat i assossegament.

52. AÇANA OCCIDENTAL i principal és, també, un prodigi d'harmonia.

53. La FAÇANA OCCIDENTAL i PRINCIPALS és del prototip francès,
amb un esquema en forma d‘ ”H”. S'ordena en 3 carrers verticals, que
corresponen a les 3 grans portalades i en 4 alçades de pisospisos.. ElsEls
contrafortscontraforts fan lafan la divisió vertical en 3 cossosdivisió vertical en 3 cossos ..
2
1
3
4

54. 3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ
FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)
3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)
3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

55. 3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)
El PIS INFERIOR està completament ocupat per les 3 grans obertures
atrompetades i cobertes amb arquivoltes, en les quals es desenvolupen
conjunts escultòrics (explicat després). DECORACIÓ ESCULTÒRICA:

56. 3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)
Destaca elDestaca el Pòrtic de la VergePòrtic de la Verge, en el mainell i, en el mainell i
col·locada sobrecol·locada sobre peanyapeanya i sotai sota dosseretdosseret (portada(portada
esquerre mirant frontalment), rodejada deesquerre mirant frontalment), rodejada de sants isants i
reisreis, composició estatuària del s., composició estatuària del s. XIIIXIII..
I a la dreta laI a la dreta la Portada dePortada de
Santa AnnaSanta Anna..

57. Sobre elSobre el trencallumstrencallums de la porta principal, s'obri elde la porta principal, s'obri el timpàtimpà dedicat aldedicat al Judici FinalJudici Final
ii dividit en tres partsdividit en tres parts : a la primera es representa el “: a la primera es representa el “LimbLimb (limbo)(limbo) delsdels
JustosJustos””, a la segona “, a la segona “Els elegitsEls elegits”” i, a la darrera, eli, a la darrera, el SenyorSenyor mostrant les feridesmostrant les ferides
de les seves mans, acompanyat dels àngels que sostenen els símbols de la Passió.de les seves mans, acompanyat dels àngels que sostenen els símbols de la Passió.
Limb dels Justos
Els elegits
Senyor acompanyat dels àngels
LesLes arquivoltes apuntadesarquivoltes apuntades estan plenes deestan plenes de
figuresfigures que recullen laque recullen la disposició de l'arcdisposició de l'arc ..
Per tota la façana hi haPer tota la façana hi ha nínxolsnínxols que contenenque contenen
escultures deescultures de profetes i santsprofetes i sants ..

58. Damunt de les portalades hi ha laDamunt de les portalades hi ha la Galeria dels ReisGaleria dels Reis , amb 28, amb 28
estàtues dels reis d'Israel, avantpassats de Crist.estàtues dels reis d'Israel, avantpassats de Crist.
En elEn el 3r pis3r pis, el carrer central, el carrer central
està ocupat per laestà ocupat per la grangran
rosassarosassa (+10 m diàmetre),(+10 m diàmetre),
ambamb magnífics vitrallsmagnífics vitralls ,,
mentre que als laterals estàmentre que als laterals està
flanquejada perflanquejada per finestresfinestres
geminadesgeminades..

60. Per sobre del pis de la rosassa hi ha unaPer sobre del pis de la rosassa hi ha una galeria d'arcades amb traceriesgaleria d'arcades amb traceries , que, que
amaga la teulada. Finalment, alamaga la teulada. Finalment, al 4t pis4t pis,, 2 grans torres campanar quadrades2 grans torres campanar quadrades
coronen els carrers laterals (69 m) i emmarquen la façana. La torrecoronen els carrers laterals (69 m) i emmarquen la façana. La torre sudsud conté laconté la
famosafamosa campana Emmanuelcampana Emmanuel de la catedral.de la catedral.
0

61. De la façana principal (oest) destaquen les llegendàries gàrgoles
(chimières), que es dissimulen amb la galeria superior entre les torres.
De les façanes laterals, destaquen els dos
rosetons (sud i nord) del transsepte. El rosetó
sud, amb la imatge de Crist, té 13 m de
diàmetre. El nord, amb una imatge de la verge
rodejada per personatges de l'Antic
Testament, té 21 m de diàmetre
Façana sud
Rosetó Nord
3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

62. Art Gòtic
Arquitectura europea

63. ALTRES CONSTRUCCIONS QUE DESTAQUIN:
UnUn museumuseu al que s’accedeix des del l’interior de l’església, amb elal que s’accedeix des del l’interior de l’església, amb el tresortresor dede
la sagristiala sagristia, que guarda els objectes de la catedral, fins i tot, inclou, que guarda els objectes de la catedral, fins i tot, inclou
manuscrits antics i relíquies.manuscrits antics i relíquies.
L'agulla, dissenyada per
Viollet-le-Duc (segle XIX),
s'eleva a 90 m.

64. CONSTRUCCIÓ AL LLARG DE LACONSTRUCCIÓ AL LLARG DE LA
HISTÒRIAHISTÒRIA
(es podria posar a context històric)(es podria posar a context històric)

65. Construcció al llarg de la històriaConstrucció al llarg de la història
L'anyL'any 11601160, el, el bisbe de Parísbisbe de París Maurice de SullyMaurice de Sully consideraconsidera
l'església de San Esteve (primera església cristiana de París)l'església de San Esteve (primera església cristiana de París)
poc digna i la mana enderrocar. La Catedral depoc digna i la mana enderrocar. La Catedral de Nôtre-DameNôtre-Dame
de Parísde París eses va començarva començar a edificar cap ela edificar cap el 11631163, i, i s'hi vas'hi va
treballartreballar de forma ininterrompudade forma ininterrompuda fins a finals del seglefins a finals del segle
XIIXII; posteriorment, s'hi fan; posteriorment, s'hi fan reformes i ampliacionsreformes i ampliacions al llargal llarg
dels seglesdels segles XIII i XIVXIII i XIV (entre 1163-1345)(entre 1163-1345) ..
Diuen que la primera pedra de la
Catedral la va posar el Papa
Alexandre III.

66. LaLa reformareforma dede meitat del seglemeitat del segle XIIIXIII, feta en, feta en
època deèpoca de Sant LluísSant Lluís , per dos reputats arquitectes, per dos reputats arquitectes
del moment,del moment, Jean ChellesJean Chelles ii Pierre de MontreuilPierre de Montreuil ,,
fou important:fou important: s’afegeixs’afegeix una línia deuna línia de capelles entrecapelles entre
els contraforts del costat nordels contraforts del costat nord , es prolonguen els, es prolonguen els
dos braços deldos braços del transseptetranssepte cap a l’exterior, construintcap a l’exterior, construint
noves portades i espectaculars rosetonsnoves portades i espectaculars rosetons ..

68. Després dels danys importants durant la Revolució, l'any 1846 la
catedral fou restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Entre les
modificacions que es feren estan: la inserció de gablets en les
finestres; el rosetó sud és inventat per ell; canvia la pedra dels
arcbotants per pedra nova; reconstrueix totes les capelles interiors i
els altars; en la façana, posa estàtues noves en la Galeria dels
Reis i, com que li faltaven alguns caps d'estàtues, les copia de catedrals
properes (fins i tot, hi ha algunes que són retrats de Viollet).

70. Mapa d’expansió de l’art gòtic des de ParísMapa d’expansió de l’art gòtic des de París

72. http://verdadyverdades.blogspot.com/2010/12/comentario-la-fachada-de-notre-dame.htm
BibliografiaBibliografia
http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Notre_Dame_(Par%C3%ADs)
www.Imatges.Google.es
Guías Visuales Peugeot, París. El País.

73. Fitxa 17. CatedralFitxa 17. Catedral Nôtre-DameNôtre-Dame
Margalida Agnès
Sastre Flexas (2n batx B)
H. Art curs (2010-11)
Assumpció Granero
Revisat (2014-15)