1. 72. Las Meninas Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

2. 72. Las Meninas

3. Diego Rodríguez de Silva i Velázquez Felip IV a cavall (1635-1636) Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid 1.- CONTEXT HISTÒRIC Las Meninas (1656), pintura a l’oli, fou pintat per Velázquez a meitat del segle XVII, durant el regnat de Felip IV (1605-1665) de la casa dels Àustria. En el segle XVII es va produir un gran enfrontament entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant, Holanda se separa d’Espanya i comença a apropar-se a Anglaterra. Moment quan es va fer palès el començament del declivi de l’imperi dels Àustria, tot i que Portugal i Espanya van consolidar la colonització del Nou Món, i Espanya continua dominant Flandes, Nàpols i Llombardia.

6. Anònim Retrat de l’Infant Carles, després Carles II inspirat en el de Velázquez del Prado Palau de Versalles Luca Giordano? Retrat del bust de Carles II (vers 1698) 1.- CONTEXT HISTÒRIC Al albors del segle XVIII, després del regnat de Carles II (1665-1700), es va produir un canvi de dinastia a Espanya i la consolidació dels Borbons francesos (Felip d’Anjou com Felip V) enfront dels Habsburg.

7. 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) El mestre del barroc espanyol És un dels màxims exponents de la pintura espanyola i una figura indiscutible de la pintura universal.

8. Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Autoretrat Oli sobre llenç (103,5 x 82,5 cm) GalleriadegliUffizi, Florència 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Pintor sevillà del Segle d’Or, dedicat a l’estudi de la pintura, des dels onze anys, que va contribuir a ennoblir l’art barroc espanyol, en un moment que les arts estaven controlades per l’esglésiai per la Cort. Diego de Velázquezes va formar en l’ambient contrareformista espanyol, tot i que no es limità a l’estilisme espanyol: els seus viatges a Itàlia li suposaren afany de superació i riquesa estètica. La seva pintura evoluciona a partir dels coneixements i la pràctica adquirida en les tres anys d’estança a Itàlia i, als quadres, reflecteix la influència de Caravaggio, Tintoretto o Tiziano.

9. Diego Velázquez Retrat Felip IV (vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Als 24 anys (1623) va ser nomenat pintor del rei Felip IV i va començar a pintar retrats del monarca, de la seva família i altres quadres per decorar les mansions reals.

10. Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Autoretrat (1650) (45,8x38 cm) Museu de Belles Arts València 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Té un catàleg de 120-125 obres. És un dels més grans artistes de la història de l’art, va ser un gran referent per Manet, el qual defineix a Velázquez amb una frase: “El pintor més gran dels que han existit”. Tal com afirmava Monet: “Velàzquez és els pintor dels pintors”.

11. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.1.- PERSONATGES PRIMERA APROXIMACIÓ: A primera vista, es pot veure 1 home pintant un quadre (a filla del rei?). Al costat de la infanta, hi ha 3 noies, 1 nin i 1 gos, més enrere 1 senyor i 1 monja. Tots vesteixen d’època. Al final, sobre la paret ,un mirall on es reflecteixen el rei i la reina i, al fons de tot, 1 home a la porta. No! Capacitat de síntesi sí, però precisió i vocabulari propi matèria.

12. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.1.- PERSONATGES L’obra representa una escena quotidiana, en una de les estances del “Alcázar” (Alcàsser) de Madrid, on apareixen les següents persones: Infanta Margarita Doña Isabel de Velasco Doña María AgustinaSarmiento de Sotomayor Mari Bárbola NicolasitoPertusato Doña Marcela de Ulloa Don Diego Ruíz Azcona Don José Nieto Velázquez Velázquez (el pintor) El rei Felipe IV La reina Mariana d’Àustria

13. Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid 3.- ANÀLISI FORMAL 3.2.- TEMÀTICA Són tantes les interpretacions que han originat Las Meninas que, per aquest motiu, el quadre s’ha guanyat el sobrenom de “quadre d’endevinalles”.

14. Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid 3.- ANÀLISI FORMAL 3.2.- TEMÀTICA A primera vista sembla un RETRAT de la filla del rei, la infanta Margarita.

15. Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid O... un RETRAT COL·LECTIU de la infanta Margarita i els seus acompanyants. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.2.- TEMÀTICA

16. Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid Una mirada més atenta indica que, segurament, l’objectiu del pintor era el retrat dels reis, o potser només un joc de miralls... 3.- ANÀLISI FORMAL 3.2.- TEMÀTICA

17. Diego Velázquez (1649-51) Oli sobre llenç (122 x 177 cm) National Gallery, Londres 5a etapa, després 2n viatge a Itàlia. De quina deessa es tracta? Quin nom rep l’àngel i què simbolitza? Quin objecte sosté?

18. La Venus del mirall Diego Velázquez Venus del Mirall (1649-51) Oli sobre llenç (122 x 177 cm) National Gallery, Londres 5a etapa, després 2n viatge a Itàlia. De quina deessa es tracta? Quin nom rep l’àngel i què simbolitza? Quin objecte sosté? Velázquez. El Primo

19. Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV AUTORETRAT? (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid 3.- ANÀLISI FORMAL 3.2.- TEMÀTICA 9.- O…, un autoretrat de Velázquez (el pintor).

20. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.2.- TEMÀTICA I... per què no, un al·legat a favor del reconeixement social de la figura de l’artista? O...

21. 72. Las Meninas Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Sigui com sigui,Velázquez ha estat un referent per a la pintura moderna i contemporània.

22. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS TÈCNICA: El pintor ha utilitzat, en Las Meninas, la tècnica de pintura a l’oli (l’oli és d’origen vegetal) aplicada amb pinzell sobre el suport de tela. LLUM: Hi ha dos focus de llum, el focus principal que entra a través de les finestres, i l’altre focus es troba al fons del quadre, on la llum entra per la porta. El pintor es recreà en la il·luminació fent que incideixi sobre les figures en primer pla i submergint en la penombra les que s’allunyaven d’aquestes.

23. Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid 3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS

24. Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid 3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS LLUM: El joc de llum i ombra ajuda a crear la il·lusió d’espai en el quadre. La llum que entra per la porta del fons i el seu contrast amb la foscor del sostre i de la paret lateral, a la dreta de l’espectador, donen profunditat a l’escena.En definitiva, un tractament dels efectes de la llum i l’ombra a partir de l’observació acurada i directa del natural.

25. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS Textures: duresa, rigidesa o suavitat? TEXTURA, LÍNIES o DIBUIX, IMATGES: La pinzellada és llarga, fluida i visible. Les figures estan delimitades i els seus contorns queden difuminats, i ressalten les línies corbes, és a dir, és una representació figurativa de les imatges, perquè es distingeixen els personatges. TEXTURA: Les formes etèries dels reis, reflectides al mirall del fons de la sala, les realitzà Velázquez amb el pinzell humitejat amb més trementina que pigment i acariciant més que pintant la tela.

26. Diego Velázquez Las Meninas o Família de Felip IV (1656) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid 3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS CROMATISME: La paleta és clara i lluminosa, d’una gran riquesa de colors i matisos. El quadre es pot dividir en diferents tonalitats: la gama freda i la gama càlida.Els colors càlids emprats donen la sensació que puguis avançar fins els personatges.

27. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ EIXOS ORGANITZADORS: Per llegir aquest obra hem de centrar la mirada en tres aspectes: PERSONATGES, ESPAI i la MIRADA DEL PINTOR. Predominen les línies verticals dins l'habitació, que organitzen els personatges de primer pla en dos grups de tres persones. En el central hi ha la infanta Margarida, filla dels reis d’Espanya, i les seves Menines o dames de companyia (en portuguès, donzelles d’honor, nom amb que es coneixia les acompanyants dels infants reals en el segle XVII). María Agustina Sarmiento, a l’esquerra de la nina, que li ofereix servicialment un búcar d’aigua en un plat d’or; i Isabel de Velasco que, a l’altre cantó la reverencia amb una lleugera inclinació. A la dreta de l’espectador se situa l’altra triada, que es compon de la nana macrocèfala MariBárbola, el nin NicolasitoPertusato, en actitud lúdica, i el mastí, que suporta impassible la trepitjada d’aquest. 1 2

28. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ La infanta Margarita es troba al centre de la composició, un factor que, unit a la lluminositat que li ha conferit el pintor, la converteix en el personatge més rellevant del quadre.

30. Al costat de la infanta Margarita, Les Menines, Maria Agustina Sarmiento de Sotomayor i Isabel de Velasco.

31. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ 1.- Infanta Margarita. 3.- Doña María Agustina Sarmiento de Sotomayor, a l’esquerra de la nina, que li ofereix servicialment un búcar d’aigua en un plat d’or.

32. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ 1.- Infanta Margarita 3.- Doña María Agustina Sarmiento de Sotomayor

33. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ 1 2 Isabel de Velasco que, a la dreta de la Infanta, fa reverència amb una lleugera inclinació. Les anomalies físiques i els colors foscos dels vestits dels components del segon grup, la triada dels nans/nins de la Cort i el mastí, ressalten la bellesa i la claredat cromàtica dels vestits dels altres tres.

34. 10.- El rei Felipe IV 3.- Doña María Agustina Sarmiento de Sotomayor 2.- Doña Isabel de Velasco 1.- Infanta Margarita

35. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ Darrere dels petits personatges, en primer terme, conversen, mig amagats en la penombra, la dama d’honor Marcela de Ulloai un guardadames (Diego Ruiz Azcona). A la banda esquerre, s’erigeix la figura escrutadora del mateix Velázquez.

36. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ 2.- Doña Isabel de Velascoque, a la dreta de la Infanta, fa reverència amb una lleugera inclinació. 4.- Mari Bárbola (nana macrocèfala). 5.- NicolasitoPertusato(el nin) i el mastí, que suporta impassible la trepitjada d’aquest. 6.- Doña Marcela de Ulloa (dama d’honor). 7.- Don Diego Ruíz Azcona (guardadames). 8.- Don José Nieto Velázquez (aposentador).

37. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ 2.- Isabel de Velasco 4.- Mari Bárbola 5.- NicolasitoPertusato 6.- Doña Marcela de Ulloa 7.- Diego Ruíz Azcona 8.- José Nieto Velázquez

38. 2.- Doña Isabel de Velasco 4.- Mari Bárbola (nana macrocèfala). 5.- NicolasitoPertusato(el nin) i el mastí.

39. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ Autoretrat de Velázquez que, amb una mà aguanta un pinzell i amb l’altra la paleta (realitzant la tasca de pintor de Cort). La creu vermella de Santiago, que porta al pit, fou afegida un cop mort (pòstumament) per ordre del rei i és un símbol del seu propi ennobliment, pel qual lluità molt en vida.

40. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ Un gran llenç, que dóna l’esquena a l’espectador s’alça davant de l’artista. Què està pintant? Aquest és un dels enigmes sense resoldre d’aquest quadre.

41. Estança del “Alcàzar” de Madrid desprès de Las Meninas de Diego Velázquez Un gran llenç.

42. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ La imatge, dempeus i sota un cortinatge, dels reis Felip IV i Mariana d’Àustria es reflecteix al mirall de la paret del fons de la sala, devora la porta. L’home que observa l’escena des dels graons i que descorre les cortines és José Nieto Velázquez, aposentador de la Cort. El gest del seu braç fa que l’espectador repari en el reflex dels reis al mirall. El punt de fuga del quadre es concentra en la seva silueta.

43. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ Si no fos pel toc de llum que el pintor donà al mirall, no repararíem en els reis, fins i tot, sembla que són un quadre més dins l’estança. Aquest joc visual, un tant enigmàtic, ens permet obtenir més informació de la resta de persones que hi ha a l’espai representat. La instantaneïtat (fotogràfica) del moment es pot observar en els gestos dels personatges, que pareixen haver estat alertats per la cridada de qualcú extern a l’escena.

44. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ Instantaneïtat (fotogràfica): Quasi tots ens miren!

45. RECORDATORI !!! TEXTURA: Les formes etèries dels reis, reflectides al mirall del fons de la sala, les realitzà Velázquez amb el pinzell humitejat amb més trementina que pigment i acariciant més que pintant la tela. 10.- El rei Felipe IV 11.- La reina Mariana d’Àustria dempeus i sota un cortinatge.

46. 1.- Infanta Margarita. 2.- Doña Isabel de Velasco (reverència amb una lleugera inclinació). 8.- Don José Nieto Velázquez(aposentador de la reina). 10.- El rei Felip IV. 11.- La reina Mariana d’Àustria.

47. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ El punt de fuga geomètric del quadre (perspectiva lineal) és la silueta de Don José Nieto Velázquez (aposentador de la reina amb posició destacada).

48. El punt de fuga geomètric (perspectiva lineal): silueta de Don José Nieto Velázquez (l’aposentador).

49. Salvador Dalí Don José Nieto Velázquez (1983) Museu del Prado, Madrid 8.- Don José Nieto Velázquez(aposentador de palau).

50. Estança del “Alcàzar” de Madrid desprès de Las Meninas de Diego Velázquez 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ Les parets de la sala estan plenes a vessar de quadres. Els que pengen damunt del mirall són còpies d’originals de Rubens, fetes per Juan Bautista del Mazo.

51. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ ESQUEMA GEOMÈTRIC de la composició de Les Menines: Groc: Eix del centre de la imatge. Blau: Eix del terç de la imatge. Verd: Punt de fuga geomètric. Vermell: Punt de fuga dels Reis.

52. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ DISTRIBUCIÓ DELS ELEMENTS EN L’ESPAI PICTÒRIC: Tot està bastant centrat, però és una composició no unitària, cada personatge té un valor per si mateix.

53. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.5.- PERPECTIVA

54. 3.- ANÀLISI FORMAL 3.5.- PERPECTIVA

55. 4.- ESTIL: BARROC El vocable Barroc va ser encunyat en sentit pejoratiu pels pensadors liberals de principis del segle XIX per designar un art que consideraven decadent, i que el relacionaven amb l’Antic Règim, l’aristocràcia i la Monarquia Absoluta. L’art barroc neix a Roma, al voltant del 1600, impulsat pel papa Sixt V, com una culminació del Manierisme (que havia sorgit en el segle XVI com a reacció contra el racionalisme renaixentista), i amb l’objectiu de manifestar la grandesa de l’Església per mitjà de les arts figuratives (és el moment de Sant Pere del Vaticà).

56. 4.- ESTIL: BARROC Representa una reacció contrala serenitat i l’equilibri dels cànons del Renaixement. Ara, en contraposició a l’equilibri, les proporcions i l’harmonia de l’art renaixentista, el Barroc valorarà més el dinamisme i l’expressivitat.

57. 4.- ESTIL: BARROC L’art Barroc es va desenvolupar en el segle XVII i la 1a ½ del segle XVIII, després del Concili de Trento a Itàlia. Però, aquest estil s’expressa de manera diferent segons l’àrea geogràfica on es desenvolupa. Per aquest motiu hi podem diferenciar: a) El barroc de la Contrareforma, que es localitza a Portugal, sobretot a ltàlia, Espanya i els dominis dels Habsburg, on es manté la temàtica mística i religiosa, amb la qual es pretén comunicar d’una manera exaltada els postulats del Concili de Trento. b) El barroc de l’absolutisme, més classicista, es desenvolupa a França i empra l’art com a canal propagandístic. c) El barroc protestant es troba a Holanda, on una burgesia, cada cop més poderosa, s’apropia del mercat de l’art. Els seus temes preferits són les escenes quotidianes d’interior i les natures mortes (bodegons).

58. El barroc utilitza una iconografia directa i teatral amb una gran ornamentació. Va ser un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant. Com a CARACTERÍSTIQUES COMUNES destaquen l’ornamentació, les línies diagonals, la importància donada a la llum, tot el que hem observat, clarament, en l’obra de Las Meninas. 4.- ESTIL: BARROC

59. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES Velázquez, el gran mestre del barroc, rep influència de l’art pictòric del passat i aprèn dels grans mestres que li són contemporanis com Peter Paulus Rubens.

60. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES 67 DEPOSICIÓ O DAVALLAMENT DE LA CREU (1611-1614) PETER PAUL RUBENS CATEDRAL D’ANVERS. BÈLGICA

61. Visitació de la Mare de Déu i Presentació de Jesús en el temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers. Bèlgica. ESTIL RUBENS: Composicions de grans tríptics. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES

62. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES 68 LES TRES GRÀCIES (1639) PETER PAUL RUBENS ESCOLA FLAMENCA MUSEU DEL PRADO

63. F A M Í I L I A C A R L O S I V 5.- MODELS I INFLUÈNCIES 77 Goya, gran admirador de Velázquez, es va inspirar en Las Meninas per a realitzar la seva obra “La família de Carles IV”. LA FAMÍLIA DE CARLES IV (1800-1801) FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID

64. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES 87 LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET(1832-1883) MUSEU D’ORSAY. PARÍS. IMPRESSIONISTA A la vegada, Velázquez deixarà la seva empremta en el nou corrent dels impressionistes (Manet).

65. Diego Velázquez Innocenci X (1650) Oli sobre llenç (140 x 120 cm) Galeria DoriaPamphili, Roma 5.- MODELS I INFLUÈNCIES Francis Bacon realitzarà el “Retrat d’Innocenci X”, a partir del de Velázquez.

66. Francis Bacon Cap VI, retrat Innocenci X (1949) 5.- MODELS I INFLUÈNCIES Cap VI, 1949. Primer vestigi en l’obra de Francis Bacon del retrat d’Innocenci X, de Velázquez. El crit primordial és el tema més destacat en aquests primers quadres, on tot el rostre desapareix en la penombra, per a centrar-se en la boca que crida.

67. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES Picasso va fer les seves pròpies versions del quadre i l’Equip Crònica el quadre “ Interior de Las Meninas”.

68. Variacions MeninasVelázquez 1656. Las Meninas. Diego Velázquez 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

69. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES Es pot establir un paral·lelisme entre l’estructura compositiva de Las Meninas i El Guernica de Picasso.

72. Les Menines de Manolo Valdés Influirà en...

73. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES 37 I es creu que Velázquez es va inspirar en el quadre de Jan van Eyckper fer les seves Meninas. EL MATRIMONI ARNOLFINI (1434 dC) JAN VAN EYCK NATIONAL GALLERY. LONDON

74. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES Evidentment, Velázquezfou capaç d’assimilar l’art pictòric del seu temps i del passat i, alhora, d’anar més enllà per crearuna obra i una tècnica personal innovadores.

75. 6.- SIGNIFICAT I FUNCIÓ Les interpretacions, que ha suscitat el quadre de Velázquez, són força variades, com hem apuntat al principi del comentari, i en podem afegir unes quantes més, com ara un intent de pintar el seu senyor Felip IV, ja que durant els últims anys de la seva vida no volgué ser retratat per ell a causa del sever realisme de les seves obres, i també, pot ser que signifiqui un anar més enllà de la realitat per pintar la pintura mateixa.

76. 6.- SIGNIFICAT I FUNCIÓ La primera interpretació seria que Margarita va entrar a la habitació, acompanyada del seu seguici, mentreVelázquezpintava a la parella reial que es pot veure en el mirall. L’altra interpretació apunta que, quan Velázquez està pintant el quadre de Las Meninas, Felip IV i Mariana d'Àustria estan observant l’escena i per això estan reflectits al mirall.

77. 6.- SIGNIFICAT I FUNCIÓ FUNCIÓ: Relacionada amb el tema representat, la funció del quadre és la de fer un retrat de la família reial i, també, decorativa, per la qual cosa primer li van posar el nom La família, nom en què es coneixia (inventari de 1743),a partir del segle XIXli van donar el nom amb què es coneix avui dia. El que sí se sap és que aquest llenç fou molt estimat pel rei Felip IV, que sovint presenciava, acompanyat per la reina i les infantes, les evolucions de l’obra. El quadre fou destinat a una estança de l’Alcàsser, on el rei es resguardava dels calors de l’estiu, lluny de qualsevol activitat pública.

78. 7.- UBICACIÓ INICIAL Pintura s. XVII del Reial Alcàsser, Madrid. La façana meridional (dreta) de l’arquitecte Juan Gómez de Mora (1636). L’occidental (esquerra) és anterior, tal vegada, del primitiu castell musulmà. Dibuix, de Filippo Pallota, de la façana principal de l’Alcàsser en 1704, trenta anys abans de l’incendique el va destruir.

79. 7.- UBICACIÓ INICIAL Palau Reial d’Orient, Madrid, construït sobre el solar de l’Alcàsser, quatre anys després de l’incendi de la Nit Bona de 1734, en temps de Felip V. Grans tresors artístics es varen perdre, entre ells 500 quadres, però es va rescatar Las Meninas.

81. V E L Á Z Q U E Z Diego Velázquez Retrats del comte-ducd’Olivares (1622-23-24) Oli sobre llenç Nova York, Madrid i Saô Paulo (respectivament) 8.- ALTRES OBRES DE L’AUTOR

82. Diego Velázquez Retrat de l’infant Don Carlos (vers 1626-1627) Oli sobre llenç (209 x 125 cm) Museu del Prado, Madrid 8.- ALTRES OBRES DE L’AUTOR

83. Diego Velázquez La rendició de Breda o Les Llances(1634) Oli sobre llenç (307 x 367 cm) Museu del Prado, Madrid 8.- OBRES DE L’AUTOR

84. Diego Velázquez Les filoses o la faula d’Aracné o el Somni d’Aracné (1654-57) Oli sobre llenç (167 x 252 cm) (222,5 x 293 cm amb els afegits posteriors)Museu del Prado, Madrid 8.- OBRES DE L’AUTOR

85. LES FILOSES O LA FAULA D’ARACNE (1657) DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ MUSEU DEL PRADO. MADRID 8.- OBRES VELÀZQUEZ 71

86. 8.- OBRES DE L’AUTOR LES FILOSES O LA FAULA D’ARACNÉ

87. 8.- OBRES DE L’AUTOR Velázquez (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) va pintar Las Meninasquatre anys abans de morir, en 1656.

88. ACTIVITATS Qui fou Diego Rodríguez de Silva y Velàzquez?______________ On va néixer? València: Xàtiva; Alcira; Alcàsser. Castella: Valladolid; Zamora; Àvila. Andalusia: Cadis; Sevilla; Màlaga. Quin any va néixer? En 1500 En 1599 En 1660 Qui era el rei en la seva època? Felip II Carles IV Carles II Felip IV

89. ACTIVITATS Quin número correspon als títols de cada quadre? Vella fregint ous (1618). L’aiguader de Sevilla (1620). L’adoració dels reis mags (1619). 1 3 2

90. 9.- CURIOSITATS Existeix còpia anglesa.

91. 9.- CURIOSITATS Si unim els caps dels diferents personatges, es forma l'estructura de la constel·lació anomenada “corona borealis”, l'estrella central de la qual es denomina Margarida, al igual que la infanta. D'aquesta manera la continuïtat de la monarquia recau en mans de Margarida, l'hereva de la família.

92. Campanya publicitària del Corte Inglés, 2009. 9.- CURIOSITATS Déu ni do!!! La infanta Margarita ha esdevingut una bella senyoreta. Els nan que li alegraven el temps d‘esbarjo ja no hi són. Els temps han canviat!!! Abans calia mostrar el nombre de nans de palau, car era un criteri que mesurava el prestigi de la Cort. En època de crisi han quedat eliminats, no estaria ben vist. Velázquez ha canviat, també el pinzell per la càmera de fotos, adaptant-se als nous mitjans tècnics. Tot i que, malgrat ser una fotografia, “l’instant decisiu”, “aquell que s’ha volgut immortalitzar”..., no ha variat...!. I les persones han hagut de posar quietes durant hores!

93. ACTIVITAT: MISTERI DE LES MENINES

94. Què evoca la paraula “Menina”? Quins són els personatges? ACTIVITAT: MISTERI DE MENINES Aquí una Menina. Nom? ENTREN ELS REIS... On estan els personatges? Què n’hi ha? Quins reis? Què és? Nom sencer del pintor? Un frare i una monja? Què pinta? A qui pinta? Quina nana? La Infanta. Nom? Qui és el nin que juga?

96. La infanta Margarita, la primogènita del rei amb 5 anys, ha vingut per veure treballar a l’artista (personatge reial més retratat pel pintor). En qualque moment, abans que s’aixequés el “teló”, ha demanat aigua que, en aquests moments, li ofereix la dama de genolls, de la seva esquerre. MISTERI DE MENINES

97. En el moment en què la Menina (...?) li acosta a la princesa un petit búcar, el rei i la reina entren en l’estança, reflectint-se en el espill de la paret del fons. MISTERI DE MENINES

98. MISTERI DE MENINES Una a una, tot i que no simultàniament, les persones congregades comencen a reaccionar davant la presència reial. La dama d’honor de la dreta (Menina ...?), que ha estat la primera en adonar-se’n de la seva presència, comença a fer la reverència.

99. MISTERI DE MENINES Velázquez ha notat, també, la seva aparició, i para..., enmig del seu treball, en un gest com si anés a soltar la paleta i el pinzell.

100. MISTERI DE MENINES

101. I si ens pintés a nosaltres? MISTERI DE MENINES Si Velázquez pinta els reis que posen fora del quadre, a l’espai que ocupem els espectadors, d’alguna manera, aquesta treta ens integra dintre del quadre i ens fa participar, perquè fusiona realitat i aparença.

103. Què diuen la resta dels personatges?

105. The End

106. ANNEX MENINAS reinterpretacions

107. Variacions Meninas Picasso 1656. Las Meninas. Diego Velázquez 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

108. Variacions Meninas Picasso 1957. Las Meninas. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita …

109. Variacions Meninas Picasso 10 octubre 1957, Cannes. Las Meninas. María Augustina Sarmiento. Oli sobre tela (115 x 89 cm). Museu Picasso Barcelona. MPB 70.471

110. Variacions Meninas Picasso 14 setembre 1957, Cannes. Las Meninas. La Infanta Margarita. Oli sobre llenç

111. Variacions Meninas 1656. Las Meninas. Velázquez 1957. Las Meninas. Picasso

112. Variacions Meninas Picasso 1957. Las Meninas (Infanta Margarita) Oli sobre tela (100 x 81 cm). Museu Picasso de Barcelona

113. Variacions Meninas Picasso 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

114. Variacions 1. Las Meninas (després Velázquez) 2. 4. 5. 6. Infanta Margarita 3. María Augustina Sarmiento

115. 7. 8. 9. 10. 11. 12. Infanta Margarita Variacions Meninas

116. Variacions 13. Grup central 14. Grup complet 15. 16. 17. Infanta Margarita 18. Els coloms

117. 28. 30. Grup complet 29. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita 31. 32.33. Grup complet Variacions

118. Variacions 34. Grup complet 35. Isabel de Velasco 36. 38. 39. María Augustina Sarmiento 37. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita

119. Variacions 40. El Piano 41. Nicolasito Pertusato 42. 43. 44. Isabel de Velasco, María Bárbola, Nicolasito Pertusato i el gos 45. Isabel de Velasco i María Bárbola

120. 46. Infanta Margarita i Isabel de Velasco 47. 48. Grup complet 49. María Augustina Sarmiento 50. 51. Isabel de Velasco Variacions

121. Variacions Meninas Picasso 1947. Las Meninas. Grup complet

122. 58. Isabel de Velasco 52. Isabel de Velasco 53. Isabel de Velasco i NicolasitoPertusato Variacions

123. 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

124. Variacions MeninasVelázquez 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

125. Variacions Meninas Picasso 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

126. Variacions Meninas Picasso 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

127. Variacions Meninas Picasso 1957. Las Meninas. Picasso. Las Meninas (after Velázquez)

128. Variacions Meninas Dalí Salvador Dali, Infanta Margarita with the Lights and Shadows of His Own Glory (1958) Salvador Dali (1960)

129. Variacions Meninas Dalí Salvador Dalí Don José Nieto Velázquez (1983) Museu del Prado, Madrid

130. Variacions Meninas Meninas contemporànies...

131. Variacions Meninas pop Equip Crònica, El recinte [The Precinct] (1971)

132. Variacions

133. Variacions

134. Variacions Meninas estil Botero i escultures de Manolo Valdés

135. Variacions Meninas Menines després Menines CristóbalToral. D'après Las Meninas (1971)

136. Variacions Meninas Philippe Comar. Las Meninas [Installation] (1978)

137. Variacions Meninas Soledad Sevilla. Las Meninas nº IX (1981/3)

138. Variacions Meninas Meninas en foto Joel-Peter Witkin, Las Meninas. New Mexico (1987)

139. Variacions Meninas Més fotos Meninas

140. Reinterpretacions Meninas al carrer

141. Reinterpretacions Publicidad con las Meninas Publicitat amb Meninas

142. Variacions Meninas GulioPaolini (1991)

143. Variacions Meninas EveZussman, 89 seconds at Alcázar (2004)

144. Variacions Meninas Las Meninas [3D Computer Game/World]

145. Variacions Meninas cubistes Bob Kessel, Las Meninas

146. Reinterpretacions Barbara Jackson, Las Meninas

147. Reinterpretacions Carlos CenozBermejo "Dino", Las Meninas

148. Reinterpretacions Nino Popa, Las Meninas

149. Reinterpretacions Elezar, Las Meninasy Un Servidor

150. Reinterpretacions Lord Corr, Las Meninas

151. Reinterpretacions Martín La Spina, Meninasdetrás del espejo

152. Reinterpretacions Hikaru, Las Meninas

153. Reinterpretacions Micro D, Las Meninas [Doste Effect]

154. Reinterpretacions Shinji Ogawa, Las Meninas

155. Reinterpretacions Menines sense Menines Sophie Matisse Las Meninas

156. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

157. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

158. Reinterpretacions D Utisz (?), Las Meninasspectaculum

159. Reinterpretacions WickedWitchOfTheWeb (?), Las Meninas

160. Reinterpretacions Meninas amb altres actituds © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

161. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

162. Reinterpretacions Google

163. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

164. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

165. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

166. Reinterpretacions xyphid (?), Las Meninas

167. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

168. Reinterpretacions Jose Villot, Las Meninas with Darth Vader

169. Reinterpretacions Gerard Rancinan, Las Meninas (2009)

170. Reinterpretacions Antonio Guijarro Morales, Las Meninas

171. Reinterpretacions Antonio Guijarro, Las Fellinas

174. Reinterpretacions Meninas amb altres personatges Tarleton Blackwell, Las Meninas

175. Reinterpretacions Howard Podeswa, Las Meninas

176. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

177. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

178. Reinterpretacions Ronnie Ry (?), Las Meninas

179. Reinterpretacions Taria (?), Las Meninas

180. Reinterpretacions Blythe (?), Las Meninas

181. Reinterpretacions JianGuoXu, Las Meninas [2007]

182. Reinterpretacions SakuraKaijuu, Las Meninas

183. Reinterpretacions Xiakeyra, Las Meninas

184. Reinterpretacions MarKAnime, Las Meninas Anime

185. Reinterpretacions Justin R. Erenkrantz, Las Meninas with Pollock

186. Reinterpretacions Victheman (?), Las Meninas at the Royal Court of Zelda

187. Reinterpretacions Menines dins Les Menines LluisBarba (?), Las Meninas

188. Reinterpretacions Menines digitals

189. Reinterpretacions E. Howard Johnson, Las Meninas. Intentional Tourist

190. Reinterpretacions Laurent de Brunhoff, Las Meninas

191. Reinterpretacions WitchOnPower, Las Meninas [enactment]

192. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

193. Reinterpretacions Las Meninas [still from the video 70 Million. Hold My Horses, by d’Ogre]

194. Reinterpretacions © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

195. Reinterpretacions James Mayhew, Katie and the Spanish Princess

208. Reinterpretacions Richard Hamilton, Homage to Picasso’s Meninas [fragment]

210. GOYA

211. Reinterpretació??????? © Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

212. Canonització

214. html/telechargement/meninas.ppt

215. hum40.cdf.udc.es/proyectos/ygr/ccss/downloads/lasmeninas.ppt

216. http://www.slideshare.net/elruje

217. http://www.slideshare.net/munsha.reines/meninas

218. http://www.slideshare.net, SlavaKozlov

219. www.slideshare.net/depsocials, GemmaPostius

220. http://www.slideshare.net/jcontre1

221. http://www.slideshare.net/irenesitja

222. Wikimedia Commons10.- BIBLIOGRAFIA