1. VIURE MÉS,
VIURE
MILLOR

2. EL TREBALL QUE HAURÀS DE REALITZAR
AQUESTTRIMESTRE ÉS
Faràs un monogràfic d’una de les malalties que tractarem
al llarg de la unitat.
Per fer el treball hauràs de buscar informació de la malaltia
en qüestió, com per exemple, les causes, les
conseqüències, el tractament, l’afectació a nivell mundial
de la malaltia, etc.
Una vegada tinguis la informació, la presentaràs davant la
resta de la classe mitjançant una presentació en power
point.
Escull: diabetis, obesitat, al·lèrgies, infart de miocardi,
tabaquisme, alcoholèmia, anorèxia, bulímia, depressió,
síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat, altres
malaties mentals i malaltia d’Alzheimer.

3. SALUT I MALALTIA
Què entenem amb els termes salut i malaltia??
Imgres.htm

4. SALUT I MALALTIA
 SALUT: estat complet de benestar físic, mental i
social
 MALATIA: alteració de l’estat de salut, és a dir,
pèrdua transitòria o permanent d’aquest
benestar.

5. QUALITAT DE VIDA
 Qualitat de vida: grau de benestar, felicitat i
satisfacció que ens permet sentir la vida de manera
positiva.
 De què depen la teva qualitat de vida?
 Què et fa sentir bé?
 Què et dóna felicitat?

6. ESPERANÇA DE VIDA
 És una estimació mitjana d’anys que viuria un
grup de persones si no variessin les condicions
sanitaries i socials a la zona on es fa l’estudi

7. SALUT = GENOTIP + AMBIENT
 Malaties genètiques: degudes a alteracions del genoma:
síndrome Down, diabetes,…
 Malaties en les que el genotip marca la pre-disposició a
patir-les: malaties cardiovasculars, obesitat…..
 Malaties congènites: relacionades amb la genètica. Es
manisfesten des del naixement per problemes durant
el desenvolupament de l’embrió o degudes a factors
ambientals: daltonisme, albinisme…..

8. AGRESSIONS I RISCOS PER A LA SALUT
Origen dels riscos:
 Ambiental
 Intern (mateix
organisme)
 Mals hàbits de vida
 Entorn sociocultural
Cerca informació i elabora
una llista d’hàbits
saludables indicant quins
segueixes i quins no.

9. TIPUS DE MALALTIES
 Infeccioses i parasitàries
 Tumorals
 Sanguínies i
immunològiques
 Endocrines
 Mentals
 Digestives
 Cutànies
 Congènites i genètiques
 respiratòries

10. AGRESSIONS AMBIENTALS
Físiques Químiques Biològiques
radiacions ionitzants contam. aire virus
sorolls contam. aigua bacteris
variacions de contam. aliments fongs i
temperatura protozous

11. AGRESSIONS AMBIENTALS FÍSIQUES
Radiacions ionitzants Formes energètiques que són
capaces de modificar l’estructura cel.lular.
naturals artificials
Sorolls sons no desitjats que provoquen problemes
en el son i el comportament.
Variacions de temperatura valors de temperatura i
humitat extrems provoquen alteracions i problemes de
salut.

12.  Que las cosas vayan mal no quiere decir que no puedan ir peor. La radiación registrada ayer en la central
nuclear de Fukushima I ha sido la más alta registrada desde que las instalaciones colapsaron como
resultado del terremoto y el tsunami del 11 de marzo. Tokyo Electric Power (Tepco), la empresa que opera la
planta, aseguró que había detectado un nivel de radiación de 1.000 milisievert por hora (100.000 veces por
encima de la radiación habitual), y todo indica a que procede de una fuga de agua del segundo reactor. Ante
los altísimos índices de radiactividad, los trabajadores que desde hace dos semanas luchan para estabilizar
el reactor se vieron obligados a evacuar las instalaciones.
 La compañía que opera la planta rectificó una medición exagerada
 El 58% de los japoneses critica la gestión del Gobierno en la crisis nuclear
 "Es un valor muy elevado", afirmó Hidehiko Nishiyama, portavoz de la agencia de seguridad atómica de
Japón, quien añadió que había una "alta probabilidad" de que el agua contaminada proviniera de una fuga
en el segundo de los seis reactores que tiene la central. Existe la posibilidad de que las vasijas de las barras
de combustible usado o el sistema de tuberías estén dañados. Algunos expertos extranjeros afirman que
estos niveles de radiactividad en el agua indican que el núcleo del reactor se ha fundido en parte.
 Una única dosis de 1.000 milisievert puede causar mareo, náuseas y vómitos y, según la agencia de
Protección Medioambiental de Estados Unidos, es suficiente para provocar hemorragias. Se considera que
una exposición a 100 milisievert por año es el umbral a partir del cual es evidente el incremento del riesgo
de sufrir cáncer.
 Tepco dijo inicialmente que la cantidad de yodo radiactivo en el agua era 10 millones de veces superior a la
normal, pero más tarde rectificó y aseguró que había cometido un error de medición y que se trataba de
100.000 veces. La situación en las turbinas de los otros reactores tampoco es precisamente idílica: en los
números 1 y 3, la radiación es 10.000 veces superior a la normal.
La radiación en Fukushima alcanza un nuevo máximo
Los expertos creen que podría haber una fuga de agua contaminada. -Los trabajadores del reactor 2 abandona
Fukushima ante el riesgo
JOSE REINOSO - Tokio - 28/03/2011
(http://www.elpais.com/articulo/internacional/radiacion/Fukushima/alcanza/nuevo/maximo/elpepuint/20110328elpepuint_2/Tes

13. AGRESSIONS AMBIENTALS QUÍMIQUES
Contaminació de l’aire deguda a substàncies com….
Monòxid de carboni
Diòxid de sofre
Òxids de nitrogen
Partícules en suspensió
Contaminació de l’aigua deguda a substàncies orgàniques
( pesticides, plàstics…), substàncies inorgàniques
( nitrats, fosfats, àcids, metalls..) i substàncies de
naturalesa biològica (microorganismes).
Contaminació dels aliments degudes a plaguicides,
antibiòtics, hormones,…

14. MALALTIES INFECCIOSES
Són malalties causades per diferents tipus de
microorganismes
Bactèries, virus, protozous i fongs.
Els microorganismes que ens provoquen les malaties
s’anomenen microorganismes patògens.

16. TRANSMISSIÓ DE MALATIES INFECCIOSES
 Per contacte directe: per
contacte cutani, a través
de l’aparell respiratori o
bé per transmissió sexual.
 Per mitjà de l’aigua.
 Per mitjà d’aliments.
 Per mitjà d’animals:
VECTORS
Veure pàg 121 llibre
Lectura Semmelweis

17. EL DESENVOLUPAMENT DE LES MALALTIES
INFECCIOSES
 Infecció: el microorganisme entra al cos i es comença a
reproduir.
 Incubació: temps transcorregut entre la infecció i
l’aparició dels símptomes.
 Període agut: la malaltia és manifesta plenament.
 Declivi: van remetent els símptomes.
 Convalescència: tornem a l’estat normal de salut.
Buscar informació de malalties provocades per virus i
bacteris.
Activitat 6 pàg 122

18. LA PREVENCIÓ DE LES MALALTIES
INFECCIOSES
 BONS HÀBITS:
Veure aigua embotellada quan anem de viatge.
Conservar i manipular els aliments correctament.
Rentar bé els aliments que haguem de menjar crus.
Rentar-se les mans i tenir una bona higiene.
Utilitzar preservatius en les relacions sexuals.
Quines característiques comparteixen els
microorganismes que causen malalties de transmissió
sexual?

19. LA DEFENSA CONTRA LES INFECCIONS
 Mecanismes de defensa
inespecífics: ens defensem davant de qualsevol infecció
específics: van dirigits a microorganismes concrets

21. MECANISMES DE DEFENSA INESPECÍFICS
El nostre cos disposa de diferents barreres per evitar que
entrin microorganismes:
 La pell: si no hi ha cap ferida, la pell és una barrera molt
eficient.
 Les mucoses: estan recobertes de mucositats que
destrueixen els microorganismes.
 La inflamació: resposta de l’organisme davant de
microorganismes aliens. Intervenen els glòbuls blancs de
la sang que fagociten els microorganismes i els
destrueixen.

22. MECANISMES DE DEFENSA ESPECÍFICS :
SISTEMA IMMUNITARI
El component més important des sistema immunitari són
els glòbuls blancs (LIMFÒCITS).
Els limfòcits reconeixen els microorganismes aliens.
N’hi ha de dos tipus i cada un actua d’una manera diferent:
LIMFÒCITS B
LIMFÒCITS T
Els microorganismes contenen molècules diferents de les
del nostre cos que són reconegudes pel nostre sistema
immunitari. S’anomenen ANTÍGENS i desencadenen la
resposta del sistema immunitari.

23. LIMFÒCITS B I ANTICOSSOS
Els anticossos són molècules proteiques anomenades
immunoglobulines, alliberades pels limfòcits B.
Aquests s’uneixen als antígens
LIMFÒCITS T
Quan un virus infecta una cèl·lula, deixa fora les seves
proteïnes. Els limfòcits T les reconeixen i destrueixen les
cèl·lules en que es troben.
Les sigles SIDA procedeixen de síndrome
d'immunodeficiència adquirida. Explica aquesta
denominació

25. ELS TRASTORNS DEL SISTEMA
IMMUNITARI
 Malalties autoimmunes:
Es produeixen que els
sistema immunitari
reconeix com a estranya
alguna molècula dels
nostre propi organisme:
Esclerosi múltiple,
diabetis,...
 Al·lèrgies:
Apareixen quan el sistema
immunitari respon a
antígens als quals no
hauria de respondre en
condicions normals.

27. EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES
INFECCIOSES
Tractament contra malalties causades per bacteris:
Es tracten amb ANTIBIÒTICS: substàncies letals pels
bacteris i inofensives per les persones.
El primer antibiòtic que es va descobrir va se la penicilina
(Fleming 1881-1955)
Problemàtica actual: degut a la generalització dels
antibiòtics han sorgit bacteris resistents que fan que l’ús
d’aquest hagi percut efectivitat.
Lectura pàgina 125
Activitat 11

28. TRACTAMENT DE MALALTIES CAUSADES
PER PROTOZOUS I FONGS.
S’utilitzen antiprotozoaris i fungicides.
Una malaltia provocada per protozous és la malària.
Aquesta malaltia causa cada any entre un i tres milions de
morts.
La causa la femella d’un mosquit.
Lectura pàgina 126
Activitat 12

30. TRACTAMENT CONTRA MALALTIES
CAUSADES PERVIRUS
S’utilitzen antivirals.
Les malalties causades per virus són les més difícils de
tractar.
En els últims anys s’han descobert alguns fàrmacs contra
virus concrets, per exemples contra el virus de la sida i
el virus de l’herpes.

31. LES VACUNES
Tenen com objectiu
immunitzar les persones
contra una sèrie de
microorganismes
patògens. Per fer-ho,
s’injecta el mateix
microorganisme dins
l’organisme.
Amb un programa de
vacunació a escala
mundial s’han aconseguit
eradicar malalties com la
verola.

32. Si les vacunes suposen l'eradicació de malalties, perquè no
hi ha vacunes per a totes les malalties?
 S’investiga en vacunes per malalties que afecten a les
persones del primer món.
 Es difícil treure vacunes per determinades malalties
degut a la complexitat d’alguns microorganismes.
Lectura pàgina 127 i activitat 14

34. LES MALALTIES TUMORALS I EL CÀNCER
 Què és un tumor?
En els teixits del nostre organisme es produeix un
reemplaçament de les cèl·lules velles per noves cèl·lules.
Quan es trenca l’equilibri de producció i destrucció de
cèl·lules apareix un tumor, que es defineix com una
massa de teixit desorganitzat.
Aquests tumors poden ser benignes o malignes.
Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual és poden
desplaçar des de lloc inicial del tumor per fer tumors en
altres parts del cos.

35. LES CÈL·LULES D’UN TUMOR MALIGNE
TENEN DOS CARACTERÍSTIQUES
 Capacitat de penetrar i
estendre’s pels teixits
contigus.
 Capacitat de penetrar
dins els vasos sanguinis i
limfàtics, moure’s per la
sang i la limfa i dipositar-
se en qualsevol part del
cos per formar un altre
tumor.
Invasivitat Metàstasi

36. EL TRACTAMENT DEL CÀNCER
 Cirurgia: extirpació del tumor.
 Radioteràpia: ús de radiació per eliminar les cèl.lules
canceroses.
 Quimioteràpia: administració de fàrmacs.
 Tractaments hormonals: ús de fàrmacs per contrarestar
l’efecte d’hormones que ajuden en el desenvolupament
del càncer.
 Immunoteràpia: ús d’agents que reforcen el sistema
immunitari.

37. MALALTIES ENDOCRINES, NUTRICIONALS
I METABÒLIQUES.
S’inclou un ampli grup de trastorns, congènits o adquirits,
causats per una alteració dels enzims o les hormones
que intervenen en el metabolisme o per malalties de les
glàndules endocrines o dels òrgans que intervenen en el
metabolisme.
Les dues malalties més freqüents dins d'aquest grup són la
diabetis i l’obesitat.

38. DIABETIS
És una malaltia crònica que
es produeix per la falta
total o parcial d’insulina,
que és una hormona que
controla la concentració
de glucosa a la sang.

39. OBESITAT
 Excés de greix corporal
causada per factors
hereditaris, endocrins,
metabolics o ambientals.
 Les seves conseqüències
són importants i poden
posar en risc la vida d’una
persona.

40. MALATIES CARDIOVASCULARS
 Són les malalties del cor i dels vasos sanguinis, i són una
de les principals causes de mort dels països
desenvolupats.
 Les principals són:
L’infart de miocardi: per oclusió de les artèries, una part
del múscul cardíac és queda sense sang.
L’accident de cebrovascular: s’interromp l’aport sanguini a
una part del cervell perquè s’obstrueix una artèria
cerebral.

41. FACTORS DE RISC
 Factors no modificables:
edat, sexe, genètica...
 Factors modificables:
tabac, hipertensió, dieta
inadequada, obesitat,
estrés......

42. MALALTIES DE L’APARELL RESPIRATORI
Bàsicament n’existeixen de dos tipus:
Malaltia pulmonar obstructiva: a causa de l’estrenyiment o
obstrucció de les vies respiratòries disminueix el volum
d’aire exhalat.Això provoca: asma, enfisema i bronquitis
crònica.
Malaltia pulmonar restrictiva: a causa d’una pèrdua
d’elasticitat dels pulmons disminueix el volum total
d’aire que contenen.
Activitat 19 pàgina 133

43. MALATIES MENTALS
 Esquizofrènia: es distorsiona la facultat de raonar i les
seves percepcions.
 Trastorn d’ansietat: por o temor intens.
 Depressió: tristesa excessiva i desinterès.
 Trastorns de la conducta alimentària: anorèxia nerviosa i
bulímia.
 Síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat.
 Trastorns de la personalitat.
 Demència o malaltia d’Alzheimer
Lectura pàgina 135.Activitat 20

45. CONDUCTES ADDICTIVES
S’engloben dins les malalties mentals, ja que una persona
que pateix una addició experimenta canvis en la seva
personalitat.
Drogodependència o drogoaddicció:
 La persona pateix un trastorn per abús d’alguna
substància.
 Hi ha dependència.
 Es pateix el síndrome d’abstinència.
Els components principals de les addiccions són la pèrdua
de control i la dependència.

46. LES DROGUES
 Una droga és una substància que, introduïda en
l’organisme, és capaç de produir canvis en el cervell que
comporten alteracions del comportament, condueixen a
processos d’abús i dependència i provoquen un impuls
irreprimible a prendre la substància, sigui per obtenir-ne
els efectes o per evitar el malestar de l'abstinència.
 Les drogues és poden classificar com:
Depressores del sistema nerviós
Estimulants del sistema nerviós
Pertorbadores del sistema nerviós.
Veure taula pàg 137. activitat 24

48. EL DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES
Anomenem diagnòstic al procediment pel qual s’identifica
la malaltia que té un pacient.
La diagnosi té diverses fases:
 Entrevista clínica anamnesi
 Exploració física
 Exploracions complementàries.
A partir d’aquí és pot donar un diagnòstic, al qual li seguirà
el pronòstic o evolució i la fase del tractament.

49. EXPLORACIONS COMPLEMENTARIES MÉS
UTILITZADES
 Anàlisi de sang: és una prova diagnòstica que consisteix
en extreure sang d’un pacient per analitzar-ne
paràmetres com:
Hematies = nombre de glòbuls vermells
Glucosa= quantitat de sucre a la sang
Triglicèrids= greix ingerit en la dieta
Ferro= forma part de l’hemoglobina
Colesterol= component de les membranes cel·lulars
Leucòcits= nombre total de glòbuls blancs

50. TÈCNIQUES DE DIAGNÒSTIC PER IMATGE
 Radiografia
 Tomografia axial computada (TAC o escàner)
 Ressonància magnètica
 Ecografia
 Medicina nuclear
Pàgina 140

51. ALTRES TÈCNIQUES DE DIAGNÒSTIC SÓN:
 Cateterisme cardíac: es porta un catèter a través d’una
artèria fins al cor i es prenen imatges.
 Tècniques de registre de l’activitat elèctrica: en formen
part l’electrocardiograma, i l’electroencefalograma.
 Test d’esforç.
 Tècniques endoscòpiques: utilitza l’endoscopi que és un
instrument en forma de tub amb una càmera que capta
l’interior de la cavitat.
 Biòpsia: extracció d’una petita part de teixit per
examinar-la al laboratori. S’utilitzen per determinar si un
tumor és benigne o maligne.

52. TRACTAMENT DE MALALTIES : FÀRMACS I
MEDICAMENTS
Un medicament és un
producte que utilitzem
per curar, prevenir o
alleujar una malaltia.
Els medicaments contenen
un fàrmac que és el
principi actiu del mateix.
Els medicaments s’han de
prendre en dosis
adequades i sota
prescripció mèdica.

53. COM ACTUEN ELS FÀRMACS?
 Els fàrmacs s’uneixen als receptors i en modifiquen les
seves funcions.
 Els fàrmacs han de travessar diferents barreres fins
arribar als receptors: aparell digestiu, fetge, etc.
 Vies d’administració de fàrmacs: oral, sublingual, rectal,
injecció, intranasal, tòpica o cutània.

54.  Avui en dia s’investiga la minimització dels efectes
secundaris, ja que hi ha fàrmacs que s’uneixen a
receptors diversos.
 Es busquen fàrmacs molt específics que s’uneixin sols a
un tipus de receptors, per tal de minimitzar els efectes
adversos i aconseguir el màxim benefici.

55. LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA: PATENTS
I GENÈRICS
Comercialització d’un
medicament:
 Proves amb animals de
laboratori
 Proves amb humans sans
 Proves amb malalts:
assaig clínic.
 Comercialització.

56. Quan una empresa crea un nou fàrmac en sol.licita una
patent.
Aquesta l’autoritza a ser l’únic fabricant i comercialitzador
del fàrmac durant un període d’entre 10 i 20 anys.
A partir d’aquest temps aquesta patents expira i altres
laboratoris poden comercialitzar el fàrmac, llavors rep el
nom de genèric.

58. TRACTAMENT DE MALALTIES: LA
CIRURGIA
La cirurgia és un mètode
agressiu d’extirpació
d’òrgans, teixits o d’altres
que s’efectua mitjançant
una incisió, la qual
posteriorment haurà de
cicatritzar.
Avui en dia s’avança en el
camp de la cirurgia no
agressiva: endoscòpica o
angioplàstica.
Lectura pàgina 145

59. LA MEDICINA ALS PAÏSOS EN VIES DE
DESENVOLUPAMENT
L’ONU reconeix la salut com un dret universal, però en
realitat és així?

60. PROBLEMES SANITARIS AL TERCER MÓN
Els països en vies de
desenvolupament tenen
una esperança de vida
d’entre 40 i 50 anys.
Influeixen factors com : LA
POBRESA, DESASTRES
NATURALS, MANCA
DE PERSONAL
SANITARI I RECURSOS,
GUERRES, FALTA
D’AIGUA
POTABLE……….

62. Fi