poesia 1r eso, creació poètica

1. 1r d’eso curs 2015-16

2. El meu gatet siamès
Era menudet com una nou,
amb els seus peuets rosats.
Quan els ulls va obrir, el món va descobrir.
Aquella boleta de pèl, no volia pas sortir,
de la seva caseta, en plena nit.
Era tot un Hèrcules,
però no pas a la foscor, perquè aquella negror,
li feia sentir por.
Aquell pelatge tan fi,
semblava una manta per anar a dormir.
El tsunami dels seus ulls,
s'expandeix amb la baldufa llanuda,
que li causa l’emoció.
El dia seria fosc, si ell no hi fos.
Aina Picalló Farré

3. MÓN SOMRIENT
El meu cor, tan buit com un desert,
i el meu cervell tan ple com un diccionari.
Com si la meva esperança s'hagués anat,
sembla que ja no tinc raons.
Però, en la boira veig camins oberts,
o l'esperança tan forta com Hèrcules.
Desapareix l'aroma pudorent,
veig un món molt dolç.
Em moriré d'alegria:
el meu cor somriu.
Berta Ribera Cubero

4. El somni profund
La foscor de la nit em desvetllava,
sentia un soroll estrany
que el meu nom cridava
amb una veu aguada.
Com el so d’una flauta,
Amelí em va transportar
a un món màgic, d’alegria ple:
fades de colors creixien
desprenent dolces olors,
cotons de sucre
volaven juganers pel cel.
El meu cor emocionat, bategant
com un tambor en una orquestra,
fins que la meva mare, em va despertar,
la vaig veure en la foscor, i
em va regalar el Bon Dia.
Martina Romero

5. EL NADAL
El Nadal és un regal
per amb la família estar
Cantarem cançons,
com unes cabres boges
amb molta il·lusió
Un dolç dinar que semblava
un caramel caramel·litzat
Una nit dolça i plena
sentint que estar junts val la pena
Al dia següent,
un xaragall d'aquells
que són valents.
I ja ens avisa la Campaneta
amb la seva veueta.
els regals m'han encantat en un dia tan genial
I me'n vaig a dormir pensant
que tinc una família molt especial.
Sol Miralles Rovira

6. Estava somiant,
un somni molt apreciat.
Estava somiant,
somiant desvetllat.
Era un somni molt malat.
Mai n’havia somiat,
ni tastat, ni tocat,
Un de tan bonic i apreciat.
Dins el somni,
No havia sentit mai
una veu tan dolça
ni un amor tan bla.
Estava dibuixant un núvol,
Dins el meu desert suau,
tan suau com el Winnie the Pooh.
Al cap d’una estona,
va desaparèixer
en la foscor negra,
tan bruta com el cor del diable,
i vaig veure,
un senyor emmascarat
i el vaig seguir desesperat,
per recuperar el meu somni desitjat.
Era superàpid,
però jo, igualment, el seguia cansat
i, em vaig adonar que anàvem
entre somnis d’altre gent.
Llavors em vaig concentrar
I el vaig atrapar, tot cansat,
el vaig desemmascarar
I els somnis de tota la gent van tornar.
Enric Aymà

7. Un somni perfecte
Estic esperant tota sola.
El meu cor, com un negre corb,
com si estigués en un subsòl.
No picaran a la porta
fins les deu del vespre.
La nit és clara,
tu un núvol,
jo de funeral!
Sóc un mim, no parlo.
Tu em demanes entrar,
jo afirmo tot pensant:
“Quin desastre de casa”.
Al pujar, una altra casa:
La meva habitació, un edifici nou.
Ell era tot un Brad Pitt guapo, elegant, fort.
Però el seu petó negre com el meu corb,
Una dolça música, la del vent,
Al tocar-te amb els llavis,
els sentits se'm van desconnectar
Però de sobte…
El somni més perfecte de la meva vida es va diluir.
Alejandro Àlvarez Fernàndez