2. Mapa de la civilització hel·lènica
Marc geogràfic i cultural; península de l’Àtica (Atenes), la península del
Peloponès (Corint i Esparta), la costa occidental d’Àsia Menor (Milet) i les illes
del mar Egeu. També els territoris mediterranis colonitzats pels grecs: Sud
d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), i el litoral mediterrani de les actuals França
(Massàlia) i Catalunya (Empúries).
3. Després de l’art de les civilitzacions cretenca i mecènica,
l’art grec es divideix en tres etapes:
Arcaica
(S.VII-475 aC)
Es fixen els estils
arquitectònics i
s’inicia l’evolució
artística grega.
Clàssica
(475-323 aC)
Entre la fi de les
guerres mèdiques i la
mort d’Alexandre.
Moment de màxima
esplendor artística
grega.
Hel·lenística
(323-31 a C)
Grècia exporta el seu
art als regnes
orientals formats
després de la mort
d’Alexandre i fins que
és conquerida per
Roma.
Tota la cultura i art d’occident han estat marcats pel llegat clàssic, que és
la base més sòlida de la civilització occidental.
Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars de l’art grec,
han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de tota la història.
Síntesi de les característiques de l’art grec és la frase de Protàgores:
“L’home és la mesura de totes les coses”.
4. Urbanisme: La construcció de la democràcia
Tres factors van condicionant l’urbanisme grec:
e) Caràcter independent de les polis
f) La topografia muntanyosa del terreny
g) La introducció de la democràcia a Atenes
Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.
Àgora o plaça pública: celebracions, assemblees públiques,
transaccions mercantils o administració de justícia.
5. Hipòdam de Milet projectà la
reconstrucció de la seva ciutat el
475 aC. La ciutat tenia un traçat
ortogonal de carrers rectilinis que
es creuaven en angles rectes. Es
volia integrar política, urbanisme i
geometria en una societat
igualitària. Va servir de model a
ciutats posteriors.
Aquest espai al servei del ciutadà
tenia en compte l’escala, les
dimensions, la perspectiva, la
funcionalitat dels edificis i la seva
relació amb l’espai que els envoltava.
Tot plegat significa que l’urbanisme
va néixer a la Grècia clàssica.
6. Característiques de l’arquitectura grega:
• Arquitravada: estructura dels edificis basada només
en línies horitzontals i verticals.
• Cerca l’harmonia visual.
• Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja
la monumentalitat.
• Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i
els classifica en ordres.
• Materials més usats són pedra i marbre.
• Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i
estadis
L’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de
fixar una relació entre cada una de les parts de
l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava la
relació entre l’element que sustenta, la columna, i el
sustentat, la llinda o arquitrau.
7. Entaulament
Part superior d'una construcció
que consta de tres elements:
cornisa, fris i arquitrau.
Columna
Element arquitectònic
de suport, generalment
de secció circular.
Consta de tres
elements: base (menys
el dòric), fust i capitell
Base
Element esglaonat
que eleva el temple
del terra
Documental
Frontó
Element triangular a la part alta
del temple
11. Arquitectura religiosa
El temple servia per guardar la imatge de la
divinitat. Primer eren de fusta, fins al s.
VII aC que es començaren a fer de pedra.
La forma més comuna deriva del mègaron
micènic, estructura rectangular dividida
en 3 espais:
• Pronaos, entrada que precedeix
l’accés al lloc sagrat.
• Naos o cel.la, espai sagrat
amb la imatge de la
divinitat.
c) Opistòdom, cambra posterior
on a vegades es guardava el
tresor del temple.
12.
13. pronaos
opistòdom
nao o
cel·la
Les columnes
sempre eren
de nombre
parell (dues,
quatre, sis i
vuit).
Generalment als
costats laterals,
el nombre de
columnes era igual
al doble més una
del nombre de la
façana.
perípterteulada a dos vessants
hexàstil
tetràstil
octàstil
dístil
Temple grec
Sunion
14. Hi ha un nom per cada temple
segons la mida i la forma que
tinguin.
15. Arquitectura civil
L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i
comèdies. El d’Epidaure és el més ben conservat i el més gran.
Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les
grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l’escena, on es
feia la representació i l’orquestra, al centre, pel cor.
Càvea
Orquestra
Prosceni
Escena
16. Escultura: un ideal de bellesa
Els materials bàsics de l’escultura són el bronze i el
marbre. També s’utilitzaren altres pedres, fusta, or i
marfil.
La tipologia és bàsicament de dos tipus:
a)El relleu, per decorar timpans i frisos de temples i
altars.
b)L’exempta, reflex del cànon de bellesa hel·lènic
amb la proporció, l’equilibri, la simetria, el
moviment, l’expressivitat, el volum...
17. El tema central sempre és la figura humana, motiu principal d’estudi i
reflexió de la cultura grega, amb la qual es representaren el diferents déus i
deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, els atletes, considerats
model de bellesa física i espiritual.
La policromia fou una altra característica, que s’ha perdut amb el temps.
18. En resum, les característiques generals de l’escultura grega són:
-El cos humà n’és el motiu principal
-L’ideal de bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri
-Semblança amb el natural, però no retrat, sí ideal d’home (cànon)
-Policromia (perduda amb el temps)
-Materials més usats: marbre, pedra i bronze
-Tipologia: escultures exemptes i relleus
19. Període geomètric
Primeres manifestacions escultòriques apareixen cap el s. VIII a C. Eren
petites figures de caràcter religiós o votiu, de marfil, terracota o cera, base
per a les de metall. També n’hi havia de fusta (xòanon), fetes per Dèdal
segons la mitologia, no en queden restes.
Lefkandi centaurPíxide
20. Escultura monumental
Frontalitat i
rigidesa
Cama avançada
Braços
enganxats
al cos
Músculs
esquemàtics
Somriure
arcaic
Ulls
ametllats
Policroma
Influència
egípcia
Al s. VII a C, en contacte amb les cultures del Pròxim Orient en produí
l’aparició de l’escultura monumental, que evolucionà a partir de l'estatuària
egípcia. En aquesta evolució es distingeixen les tres grans etapes en que
tradicionalment es divideix l’art grec:
Període arcaic
(S. VII-VI a C)
21. Període clàssic
(S. V-IV a C)
Proporció (Policlet)
cànon
Escultura
equilibrada en
l'expressió.
(Fidies)
Té dinamisme.
Moviment (Miró)
Flexibilitat
anatòmica.
Contrappost
o
Evita la simetria
Perd frontalitat
Transparència
als vestits de
dones, els
homes nus.
El material
segueix sent
marbre o
bronzeNaturalisme
Braços separats
del cos.
S. IV aC. Major
expressivitat (més atenció
als sentiments i les
emocions, més suavitat,
individualisme...)
22. Període hel·lenístic (323 aC – 31
aC)- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
-Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments)
- Més moviment i dinamisme
- Importància al grups escultòrics
- Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat.
- Temes anecdòtics (Nen de l’espina)
- Busquen provocar sensacions immediates
-Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre
problemes tècnics.
26. Art grec
Teatre d'Epidaure
Nike Àptera
Erectèon
Arquitectura
Partenó
Hermes amb Dionís infant
Escultura
Auriga de Delfos
Guerrers de Riace
Discòbol
Diadumen
Fris
de les
Panatene
es
Període hel·lenístic
Escultura
Laocoont i els seus fills
El nen de
l'espina Gàlata
ferit
Arquitectura Alta
r de Zeus a Pèrgam
Període clàssicPeríode arcaic
Escultura Kou
roi i korai
27.
28. Ceràmica: el testimoni pictòric
Conservades poques mostres de pintura, però compensat per les nombroses
mostres de ceràmica pintada. Tres etapes en la seva evolució:
Estil geomètric
(S.X-VIII a C).
Formes
micèniques
enriquides amb
sanefes
geomètriques
dinàmiques. A
partir S VIII a C
comença a
aparèixer la
figura humana
esquematitzada.
Època arcaica (S.VII-
V a C)
Figura humana més
gran, detallisme. 2
fases:
Figures negres
sobre fons
vermell (àtica).
Escenes
mitològiques
d’Homer.
Figures vermelles
sobre fons negre.
Escenes més
quotidianes. Més
realisme i detall
Època clàssica
(S. V a C). Dominen
figures vermelles
sobre fons negre.
Figura ocupa tot
l’espai. Més
complesitat,
expressivitat...
29. Vas àtic del 740 a C. Estil geomètric
Ulises i
Polifem,
650 a C
30. El mosaic: una tècnica nova
Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats.
S’estima que el mosaic grec aparegué a finals del segle V a C, i el màxim
esplendor fou durant l’etapa hel·lenística. Hi havia dos tipus de mosaic:
Mosaic de còdols
De petites pedres naturals
blanques o lleugerament
acolorides de platges o rius secs.
Mosaic de tessel.les (opus
tesselatum). Petites peces de
pedra de diferents colors tallades
amb més o menys regularitat, les
tessel.les. Va anar substituint el
mosaic de còdols. Les pedres cada
cop es van fer més petites, sorgint
el opus vermiculatum, sent
utilitzades totes dues tècniques
pels romans.
Mosaics de Pel.la, Macedònia i d’Olint
