SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  7
Conductisme
Corrent de la psicologia que defensa la utilització de procediments estrictament experimentals per
a estudiar el comportament observable, la conducta, considerant l'entorn com un conjunt
d'estímuls-resposta. L'enfocament conductista en psicologia té les seves arrels en
l'associacionisme dels filòsofs anglesos, així com en l'escola de psicologia nord-americana
coneguda com funcionalisme i en la teoria darwiniana de l'evolució, ja que ambdues corrents
posaven l'accent en una concepció de l'individu com un organisme que s'adapta a l' ambient.




http://www.psicoactiva.com/bio/bio_20.htm


http://www.psicoactiva.com/bio/bio_15.htm


http://www.psicoactiva.com/bio/bio_22.htm


http://www.psicoactiva.com/bio/bio_19.htm
Característiques

Cada component del sistema educatiu ha de ser considerat quant a la seva capacitat de
modificar directament o indirectament el comportament de l'estudiant. El conductisme s'
encarrega de l' estudi de la conducta humana observable i no de la consciència, l'objectivitat
contra el subjectivisme, a més, fonamenta que a un estímul li segueix una resposta, sent
aquesta el resultat de la interacció entre l'organisme que rep l'estímul i l' entorn.

El comportament humà és exclusivament producte de les respostes a determinats estímuls.
Quan un nen neix és com un llibre en blanc en el qual s’hi pot escriure qualsevol cosa. Per
tant el condicionament que rebi determinarà el seu aprenentatge i la seva personalitat.

L’aprenentatge ve de l’exterior, dels estímuls que rebi l’estudiant i dels reforços que rebin les
seves respostes, s’adquireix a base de reforçar positivament o negativa determinades
respostes: la conducta tendeix a ser repetida si el reforç és positiu i a evitar-se si el reforç és
negatiu. Les qualificacions, positius, felicitacions, són els incentius que motiven l’alumne a
aprendre i complir amb els requisits escolars. Si un estudiant té un aprenentatge erroni o una
conducta inadequada és com a conseqüència de l’historial de reforços i estímuls que ha
rebut.

L’aprenentatge és igual per a tothom, les mateixes estratègies han de funcionar igual per
tothom.
http://peremarques.pangea.org/aprendiz.htm


Objectius educatius

El professor declara i predetermina els objectius i els resultats de manera molt estricta i
determina i controla rigorosament les activitats orientades a aconseguir aquests resultats. El
centre d'atenció són les dades específiques o les habilitats definides fermament.

S ' apliquen mètodes com l' aprenentatge per repetició, les lectures guiades, les tasques
guiades de manera estricta i proves de progressió molt específiques.


Rol de l'estudiant

                              L’estudiant té un paper passiu ja que
                              l’aprenentatge ve de l’exterior. S’ha de limitar a
                              seguir les ordres que se li donin i el mateix procés
                              el portarà cap a on hagi d’anar.

                              Per al Conductisme, l'estudiant esdevé un element
                              receptiu d'estímuls, sobre el qual s'actua per a la
                              consecució d'uns determinats resultats. Interessa
                              la consequència que es deriva d'una acció
                              executada des de l'exterior (l'entorn, el
                              professor, ...). Sobre l'estudiant s'apliquen
                              pràctiques, experiències, estímuls, accions, etc.
                              que pretenen l' obtenció d' un resultat materialitzat
                              en l'adquisició de coneixements.
Interacció entre estudiants



                               L’    aprenentatge
                               conductista      és
                               unidireccional: de
                               professor         a
                               alumne.         És,
                               doncs, un procés
                               individual,
                               l’alumne     només
                               cal que tingui
                               interacció amb el
                               seu         material
                               d’aprenentatge i
                               amb el professor
                               que li subministra
                               el material i els
                               reforços.
Rol del docent



                                                                             És absolutament bàsica
                                                                             la funció del docent com
                                                                             a     preparador      dels
                                                                             materials, amb material
                                                                             ben dissenyat, l’alumne
                                                                             no ha de tenir cap
                                                                             dificultat.  El     procés
                                                                             consisteix       en     un
                                                                             mecanisme        que    ha
                                                                             d’anar        transcorrent
                                                                             segons allò previst. No
                                                                             hi poden haver dubtes,
                                                                             només            respostes
                                                                             equivocades que es
                                                                             corregiran a base de
                                                                             reforços.

                                                                             Ensenyar, a més, és
                                                                             preparar un conjunt de
                                                                             reforços que facilitin
                                                                             l’aprenentatge, amb
                                                                             estímuls ben pensats i
                                                                             reforços ben aplicats,
                                                                             l’aprenentatge serà un
                                                                             èxit.

                                                                             En      una       classe
                                                                             presencial, el docent té
                                                                             un paper gratificador o
                                                                             sancionador,     segons
                                                                             sigui la resposta de
                                                                             l’alumne.


http://www.youtube.com/watchv=okr8aK3KbYI&feature=PlayList&p=07FBF67058F01AFE&playnext_from=PL&playnext=1&index=27


 Relació docent-alumnes

El professor té un control absolut sobre els continguts i els procediments de l'ensenyament,
que l'alumne segueix. D'altra banda, el professor ha de saber trobar, segons qui sigui
l'alumne, els reforços (positius o negatius) més adequats per estimular l'alumne.
Criteris i instruments d'avaluació

                                      L'avalució es basa totalment
                                      en els resultats, ja que
                                      l'anàlisi de la conducta i de
                                      les respostes externes és
                                      l'única       manera       de
                                      comprovar si s'ha avançat
                                      en          el        procés
                                      d'aprenentatge.

                                      Com que els materials per a
                                      l'aprenentatge són molt
                                      seqüencials, és impossible
                                      passar a la fase següent
                                      dels continguts a aprendre
                                      si no s'ha interioritzar
                                      l'anterior. A més a més,
                                      com que aquests continguts
                                      s'han repartit en "unitats"
                                      molt       fraccionades       i
                                      concretes,        generalment
                                      l'avaluació només es pot
                                      basar en sistemes binaris
                                      “assolit” o “no assolit”, no hi
                                      ha espai per al matís o la
                                      reflexió.
CONDUCTISME

Contenu connexe

Tendances

Treball de fi de grau: El sexisme en els llibres de text
Treball de fi de grau: El sexisme en els llibres de textTreball de fi de grau: El sexisme en els llibres de text
Treball de fi de grau: El sexisme en els llibres de text
DanielVidalSanz
 
Alfabet Fonètic Internacional. AFI
Alfabet Fonètic Internacional. AFIAlfabet Fonètic Internacional. AFI
Alfabet Fonètic Internacional. AFI
guest858451
 
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICAEL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
Jesús Gómez
 
12 La nit estrellada
12 La nit estrellada12 La nit estrellada
12 La nit estrellada
Ramon Pujola
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
Assumpció Granero
 
T10 la valoració i l’administració de les existències
T10 la valoració i l’administració de les existènciesT10 la valoració i l’administració de les existències
T10 la valoració i l’administració de les existències
Laura
 
1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonica1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonica
Armand Figuera
 

Tendances (20)

Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Presentacio Tr
Presentacio TrPresentacio Tr
Presentacio Tr
 
Treball de fi de grau: El sexisme en els llibres de text
Treball de fi de grau: El sexisme en els llibres de textTreball de fi de grau: El sexisme en els llibres de text
Treball de fi de grau: El sexisme en els llibres de text
 
Casa del poeta tràgic de pompeia
Casa del poeta tràgic de pompeiaCasa del poeta tràgic de pompeia
Casa del poeta tràgic de pompeia
 
Alfabet Fonètic Internacional. AFI
Alfabet Fonètic Internacional. AFIAlfabet Fonètic Internacional. AFI
Alfabet Fonètic Internacional. AFI
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
Arquitectura Grega
Arquitectura GregaArquitectura Grega
Arquitectura Grega
 
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, ScotSullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
 
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICAEL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
 
12 La nit estrellada
12 La nit estrellada12 La nit estrellada
12 La nit estrellada
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
T10 la valoració i l’administració de les existències
T10 la valoració i l’administració de les existènciesT10 la valoració i l’administració de les existències
T10 la valoració i l’administració de les existències
 
Fitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesFitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartes
 
Pollock
PollockPollock
Pollock
 
1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonica1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonica
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 

En vedette (7)

Гудилин Что делать?
Гудилин Что делать?Гудилин Что делать?
Гудилин Что делать?
 
Л.С.Илюшин - Презентация тетради кейсовых практик - для тьюторов
Л.С.Илюшин - Презентация тетради кейсовых практик - для тьюторовЛ.С.Илюшин - Презентация тетради кейсовых практик - для тьюторов
Л.С.Илюшин - Презентация тетради кейсовых практик - для тьюторов
 
Cisneros: A change of Guard
Cisneros: A change of GuardCisneros: A change of Guard
Cisneros: A change of Guard
 
Gulf.report.dec.01.2010
Gulf.report.dec.01.2010Gulf.report.dec.01.2010
Gulf.report.dec.01.2010
 
программа развития школы
программа развития школыпрограмма развития школы
программа развития школы
 
ТРИЗ урок 2
ТРИЗ урок 2ТРИЗ урок 2
ТРИЗ урок 2
 
Bogdanov 1
Bogdanov 1Bogdanov 1
Bogdanov 1
 

Similaire à CONDUCTISME

Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyament
phidalg2
 
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
Carme Bové
 
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
iftolos
 
Avaluació en ea d
Avaluació en ea dAvaluació en ea d
Avaluació en ea d
jjcobmkars
 
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
javier3111
 
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
javier3111
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
Nuria Alart
 
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
rteixidol
 
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendreAvaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Carlos Galvez
 

Similaire à CONDUCTISME (20)

Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyament
 
Estils d’ensenyament2
Estils d’ensenyament2Estils d’ensenyament2
Estils d’ensenyament2
 
Metodes d'e a
Metodes d'e aMetodes d'e a
Metodes d'e a
 
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
 
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discentRequisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
 
Tema 17 b
Tema 17 bTema 17 b
Tema 17 b
 
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
 
Avaluació en ea d
Avaluació en ea dAvaluació en ea d
Avaluació en ea d
 
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
 
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
'La construcció del coneixement. L'aprenentage significatiu d'Ausubel
 
INTERVENCIÓ
INTERVENCIÓINTERVENCIÓ
INTERVENCIÓ
 
Sessio3.3 mesures datenció a la diversitat
Sessio3.3 mesures datenció a la diversitatSessio3.3 mesures datenció a la diversitat
Sessio3.3 mesures datenció a la diversitat
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
 
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
 
El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)
 
Cotutories a Secundària
Cotutories a SecundàriaCotutories a Secundària
Cotutories a Secundària
 
El constructivisme
El constructivismeEl constructivisme
El constructivisme
 
La programació
La programacióLa programació
La programació
 
Síntesi de recerca de l'ARMIF
Síntesi de recerca de l'ARMIFSíntesi de recerca de l'ARMIF
Síntesi de recerca de l'ARMIF
 
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendreAvaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
 

Plus de jpozom752

Pensem que volem fer
Pensem que volem ferPensem que volem fer
Pensem que volem fer
jpozom752
 
ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2
jpozom752
 
Principals actius financers
Principals actius financersPrincipals actius financers
Principals actius financers
jpozom752
 
Document sense títol
Document sense títolDocument sense títol
Document sense títol
jpozom752
 
How to go from A to B?
How to go from A to B?How to go from A to B?
How to go from A to B?
jpozom752
 
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatgeAplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
jpozom752
 
Presentación sin título
Presentación sin títuloPresentación sin título
Presentación sin título
jpozom752
 
Activitat 4.1
Activitat 4.1Activitat 4.1
Activitat 4.1
jpozom752
 
Presentació_ClockingIT
Presentació_ClockingITPresentació_ClockingIT
Presentació_ClockingIT
jpozom752
 
Pablo Picasso
Pablo PicassoPablo Picasso
Pablo Picasso
jpozom752
 
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
jpozom752
 
Informe Final
Informe FinalInforme Final
Informe Final
jpozom752
 
Competents en competències 1
Competents en competències 1Competents en competències 1
Competents en competències 1
jpozom752
 
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicialsPAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
jpozom752
 
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESOResolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
jpozom752
 

Plus de jpozom752 (20)

Pensem que volem fer
Pensem que volem ferPensem que volem fer
Pensem que volem fer
 
Prova
ProvaProva
Prova
 
ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2
 
El_Planet..
El_Planet..El_Planet..
El_Planet..
 
Principals actius financers
Principals actius financersPrincipals actius financers
Principals actius financers
 
Document sense títol
Document sense títolDocument sense títol
Document sense títol
 
eines 2.0
eines 2.0eines 2.0
eines 2.0
 
How to go from A to B?
How to go from A to B?How to go from A to B?
How to go from A to B?
 
projecte_..
projecte_..projecte_..
projecte_..
 
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatgeAplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
 
Presentación sin título
Presentación sin títuloPresentación sin título
Presentación sin título
 
Activitat 4.1
Activitat 4.1Activitat 4.1
Activitat 4.1
 
Presentació_ClockingIT
Presentació_ClockingITPresentació_ClockingIT
Presentació_ClockingIT
 
Pablo Picasso
Pablo PicassoPablo Picasso
Pablo Picasso
 
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
 
Informe Final
Informe FinalInforme Final
Informe Final
 
Competents en competències 1
Competents en competències 1Competents en competències 1
Competents en competències 1
 
plantilla
plantillaplantilla
plantilla
 
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicialsPAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
 
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESOResolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
 

CONDUCTISME

  • 1. Conductisme Corrent de la psicologia que defensa la utilització de procediments estrictament experimentals per a estudiar el comportament observable, la conducta, considerant l'entorn com un conjunt d'estímuls-resposta. L'enfocament conductista en psicologia té les seves arrels en l'associacionisme dels filòsofs anglesos, així com en l'escola de psicologia nord-americana coneguda com funcionalisme i en la teoria darwiniana de l'evolució, ja que ambdues corrents posaven l'accent en una concepció de l'individu com un organisme que s'adapta a l' ambient. http://www.psicoactiva.com/bio/bio_20.htm http://www.psicoactiva.com/bio/bio_15.htm http://www.psicoactiva.com/bio/bio_22.htm http://www.psicoactiva.com/bio/bio_19.htm
  • 2. Característiques Cada component del sistema educatiu ha de ser considerat quant a la seva capacitat de modificar directament o indirectament el comportament de l'estudiant. El conductisme s' encarrega de l' estudi de la conducta humana observable i no de la consciència, l'objectivitat contra el subjectivisme, a més, fonamenta que a un estímul li segueix una resposta, sent aquesta el resultat de la interacció entre l'organisme que rep l'estímul i l' entorn. El comportament humà és exclusivament producte de les respostes a determinats estímuls. Quan un nen neix és com un llibre en blanc en el qual s’hi pot escriure qualsevol cosa. Per tant el condicionament que rebi determinarà el seu aprenentatge i la seva personalitat. L’aprenentatge ve de l’exterior, dels estímuls que rebi l’estudiant i dels reforços que rebin les seves respostes, s’adquireix a base de reforçar positivament o negativa determinades respostes: la conducta tendeix a ser repetida si el reforç és positiu i a evitar-se si el reforç és negatiu. Les qualificacions, positius, felicitacions, són els incentius que motiven l’alumne a aprendre i complir amb els requisits escolars. Si un estudiant té un aprenentatge erroni o una conducta inadequada és com a conseqüència de l’historial de reforços i estímuls que ha rebut. L’aprenentatge és igual per a tothom, les mateixes estratègies han de funcionar igual per tothom.
  • 3. http://peremarques.pangea.org/aprendiz.htm Objectius educatius El professor declara i predetermina els objectius i els resultats de manera molt estricta i determina i controla rigorosament les activitats orientades a aconseguir aquests resultats. El centre d'atenció són les dades específiques o les habilitats definides fermament. S ' apliquen mètodes com l' aprenentatge per repetició, les lectures guiades, les tasques guiades de manera estricta i proves de progressió molt específiques. Rol de l'estudiant L’estudiant té un paper passiu ja que l’aprenentatge ve de l’exterior. S’ha de limitar a seguir les ordres que se li donin i el mateix procés el portarà cap a on hagi d’anar. Per al Conductisme, l'estudiant esdevé un element receptiu d'estímuls, sobre el qual s'actua per a la consecució d'uns determinats resultats. Interessa la consequència que es deriva d'una acció executada des de l'exterior (l'entorn, el professor, ...). Sobre l'estudiant s'apliquen pràctiques, experiències, estímuls, accions, etc. que pretenen l' obtenció d' un resultat materialitzat en l'adquisició de coneixements.
  • 4. Interacció entre estudiants L’ aprenentatge conductista és unidireccional: de professor a alumne. És, doncs, un procés individual, l’alumne només cal que tingui interacció amb el seu material d’aprenentatge i amb el professor que li subministra el material i els reforços.
  • 5. Rol del docent És absolutament bàsica la funció del docent com a preparador dels materials, amb material ben dissenyat, l’alumne no ha de tenir cap dificultat. El procés consisteix en un mecanisme que ha d’anar transcorrent segons allò previst. No hi poden haver dubtes, només respostes equivocades que es corregiran a base de reforços. Ensenyar, a més, és preparar un conjunt de reforços que facilitin l’aprenentatge, amb estímuls ben pensats i reforços ben aplicats, l’aprenentatge serà un èxit. En una classe presencial, el docent té un paper gratificador o sancionador, segons sigui la resposta de l’alumne. http://www.youtube.com/watchv=okr8aK3KbYI&feature=PlayList&p=07FBF67058F01AFE&playnext_from=PL&playnext=1&index=27 Relació docent-alumnes El professor té un control absolut sobre els continguts i els procediments de l'ensenyament, que l'alumne segueix. D'altra banda, el professor ha de saber trobar, segons qui sigui l'alumne, els reforços (positius o negatius) més adequats per estimular l'alumne.
  • 6. Criteris i instruments d'avaluació L'avalució es basa totalment en els resultats, ja que l'anàlisi de la conducta i de les respostes externes és l'única manera de comprovar si s'ha avançat en el procés d'aprenentatge. Com que els materials per a l'aprenentatge són molt seqüencials, és impossible passar a la fase següent dels continguts a aprendre si no s'ha interioritzar l'anterior. A més a més, com que aquests continguts s'han repartit en "unitats" molt fraccionades i concretes, generalment l'avaluació només es pot basar en sistemes binaris “assolit” o “no assolit”, no hi ha espai per al matís o la reflexió.