20101130 aprovació inicial mpfm soterrament memoria

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.G.M. A L’ÀMBIT D’ORDENACIÓ DE LA
NOVA CENTRALITAT DE LA CIUTAT DE SANT FELIU DEL LLOBREGAT
Aprovació Inicial

MEMÒRIA
Novembre 2010

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT D’ORDENACIÓ
DE LA NOVA CENTRALITAT DE LA CIUTAT DE SANT FELIU DEL LLOBREGAT.

Aprovació Inicial

I. MEMÒRIA

1.- Memòria descriptiva.

1.01. Objecte; Conveniència i oportunitat.
1.02. Antecedents.
1.03. Àmbit del pla.
1.04. Situació i encaix territorial.
1.05. Morfologia del territori.
1.06. Morfologia urbana existent.
1.07. Planejament vigent.
1.08. Espais lliures i equipaments.
1.09. Usos i activitats.
1.10. Urbanització, infrastructures i serveis.
1.11. Estructura de la propietat

2.- Memòria de l’ordenació.

2.01. Objectius i criteris generals del pla.
2.02. Característiques de la proposta.
2.02.1. Els nous emplaçaments: morfologia, usos i activitats.
2.02.2. Paràmetres urbanístics vigents i proposats.
2.02.3. Sistema viari.
2.02.4. Sistema d’espais lliures.
2.02.5. Sistema d’equipaments
2.02.6. Zones. Els nous habitatges.
2.02.7. Justificació de les reserves de sistemes i habitatges de protecció pública.
2.02.8. Urbanització, infrastructures i serveis.
2.02.9. Proposta de modificació del planejament.
2.03. Gestió.
2.03.1. Desenvolupament.
2.03.2. Viabilitat econòmica.
2.04. La mobilitat sostenible.
2.05. La documentació ambiental.
2.06. Equip redactor.

II- NORMATIVA

Modificació Puntual del PGM a l’àmbit d’ordenació de la nova centralitat de Sant Feliu de Llobregat 2

III- PLÀNOLS

PI.- Plànols d’informació

I.1 Emmarcament territorial
I.2 Ortofotomapa.
I.3 Topografia.
I.4 Pendents
I.5 Elements del paisatge i valors
I.6 Planejament vigent
I.6.1 Règim del sòl
I.6.2a PGM 1976 Plànol Refós 1/4000
I.6.2b PGM 1976 Plànol Refós 1/2000.
I.6.3 Catàleg.
I.7Anàlisi urbanística.
I.7.1 Estructura de la propietat. Cadastre
I.7.2 Alçades de l’edificació
I.7.3 Reportatge fotogràfic

PO. Plànols d’ordenació.

O.1. Règim del sòl proposat.
O.2.1 Àmbit MPGM.
0.2.2. Proposta ordenació subsòl.
O.3 Planejament proposat . Sectors.
O.4 Estructura de la propietat i àmbits de gestió
O.5 Càrregues d’urbanització.
O.6 Ordenació indicativa.
O.7 Alçats avinguda
O.8 Seccions transversals
O.8.1 Seccions Transversals
O.8.2 Seccions. Detall
O.9 Anàlisi comparativa situació actual / proposta
O.9.1 Mobilitat: flux rodat
O.9.2 Mobilitat: flux peatonal i espais verds
O.9.3 Comerç
O.9.4 Ortofotomapa
O.10 Imatges de la proposta.
O.11 Axonometries


II. ANNEXES ( documentació segons determinacions contingudes a l’article 59 del TRLUC)

A.01. Avaluació econòmica - financera.

A.02. Memòria Social.

A.03. Memòria de participació ciutadana.

A.04. Informe ambiental.

A.05. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada.

A.06. Estudi de sostenibilitat econòmica.

A.07. Convenis urbanístics.

A.08. Document comprensiu de l’abast de les determinacions contingudes en la MPPGM
(En aplicació de l’article 8.5.a del TRLUC 1/2010).

A.O9. Annexe justificatiu del compliment dels estàndards urbanístics.

A.010 Relació de propietaris inclosos dins l’àmbit de la MPPGM.

A.011 Documentació específica de la Modificació del Pla Especial de Protecció del
patrimoni arquitectònic i Catàleg a les finques afectades per la MPPGM.


I. MEMÒRIA


MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.G.M. A L’ÀMBIT D’ORDENACIÓ DE LA NOVA
CENTRALITAT DE LA CIUTAT DE SANT FELIU DEL LLOBREGAT.

I. MEMÒRIA

1.- Memòria descriptiva.

1.01 Objecte; Conveniència i oportunitat.

Els Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, a petició de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, redacten aquest document de
Modificació Puntual del Pla General Metropolità, amb la finalitat d’endegar la transformació
urbanística possibilitada per la propera execució del projecte d’integració urbana de la línia
ferroviària Barcelona – Tarragona, al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu del Llobregat, projecte
que ha de permetre, a través de la modificació urbanística que es proposa, una important
transformació del que haurà de passar a considerar-se l’àmbit de la nova centralitat de la ciutat
de Sant Feliu.

La Modificació Puntual de Pla General Metropolità del Àmbit d’Ordenació de la Nova Centralitat a
la Ciutat de Sant Feliu del Llobregat (d’ara en endavant MPPGM) es presenta com a la tramitació
urbanística necessària per tal de poder dur a terme l’obra prevista del soterrament de la
infrastructura ferroviària i la consegüent reurbanització de l’espai públic, tot incorporant-hi la
perllongació d’una línia de tramvia.

La MPPGM és necessària per a la bona gestió d’aquest procés per dos raons principals:

a) El canvi de la secció en les infraestructures necessita importants adaptacions en el que fa
efecte a la morfologia de l’espai públic.

b) El potencial d’una nova centralitat generada per l’obtenció d’una via de 40 metres de secció
necessita d’una primera resposta urbanística que haurà d’anar desenvolupant-se paulatinament
amb el temps.

1.02. Antecedents.

El soterrament de la línia ferroviària Barcelona – Tarragona, al seu pas pel nucli urbà de Sant
Feliu del Llobregat constitueix, per la seva excepcional ubicació i magnitud, una actuació que ha
de modificar molt substancialment la configuració urbana del centre de la ciutat. Aquesta
transformació ha d’instrumentar-se, necessàriament, a través d’una modificació del planejament
urbanístic vigent que permeti reordenar, adaptant-lo a la nova situació, el corredor actualment
ocupat pel ferrocarril així com el seu entorn immediat.


La integració de la línia ferroviària al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu ha estat una actuació
llargament reivindicada per la ciutadania, ja des de finals de la dècada de 1970, amb la
constitució dels primers consistoris democràtics i les primeres associacions cíviques. En aquest
sentit, l’Ajuntament de Sant Feliu ha promogut i redactat al llarg dels anys –amb la col·laboració
de diverses administracions- un seguit d’estudis i projectes per fer front a aquesta problemàtica.
Així, entre 1982 i 1995 s’endeguen, entre d’altres, els primers treballs rellevants: l’Estudi
comparatiu entre el soterrament i l’elevació de vies (1982), un primer Estudi de soterrament, de
la Direcció General de Transports (1984), i el Projecte de soterrament, de la Direcció General de
Transports i els Serveis Tècnics municipals (1995).

Fruit d’aquests treballs, el Ministeri de Foment presenta l’any 1999 un Estudi d’Alternatives on
s’analitzen en profunditat tres de les propostes considerades en anteriors estudis; en base a
aquest treball, l’any 2000 es redacta el Projecte constructiu d’integració del ferrocarril a Sant
Feliu de Llobregat, on es desenvolupa l’alternativa del soterrament entre la el carrer Hospitalet i
l’encreuament amb l’autopista B-23.

El 15 juny de 2006 l’Ajuntament, el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya signen un Protocol d’acord, on es concreta el
finançament de l’obra de soterrament ferroviari, de les obres d’urbanització en superfície, així
com de la implantació del tramvia sobre la nova avinguda, en compliment de les previsions del
Pla Director d’Infrastructures del Transport Públic (PDI 2001-2010), on es determina que el
tramvia del Baix Llobregat doni servei a la ciutat de Sant Feliu, prefigurant la nova estació
ferroviària com a un potent intercanviador modal per als usuaris del servei de Rodalies.

Després de la signatura del conveni entre les tres administracions, el Ministeri inicia
l’actualització del projecte redactat en l’any 2000. En aquest moment, l’Ajuntament sol·licita al
Ministeri de Foment, que procedeixi a la revisió del projecte, donat la proposta de vies
provisionals que es contemplava en el citat projecte, amb un traçat massa proper a les
edificacions, així com que estudií la possibilitat de que el cobriment sigui complert en el seu
traçat pel centre de la ciutat.

El projecte és novament revisat l’any 2008 mitjançant un nou Estudi informatiu d’integració del
ferrocarril a Sant Feliu del Llobregat, que contempla el soterrament complert en l’entorn urbà,
amb procés constructiu que redueix significativament les molèsties en la ciutat, donat els canvis
en la configuració del trànsit ferroviari - construcció del nou ramal de mercaderies d’accés al Port
de Barcelona. Aquest Estudi Informatiu, esdevé aprovat per la resolució de la Secretaria d’Estat
de Planificació e Infrastructures en data 10 de febrer de 2010, després d’haver estat resolta la
formulació de la Declaració d’impacte ambiental del projecte pel Ministeri de Medio Ambiente y
Medio Rural y Marino en data 3 de desembre de 2009. A l’actualitat, el projecte constructiu de
l’esmentada obra està finalitzat, permetent la seva licitació un cop signats els convenis de
finançament entre les diferents administracions actuants.

En paral·lel a aquests treballs, l’Ajuntament i l’ATM desenvolupen en el període 2005-2008, una
sèrie d’estudis i projectes, on s’analitzen per primer cop de manera integrada els aspectes
tècnics de l’obra ferroviària, la transformació de l’espai públic resultant, la implantació del nou
tramvia en superfície, així com la implantació de nous usos i activitats, en una estratègia
d’intervenció amb voluntat de regeneració urbana integral: “Estudis previs per a la transformació
urbana resultant del soterrament de la via fèrria” (2006), “Estudi previ de nous aprofitaments i
volumetries en els espais contigus a la nova avinguda central resultant del soterrament.” (2008),
“Avantprojecte de la perllongació del tramvia Diagonal-Baix Llobregat fins a Sant Feliu de


Llobregat sobre la cobertura del ferrocarril”(ATM 2008) “Actualización del anteproyecto de la
prolongación del tranvía Diagonal-Baix Llobregat hasta Sant Feliu de Llobregat sobre la
cobertura del ferrocarril”(ATM 2009), i “Estudio de viabilidad técnica para la prolongación del
tranvía Diagonal-Baix Llobregat hasta la calle Sanson en Sant Feliu de Llobregat” (ATM 2009)

En el 2010 s’ha licitat i s’han iniciat els treballs per a la redacció de l’Estudi Informatiu de la
prolongació del sistema tramviari Diagonal- Baix Llobregat des de la parada Sant Feliu - Consell
Comarcal, fins a la carretera Sanson damunt del futur soterrament. En data 6 de setembre l’ATM
va remetre a la Ponència ambiental la memòria resum per a l’inici de la tramitació mediambiental.

Conseqüentment, i com a tram final del procés endegat als inicis de la dècada de 1980, el Els
Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, a petició de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, redacten l’any 2010 un
document d’Avanç de Planejament per tal de sotmetre a la consideració ciutadana les
conclusions dels treballs previs a la proposta de modificació del Pla General Metropolità que ara
es formula. L’esmentat Avanç de planejament va ser aprovat per l’Ajuntament de Sant Feliu en
sessió plenària, a data 30 de Març de 2010, obrint-se un termini de 2 mesos d’exposició pública
durant els quals es va desenvolupar paral·lelament un procés de participació ciutadana per tal
de copsar la opinió de la ciutadania vers la transformació urbanística proposada.

Les conclusions corresponents a l’estudi de les aportacions ciutadanes recollides durant el
procés s’exposen a la Memòria de Participació Ciutadana (annex 3 d’ aquest document de
MPPGM). D’altre banda cal fer esment dels suggeriments relatius al document d’Avanç de
Planejament recaptats durant el seu termini d’exposició pública, atès que han motivat la
introducció de determinats ajustos i millores en el document de modificació del planejament que
ara es sotmet a aprovació.

1.03. Àmbit del pla.

L’àmbit objecte d’aquesta modificació puntual de planejament abasta una superfície total
aproximada de 12,20 ha, incorporant tots aquells terrenys ferroviaris afectats pel projecte de
soterrament de la infrastructura ferroviària, a més de tots aquells altres sòls que, per la seva
proximitat a l’àmbit del cobriment, resulten susceptibles d’ésser integrats dins un entorn de
transformació i millora urbana més ampli, atenent a les noves condicions sorgides de la
disponibilitat dels espais anteriorment ocupats per la via fèrria.

1.04. Situació i encaix territorial.

L’àmbit territorial de la modificació es situa al centre de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, cap
de la comarca del Baix Llobregat, dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El terme municipal de
Sant Feliu de Llobregat limita amb els termes de Sant Joan Despí i Santa Coloma de Cervelló al
sud, Sant Just Desvern a l’est, Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei a l’oest i amb els termes de
Barcelona i Sant Cugat del Vallès al nord.

Ubicat en el vèrtex entre el corredor de la vall baixa del riu Llobregat, la serra de Collserola i la
plana de Barcelona, el terme Sant Feliu del Llobregat ocupa una superficie de 11,8 Km2, amb
una població aproximada de 42.000 habitants, perllongant el continu urbà metropolità entre el


municipi de Molins de Rei, al nord, i el nucli de Sant Just Desvern a l’est, sobre la traça de la
Carretera N-340.

A l’actualitat, el nucli urbà de Sant Feliu es travessat per la traça ferroviària de la línia Barcelona
– Tarragona, àmbit que constitueix l’objecte del present document d’avanç i que divideix el
municipi en dos sectors segregats, comunicats únicament per cinc vials que travessen
actualment la via fèrria; tres d’ells soterrats (Carretera de la Sansón, Riera de la Salut i carrer
Verge de Montserrat), un pas a nivell amb barrera (Av. Comte de Vilardaga) i finalment un pas
elevat (Carretera Laureà Miró), en un tram d’aproximadament 1,5 km de longitud, a més d’un pas
soterrat per vianants a l’àmbit de l’estació, entre aquesta i el carrer Llorenç Martí.

1.05. Morfologia del territori.

La morfologia del terreny que envolta l’àmbit d’intervenció es caracteritza pel fort desnivell en
sentit nordest – sudoest, corresponent als primers pendents que es desenvolupen entre la falda
de Collserola i la plana fluvial del Llobregat, mantenint-se la traça ferroviària amb un perfil de
pendent pràcticament pla en sentit longitudinal al seu traçat (nordoest - sudest).

En desenvolupar-se la traça ferroviària perpendicularment al pendent, aquesta és travessada en
dos punts pels cursos hídrics que drenen aquest sector de la vessant de la serra; la Riera de la
Salut i la Riera d’en Païssa, ambdós canalitzats actualment en el seu tram urbà.

1.06. Morfologia urbana existent.

Desenvolupat al l’entorn de la Plaça de la Vila i la Catedral, el nucli originari de Sant Feliu es
situa entre la carretera Laureà Miró (l’antic Camí Reial, actual N-340) i la traça del ferrocarril, que
a la seva arribada l’any 1854 circulava íntegrament per fora del nucli urbà. Les successives
onades migratòries, i molt particularment la dels anys 60 del segle XX, varen suposar l’inici d’un
procés urbanitzador intensiu al marge superior de les vies, colmatant progressivament un territori
anteriorment ocupat únicament per camps de conreus de secà i alguns masos dispersos sobre la
falda de Collserola.

Degut al fet que les dues façanes urbanes que ofereixen front a la via del tren han sofert
desenvolupaments independents i fragmentaris, no existeix una continuïtat morfològica entre
elles ni coincidència en les rasants o en el tractament de l’espai públic, més enllà dels escassos
punts on la xarxa viària actual travessa la infrastructura. Tampoc considerades independentment
presenten cada una de les façanes una continuïtat clara en sentit longitudinal, essent cada una el
resultat d’un desenvolupament fragmentari corresponent a diverses èpoques i diferents graus de
consolidació: illes d’habitatges en zona de densificació urbana entre l’Av. Montejura i el parc
Nadal, amb varis fronts d’habitatges unifamiliars aïllats o en filera intercalats, diverses
ordenacions de blocs plurifamiliars aïllats a Can Maginàs i Can Llobera, novament illes en zona
de densificació a la banda nord, entre la Riera de la Salut i la carretera de la Sansón, amb una
zona central a l’entorn de l’estació, mes consolidada i amb la presència de diversos equipaments
municipals, parcs i jardins públics, si be la condició de barrera de la infrastructura ferroviària i la
manca de continuïtat dels teixits urbans adjacents han atorgat una certa condició de marginalitat
a l’espai públic que es desenvolupa tot al llarg dels seus marges.


1.07. Planejament vigent.

El planejament urbanístic de referència dins l’àmbit d’aquest document de modificació puntual de
planejament general, és el Pla General Metropolità, aprovat definitivament per la Comissió
Provincial d’Urbanisme de Barcelona a data 14 de juliol de 1976. El règim urbanístic de la totalitat
del sòl comprés dins l’àmbit te la consideració d’urbà, inclosos els terrenys d’ús ferroviari, que
l’any 1976 varen ser qualificats ja com a xarxa viària bàsica (clau 5) en previsió del seu futur
soterrament.

Tot i que el planejament urbanístic dins l’àmbit no ha sofert modificacions substancials,
s’inclouen dins aquest algunes peces de sòl anteriorment incloses a sectors sotmesos a
planejament derivat ja executat (Pla Parcial de Can Llobera, Pla Especial de Can Maginàs, Pla
Parcial del sector industrial de les Grasses, Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic
i Catàleg ), si bé es considera la seva incorporació principalment als efectes de la seva re-
urbanització donada la seva ubicació contigua als terrenys en transformació, a excepció de cinc
immobles situats al Passatge de Fargas, sobre la via del tren dins la zona de Pins d’Or i que es
troben inventariats dins el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic municipal; quatre habitatges
unifamiliars que, amb una protecció de nivell C, es proposa descatalogar atesa la seva ubicació
inadequada en un entorn considerat de gran valor estratègic per a la implantació de nous usos i
activitats, en el context de la nova avinguda central. A aquests efectes la present modificació de
PGM comporta també la tramitació de la modificació puntual del Pla Especial de Protecció del
patrimoni arquitectònic i Catàleg a les edificacions afectades.

Al plànol I.6.2. Planejament Vigent es refonen les qualificacions urbanístiques vigents provinents
de la formulació dels esmentats instruments de planejament.

Les qualificacions urbanístiques corresponents als sòls inclosos dins l’àmbit objecte de la
modificació són els que es relacionen en el quadre adjunt, amb indicació de les superfícies i
percentatges de cada zona o sistema respecte la superfície total de l’àmbit.

Q U A L IF IC A C IÓ D E L S Ò L P l a n e ja m e n t v i g e n t
S IS T E M E S c la u s u p e r fíc ie (m 2 ) %
V ia lit a t 5 8 1 .5 1 8 ,8 0 6 6 ,7 9
P a r c s i ja r d in s 6a 6 .7 7 0 ,1 0 5 ,5 5
6b 2 .3 1 5 ,9 0 1 ,9 0
E q u ip a m e n t s 7a 1 1 .3 8 7 ,2 0 9 ,3 3
7b 9 .9 3 1 ,8 0 8 ,1 4
P r o t e c c ió d e s is t e m e s 9 6 7 9 ,7 0 0 ,5 6
S is t e m a f e r r o v ia r i 3 3 .0 6 7 ,2 0 2 ,5 1
t o t a l s is t e m e s 1 1 5 .6 7 0 ,7 0 9 4 ,7 8
ZONES
v e r d p r iv a t 8a 6 .3 7 2 ,9 0 5 ,2 2
O r d e n a c ió v o lu m è t r ic a 18 0 ,0 0 0 ,0 0
T o ta l zo n e s 6 .3 7 2 ,9 0 5 ,2 2
T O T A L À M B IT 1 2 2 .0 4 3 ,6 0 1 0 0 ,0 0
Quadre 1: Planejament vigent

Destaca, entre les anteriors dades, la gran superfície reservada a la vialitat, - 81.500m2 d’un total
de 122.000m2 -, degut fonamentalment a la consideració com a sistema viari dels terrenys
actualment ocupats pel ferrocarril per part del planejament vigent, en previsió de la seva futura
transformació. Tanmateix, les necessitats derivades de la mobilitat prevista no justifiquen el


manteniment de la totalitat del sistema viari, essent en canvi fonamental incrementar
substancialment l’espai destinat al sistema de parcs i jardins urbans, tant per la necessitat
d’articulació de la xarxa actual d’espais lliures del municipi, com per a recolzar la incorporació
dels nous usos i activitats previstes, destinades a la transformació i dinamització urbana de
l’entorn. Aquests sòls destinats a nous sistemes de parcs i jardins s’ubiquen fonamentalment
sobre àmbits de vialitat existent.

1.08. Xarxa d’espais lliures i equipaments.

1.08.1 El sistema d’espais lliures

Si bé, com s’ha comentat anteriorment, els teixits urbans adjacents a l’espai ferroviari no
presenten una continuïtat definida, l’existència de diversos parcs urbans i espais lliures en
situació de vora ofereixen una oportunitat d’articulació clara d’un espai públic actualment
fragmentat, a través de la creació d’una gran avinguda sobre l’espai ocupat per les antigues vies,
capaç de recollir i potenciar els diversos buits urbans existents al llarg del seu traçat.

Així, en sentit nord-sud trobem el parc de les Grasses i el sistema de places i parcs de Can
Maginàs, el parc de Can Llobera entre la riera de la Salut i el Passeig dels Pins, i finalment el
sistema d’espais lliures al voltant de l’estació, amb el Parc Nadal, el Parc dels Rosers i els espais
lliures que des dels entorns de l’auditori i el casal de La Unió, enfilen el carrer Pi i Margall fins a
la Plaça de la Vila, la Catedral i l’Ajuntament.

1.08.2 El sistema d’equipaments

Amb una vinculació molt clara amb els anteriors espais (actual o potencial), existeixen tot al llarg
del traçat ferroviari diversos àmbits destinats a equipaments, tant de titularitat pública com
privada:

Estació i zona esportiva: Entre el carrer Santiago Rusiñol i el carrer Verge de Montserrat
trobem en una superfície aproximada de 20.000 m2, diverses instal·lacions esportives, com el
palau d’esports, el complex de piscines municipals amb el club natació Sant Feliu i el camp de
futbol, entre d’altres. A l’actualitat, amb la creació, modernització i potenciació d’altres zones
esportives, com la de les Grasses, una part dels equipaments d’aquest àmbit han quedat
obsolets o bé resten en desús, amb el trasllat d’algunes de les activitats esportives federades,
motiu pel qual és necessari un replantejament dels usos públics d’aquest sector.

A l’entorn de l’estació de Rodalies trobem un conjunt d’equipaments públics a banda i banda de
la franja ferroviària; la biblioteca municipal i arxiu comarcal, integrats juntament amb la seu de la
UOC dins el Parc dels Rosers i el Casal de la Gent Gran al carrer Pi i Margall, ubicat davant la
seu de La Unió Coral.

Parc Nadal – Pins d’Or: Davant el Parc Nadal, al costat superior de les vies, s’emplaça una
gran peça de sòl d’aproximadament 15.000m2, actualment desocupat i destinat al
desenvolupament d’equipaments comunitaris (clau 7b). Aquests terrenys són de titularitat privada
i s’integren dins la finca coneguda com Pins d’Or, on a l’actualitat es ve desenvolupant una


activitat de centre assistencial dins un antic habitatge unifamiliar catalogat, envoltat d’un gran
jardí, qualificat pel PGM amb la clau 8a (zona de verd privat protegit).

A pocs metres de l’anterior, entre el carrer de Dalt i el passeig 11 de Setembre es troba l’escola
Verge de la Salut, centre escolar concertat amb fronts al parc i el carrer Constitució, veí al CEIP
municipal Nadal.

Can Llobera – Les Tovalloles: A l’altre costat de les actuals vies, sobre la confluència del
passeig 11 de Setembre i la Riera de la Salut, davant la plaça de can Llobera es troba l’antiga
fàbrica Les Tovalloles, de propietat municipal, on s’està construint un aparcament soterrat sobre
el qual s’està projectant un equipament assistencial socio-cultural. Més enllà, entre el carrer de
l’Hospitalet i el passeig dels Pins, es troba emplaçat un equipament privat assistencial, dins
l’antiga masia de Can Llobera, entre el parc i la plaça del mateix nom.

Can Maginàs – Les Grasses: Dins el barri de Can Maginàs, a la cantonada amb la carretera de
la Sansón, s’emplaça el CEIP Antoni Gaudí, centre escolar municipal dotat de parvulari i gimnàs.
D’altre banda, envoltat de diverses torres residencials es troba el Centre Cívic de Can Maginàs,
ubicat dins l’antiga masia que dona nom al barri.

Més a l’est, sobre la Carretera de la Sansón i donant accés al polígon industrial de les Grasses,
es troba el parc de bombers de Sant Feliu, si bé ocupa actualment unes instal·lacions que
requereixen actuacions de modernització i millora. Mes enllà, entre el polígon industrial i el Parc
dels Roserar, es troba la zona esportiva de Les Grasses i l’Estadi Municipal d’atletisme, amb un
nou pavelló esportiu i dos camps esportius de gespa artificial.

1.09. Usos i activitats.

La distribució d’usos i activitats dins l’àmbit de referència és diversa. A més dels equipaments,
serveis i espais lliures anteriorment citats, l’ús preponderant dins l’àmbit, a ambdues bandes de
la traça ferroviària, és el residencial majoritàriament plurifamilar segons el tipus d’ordenació
d’alineació a vial, amb alguns enclaus amb conjunts d’habitages unifamiliars aillats o en filera,
així com alguns blocs plurifamiliars aïllats a la zona de Can Maginàs.

La problemàtica principal no és, dons, la manca d’activitat, sinó més aviat la manca de
vertebració i continuïtat de les activitats existents, particularment de l’ús comercial, ja que
l’actual condició de vora dels fronts edificats, l’existència d’amplis espais buits pendents de
desenvolupament, o la manca d’adequació tipològica de l’edificació existent, relega a molts dels
trams orientats la via a un paper marginal dins la vida urbana de Sant Feliu.

Es tracta bàsicament d’una activitat comercial de caràcter local, comerç de proximitat ubicat a les
plantes baixes del edificis residencials destinat a cobrir les demandes bàsiques dels residents,
com també ho són la major part dels equipaments esmentats anteriorment (centres
d’ensenyament primari, casals de barri...). No existeix d’altre banda activitat terciària o de serveis
significativa, essent l’entorn de l’actual estació de rodalies la zona amb una implantació més gran
d’aquest tipus d’activitats, tot i que amb un índex clarament inferior a la seva demanda potencial.
Al plànol O.9.3 s’assenyalen els principals eixos d’activitat dins l’àmbit i el seu entorn, així com la
definició de les possibles estratègies d’implementació proposades.


1.10. Urbanització, infrastructures i xarxes de serveis.

Tot i tractar-se d’un entorn fragmentat i amb una problemàtica clara de discontinuïtat de la xarxa
viària i de l’espai públic, l’àmbit d’estudi disposa d’un nivell adequat d’implantació de xarxes de
serveis urbans i infrastructures. Tanmateix, els treballs de soterrament de la infrastructura
ferroviària obren la possibilitat de renovació i ampliació d’alguns trams de les actuals xarxes,
fonamentalment la xarxa de captació i sanejament de les aigües pluvials a la via pública. També
hauran de ser objecte de renovació– per la seva afecció per les obres previstes– els col·lectors
dels carrers Joan Maragall, Verge de Montserrat i Compte de Vilardaga, la riera urbana d’en
Païssa, així com el col·lector sota el carrer Roses, de possible nova creació.

D’altre banda, la necessitat de dotar de continuïtat i homogeneïtat el tractament del nou espai
públic sorgit de la transformació urbanística prevista, amb uns mateixos criteris i estandards
d’urbanització comuns a tot l’àmbit, determinarà la conveniència de re-urbanitzar alguns espais
que, en el seu estat actual, no presenten més dèficits que la inadeqüació topogràfica de les
seves rasants dins el context de la nova avinguda proposada, atesos els requeriments específics
que la implantació del traçat del nou tramvia implica, amb limitacions quan a cotes, radis de gir i
pendents.

1.11 Estructura de la propietat.

D’acord amb les dades disponibles, l’estructura de la propietat dins l’àmbit objecte de la
Modificació Puntual del PGM es caracteritza per estar composada majoritàriament per sòls de
propietat pública, essent l’Ajuntament de Sant Feliu el propietari majoritari. Aporten també
terrenys la Generalitat de Catalunya (parcel·la a la confluència del carrer Mataró i carretera de la
Sansón), l’administrador ferroviari Adif (àmbit de l’Actual estació i aparcament). Entre els
propietaris particulars, destaca l’aportació de la Congregació de les Hospitalàries del Sagrat Cor
de Jesús, propietària de la finca de Pins d’Or, mentre que al sector de Laureà Miró – Montejurra,
la propietat del sòl es presenta fragmentada en quatre finques de petites dimensions, quina
titularitat resta repartida entre nou diferents propietaris.

A l’annexe A.010. d’aquest document de Modificació Puntual del PGM s’inclou el llistat de les
persones i entitats titulars de drets sobre les finques incloses dins l’àmbit de la Modificació durant
el periode corresponent als cinc anys previs a l’aprovació de la modificació del planejament
proposada, així com de la corresponent documentació registral i cadastral acreditativa dels
esmentats drets.


L’estructura de la propietat dins l’àmbit objecte de modificació és la següent :

Quadre 2: Estructura de la propietat


2.- Memòria de l’ordenació.

2.01. Objectius i criteris generals del pla.

La modificació Puntual del Pla General Metropolità que es proposa te com a objectiu el
plantejament de les estratègies de transformació i regeneració urbanes vinculades al soterrament
de les infrastructures ferroviàries previst dins el nucli urbà de Sant Feliu, amb la finalitat de
reordenar el corredor actualment ocupat pel ferrocarril i el seu entorn immediat, d’acord amb els
següents criteris:

- Redefinir morfològica i funcionalment l’entorn subjecte a transformació, trascendint l’actual
fragmentació i desarticulació de l’espai públic mitjançant la creació d’un nou eix cívic central
sobre l’antiga traça ferroviària, capaç de dotar d’estructura i caràcter la vialitat, la xarxa
d’espais lliures i el sistema d’equipaments, implementant llur relació amb l’entorn construït i
resolent les disfuncions urbanístiques existents.
- Introduir nous usos i activitats que permetin transformar aquest àmbit en la nova àrea central
de referència de Sant Feliu.
- Millorar les infrastructures de la mobilitat privada i pública, amb el perllongament del tramvia .
- Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels treballs d’integració ferroviària i
transformació urbana.

Síntesi de les alternatives considerades.

D’acord amb els criteris esmentats, el punt de partida per a una reflexió seriosa al voltant de les
possibilitats de desenvolupament i millora d’aquest entorn, amb motiu de les obres previstes de
soterrament de la traça ferroviària, no pot deixar de banda la oportunitat d’abordar una
transformació urbana en profunditat, que trascendeixi la mera re-urbanització de l’espai públic
resultant i no renuncii a la incorporació de nous usos i a la transformació d’aquells que es revelin
inadequats, d’acord amb el potencial urbà de l’entorn. Per aquest motiu, es desestima com a
Allternativa 0 una modificació de planejament orientada únicament a la reorganització de la
vialitat i l’espai públic resultants del soterrament ferroviari, sense la incorporació de noves
activitats o la transformació fonamentada d’alguns usos existents.

La naturalesa dels canvis urbanístics que comporta la concreció de les determinacions que han
de permetre assolir els objectius esmentats, són elements que avalen abastament la necessitat
de procedir a la formulació d’una modificació puntual del Pla General Metropolità, en els termes
previstos per l’article 96 del TRLUC 2010. Així mateix, s’entén que els canvis en la zonificació
previstos en aquest document s’ajustaran als criteris establerts en els articles 98, 99 i 100 del
mateix TRLUC.

2.02. Característiques de la proposta.

La intervenció proposada contempla la transformació integral del corredor urbà actualment
ocupat per la infrastructura ferroviària i el seu entorn urbà immediat, a través de la creació d’una
nova avinguda central entre l’Av. Montejurra / Laureà Miró (l’antic Camí Reial) i la Carretera de la
Sansón, que recull i posa en xarxa tots els parcs i espais lliures públics existents al llarg del seu
traçat.


El tractament de l’avinguda prioritzarà les interconnexions viàries transversals, millorant la
connectivitat transversal entre els dos fronts, d’acord amb les modelitzacions del Pla de Mobilitat
Urbana Municipal i reservarà una part important de la seva secció per al trànsit de vianants i
bicicletes, amb àmplies zones enjardinades per on circularà integrat el traçat de la prolongació
del Trambaix. Aquests criteris de urbanització han estat traslladats a l’equip redactor de l’Estudi
Informatiu de la prolongació del sistema tramviari Diagonal- Baix Llobregat des de la parada Sant
Feliu - Consell Comarcal, fins a la carretera Sanson damunt del futur soterrament, en fase de
redacció per l’ATM.

2.02.1. Els nous emplaçaments; morfologia, usos i activitats.

Al llarg d’aquesta avinguda es proposa la creació de diversos àmbits d’edificació en
emplaçaments puntuals, generant una seqüència de fites edificatòries en alçada, combinades
amb altres intervencions en aquells emplaçaments on cal completar o consolidar els fronts
urbans dels teixits existents, alhora que es proposa la creació d’àmbits de major intensitat
d’activitat urbana amb la introducció de nous usos residencials, comercials i terciaris, com a
elements dinamitzadors, molt especialment a l’entorn del complex esportiu municipal i l’estació
de Rodalies, on s’implantarà a més un intercanviador modal amb un aparcament park and ride.

En concret, els àmbits d’intervenció previstos són els que es relacionen a continuació:

Laureà Miró - Montejura / Riera de Pahissa: Es preveu la creació d’un edifici residencial amb
baixos comercials, a la confluència de la Carretera Laureà Miró i l’Av. Montejurra (antic Camí
Reial). El nou edifici, amb una alçada de 14 plantes, actuaria com a porta i fita visual a l’inici de la
nova avinguda, vinculant aquesta amb les diverses vies d’accès al centre urbà.

Complex esportiu / Av. Pi i Margall: Entre el carrer de Sant Llorenç i l’avinguda Pi i Margall es
proposa la transformació de l’actual front buit del complex esportiu, amb la creació de dos nous
edificis (una torre i un bloc esgraonat), en l’àmbit de transició entre la nova avinguda i el palau
municipal d’esports, sobre la franja de terrenys situats entre la zona esportiva i les actuals vies.
Es proposa també donar continuïtat per als vianants a l’avinguda Pi i Margall a través de la zona
esportiva fins a la rambla de la Marquesa de Castellbell, ubicant una torre d’usos mixtes;
residencial en plantes pis, comercial en plantes baixes (Pb+10) sobre la perllongació d’aquesta
avinguda i completant el front nord d’aquest àmbit amb un bloc lineal d’alçada variable (de 3 a 7
plantes) i d’usos mixtes; residencial en plantes pis, comercial en plantes baixes i equipament
públic davant l’actual palau d’esports i en l’espai entre la torre i el bloc proposats. En aquest
sentit, la transformació proposada resol la transició entre l’actual zona esportiva i la nova
avinguda, salvant l’important desnivell topogràfic existent i permetent diverses opcions de
desenvolupament i reordenació dels usos de la resta de la peça.

Plaça de l’estació – Parc Nadal: Àmbit central de la intervenció, es preveu reforçar el caràcter
de centralitat d’aquest emplaçament amb la creació d’un edifici d’usos mixtes residencials i
comercials integrat amb el nou espai on s’ubicarà la nova estació de ferrocarril soterrània, sobre
l’actual casal d’avis, accessible simultàniament des de la nova avinguda i des de la plaça davant
la seu de La Unió Coral. Sota aquest edifici i l’actual plaça s’ubica alhora un aparcament park
and ride vinculat a l’enllaç ferroviari. Entre l’actual plaça de l’estació i el parc Nadal es proposa la
implantació d’una torre singular de 14 plantes on, alternativament a l’ús residencial, podria


considerar-se la implantació d’altres usos de caràcter terciari (hotel, oficines), que
complementarien i completarien l’oferta d’activitats centrals d’aquesta zona.

Pins d’Or: Es consolida l’illa d’habitatges existent, mantenint l’alçada de l’actual front edificat
(Pb+6) entre el carrer de les Roses i el passeig Comte de Vilardaga sobre la finca coneguda com
Pins d’Or, actualment lliure d’edificació en la seva pràctica totalitat. Es proposa la creació d’un
jardí públic a l’interior de l’illa, accessible a través d’una obertura del front edificat a la confluència
del carrer Roses i la nova avinguda, on l’edifici residencial s’eleva formant una torre de 14
plantes, establint un diàleg amb les noves edificacions de l’àmbit de la Plaça de l’Estació i el Parc
Nadal. A més dels usos residencials, i comercials en planta baixa, es preveu la creació d’un
equipament públic sobre una plaça de nova creació, a la cantonada entre el carrer de les Roses i
el carrer Joan XXIII. Es proposa, a més, el canvi de qualificació a 7b (equipaments comunitaris
de nova creació) de la finca actualment qualificada com a 8a (verd privat), per tal de garantir la
compatibilitat urbanística de l’activitat asistencial-sanitaria, existent amb el planejament proposat.

Can Maginàs / Les Grasses – Carretera de la Sansón: Al barri de Can Maginàs, sobre l’actual
talús existent entre els edificis residencials i la zona esportiva del CEIP Antoni Gaudí, el pla
proposa la creació d’un bloc lineal residencial d’alçada variable (5 a 7 plantes) amb activitat
comercial en planta baixa, que perllonga i completa el front de façana de la nova avinguda, fins a
aproximadament la Carretera de la Sansón, reestructurant alhora la xarxa d’espais públics del
barri, millorant-ne l’accessibilitat i la oferta d’activitats comercials de les que és actualment
deficitari. Finalment, sobre l’actual emplaçament del parc de bombers, es proposa la creació
d’un nou edifici residencial amb activitat comercial en planta baixa, amb front a la carretera de la
Sansón i el carrer Mataró, al costat del Parc de les Grasses. L’edifici, desenvolupat en planta
baixa i 6 plantes pis, s’eleva fins a les 10 plantes a la confluència de la carretera amb la nova
avinguda, assenyalant la seva condició de fita i porta urbana d’accés a Sant Feliu des del nord, a
través del sector industrial El Pla.

2.02.2. Sistema viari.

El pla contempla la creació d’una nova avinguda central d’aproximadament 1.3 km de longitud i
amplada variable, essent aquesta de 40 metres en el seu tram més estret. Si bé es preveu dotar
de continuïtat al trànsit rodat en el sentit longitudinal de la via, recollint alhora la connexió
transversals dels carrers d’ambdós costats, s’ha reservat una part molt important de la secció
d’aquesta al trànsit de vianants, bicicletes i al transport públic, constituint una rambla amb
diversos trams amb tractament de parc lineal, per on circula integrat el Trambaix.

La secció d’aquest carrer es fonamentalment asimètrica, concentrant l’espai reservat al lleure,
trànsit de vianants, bicicletes i Tram en una franja contínua, amb un carril de servei per a tràfic
rodat que permet l’accés als immobles i amb un tractament d’urbanització unitari del conjunt,
seguida d’una calçada amb dos carrils per a vehicles rodats més un carril d’aparcament i, a
continuació en alguns trams, una vorera d’amplada mínima de cinc metres en el front oposat. La
integració a la secció de franges i talussos enjardinats permet, a més, salvar puntualment els
desnivells existents entre els dos fonts, garantint alhora la continuïtat de l’espai públic de la
rambla.

La nova avinguda central disposa de un carril de circulació rodada per cada sentit, a més d’un
carril addicional en determinats trams, que pot destinar-se alternativament a l’aparcament en línia
o a la càrrega i descàrrega de mercaderies, essent possible la circulació longitudinal amb vehicle


privat d’un extrem a l’altre de l’avinguda, amb rotondes a la intersecció d’aquesta amb la Riera de
la Salut i el Passeig Nadal. Malgrat el importants desnivells existents entre els fronts superior i
inferior, s’han ajustat les rasants dels carrers transversals de manera que sigui possible l’acord
d’aquests amb la nova avinguda en tots els casos, garantint la permeabilitat en sentit transversal,
anteriorment impossibilitada per la continuïtat de la traça ferroviària. Aquestes intervencions
permeten millorar substancialment el comportament global de la xarxa viària de Sant Feliu de
Llobregat.

D’acord amb les recomanacions de l’estudi de mobilitat s’ha previst la reserva d’un carril
d’aparcament al llarg del traçat de l’avinguda i dels trams de carrer transversals de nova creació,
per tal de garantir un nombre suficient de places d’aparcament en superfície, a les que
s’afegeixen les places subterrànies de l’aparcament park and ride a l’estació i de l’estacionament
soterrat a ubicar en la zona d’equipaments amb front a la Rambla Marquesa i a la nova avinguda,
a més de les pròpies dels diversos edificis residencials.

2.02.3. Sistema d’espais lliures

El traçat de la nova avinguda te com a principal objectiu la creació d’una seqüència d’espais
lliures conformada per la totalitat dels espais públics preexistents a l’àmbit d’actuació i la inclusió
d’altres de nova creació. Així, a través d’una secció de carrer variable i adaptable a diverses
situacions, la nova avinguda integra amb un tractament unificat la successió d’espais lliures
actualment desarticulats al voltant de l’àmbit ferroviari (Zona Esportiva, Parc dels Rosers, Plaça
de l’Estació, Parc Nadal, Parc de Can Llobera, les Places de Can Maginàs i el Parc de les
Grasses), afavorint la seva posada en xarxa dins el sistema global d’espais lliures de Sant Feliu.

Diversos ajustos topogràfics permeten, a més, garantir l’accessibilitat dels fronts edificats
existents i previstos a la nova avinguda, possibilitant així el garantiment de la continuïtat de
l’espai públic, tant en sentit longitudinal com transversal a la nova avinguda. En conjunt, a més
de la millora funcional i de la qualitat d’urbanització dels espais lliures existents, es preveu la
creació de 16.826,9 m2. de nous espais verds (parcs i jardins urbans) al llarg de la nova
avinguda, com a suport a la implantació dels nous usos i activitats previstos.

2.02.4. Els nous habitatges.

La proposta preveu la creació de 59.513,50m2 de sostre residencial, destinat a la implantació
d’un màxim 714 nous habitatges, així com 10.583,5 de sostre comercial que es distribuiran entre
els nous emplaçaments abans esmentats. De la totalitat del sostre residencial de nova creació,
es reservarà el 40% per a la construcció d’habitatges protegits corresponent un mínim 20% del
sostre residencial total al desenvolupament d’habitatges protegits de règim general i l’altre 20%
al desenvolupament d’habitatge protegit concertat.

La Normativa d’aquesta modificació puntual del pla general metropolità que es proposa, estableix
al seu Art.6 les fitxes on es concreta distribució del sostre de nova creació entre els diversos
àmbits de gestió proposats, així com del nou sostre destinat a la implantació del nous habitatges
protegits. A títol orientatiu, l’ordenació estudiada en aquest document avança la següent
distribució, que haurà de ser concretada a través dels corresponents Plans de Millora Urbana
que desenvolupin aquesta Modificació Puntual:


Àmbit de gestió Sostre comercial mínim Sostre residencial màxim Sostre total (m2)
(m2) (m2)

Laureà Miró 1.001,5 6.340 7.341,5

Complex esportiu
Edifici A 416 4160
Edifici B 600 3600
Total 1.016 7.760 8.776

Estació
Edifici A 1.890 2.310
Edifici B 0 3.092
Edifici C 0 4.392
Edifici D 720 4.320
Total 2.504 14.114 16.623

Pins d’Or 3.830 17.214 21.044

Can Maginàs / Les Grasses
Edifici A 640 3.730
Edifici B 1.592 10.350,5
Total 2.232 14.080,5 16.312,5

TOTAL 10.583,5 59.513,5 70.097,00
Quadre 3: distribució indicativa de sostre proposat per àmbits

2.02.5. Urbanització, infrastructures i serveis.

Pel que fa a les d’infrastructures i serveis urbans, es preveu el manteniment de la pràctica
totalitat de les actuals xarxes, amb el desplegament puntual de nous ramals - o perllongament
dels antics- en alguns dels emplaçaments on es proposa la creació de nous fronts edificats. En
els punts d’encreuament de la nova avinguda amb la xarxa de col·lectors i rieres existents es
preveu la instal·lació de nous conductes, atès que els actuals es veuran afectats per les obres de
soterrament de la línia ferroviària.
Pel que fa a la urbanització en superfície, a l’actualitat la totalitat dels espais inclosos dins l’àmbit
de la proposta de modificació del planejament es troben urbanitzats i disposen de les xarxes
d’infrastructures i serveis urbans bàsics, si be la seva configuració actual no és compatible en la
majoria dels casos amb la conformació prevista de l’espai públic amb posterioritat a les obres de
soterrament ferroviari; així donç, la transformació dels terrenys ferroviaris en nous espais d’ús
públic, així com la implantació del perllongament de la línia del Trambaix sobre la traça de la
nova avinguda s’ajustaran a un projecte unitari per tal de garantir un tractament homogeni en la
formalització de tots els callaments de la nova urbanització. Aquest fet haurà de compatibilitzar-
se amb l’execució per fases dels diferents àmbits de planejament derivat previstos. En aquest
sentit, els plans de millora urbana que desenvoluparan els diversos sectors d’aquesta
Modificació, hauran de diferenciar aquelles obres d’urbanització vinculades a l’execució de la
infrastructura del Trambaix (amb el nivell de concreció que permeti l’estat del projecte de
urbanització e implantació del tramvia redactat per l’ATM) d’aquelles altres directament
relacionades amb la implantació de les noves edificacions (d’acord amb la delimitació prevista al
Plànol O.5 Càrregues d’urbanització), així com preveure els mecanismes per a possibilitar
l’execució coordinada i unitària de les primeres.


2.02.6. Proposta de modificació del planejament.

Per a l’assoliment de la transformació urbana anteriorment descrita i la concreció de les
determinacions que han de permetre assolir els objectius esmentats, és necessària la redacció
d’una modificació puntual del Pla General Metropolità, en els termes previstos per l’article 94 del
Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC 2010).

Així, els canvis en la zonificació previstos són els que s’expressen en el quadre següent:

QUALIFICACIÓ DEL SÒL Planejament vigent Proposta MPPGM
SISTEMES clau superfície (m2) % superfície (m2) % variació (m2)
Vialitat 5 81.518,80 66,79 60.111,01 49,25 -21.407,79
Parcs i jardins 6a 6.770,10 5,55 1.706,00 1,40 -5.064,10
6b 2.315,90 1,90 24.206,90 19,83 21.891,00
Equipaments 7a 11.387,20 9,33 951,70 0,78 -10.435,50
7b 9.931,80 8,14 20.414,10 16,73 10.482,30
Protecció de sistemes 9 679,70 0,56 0,00 0,00 -679,70
Sistema ferroviari 3 3.067,20 2,51 3.067,20 2,51 0,00
total sistemes 115.670,70 94,78 110.456,91 90,51 -5.214,00
ZONES
verd privat 8a 6.372,90 5,22 0,00 0,00 -6.372,90
Ordenació volumètrica 18 0,00 0,00 11.586,90 9,49 11.586,90
Total zones 6.372,90 5,22 11.586,90 9,49 5.214,00
TOTAL ÀMBIT 122.043,60 100,00 122.043,60 100,00 0,00
Quadre 4: Planejament vigent i planejament proposat

El sostre de nova creació a incorporar en la modificació de planejament prevista haurà de complir
amb els estàndards de reserves per a sistemes previstos per la legislació, d’acord amb les
determinacions establertes en l’article 100.3 del mateix TRLUC 2010, que determina que en el
cas del sòl urbà, i si la modificació comporta un increment de sostre edificable i la transformació
global dels usos previstos pel planejament vigent, s’ha de garantir la creació d’una reserva
mínima per a zones verdes i espais lliures públics de 22,5m2 per cada 100m2 de sostre
residencial de nova creació i de 7,5m2 per cada 100m2 de sostre d’altres usos, d’acord amb els
criteris de càlcul previstos per l’article 100.3 del TRLUC, i segons s’expressa en el quadre adjunt.

TOTAL MPPGM
Sostre tipus sup. % hab.
Sostre residencial màxim lliure 35.708,10 50,94 % 397 Superfície: 70.878,80 m2
concertat 11.902,70 16,98 % 159 Edificabilitat: 0,99 m2st/m2s
HPOrg 11.902,70 16,98 % 159 Densitat: 100,76 hab/Ha
total residencial 59.513,50 84,90 % 714 Sostre total 70.097,00 m2st
Sostre comercial mínim comercial 10.583,50 15,10 % Nº màxim habitatges 714 hab
Total sostre 70.097,00 100,00 % Ratio m2/hab: 90m2/hab lliure / 75m2/hab concertat/HPrg
Quadre 5: Planejament proposat. Quadre de sostre.

Sostre (segons ús) Sostre de nova creació (m2) Sup. espais lliures de nova Ratio art. 100.3
creació (m2)
Residencial 59.513,5 13.390,5 22,5m2 /100m2 St.
Comercial 10.583,5 793,76 7,5m2 /100m2 St.
Total increment espais lliures (compliment estàndards per nou sostre) 14.184,26
Quadre 6: justificació compliment estàndards urbanístics

Així, l’increment de superfície destinada a parcs i jardins proposada (16.826m2) és superior a la
resultant per aplicació dels estàndards urbanístics (14.184,26), amb un balanç de 2.642m2
d’escreix positiu.


El sostre proposat dins l’àmbit suposa un índex d’edificabilitat bruta del 0,57, que aplicada sobre
el sòl residencial previst (clau 18) genera una edificabilitat neta de 6,05 amb una densitat
aproximada de 58 hab/ha. Essent el tipus d’ordenació dominant a l’entorn el corresponent a la
subzona de densificació urbana semiintensiva (clau 13b) amb una alçada mitjana determinada
segons l’amplada de vial en un promig de planta baixa i 4 plantes pis, el nou sostre previst seria
també desenvolupable dins del gàlib definit per les alçades existents en l’entorn, tot i que la
ordenació volumètrica proposada ajusta les alçades a les condicions particulars de cada
emplaçament.

D’altre banda, la nova configuració de la estructura d’espais lliures que es proposa suposa una
profunda transformació de l’actual xarxa de parcs, jardins i equipaments. La proposta preveu la
integració dels espais existents i els de nova creació dins el marc d’una la nova estructura
d’espais lliures i equipaments, on l’avinguda central esdevé l’element vertebrador de la nova
centralitat de Sant Feliu a partir de la conformació d’un continuum d’espais lliures i equipaments
públics de més de 100.000m2 que actua com a suport i nexe de les noves activitats a implantar.
Dins aquesta nova configuració, la modificació preveu l’ajust de límits i el canvi de qualificació de
part dels sòls actualment destinats al sistema de parcs i jardins, així com d’equipaments, sempre
dintre de la lògica global del nou model proposat, tot garantint el manteniment o ampliació de la
seva superfície i implementant la seva funcionalitat dins la nova xarxa d’espais públics i
equipaments proposada, d’acord amb els criteris definits per l’art.97 del TRLUC 1/2010.

2.03. Desenvolupament i gestió

Per al desenvolupament de les modificacions urbanístiques descrites, es proposa la divisió en
diversos àmbits independents (sectors de planejament derivat), corresponents als emplaçaments
enunciats al punt 2.02.1, (Laureà Miró / Montejurra, Zona Esportiva, Plaça de l’Estació, Pins d’Or
i Can Maginàs – Les Grasses), a desenvolupar a través de diferents Plans de millora Urbana que
permetin un desenvolupament progressiu i autònom dels diferents emplaçaments. La Normativa
Bàsica que acompanya aquesta Modificació Puntual del PGM, concreta a través de les
corresponents fitxes Normatives els paràmetres bàsics que han de regular aquests Plans de
miIlora Urbana, quan a zonificació, edificabilitat, densitat, nombre màxim d’habitatges, i d’altres,
garantint alhora l’equilibri de beneficis i càrregues dintre i entre els diferents àmbits, així com el
compliment amb els estàndards mínims de cessions i reserves per a habitatge de protecció
establerts per l’actual legislació.

Atès les singularitats de l’entorn existent en l’emplaçament Laureà Miró – Montejurra, es podrà
desenvolupar a través d’un Pla de Millora Urbana, o bé mitjançant delimitació d’un polígon
d’actuació urbanística.

Es preveu la futura tramitació de modificacions puntuals de PGM als efectes de transferència
entre sectors de les reserves per habitatges de protecció publica establertes, sense que aquesta
tramitació suposi la vulneració de cap dels supòsit del article 97 del TRLUC 1/2010. Aquestes
modificacions permetran la possibilitat d’intercanviar reserves de sostre d’habitatge amb
protecció oficial en alguns dels àmbits per ubicar-los en altres amb l’objecte de millorar la gestió i
desenvolupament del present planejament, i permetre obtenir edificacions d’habitatges amb
règims uniformes.


2.04 La mobilitat sostenible.

Pel que fa als aspectes i determinacions relatives a la mobilitat, es recullen en aquest document
els criteris i conclusions del Pla de Mobilitat Urbana de Sant Feliu del Llobregat, actualment en
redacció. Tanmateix, la Modificació Puntual del Pla General Metropolità incorpora com a
document annex el prescriptiu Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada, en compliment dels
criteris definits per la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, i pel Decret 344/2006, de 19 de
setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

2.05 La documentació ambiental.

Acompanya a aquest document de modificació en annex corresponent (A.0.4) l’informe
Ambiental, un cop determinat per part de l’òrgan ambiental la no inclusió dins de cap dels
supòsits previstos en l’Art.5 de la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes, segons
informe amés pel DMAH de la Generalitat de Catalunya de data 9 d’abril de 2010. Això no
obstant, caldrà recaptar l’informe corresponent a aquest departament, de conformitat amb
l’Art.85.5 del TRLUC 2010.


2.05. Equip redactor

Redacten el present document, a petició de l’Ajuntament de Sant Feliu Llobregat, els Serveis
d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Tècnics Redactors

Isabel Tomé Prieto, arquitecte
Lluís Rey Maquinay, arquitecte

Col·laboradors

Sònia Guil, est. arquitectura
Ignasi Rincon, est. arquitectura

Vist-i-plau
Coordinador Serveis d’Ordenació Urbanística

Víctor Ténez Ybern, arquitecte

A Barcelona, novembre de 2010


II.- NORMATIVA

Títol 1. Preliminar.

Art.1(NB).- Norma Bàsica.

Aquest pla distingeix entre aquelles determinacions pròpies de la figura de planejament general
anomenades com a Bàsiques (NB) d’aquelles que poden ser reajustades mitjançant planejament
de desenvolupament.

Art.2(NB).- Normes

En tot allò que no estigui expressament indicat en aquesta normativa, cal prendre com a
normativa aplicable les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità així com les
Ordenances Metropolitanes.

Art.3(NB) .- Règim de sòl.

El sòl inclòs en l’àmbit de la present Modificació de PGM es classifica, com a sòl urbà no
consolidat, atès que d’acord amb l’article 31 del TRLUC 2010 el sòl urbà consolidat esdevé no
consolidat quan el planejament urbanístic general el sotmet a actuacions de transformació
urbanística incorporant-lo en sectors subjectes a un PMU o a Polígons d’ Actuació Urbanística.

Art.4(NB).- Desenvolupament i obres de urbanització

Per al desenvolupament de les determinacions d’aquest Pla, el present document delimita cinc
Sectors de planejament derivat, a desenvolupar mitjançant Plans de Millora Urbana
independents, quina delimitació es mostra en el plànol O.3 Planejament proposat i àmbits de
gestió
Atès les singularitats de l’entorn existent en l’emplaçament Laureà Miró – Montejurra, el sector
podrà desenvolupar-se a través d’un Pla de Millora Urbana, o bé mitjançant delimitació d’un
polígon d’actuació urbanística.
Els plans de millora urbana que desenvoluparan els diversos sectors d’aquesta Modificació,
hauran de diferenciar aquelles obres d’urbanització vinculades a l’execució de la infrastructura
del Trambaix (amb el nivell de concreció que permeti l’estat del projecte de urbanització e
implantació del tramvia redactat per l’ATM) d’aquelles altres directament relacionades amb la
implantació de les noves edificacions, així com preveure els mecanismes per a possibilitar
l’execució coordinada i unitària de les primeres.

Art.5(NB).- Sectors.

La Modificació de PGM preveu la delimitació de 5 sectors de sòl urbà no consolidat . El primer
abasta una superfície de 23.778,9 m2 a l’entorn de la nova estació de Rodalies, el segon es situa
sobre part de l’actual zona esportiva existent entre la rambla de la Marquesa de Castellbell i la
nova Avinguda, sobre un àmbit de 10.379,3 m2. El tercer sector reordena l’extrem nord-
occidental del barri de Can Maginàs i la parcel·la d’equipaments del polígon de Les Grases en
contacte amb la carretera de la Sansón, abastant 15.363,3 m2. El quart sector preveu la
reestructuració de l’illa coneguda com a Pins d’Or, i el seu entorn immediat, en un àmbit de
18.061,7 m2. Finalment, el cinquè sector preveu la transformació de l’inici de la nova avinguda,


a la seva intersecció amb l’av. Laureà Mirò – Montejurra, abastant 3.031,4 m2. Els cinc sectors
delimitats es desenvoluparan a través de diferents Plans de Millora Urbana d’acord amb els
paràmetres que s’especifiquen a les respectives fitxes de característiques.

Títol 2. Fitxes de característiques dels Sectors

Art.6(NB) Sectors sotmesos a Pla de Millora Urbana

Els paràmetres urbanístics per al desenvolupament dels plans de millora urbana previstos són
els que s’especifiquen a les corresponents fitxes de característiques definides a continuació. Els
plànols d’ordenació de la present MPPGM tenen caràcter indicatiu.

Art.6.1 Sector 1. ESTACIÓ

A. Paràmetres urbanístics
Sector 1: ESTACIÓ
Sol urbà no consolidat tipus sup. % hab.
Sostre residencial lliure 8.471,40 60,00 % Superfície: 23.778,87 m2
concertat 2.823,80 20,00 % Sostre total 16.623,00 m2st
HPOrg 2.823,80 20,00 % Nº màxim habitatges 169 hab
Total residencial 14.119,00 100,00 % 169
Sostre comercial mínim Total comercial 2.504,00
Total sostre 16.623,00

SISTEMES clau Sup. %
Vialitat 5 7.229,93 m2 30,40
Parcs i jardins 6b 8.379,56 m2 35,24
Equipaments 7a 951,74 m2 4,00
7b 5.055,19 m2 21,26
Total 21.616,42 m2 90,91
ZONES
Ordenació volumètrica 18 Total 2.162,45 m2 9,09
Total sector 23.778,9 m2 sòl 100

B. Gestió
Es durà a terme la gestió urbanística integrada del sector de planejament amb un únic polígon d’actuació per al
repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues de l’actuació urbanística.
El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació en la modalitat de cooperació
Serà objecte de cessió gratuïta a l'Ajuntament el 15% de l’aprofitament urbanístic del sector, en virtut de l’art.43.1 del
DL 1/2010, del T.R. de la LUC

C. Ús general dominant
Seran d’aplicació els usos recollits a l’art. 306 de les NNUU del PGM per a la zona subjecta a ordenació volumètrica
específica, amb excepció de l’ús industrial, segons les definicions establertes pels arts.276 a 285. D’acord amb la
distribució de sostre assenyalada a la fitxa, el sostre destinat a habitatge tindrà caràcter de màxim mentre que el
sostre comercial tindrà la consideració de mínim. S’estableix un percentatge del 20% del sostre residencial amb
destinació a habitatge de protecció pública de tipus concertat així com del 20% amb destinació a habitatge de
protecció pública de règim general.
D. Objectius
L’objectiu d’aquest sector és la reordenació dels espais lliures a l’entorn de la estacio l’actual i els carrers Pi i
margall, Passeig Bertrand i torre dels Rosers així com la introducció de nous usos residencials i equipaments
públics.
E. Càrregues d’urbanització : Les pròpies del polígon.


Art.6.2 Sector 2. ZONA ESPORTIVA

Sector 2: ZONA ESPORTIVA

Vialitat 5 791,33 m2 7,62
Equipaments 7b 4.734,71 m2 45,62
Total 8.997,98 m2 86,69
ZONES

B. Gestió
El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació, en la modalitat de reparcel·lació voluntaria, per tractar-se
d’un sector amb l¡Ajuntament com a únic propietari.
El percentatge de cessió obligatòria del 15% que correspon al ajuntament en virtut de l’art.43.1 del DL 1/2010, del
T.R. de la LUC, es destinarà al patrimoni municipal de sol i habitatge.

D. Objectius
L’objectiu d’aquest sector és la reordenació dels espais lliures a l’entorn de la zona esportiva existent entre la rambla
de la Marquesa de Castellbell i la nova Avinguda, i la conformació d’un nou front edificat sobre aquesta a través de
la implantació de nous usos residencials, comercials i equipaments públics.

E. Càrregues d’urbanització
- Les pròpies del polígon.


Art.6.3 Sector 3. CAN MAGINÀS / LES GRASSES

Sector 3: CAN MAGINÀS

Vialitat 5 2.727,99 m2 17,76
Equipaments 7a 3.106,21 m2 20,22
Total 12.495,20 m2 81,33
ZONES

B. Gestió
El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació.


D. Objectius
L’objectiu d’aquest sector és la reordenació del espais públics del barri de Can Maginàs a l’entorn de la nova
avinguda, incloent la parcel·l a d’equipaments del polígon de Les Grases a la confluència del carrer Mataró amb la
carretera de la Sansón, així com la introducció de nous usos residencials, comercials i equipaments públics.

- Les pròpies del polígon.


Art.6.4 Sector 4. PINS D’OR

Sector4: PINS D'OR

Vialitat 5 2.116,87 m2 11,72
Equipaments 7b 7.517,99 m2 41,62
Total 13.826,68 m2 76,55
ZONES

B. Gestió
El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació, en la seva modalitat de cooperació, d’acord amb els
continguts del conveni subscrit entre l’Ajuntament de Sant Feliu i la Congregació de les Germanes Hospitalàries del
Sagrat Cor de Jesús, en qualitat de propietaris únics dins el sector.


D. Objectius
L’objectiu d’aquest sector és la reestructuració de l’illa coneguda com a Pins d’Or, i els seu entorn immediat, així
com la introducció de nous usos residencials, comercials i equipaments públics.

E. El desenvolupament del sector comporta també la tramitació d’una modificació puntual del Pla Especial de
Protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg municipal, pel que fa a la descatalogació de les edificacions descrites
a la fitxa nº40 de l’esmentat Pla Especial.
F. Càrregues d’urbanització
Les pròpies del polígon.


Art.6.4 Sector 5. LAUREÀ MIRÓ / MONTEJURRA

Sector5: LAUREÀ MIRÓ / MONTEJURRA
Sostre lliure 3.804,00 60,00 % Superfície: 3.031,40 m2

Vialitat 5 588,63 m2 19,42
Total 2.091,38 m2 68,99
ZONES
Ordenació volumètrica 18 Total 940,02 m2 31,01

B. Gestió
El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, d’acord amb els
continguts del conveni subscrit a data xxx entre l’Ajuntament de Sant Feliu i els Srs xxx, en qualitat de propietaris
inclosos dins el sector.


D. Objectius
L’objectiu d’aquest sector és la transformació de l’àmbit corresponent al tram inicial de la nova avinguda, a la seva
intersecció amb l’avinguda Laureà Mirò – Montejurra, així com la introducció de nous usos residencials.

Les pròpies del polígon.
F. Atesa la singularitat de l’entorn existent en l’emplaçament Laureà Miró – Montejurra, el sector es podrà
desenvolupar a través d’un Pla de Millora Urbana, o bé mitjançant delimitació d’un polígon d’actuació urbanística.
G. Atesa la necessitat de donar compliment a les reserves d’aparcament corresponents als habitatges de nova
creació dins el sector, s’admet l’ús d’aparcament en subsòl a les parcel·les privades aportades així com la seva
compatibilitat amb l’ús públic en superfície.


Art. 7 (NB) Superfície de qualificacions

Dins l’àmbit global de la present modificació puntual de PGM, s’estableixen les qualificacions
urbanístiques següents:

QUALIFICACIÓ DEL SÒL Planejament vigent Proposta MPPGM
SISTEMES clau superfície (m2) % superfície (m2) % variació (m2)
Vialitat 5 81.518,80 66,79 60.111,01 49,25 -21.407,79
Parcs i jardins 6a 6.770,10 5,55 1.706,00 1,40 -5.064,10
6b 2.315,90 1,90 24.206,90 19,83 21.891,00
Equipaments 7a 11.387,20 9,33 951,70 0,78 -10.435,50
7b 9.931,80 8,14 20.414,10 16,73 10.482,30
Protecció de sistemes 9 679,70 0,56 0,00 0,00 -679,70
Sistema ferroviari 3 3.067,20 2,51 3.067,20 2,51 0,00
total sistemes 115.670,70 94,78 110.456,91 90,51 -5.214,00
ZONES
verd privat 8a 6.372,90 5,22 0,00 0,00 -6.372,90
Ordenació volumètrica 18 0,00 0,00 11.586,90 9,49 11.586,90
Total zones 6.372,90 5,22 11.586,90 9,49 5.214,00
TOTAL ÀMBIT 122.043,60 100,00 122.043,60 100,00 0,00

Títol 3. Paràmetres d’ordenació. Zones

Art. 8 Zona segons volumetria específica (clau 18).

La present modificació estableix, amb caràcter indicatiu, la definició volumètrica de l’edificació
dins de cada un dels Sectors, pel que fa als gàlibs, alçades reguladores, profunditats edificables,
alineacions i rasants. El planejament derivat a desenvolupar podrà concretar les esmentades
condicions d’edificació per a cada Sector, dins dels paràmetres d’edificabilitat, densitat i nombre
màxim d’habitatges definits per les fitxes normatives establertes per l’Art.6 de les Normes
Urbanístiques que acompanyen aquesta Modificació Puntual, sempre d’acord amb les Normes
Urbanístiques del Pla General Metropolità i les Ordenances Metropolitanes, per a la regulació de
tots aquells aspectes no considerats per la normativa específica dels Plans de Millora Urbana
que els desenvolupin.

Títol 4. Paràmetres d’ordenació. Sistemes

Art.9 Sistema d’espais lliures

- Les condicions normatives dels parcs urbans es desenvoluparan d’acord amb el que
estableixen els articles 202 i següents de les NNUU del PGM.

- El espais lliures el subsòl dels quals es destini a aparcament, caldrà que en la urbanització es
garanteixi un gruix de terres d’1m en la superfície, a fi de possibilitar la plantació de vegetació.

Art.10 Equipaments.

- La present modificació estableix, amb caràcter indicatiu, la definició volumètrica dels
equipaments dins de cada un dels Sectors, pel que fa als gàlibs, alçades reguladores,
profunditats edificables, alineacions i rasants. El planejament derivat a desenvolupar podrà
concretar les esmentades condicions d’edificació, així com la definició exacta dels sòls de


sistemes i zones, guardant la proporcionalitat definida per cada sector en aquesta modificació de
planejament.

- Les condicions normatives dels equipaments comunitaris es desenvoluparan d’acord amb el
que estableixen els articles 211 i següents de les NNUU del PGM. En concret l’edificabilitat i els
usos dels equipaments proposats seran:

• Sectors 1, 2,
Índex d’edificabilitat 2,5 m2sostre/m2sòl
Usos permesos: S’admeten tots els definits establert en l’article 212 del NNUU.
• Sector 3
Índex d’edificabilitat 1 m2sostre/m2sòl
Usos permesos: S’admeten tots els definits establert en l’article 212 del NNUU.
• Sector 4 Equipament privat
Índex d’edificabilitat 1 m2sostre/m2sòl. Màxim 6.000m2 de sostre.
Usos permesos: Ús sanitari assistencial.
• Sector 4 equipament públic
Índex d’edificabilitat 2,5 m2sostre/m2sòl.
Usos permesos S’admeten tots els definits establert en l’article 212 del NNUU.

- La modificació dels usos assignats als equipaments existents, així com l’assignació de nous
usos proposats comportarà la formulació i tramitació d’un Pla Especial d’acord amb l’art. 67 del
TRLUC.

Títol 5. Gestió

Art.11. Desenvolupament

Es durà a terme la gestió urbanística integrada de cada un dels Sectors de planejament definits,
amb un únic polígon d’actuació per sector i un repartiment dels beneficis i les càrregues de
l’actuació urbanística d’acord si s’escau, amb les determinacions dels convenis urbanístics
subscrits pels diversos propietaris a tal efecte. El sistema d’actuació urbanística serà el definit a
les fitxes de l’Art. 6 d’aquesta normativa per a cada sector, tanmateix el subsegüent pla de
millora urbana podrà fixar-ne una altra modalitat, així com la divisió en polígons d’actuació si
s’escau. També, d’acord amb l’article 83 del RLU, establirà les previsions temporals de l’execució
de les obres d’urbanització i d’edificació.

En tant els convenis de finançament entre les administracions actuants no s’hagin signat (pel que
fa a les obres d’urbanització corresponents a la implantació del tramvia), i les obres del
soterrament de la línia ferroviària Barcelona – Tarragona, al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu
del Llobregat no ha hagin estat iniciades, no es podran atorgar llicències urbanístiques dins
l’àmbit de la MPPGM.

La concessió de llicències d’edificació restarà en tot cas també condicionada a la prèvia
finalització i lliurament al consistori de les obres d’urbanització imputades a cada un dels sectors,
així com a l’assoliment de la condició de solar de les finques objecte de sol·licitud de llicència
d’edificació.


Títol 7. Subsòl

Art.13. Compatibilitat

Es fixa la compatibilitat del subsòl amb l’ús d’aparcament en tots aquells sòls qualificats com a
sistema viari (5), sistema d’espais lliures (6) i sistema d’equipaments comunitaris (clau7).


20101130 aprovació inicial mpfm soterrament memoria

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à 20101130 aprovació inicial mpfm soterrament memoria

Similaire à 20101130 aprovació inicial mpfm soterrament memoria (20)

20101130 aprovació inicial mpfm soterrament memoria