Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. L’IMPRESSIONISME
JÚLIA LÓPEZ VALERA
INSTITUT BANÚS

2. L'impressionisme és un moviment artístic rupturista que es desenvolupa a França
l'últim terç del segle XIX, i que té com a objectiu principal captar la llum i l’instant, és a
dir captar “La impressió visual” d’un moment donat.
En aquestes pintures la llum i l’atmosfera seran les protagonistes per damunt del tema,
el qual passa a tenir un caràcter purament anecdòtic.
L’ IMPRESSIONISME
Júlia López Valera

3. CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPRESSIONISME
L’Impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament
de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República.
Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la
ciutat de París: Remodelació urbanística, exposicions universals...
El món artístic en aquests moments gira a
l’entorn dels Salons, grans exposicions
organitzades per les acadèmies i en les
quals només s’exposaven les obres que
superaven la selecció oficial.
Moment de grans canvis culturals i
científics que influïren sobre els artistes
donant lloc a l’aparició de nous corrents
artístics.
D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran
directament en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de
Chevreul.
Consolidació de la burgesia com a grup
dominant amb una gran capacitat
econòmica (principal client d’obres d’art).
Júlia López Valera

4. La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color
Segons els estudis sobre color i llum
fets per la ciència del moment: la
gamma cromàtica ( els colors que
percebem al mirar ) deriva d’uns quants
tons purs que es mesclen òpticament
en la retina.
LA FOTOGRAFIA I LA TEORIA DEL COLOR
Els impressionistes volgueren
demostrar aquesta teoria pintant amb
pinzellades petites i pures, que unides
assolien la tonalitat volguda si
l’espectador es col·locava a distància del
quadre.
Pels impressionistes els colors no s’han
de fusionar al pinzell sinó a la retina de
l’espectador.
Júlia López Valera

5. Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació als
colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància)
Júlia López Valera

6. També van descobrir que el colors no són immutables i que la incidència de la llum és
determinant.
“Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes”
Per això, els pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire
la tonalitat que tenen objectivament les coses. El que volen és captar l’instant fugaç, la
impressió d’un moment donat.
Júlia López Valera

7. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA
El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat la seva
impressió. Plasmen impressions efímeres.
 Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els colors no s’han
de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.
 Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color.
Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es realitzen amb
tonalitats complementàries).
Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes
en els colors de les coses.
 Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors
purs la llum pura, “ Plein Air”.
El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò estrictament
pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors.
Júlia López Valera

8. Pràcticament totes les característiques de la pintura impressionista les podem apreciar a
l’obra “Sol ixent, Impressió” que Monet va realitzar al 1782 i que va donar nom al
moviment.
- Captació d’un moment donat (una impressió)
- Desaparició del dibuix (predomini del color)
- Coloració d’ombres
- Plasmació de la llum , de l’atmosfera
- Pinzellada solta
- Realitzat amb llum natural (plein air )
- Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador
- Tema anecdòtic: mostra una manera d’entendre la pintura (experimentació pictòrica)
Júlia López Valera

9. 4. L ‘IMPRESSIONISME
Júlia López Valera

10. Júlia López Valera

11. Claude Monet
Auguste Renoir
Camille Pissarro
Paul Cézanne
Edgar Degas
Berthe Morisot
La història de l’Impressionisme comença a París, el
15 d’abril de 1874 quan una colla de joves
pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any,
decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en
la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la
casa 35 del Boulevard dels Capucines.
«SOCIÉTÉ ANONYME DES ARTISTES»
Alfred Sisley
Júlia López Valera

12. GASPARD FÉLIX TOURNACHON NADAR
Atelier Nadar, 35 Boulevard Des Capucines, 1860Júlia López Valera

13. El gronxador 1876
Le Moulin de la Galette
1876
AUGUSTE RENOIR
(1841-1919)
Fou un revolucionari i al mateix temps mantingué el pes de la tradició
(Ticià, Rubens). Amb tonalitats intenses reflecteix les vibracions de la
llum ondulant entre les fulles, com es pot comprovar en la seva obra
més famosa, on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme
(Moulin de la Galette). Totes les seves teles són plenes de flamarades de
color. Les figures humanes són també molt importants en la seva obra.
Júlia López Valera

14. 1871, Esmorzar dels remers
Júlia López Valera

15. 1892, Noies al piano
1888, Després del bany
Júlia López Valera

16. EDGAR DEGAS
A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després d’haver passat per
altres fases pictòriques. El seu és un impressionisme més de la forma que del color. La llum sorgeix en
reflexos de faldilles de ballarines, captades en un instant fugaç. Té gran interès en la figura humana,
en les seves múltiples posicions. També representà curses de cavalls, on el moviment era element
bàsic.
La classe de dansa
1873 -1876 Júlia López Valera

17. L’estrella
1878
L’assaig
1873-1878
Dos planchadoras, 1884
Júlia López Valera

18. L’absenta
1876
L’orquestra de l’òpera
1870 Júlia López Valera

19. Curses de cavalls davant les tribunes
1866-1868
Curses de cavalls
1885-1888
A les curses. 1879
Júlia López Valera

20. Alfred Sisley: Inundació a Port-Marly
1876
Sisley, pintor anglès resident a França,
va viure durant uns anys en aquest
poble i va pintar diferents versions de
Port-Marly inundat.
ALFRED SISLEY
Pont a Villeneuve-la-Garenne. 1872
Júlia López Valera

21. Retrat d’ Eduard
Manet a Berthe
Morisot. Fou la
cunyada i l’alumna de
Manet.
El bressol. 1872
BERTHE MORISOT
Júlia López Valera

22. BERTHE MORISOT va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes
domèstiques... Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els
impressionistes. Estava casada amb el germà de Manet.
En el balcó, 1873 La lectura, 1870
Júlia López Valera

23. MARY CASSATT (1844-1926). Pintora americana que vingué a Europa i es
relacionà amb els impressionistes. Pintà sobretot escenes domèstiques, plenes
d'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus fills, retrats plens de llum... Després
evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme).
Autoretrat, 1878
Mare després del bany, 1880 Nen a l'habitació blau
fosc, 1889
Júlia López Valera

24. CAMILLE PISSARRO
El Jardí de Pontoise (1877)
Del seu període anomenat de Pontoise daten les
seves millors obres inspirades en Monet i Cézanne.
Després d'un període neoimpressionista, va tornar
al lirisme i a l'esplendor cromàtic de
l'impressionisme. El 1895, un empitjorament de la
malaltia ocular que patia el va obligar a pintar
paisatges urbans de París des de la finestra:
Avinguda de l'Òpera, Jardí de les Tullerías i Efecte de
neu.
Júlia López Valera