SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  24
L’IMPRESSIONISME
JÚLIA LÓPEZ VALERA
INSTITUT BANÚS
L'impressionisme és un moviment artístic rupturista que es desenvolupa a França
l'últim terç del segle XIX, i que té com a objectiu principal captar la llum i l’instant, és a
dir captar “La impressió visual” d’un moment donat.
En aquestes pintures la llum i l’atmosfera seran les protagonistes per damunt del tema,
el qual passa a tenir un caràcter purament anecdòtic.
L’ IMPRESSIONISME
Júlia López Valera
CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPRESSIONISME
L’Impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament
de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República.
Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la
ciutat de París: Remodelació urbanística, exposicions universals...
El món artístic en aquests moments gira a
l’entorn dels Salons, grans exposicions
organitzades per les acadèmies i en les
quals només s’exposaven les obres que
superaven la selecció oficial.
Moment de grans canvis culturals i
científics que influïren sobre els artistes
donant lloc a l’aparició de nous corrents
artístics.
D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran
directament en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de
Chevreul.
Consolidació de la burgesia com a grup
dominant amb una gran capacitat
econòmica (principal client d’obres d’art).
Júlia López Valera
La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color
Segons els estudis sobre color i llum
fets per la ciència del moment: la
gamma cromàtica ( els colors que
percebem al mirar ) deriva d’uns quants
tons purs que es mesclen òpticament
en la retina.
LA FOTOGRAFIA I LA TEORIA DEL COLOR
Els impressionistes volgueren
demostrar aquesta teoria pintant amb
pinzellades petites i pures, que unides
assolien la tonalitat volguda si
l’espectador es col·locava a distància del
quadre.
Pels impressionistes els colors no s’han
de fusionar al pinzell sinó a la retina de
l’espectador.
Júlia López Valera
Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació als
colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància)
Júlia López Valera
També van descobrir que el colors no són immutables i que la incidència de la llum és
determinant.
“Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes”
Per això, els pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire
la tonalitat que tenen objectivament les coses. El que volen és captar l’instant fugaç, la
impressió d’un moment donat.
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA
El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat la seva
impressió. Plasmen impressions efímeres.
 Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els colors no s’han
de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.
 Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color.
Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es realitzen amb
tonalitats complementàries).
Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes
en els colors de les coses.
 Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors
purs la llum pura, “ Plein Air”.
El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò estrictament
pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors.
Júlia López Valera
Pràcticament totes les característiques de la pintura impressionista les podem apreciar a
l’obra “Sol ixent, Impressió” que Monet va realitzar al 1782 i que va donar nom al
moviment.
- Captació d’un moment donat (una impressió)
- Desaparició del dibuix (predomini del color)
- Coloració d’ombres
- Plasmació de la llum , de l’atmosfera
- Pinzellada solta
- Realitzat amb llum natural (plein air )
- Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador
- Tema anecdòtic: mostra una manera d’entendre la pintura (experimentació pictòrica)
Júlia López Valera
4. L ‘IMPRESSIONISME
Júlia López Valera
Júlia López Valera
Claude Monet
Auguste Renoir
Camille Pissarro
Paul Cézanne
Edgar Degas
Berthe Morisot
La història de l’Impressionisme comença a París, el
15 d’abril de 1874 quan una colla de joves
pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any,
decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en
la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la
casa 35 del Boulevard dels Capucines.
«SOCIÉTÉ ANONYME DES ARTISTES»
Alfred Sisley
Júlia López Valera
GASPARD FÉLIX TOURNACHON NADAR
Atelier Nadar, 35 Boulevard Des Capucines, 1860Júlia López Valera
El gronxador 1876
Le Moulin de la Galette
1876
AUGUSTE RENOIR
(1841-1919)
Fou un revolucionari i al mateix temps mantingué el pes de la tradició
(Ticià, Rubens). Amb tonalitats intenses reflecteix les vibracions de la
llum ondulant entre les fulles, com es pot comprovar en la seva obra
més famosa, on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme
(Moulin de la Galette). Totes les seves teles són plenes de flamarades de
color. Les figures humanes són també molt importants en la seva obra.
Júlia López Valera
1871, Esmorzar dels remers
Júlia López Valera
1892, Noies al piano
1888, Després del bany
Júlia López Valera
EDGAR DEGAS
A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després d’haver passat per
altres fases pictòriques. El seu és un impressionisme més de la forma que del color. La llum sorgeix en
reflexos de faldilles de ballarines, captades en un instant fugaç. Té gran interès en la figura humana,
en les seves múltiples posicions. També representà curses de cavalls, on el moviment era element
bàsic.
La classe de dansa
1873 -1876 Júlia López Valera
L’estrella
1878
L’assaig
1873-1878
Dos planchadoras, 1884
Júlia López Valera
L’absenta
1876
L’orquestra de l’òpera
1870 Júlia López Valera
Curses de cavalls davant les tribunes
1866-1868
Curses de cavalls
1885-1888
A les curses. 1879
Júlia López Valera
Alfred Sisley: Inundació a Port-Marly
1876
Sisley, pintor anglès resident a França,
va viure durant uns anys en aquest
poble i va pintar diferents versions de
Port-Marly inundat.
ALFRED SISLEY
Pont a Villeneuve-la-Garenne. 1872
Júlia López Valera
Retrat d’ Eduard
Manet a Berthe
Morisot. Fou la
cunyada i l’alumna de
Manet.
El bressol. 1872
BERTHE MORISOT
Júlia López Valera
BERTHE MORISOT va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes
domèstiques... Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els
impressionistes. Estava casada amb el germà de Manet.
En el balcó, 1873 La lectura, 1870
Júlia López Valera
MARY CASSATT (1844-1926). Pintora americana que vingué a Europa i es
relacionà amb els impressionistes. Pintà sobretot escenes domèstiques, plenes
d'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus fills, retrats plens de llum... Després
evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme).
Autoretrat, 1878
Mare després del bany, 1880 Nen a l'habitació blau
fosc, 1889
Júlia López Valera
CAMILLE PISSARRO
El Jardí de Pontoise (1877)
Del seu període anomenat de Pontoise daten les
seves millors obres inspirades en Monet i Cézanne.
Després d'un període neoimpressionista, va tornar
al lirisme i a l'esplendor cromàtic de
l'impressionisme. El 1895, un empitjorament de la
malaltia ocular que patia el va obligar a pintar
paisatges urbans de París des de la finestra:
Avinguda de l'Òpera, Jardí de les Tullerías i Efecte de
neu.
Júlia López Valera

Contenu connexe

Tendances (20)

RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Fitxa 93 maman
Fitxa 93 mamanFitxa 93 maman
Fitxa 93 maman
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa KaufmannFrank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 

En vedette (9)

El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 

Similaire à L'impressionisme i...

Similaire à L'impressionisme i... (20)

Abans de les avantguardes
Abans de les avantguardesAbans de les avantguardes
Abans de les avantguardes
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
Presentación2
Presentación2Presentación2
Presentación2
 
L’Impressionisme alvaro
L’Impressionisme  alvaroL’Impressionisme  alvaro
L’Impressionisme alvaro
 
L' art de finals del segle XIX
L' art de finals del segle XIXL' art de finals del segle XIX
L' art de finals del segle XIX
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
 
Realisme - Impressionisme
Realisme - ImpressionismeRealisme - Impressionisme
Realisme - Impressionisme
 
L'impresionisme
L'impresionismeL'impresionisme
L'impresionisme
 
15. impressionisme
15. impressionisme15. impressionisme
15. impressionisme
 
Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Art del segle xx 1
Art del segle xx 1
 
15. impressionisme
15. impressionisme15. impressionisme
15. impressionisme
 
Trabajo impresionismo 4º
Trabajo impresionismo 4ºTrabajo impresionismo 4º
Trabajo impresionismo 4º
 
Trabajo de sociales
Trabajo de socialesTrabajo de sociales
Trabajo de sociales
 
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
 
El postimpressionisme
El postimpressionismeEl postimpressionisme
El postimpressionisme
 
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
 
Impresionisme
ImpresionismeImpresionisme
Impresionisme
 
L'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xixL'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xix
 
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
 

Plus de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 

Plus de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 

Dernier

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Dernier (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

L'impressionisme i...

  • 2. L'impressionisme és un moviment artístic rupturista que es desenvolupa a França l'últim terç del segle XIX, i que té com a objectiu principal captar la llum i l’instant, és a dir captar “La impressió visual” d’un moment donat. En aquestes pintures la llum i l’atmosfera seran les protagonistes per damunt del tema, el qual passa a tenir un caràcter purament anecdòtic. L’ IMPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 3. CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPRESSIONISME L’Impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República. Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de París: Remodelació urbanística, exposicions universals... El món artístic en aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies i en les quals només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial. Moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics. D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran directament en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de Chevreul. Consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art). Júlia López Valera
  • 4. La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color Segons els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica ( els colors que percebem al mirar ) deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. LA FOTOGRAFIA I LA TEORIA DEL COLOR Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a distància del quadre. Pels impressionistes els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador. Júlia López Valera
  • 5. Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació als colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància) Júlia López Valera
  • 6. També van descobrir que el colors no són immutables i que la incidència de la llum és determinant. “Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes” Per això, els pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses. El que volen és captar l’instant fugaç, la impressió d’un moment donat. Júlia López Valera
  • 7. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres.  Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.  Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color. Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es realitzen amb tonalitats complementàries). Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses.  Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda. Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors purs la llum pura, “ Plein Air”. El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò estrictament pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors. Júlia López Valera
  • 8. Pràcticament totes les característiques de la pintura impressionista les podem apreciar a l’obra “Sol ixent, Impressió” que Monet va realitzar al 1782 i que va donar nom al moviment. - Captació d’un moment donat (una impressió) - Desaparició del dibuix (predomini del color) - Coloració d’ombres - Plasmació de la llum , de l’atmosfera - Pinzellada solta - Realitzat amb llum natural (plein air ) - Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador - Tema anecdòtic: mostra una manera d’entendre la pintura (experimentació pictòrica) Júlia López Valera
  • 11. Claude Monet Auguste Renoir Camille Pissarro Paul Cézanne Edgar Degas Berthe Morisot La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines. «SOCIÉTÉ ANONYME DES ARTISTES» Alfred Sisley Júlia López Valera
  • 12. GASPARD FÉLIX TOURNACHON NADAR Atelier Nadar, 35 Boulevard Des Capucines, 1860Júlia López Valera
  • 13. El gronxador 1876 Le Moulin de la Galette 1876 AUGUSTE RENOIR (1841-1919) Fou un revolucionari i al mateix temps mantingué el pes de la tradició (Ticià, Rubens). Amb tonalitats intenses reflecteix les vibracions de la llum ondulant entre les fulles, com es pot comprovar en la seva obra més famosa, on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme (Moulin de la Galette). Totes les seves teles són plenes de flamarades de color. Les figures humanes són també molt importants en la seva obra. Júlia López Valera
  • 14. 1871, Esmorzar dels remers Júlia López Valera
  • 15. 1892, Noies al piano 1888, Després del bany Júlia López Valera
  • 16. EDGAR DEGAS A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després d’haver passat per altres fases pictòriques. El seu és un impressionisme més de la forma que del color. La llum sorgeix en reflexos de faldilles de ballarines, captades en un instant fugaç. Té gran interès en la figura humana, en les seves múltiples posicions. També representà curses de cavalls, on el moviment era element bàsic. La classe de dansa 1873 -1876 Júlia López Valera
  • 19. Curses de cavalls davant les tribunes 1866-1868 Curses de cavalls 1885-1888 A les curses. 1879 Júlia López Valera
  • 20. Alfred Sisley: Inundació a Port-Marly 1876 Sisley, pintor anglès resident a França, va viure durant uns anys en aquest poble i va pintar diferents versions de Port-Marly inundat. ALFRED SISLEY Pont a Villeneuve-la-Garenne. 1872 Júlia López Valera
  • 21. Retrat d’ Eduard Manet a Berthe Morisot. Fou la cunyada i l’alumna de Manet. El bressol. 1872 BERTHE MORISOT Júlia López Valera
  • 22. BERTHE MORISOT va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes domèstiques... Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els impressionistes. Estava casada amb el germà de Manet. En el balcó, 1873 La lectura, 1870 Júlia López Valera
  • 23. MARY CASSATT (1844-1926). Pintora americana que vingué a Europa i es relacionà amb els impressionistes. Pintà sobretot escenes domèstiques, plenes d'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus fills, retrats plens de llum... Després evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme). Autoretrat, 1878 Mare després del bany, 1880 Nen a l'habitació blau fosc, 1889 Júlia López Valera
  • 24. CAMILLE PISSARRO El Jardí de Pontoise (1877) Del seu període anomenat de Pontoise daten les seves millors obres inspirades en Monet i Cézanne. Després d'un període neoimpressionista, va tornar al lirisme i a l'esplendor cromàtic de l'impressionisme. El 1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia el va obligar a pintar paisatges urbans de París des de la finestra: Avinguda de l'Òpera, Jardí de les Tullerías i Efecte de neu. Júlia López Valera