Característiques funcionals de l’habitatge

CARACTERÍSTIQUES
FUNCIONALS DE L’HABITATGE

1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE

• Què ens ha d’oferir un habitatge?
• Espais per relacionar-nos
• Espais per comunicar-nos
• Espais d’intimitat
• Espais per la higiene
• Espais per conservar i preparar el menjar
• Espais per guardar coses
• Espais per treballar

DE L’HABITATGE

• Factors que influeixen en les característiques
d’un habitatge:
• Núm. de persones que hi ha de viure
• Si hi ha nens o gent gran
• Si s’hi ha de treballar
• El clima, l’entorn (urbà, rural, etc)
• La normativa vigent
• Les necessitats d’estalvi d’aigua i energia

DE L’HABITATGE

DE L’HABITATGE

• L’emplaçament
El lloc on s’ha construït l’habitatge
CENTRE CIUTAT

SERVEIS
AFORES

TRANQUIL· LITAT

DE L’HABITATGE

• L’Orientació

Disposar de llum solar a totes les cambres
de l’habitatge proporciona :
• Una sensació de benestar
• Estalvi energètic

DE L’HABITATGE
• Orientació nord:
• Rep molt poca insolació
• És freda a l’hivern i fresca a l’estiu
• Cal destinar-la a:
trasters, rebost, magatzems, lavabos.
• Orientació sud
• Rep la màxima insolació
• Relativament calorosa a l’estiu, com el Sol
passa més alt no hi entra tant directament
• Molt agradable a l’hivern

DE L’HABITATGE

• Orientació est:
• Rep insolació des del matí fins al migdia
• La temperatura ambient no és gaire càlida
• Orientació oest:
• Rep la insolació des del migdia fins al vespre
quan es pon el Sol.
• A l’estiu és molt calorosa ja que hi incideix
quan la temperatura ambient és més alta.
S’ha de tenir en compte les particularitats de
cada zona geogràfica

DE L’HABITATGE
• La distribució
• Els habitatges estan distribuïts normalment en:
• Dormitori
• Menjador
• Sala
• Rebedor
• Cuina
• Bany, etc.

DE L’HABITATGE

• Podem agrupar les cambres en quatre
zones:
• Zones de treball i serveis:
• Cuina, rebost, safareig traster, cambra de planxar
• Zona de dormir i aïllament:
• Dormitoris i zones de descans
• Zona de viure i estar
• Sala, estudi , menjador
• Zona d’accés i circulació
• Rebedor, passadís, porxo, etc.

2. ELS PLÀNOLS

Abans de construir un edifici s’ha de realitzar
un projecte arquitectònic.
El conjunt de plànols d’un projecte defineix
allò que es vol construir.

A continuació veurem els tipus de plànols

2. ELS PLÀNOLS

• Plànol de situació i d’emplaçament

2. ELS PLÀNOLS

• Plànol de planta de cotes

2. ELS PLÀNOLS

• Plànols de distribució

2. ELS PLÀNOLS

• Plànol de planta de coberta

2. ELS PLÀNOLS

• Plànols de façana

2. ELS PLÀNOLS

• Plànols de fonaments

2. ELS PLÀNOLS

Tipus de plànols:
• Plànol de secció és una vista en alçat d’un
tall de l’edifici, permet veure aspectes com
les alçades interiors.
• Plànol d’instal·lacions mostra les diferents
instal·lacions d’aigua, gas i
electricitat, TV, telèfon, etc.

3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS

• Són tots els elements que formen part de la construcció
d’un habitatge.
• Segons la funció que realitzen els podem agrupar en:
• Fonaments
• Estructura
• Cobertes
• Tancaments
• Instal·lacions
• Revestiments
• Acabats

• Els fonaments són l’element constructiu encarregat
de transmetre al terreny totes les forces de
l’edificació. Es fan soterrats i sobre d’ells es recolza
l’estructura de l’edifici.


• L’estructura està destinada a suportar tots els
esforços de l’edifici i transmetre’ls als fonaments per
tal que siguin compensats.


• Elements que formen part de l’estructura:
• Pilars
• Columnes
• Parets mestres o de càrrega
• Jàsseres
• Bigues
• Forjats


• Les Cobertes separen horitzontalment l’edifici de
l’exterior. La seva funció és protegir els habitatges
de la pluja i la neu i evitar que penetri la humitat


• Els Tancaments estan formats per les parets, que
serveixen per separar les cambres i per aïllar l’edifici
de l’exterior


• Les Instal·lacions fan arribar els
subministraments d’aigua, energia i
comunicacions als punts on els ocupants
n’han de fer ús.


• Els Revestiments amaguen les irregularitats i
les imperfeccions de les parets, els forjats i
els altres elements constructius i els preparen
per rebre l’acabat final.

• A més serveixen d’aïllament i protegeixen
de les humitats


Enguixat Arrebossat

Paviments


• Els acabats són i els elements que donen el toc final
a la construcció:
• Pintura
• Poliment
• Muntatge banys
• Muntatge cuina
• Muntatge portes

4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA

• Materials de construcció
Els podem classificar en:
Materials Ceràmics.
Segons la forma tindrem:
El maó massís i el pitxolí:
• Peces prismàtiques
• Molt resistents
• Massisses i pesants

CONSTRUCTIVA

• El maó calat (gero), la totxana i la mitja
totxana són peces prismàtiques foradades.
• Els forats donen lleugeresa
• Perden una mica de resistència
• Faciliten la unió d’unes totxanes amb les
altres

CONSTRUCTIVA

• L’encadellat és una peça prismàtica
foradada, però més ampla i prima que les
totxanes.
• És lleugera
• Es pot acoblar lateralment
• S’utilitza per construir envans i teulades.

CONSTRUCTIVA

• Les rajoles són peces massisses i
primes, amb forma de làmina normalment
rectangular o quadrada.
• Pot ser vidrada o no.
• Si és vidrada i decorada s’anomena mosaic

CONSTRUCTIVA

• Les teules són peces de formes diverses que
es fan servir per les teulades

CONSTRUCTIVA

• Els revoltons són peces lleugeres i amb
formes especials.
• Es col·loquen entre les bigues
• Serveixen per formar forjats de separació
horitzontal entre les plantes d’un
habitatge.

CONSTRUCTIVA

• Segons la mena d’argila:
• El gres: és dur, impermeable i resistent als
productes químics.
• El refractari: molt resistent a les altes
temperatures
• La pisa: és blanca i fina i, un cop vidrada
se’n fa lavabos, banyeres i sanitaris en
general.

CONSTRUCTIVA

PISA REFRACTARI GRES

CONSTRUCTIVA

Els aglomerants
Són materials en pols que, barrejats
amb aigua, adquireixen plasticitat i
després d’un temps de presa
(enduriment gràcies a canvis físics i
químics) es tornen consistents.

CONSTRUCTIVA

• Els més usuals són:
CIMENT: barreja de pedra calcària i
argiles. Color gris. S’utilitza per formar
materials conglomerats com morter i
formigó pòrtland

CONSTRUCTIVA

• GUIX: Color blanc. S’obté de pedra de
guix. Es fa servir per parets i sostres
interiors. Del guix molt fi se’n diu
escaiola.

CONSTRUCTIVA

CALÇ: S’obté de la pedra calcària. No
és tant resistent com el ciment.
Revestiment de façanes en zones
càlides, perquè el color blanc reflecteix
el sol.

CONSTRUCTIVA

Els conglomerants
Estan formats per una barreja de:
• Aglomerant
• Sorra i/o grava
• Aigua
Al pastar-los adquireixen plasticitat, poden
agafar formes diverses.
Després d’un temps s’endureixen i es tornen
molt resistents a la compressió

CONSTRUCTIVA

MORTER

CONSTRUCTIVA

FORMIGÓ

FORMIGÓ ARMAT

CONSTRUCTIVA

FORMIGÓ:

RESISTÈNCIA A RESISTÈNCIA A
LA COMPRESSIÓ LA TRACCIÓ

FORMIGÓ ARMAT

RESISTÈNCIA A RESISTÈNCIA A
LA COMPRESSIÓ LA TRACCIÓ

CONSTRUCTIVA
FORMIGÓ Pasta de formigó

Presa del formigó Formigó endurit

CONSTRUCTIVA

La Pedra natural
• Material molt utilitzat en les zones
rurals per fer parets
• Aquest tipus de construcció
s’anomena maçoneria.
• Quan les pedres es tallen de forma
prismàtica s’anomenen carreus

CONSTRUCTIVA
Les pedres més utilitzades són:
• El marbre
• El granit
• El gres
• La pedra calcària
• Pissarra

CONSTRUCTIVA

Els metalls
L’acer és molt utilitzat en la construcció
dels edificis.
L’acer és més lleuger que les
ceràmiques.
Juntament amb l’ascensor ha
permès la construcció de gratacels

CONSTRUCTIVA

L’acer s’utilitza en forma de perfils:

També s’utilitzen les barres d’acer corrugat
per fer formigó armat

CONSTRUCTIVA

Altres metalls:

ALUMINI COURE LLAUTÓ

CONSTRUCTIVA

Les fustes i el suro
A Amèrica està
generalitzat l’ús de
la fusta per la
construcció de
façanes, estructures
i cobertes de les
cases.

CONSTRUCTIVA

A Catalunya utilitzem la fusta per:

CONSTRUCTIVA

Per als bastiments i per als marcs de les
finestres s’utilitza fusta de pi.

Per a la decoració s’utilitza fusta xapada:

Les més utilitzades són el pi, el roure, el
noguer, el faig, el sapel·li i el freixe.

CONSTRUCTIVA

El suro s’utilitza com a aïllant:

CONSTRUCTIVA

Els plàstics
Propietats dels plàstics:
• Aïllants
• Lleugers
• Barats
• No necessiten manteniment

CONSTRUCTIVA

Els plàstics més utilitzats:
• PVC: S’utilitza en marcs de finestres i portes.
Es fa servir com a substitut del vidre allà
on hi ha perill que es trenqui.
• POLIESTIRE EXPANDIT: Aïllant tèrmic a
l’interior de les façanes i sota les teulades

CONSTRUCTIVA

El Poliuretà: aïllant tèrmic en forma
d’escuma.
• Evita les glaçades
• Evita pèrdues de calor a l’hivern
• Evita condensacions d’humitat a
l’estiu

CONSTRUCTIVA

El vidre
Imprescindible per a les finestres i les portes
interiors.
• Permet que passi la llum exterior
• Aïlla del soroll i la calor.
• Pot ser un element decoratiu

CONSTRUCTIVA

Les finestres ajuden a estalviar
energia, perquè durant el dia deixen entrar la
llum del sol

Però a les nits d’hivern, es perd molta calor
per la finestra per això les hem de protegir
amb persianes o porticons.

CONSTRUCTIVA

Per augmentar la capacitat aïllant s’utilitza
un doble vidre.
Les finestres de doble vidre estan formades
per dos vidres paral·lels separats per una
cambra de buit de quatre o cinc mil·límetres
de gruix.

CONSTRUCTIVA

La llana de vidre, fibra de vidre
aglomerada, s’utilitza com a aïllant tèrmic i
acústic.

CONSTRUCTIVA

• Tècnica constructiva
Els fonaments
El tipus de fonaments que s’utilitzaran
dependran de:
• La resistència del sòl
• L’alçària de l’edifici
• Les càrregues i esforços que hagi de
suportar

CONSTRUCTIVA

Les rases, s’omplen de
formigó, moltes vegades és
armat

Sabates aïllades, en que
descansen els pilars.

CONSTRUCTIVA

Sabates seguides, s’utilitzen per les parets
mestres

Les lloses i pilons, s’utilitzen quan el terreny és
poc resistent

CONSTRUCTIVA

L’estructura
Per als edificis alts s’utilitza l’estructura
metàl·lica.
Avantatges:
• Lleugera
• Elàstica
Inconvenients:
• En cas d’incendi no és tant resistent com el
formigó

CONSTRUCTIVA

• L’estructura de formigó armat
• S’utilitza en edificis que no són gaire alts
• Les parets de càrrega o parets mestres
s’utilitzen quan els habitatges tenen
poques plantes

CONSTRUCTIVA

Les cobertes
Les cobertes constitueixen el tancament
superior dels habitatges. Poden ser:
• Teulades: consten de :
• Petites bigues o petits envans
• Peces de ceràmica al damunt
• Inclinació suficient per conduir l’aigua del a pluja cap als
desguassos.

Característiques funcionals de l’habitatge

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Plus de Laura

Plus de Laura (20)

Característiques funcionals de l’habitatge