2 optimització bàsica d'un sistema d'arxiu electrònic

Tema 2: Optimització bàsica
d’un sistema d’arxiu electrònic
Marta Costa Montmany
2015

1.- Equips informàtics: Posada en marxa,
manteniment operatiu i revisió periòdica que
evitin anomalies de funcionament
L’ordinador és una de les eines de treball més
habituals per això un treballador, tot i no ser cap
expert, hauria de saber posar-lo en marxa, fer
un manteniment i revisions periòdiques.

Hi ha diferents tipus de manteniment:
- Correctiu: es fa després d’una averia i no es
pot planificar amb temps, és una forma bàsica
de manteniment.
- Preventiu: es fa de manera planificada i amb
l’equip en funcionament, intentant prevenir
possibles errors i evitant que s’arribin a
produir.

- Predictiu: Es basa en la determinació de la
condició tècnica de l’equip d’operació. Es fa
abans que falli i es preocupa sobretot de la
durabilitat de les peces i la vida útil dels
components intentant preveure els errors
futurs per solucionar-los abans que passin.
- Proactiu: Fixa el seu objectiu en els errors
recurrents, permetent una millora contínua de
les estratègies de manteniment i rendiment
de la màquina.

- Operatiu: Tracta de “controlar” el rendiment
de l’equip mentre s’està treballant i abans que
es produeixi cap error. Aquest tipus de
manteniment és el que ha de fer el
treballador, ja que és l’únic que coneix el
comportament de l’equip en el moment real
del treball.

Les tasques a fer són senzilles però cal conèixer
els diferents elements de l’ordinador, per
exemple:
- Verificar que no s’escalfi l’equip.
- Assegurar-se que no hi ha fresses estranyes
- Mirar si els ventiladors estan en funcionament
- Si els connectors estan en condicions
correctes
- Si el temps de resposta és adequat

Normalment totes les empreses tenen un
calendari de revisions periòdiques i
manteniments preventius planificats per evitar
que els equips fallin.

Per la posada en marxa d’un equip informàtic el
treballador ha de saber diferenciar els diferents
elements que podem trobar en un equip:
- Hardware
- Software

Pràctica: A la normativa de l’empresa on
treballes s’estableix que serà el propi treballador
el que realitzarà les tasques de manteniment
operatiu de l’equip informàtic, que creus que
hauràs de fer?

1.1.- Elements del hardware: Unitat Central de Procés
i emmagatzement, equips perifèrics, components
físics de xarxes locals, supervisió de connexions
El hardware d’un equip informàtic el composen
els elements físics de l’ordinador, els que es
poden tocar com per exemple la torre o les
connexions.

La Unitat Central de Procés (CPU) és a on hi ha
l’ànima de l’ordinador. Normalment els equips
informàtics personals tindran solament una CPU,
tot i que en podrien tenir més per tenir més
potència. La CPU és la que s’encarrega
d’interpretar les instruccions dels programes de
l’ordinador realitzant tot tipus d’operacions
aritmètiques i lògiques. Poden tenir diverses
presentacions, però sol ser una torre o caixa.

La Unitat Central de
Procés (CPU) ha de
contenir com a mínim:
- Placa base o targeta
mare, que és la que té
tots els connectors pels
diferents components
que formaran part de
l’equip.

• BIOS és l’acrònim de Basic Input/Output
System (Sistema bàsic d’entrada i sortida).
Targeta petita amb molts pins, que determina
totes les actuacions que un ordinador pot fer
sense accedir a la informació emmagatzemada
en el disc dur.

• BUS de dades fa referència als cables
específics de connexió dels diferents
components i pels que circulen les dades.

- Disc dur: Disc magnètic que emmagatzema
informació electrònica, tant en forma de fitxers
generats pel propi usuari, com els arxius
necessaris pel funcionament de les aplicacions
instal·lades.

- Memòria RAM (RAM és l’acrònim de Random
Access Memory – Memòria d’accés aleatori), i és
el tipus de memòria més comú i és a on es
carreguen totes les instruccions que executa el
processador i altres unitats del còmput.

- Càrrega de la generació de la senyal de vídeo
que s’envia a la pantalla mitjançant un bus de
dades i que l’usuari percep.

- Font d’alimentació o font de poder, és
l’element pel que li arriba l’energia elèctrica a la
resta de l’equip, ja que és el que està connectat
directament a la xarxa elèctrica.

- Targeta de xarxa: És l’element del hardware
que permet a l’equip poder connectar-se en
xarxa.

- Microprocessador, és la part més important de
l’equip; és considerat el “cervell” i està integrat a
la placa base.

Pràctica: Quins dels components que hem
explicat pots identificar a l’ordinador que tens a
davant?

1.2.- Elements del software: instal·lació i
desinstal·lació, programes, aplicacions actualitzades i
assistents
El Software o equipament lògic són tots els
components de l’ordinador que fan possible la
realització de tasques lògiques específiques.
Com per exemple el sistema operatiu, les
diferents aplicacions o programes instal·lats a
l’equip que ens permeten treballar-hi.

assistents
Es poden diferenciar diferents tipus de
software:
- De sistema
- De programació
- De aplicació

assistents
- El software de sistema: és el que té com a
objectiu que l’usuari no s’hagi de preocupar per
les parts lògiques de l’ordinador, proporcionant
una Interface adequada per cada nivell
d’utilització. En aquest grup s’englobaran els
sistemes operatius.

assistents
- El software de programació: que és utilitzat
per l’usuari programador i que li permet
desenvolupar programes informàtics de forma
relativament senzilla i pràctica. Aquests són, per
exemple, els editors de text i els compiladors.

assistents
- El software d’aplicació: que és el que permet a
l’usuari realitzar qualsevol tipus de tasca que es
trobi automatitzada, és a dir, els programes que
els usuaris d’equips informàtics utilitzem per
treballar. Com a exemples MSWords o bases de
dades.

assistents
Pràctica: Enumereu els softwares d’aplicació
que recordeu en aquests moments.

assistents
En relació amb la instal·lació i desinstal·lació
d’elements software, cal aclarir una sèrie de
conceptes:
El més habitual a les empreses és que el
treballador no tingui privilegis per instal·lar i des
instal·lar aplicacions. Per fer això haurà de
transmetre al departament d’informàtica la seva
petició, i que una persona autoritzada manipuli
l’equip.

assistents
En cas de poder fer-ho hi haurà elements de
software que tindrà prohibits en qualsevol dels
casos, com el software de sistema o l’operatiu.

assistents
Serà a través del sistema operatiu des d’on
l’usuari podrà accedir còmodament a la
configuració dels elements del seu equip, i per
tant a la instal·lació i des instal·lació de
programes.
Al mercat hi ha molts sistemes operatius, però
un dels més implantats és el de Microsoft
Windows, ara anomenat: MSW.

assistents
En tots els sistemes operatius existeix el panell
de control, des d’on es poden configurar tots els
elements de l’ordinador.

assistents
Dins d’aquest menú hi ha l’eina “agregar o
quitar programas” que serà la que farem servir
per instal·lar o des instal·lar programes.

assistents
Quan fem clic sobre aquesta opció ens
apareixerà una finestra amb tots els equips
instal·lats al nostre ordinador. Per treure’n un
caldrà fer clic sobre el mateix i respondre a la
pregunta de si definitivament el volem treure.

assistents
Cal saber que si no fem aquest procés i borrem
els programes des de l’escriptori per exemple,
quedaran igualment el disc dur, i si s’acumulen
poden fer que l’ordinador vagi més lent, per
tant és important borrar els programes a través
del sistema indicat.

assistents
Si el que volem fer és instal·lar noves aplicacions
hi ha dues maneres:
- Es pot tractar d’un programa emmagatzemat
dins d’un dispositiu extern com un CD o DVD
que sigui auto executable, és a dir, que quan
l’insertem al lector ja s’obrirà l’assistent
d’instal·lació que ens dirà quins passos seguir
en cada moment.

assistents
- Es por tractar d’un programa que no sigui auto
executable, pel que caldrà buscar l’arxiu
d’instal·lació que normalment serà el que
contingui l’extensió “exe”. Com per exemple:
install.exe. Cal fer doble clic en ell i
automàticament se’ns obrirà l’assistent
d’instal·lació que ens indicarà les passes a
seguir, igual com passava amb els auto
executables.

assistents
Pel que fa a l’actualització de les aplicacions, hi
ha també un panell de control anomenat
“programes i característiques” amb una opció
que permet “veure actualitzacions instal·lades”

assistents
Quan cliquem sobre ella ens sortirà una llista
amb totes les actualitzacions, i sobre les que
fem doble clic podrem des instal·lar-la o
canviar-la. Però si l’ordinador està connectat en
xarxa i el software no és pirata, detectarà
automàticament les actualitzacions i
preguntarà a l’usuari si les volem instal·lar.

assistents

assistents
Pràctica: Busqueu el panell de control de
l’ordinador que teniu davant i aneu al panell de
control i des d’allà aneu a la finestra per
instal·lar i des instal·lar programes. Busqueu
també la finestra per actualitzar els programes
existents.

1.3.- Equips de reproducció
Actualment el tipus de reproducció de
documentació que es duu a terme
majoritàriament és la digital. Tot i que les
fotocòpies segueixen tenint molt pes.

Dins de la reproducció digital, l’element més
comú i més conegut és l’escàner. Es tracta d’un
dispositiu d’entrada d’informació que
transforma la informació llegida mitjançant un
feix de llum en un codi comprensible per
l’equip informàtic i que mostrarà a la pantalla
una còpia exactament igual que la del
document original.

Si a aquest procés de copiat digital li assignem
les “metadades”, estarem realitzant un procés
de digitalització de documentació, és a dir, que
la digitalització no consisteix simplement en
transformar el format tradicional en digital,
sinó que cal fer recuperable aquesta informació
transformada.

Per dur a terme una reproducció amb escàner o
fotocopiadora cal tenir en compte els
paràmetres de resolució i color.
Distingim dos equips de reproducció:
- Fotocopiadores (tradicional)
- Escàners (digital)

Depenent de la forma de lectura del document
original i/o del seu format, així com de les
necessitats de cada moment, existeixen moltes
tipologies de fotocopiadores i escàners, però allò
realment important és que el personal que tingui
accés a aquestes màquines rebi formació, tant
sobre el seu ús per obtenir unes còpies correctes,
com sobre la prevenció de riscos laborals, ja que el
seu ús continuat pot tenir uns riscos pel treballador.
Al costat d’aquests equips hi hauria d’haver unes
instruccions d’ús.

2.- Optimització de sistemes operatius
monousuari, multiusuari, i en xarxa
Un sistema operatiu és un element de software
integrat per diferents programes que funcionen
de forma coordinada, és a dir, com un sistema
per tal que la resta de les aplicacions i elements
del nostre equip funcionin de forma correcta.

Podem diferenciar diferents tipus de sistemes
operatius segons el número d’usuaris que hi
puguin accedir simultàniament:
- Sistema operatiu monousuari: el que tan sols
pot ser utilitzat per un únic usuari al mateix
temps, com per exemple els equips personals.

- Sistema operatiu multiusuari: és el que
permet l’ús simultani per part de varis usuaris.
Normalment s’utilitzen en xarxes per compartir
elements com el processador, programes,
unitats d’emmagatzement, etc.

- Sistemes operatius en xarxa: són els que permeten la
interconnexió d’ordinadors per poder compartir serveis
i recursos. Es tracta d’un sistema operatiu multiusuari,
però ha de complir amb una sèrie de requisits
addicionals:
- Connectar a la xarxa a tots els recursos i equips
que formin part de la mateixa.
- Gestionar de forma centralitzada als usuaris.
- Controlar les dades d’accés proporcionant
seguretat.
- Monitoritzar i gestionar la xarxa i els seus
components.

A més a més, a aquest sistema operatiu en xarxa
molts autors el consideren una categoria
independent per les característiques pròpies
anteriorment enumerades.
En l’esquem de la següent pàgina es poden
veure algunes de les classificacions que s’han fet
dels sistemes operatius.

Tipus de sistemes
operatius
Pel temps de
resposta
(Interactius)
Process
ament
per lots
En
temps
real
Per nombre
d’usuaris
Monous
uaris
Multius
uaris
Per nombre de
processos
Mono
programa
ció
Multipr
ograma
ció
Per nombre de
processadors
Mono
procés
Multipr
océs
En xarxa

Al mercat hi ha molts sistemes operatius i
moltes versions de cada un, els més habituals
són:
- Microsoft Windows: sent el de major difusió i
instal·lat gairebé al 90 % dels ordinadors
personals de tot el món.

- MAC OS, considerat pels experts el més senzill
d’utilitzar i amb l’estètica més cuidada. Tot i
que ha millorat molt moltes aplicacions no són
vàlides en aquest sistema. Per això i junt amb
l’elevat preu de llicència, sembla que són les
raons de la seva baixa implantació.

- Linux, és el sistema operatiu preferit per molts
professionals de la informàtica. És lliure i
gratuït, és a dir, que es pot modificar el seu
codi font en base a les necessitats particulars i
no és necessari tenir cap llicència per usar-lo.

Pràctica: Quin és el sistema operatiu que
utilitzes habitualment i perquè? Descriu les
avantatges.

2.1.- Funcions i comandaments bàsics
Els sistemes operatius, a part de proveir d’una
Interface d’usuari senzilla i amigable perquè
l’ús d’un equip informàtic sigui accessible per
tothom, sense ser experts, també ofereix la
possibilitat de realitzar les diferents tasques i
configurar els dispositius a través de línies de
codi utilitzant una sèrie de comandaments
predefinits.

Cada un dels sistemes operatius del mercat té les
seves pròpies funcions, però les indispensables i
que hauran de ser-hi presents en tots d’una
manera o altra han de ser:
- Executar programes
- Gestionar incidències
- Gestionar recursos
- Suportar la Interface d’usuari
- Administrar arxius

En el cas de MSW 8, els comandaments predefinits
més importants són:
- Des instal·lar un programa: appwiz.cpl
- Canviar l’aparença de la pantalla: desk.cpl
- Configurar al Firewall de Windows 8: firewall.cpl
- Administrador de dispositius: hdwwiz.cpl
- Rellotge de Windows: intl.cpl
- Propietats del ratolí: main.cpl

- Opcions d’energia de Windows 8:
powercfg.cpl
- Propietats del sistema: sysdm.cpl
- Administrador d’equips de Windows 8:
compmgmt.mesc
- Administrador de dispositius de Windows 8:
devmgmt.msc
- Administrador de discs de Windows 8:
diskmgmt.msc

- Visor d’esdeveniments: eventvwr.msc
- Carpetes compartides: fsmgmt.msc
- Monitor de rendiment a Windows 8:
perfomn.msc
- Serveis de Windows 8: services.msc
- Calculadora: calc
- Alliberador d’espai en discs durs de Windows
8: perfmon.msc

- Línia de comandaments: cmd
- Panell de control: control
- Gestor de particions de disc dur: diskpart
- Explorador de Windows 8: explorer
- Internet Explorer: iexplore
- Apagar cessió a Windows 8: logoff
- Configuració del sistema: msconfig
- Informació del sistema: msinfo32
- Paint: mspaint
- Connexió a escriptori remot: mstsc
- Notepad: notepad
- Teclat en pantalla: osk
- Monitor de rendiment: perfmon
- Editor de registre: regedit

Tot aquest llistat és una petita mostra dels
comandaments bàsics d’un dels sistemes
operatius més utilitzats. No cal aprendre-la de
memòria, però sí saber que existeix aquesta
possibilitat de manejar el sistema operatiu.
Molts usuaris avançats consideren que
d’aquesta manera s’obtenen millors resultats.

Pràctica: Una de les preguntes de l’enquesta
anual que passa al departament de tecnologies
d’informació sobre la insatisfacció dels usuaris
amb els seus equips de treball inclou la següent
pregunta: Estàs d’acord amb les eines
d’aplicació del teu equip o requereixes la
instal·lació d’alguna altra? A què fa referència?

2.2.- Eines bàsiques d’un sistema
operatiu
Tots els sistemes operatius presents en el
mercat inclouen d’una forma o altra una sèrie
d’eines bàsiques generals que es poden
classificar en:
- Eines d’aplicació: les que permeten a l’usuari
desenvolupar les activitats dins de les
funcionalitats de les aplicacions instal·lades,
com per exemple les que porta MWS 8:
calendari, gravadora de sons, etc.

operatiu
- Eines de configuració: són les aplicacions
implementades en el Software que permeten a
l’usuari conèixer les característiques de l’equip,
configurar els diferents dispositius, etc. En el cas
del Windows seria per exemple el panell de
control.

operatiu
- Eines d'optimització: Són el tipus d’aplicacions
que permeten a l’usuari informació sobre el
tipus de processador, la capacitat de la memòria
RAM, la versió del software, entre d’altres. A
l’MSW8 seria el quadre de “Propietats del
sistema”.

3.- Sistemes operatius en xarxes locals:
configuració bàsica d’un sistema de xarxa,
actualització i accions per compartir recursos
Una Xarxa d’Àrea Local (LAN) és una xarxa
d’ordinadors de petit abast. Normalment solen
ser domèstiques o per petites empreses, i solen
comptar amb pocs ordinadors connectats entre
sí.

Aquesta xarxa pot ser de diversos tipus, segons
la forma de connexió dels seus nodus (equips de
treball)

Els components mínims d’una LAN seran:
- Un sistema operatiu en xarxa
- Els nodus o equips de treball
- El servidor, que serà un ordinador molt més potent i
que contindrà un software especialitzat (com per
exemple un SO: Sistema Operatiu en Xarxa, que permet
la interconnexió d’ordinadors per poder accedir als
serveis i recursos) i aplicacions que es compartiran en
els diferents nodus o equips de treball.
- Software de comunicació.
- Targetes de xarxa, que han de tenir tots els nodus o
equips de treball interconnectats.

* Per dur a terme una configuració bàsica d’un
Sistema Operatiu en Xarxa (SO) na cal ser un
expert en informàtica, cal deixar-se guiar per les
instruccions que dóna el sistema operatiu. El
Windows XP és un SO compatible amb les xarxes
LAN.

El mínim que cal per crear un LAN és:
- Dos o més ordinadors
- Que cada un dels ordinadors tingui la seva
targeta de xarxa.

El primer pas serà activar al nostre ordinador i
també a cada un dels ordinadors la possibilitat
de pertànyer a una xarxa d’àrea local de la
següent manera: Des del panell de control
anem a l’opció: “connexions de xarxa” i obrim
les “propietats” de les “connexions d’àrea
local”.

Si polsem sobre “propietats” ens apareixerà una
altra finestra en la que veurem el lloc en el que
cal escriure una sèrie de dades de l’ordinador o
dels ordinadors que vulguem connectar al
nostre per aconseguir el LAN.

Direcció IP: És com la matrícula
de l’ordinador; el número que
identifica a un altre equip i que
permetrà que el nostre sistema
operatiu es comuniqui amb
l’equip al que pertanyi l’IP que li
posem.
Servidor DNS: És el servidor de
noms de domini que no sempre
s’utilitza i que serveix per
assignar nom als diferents
equips components de la xarxa.

Per finalitzar la configuració, tan sols quedarà
configurar el nom del nostre equip i la xarxa a
la que pertany, novament a través de
“Propietats del Sistema”. Veure vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=O7IoHTD
34AM

Pràctica: A l’ordinador que teniu a davant
busqueu les connexions de xarxa, i les
propietats de l’àrea local, la casella de l’IP i del
DNS.

4.- Aplicació de mesures de seguretat i
confidencialitat del sistema operatiu:
Programes de protecció (antivirus, firewire,
antispam, altres)
Una de les funcions pròpies d’un sistema
operatiu és dotar a l’equip d’elements de
seguretat bàsics com antivirus o antispam que
es poden veure reforçats amb altres tipus de
softwares externs especialitzats.

antispam, altres)
Les eines de seguretat i confidencialitat bàsiques
que podem trobar en els sistemes operatius
comercials són:
- Antivirus: són les aplicacions que detecten
amenaces al sistema i les eliminen. Cal mantenir-
los actualitzats.
- Tallafocs o firewall: programes informàtics que
controlen l’accés de l’ordinador a la xarxa, així
com els elements de la xarxa de l’ordinador.

antispam, altres)
A Windows 8 per exemple, és totalment
configurable i es veu així:

antispam, altres)
- Antispam: filtres automàtics altament configurables
que discriminen la informació que compleix
determinades característiques, i que poden ser
posades pel propi usuari.
- Eines d’actualització del sistema davant de noves
amenaces (update): els sistemes operatius estan en
constant evolució, per això les actualitzacions han de
ser periòdiques per així millorar la seva seguretat,
confidencialitat i integritat. Normalment les
instal·lacions són automàtiques, i l’usuari també pot
configurar aquest paràmetre.

antispam, altres)
Els sistemes operatius actuals estan molt
preocupats per la seguretat i la integritat de la
informació que contenen els ordinadors, sent
aquest aspecte una eina de gran competència al
mercat utilitzada per proveïdors per vendre el
seu producte per sobre d’altres amb les
mateixes prestacions.

antispam, altres)
Aquí podem veure com a exemple els elements
de seguretat que integra el sistema operatiu
Windows 8 per un equip informàtic personal:

antispam, altres)
Pràctica: Senyala 4 dels principals components
que ha de tenir una LAN.

5.- Mesures de conservació i integritat de la
informació continguda als arxius. Salvaguarda
dels drets d’autor.
En un arxiu no solament es tracta
d’emmagatzemar informació classificada i
ordenada de forma que posteriorment pugui ser
recuperada amb facilitat, sinó que cal prendre
mesures de conservació de la documentació i
integritat de la informació que contenen.

Paràmetres de conservació:
- Arxius tradicionals: fa referència als procediments
que consisteixen en que es mantingui la integritat
tant física del document com de la informació que
contenen. Per això serà necessari prendre mesures,
depenent també de les característiques del suport i
de l’edat de la documentació en relació amb una
sèrie de factors:

- El local de l’arxiu no ha de ser excessivament
humit, ni contenir elements altament inflamables
com catifes, fustes... El que seria ideal és tenir
tres ambients ben diferenciats: àrea d’atenció i
consultat per l’usuari, àrea de treball pel tècnic, i
àrea de dipòsit.
- Els factors externs com la temperatura, la
humitat o la il·luminació, caldria mantenir-los
constants durant tot l’any, independentment del
temps o l’estació.

- Cura amb el maneig dels documents, no menjar ni
beure, no escriure o ratllar, guants si cal, etc.
- Cal prevenir les catàstrofes naturals com incendis o
inundacions seguint la normativa expressa. Hi ha una
sèrie de mesures de seguretat com:
- Prohibir l’accés a tota persona aliena
- No deixar que el document surti de les instal·lacions i
vigilar durant la consulta.
- No permetre ni menjar ni beure, ni introduir materials que
puguin danyar l’arxiu.

Paràmetres de conservació:
- Arxius de dades informatitzats: A les mesures
de seguretat del sistema operatiu hi afegirem:
- Software específic de control d’accessos i
traçabilitat
- Creació de diferents rangs d’usuaris amb privilegis
diferents
- Realització de còpies de seguretat

6.- Normes vigents en matèria de protecció de
dades i confidencialitat electrònica.
Hi ha vàries normes en relació amb la protecció de
dades i la seguretat de la informació. El primer punt
a destacar és l’article 18.4 de la Constitució
Espanyola que diu el següent: “La llei limitarà l’ús
de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat
personal i familiar dels ciutadans i el pel exercici
dels seus drets”. A més a més avui totes les
empreses que manipulen dades de caràcter
personal estan protegits per la LOPD i pel Reial
Decret 1720/2007.

Pel que fa a la informació electrònica, cal tenir en compte
el Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre pel que es
desenvolupa parcialment la llei 11/2007 de 22 de juny,
d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. La
disposició transitòria d’aquest Reial Decret diu que
“Mentre no s’aprovin els Esquemes Nacionals de
Interoperabilitat i Seguretat, la creació de seus haurà
d’anar acompanyada d’un informe en el que s’acrediti el
compliment de les condicions de confidencialitat,
disponibilitat i integritat de les informacions i
comunicacions que es realitzin a través de les mateixes”.

Avui ja es compta amb aquest esquema, i és:
L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI),
que estableix els principis i directrius
d’interoperabilitat en l’intercanvi i conservació
de la informació electrònica per part de les
administracions públiques.

Està regulat pel Reial Decret 4/2010, de 8 de gener,
pel que es regula L’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’administració
electrònica. En la seva disposició transitòria
s’articula un mecanisme escalonat per l’adequació a
allò previst a l’ENI, de manera que els sistemes de
les administracions hauran d’estar adequats a
aquest Esquema en uns terminis, en cap cas
superiors a 48 mesos des de l’entrada en vigor del
mateix. El termini va vèncer el 30 de gener del
2014.

Segons el Centre de Transferència de la
interoperabilitat: la interoperabilitat com a
qualitat integral present des de la concepció dels
serveis i sistemes i al llarg del seu cicle de vida;
el caràcter multidimensional de la
interoperabilitat; i l’enfocament de solucions
multilaterals.

La interoperabilitat organitzativa: inclou els
aspectes relatius a la publicació de serveis a
través de la xarxa de comunicacions de les
AA.PP. (Xarxa Sara), amb les condiciones
associades; la utilització de nodus
d’interoperabilitat; i el manteniment
d’inventaris d’informació administrativa (òrgans
administratius, oficines de registre i atenció al
ciutadà, serveis i procediments).

La interoperabilitat sistemàtica: a través de la
publicació i aplicació dels models de dades
d’intercanvi horitzontals i sectorials, així com els
relatius a infraestructures, serveis, i eines
comuns, a través del Centre de Interoperabilitat
Semàntica de l’Administració.

La interoperabilitat tècnica: a través de l’ús
d’estàndards en les condicions previstes a la
normativa per garantir la independència en
l’elecció, l’adaptabilitat al progrés i la no
discriminació dels ciutadans per raó de la seva
elecció tecnològica.

Les infraestructures i els serveis comuns,
elements de dinamització, simplificació i
propagació de la interoperabilitat, al mateix
temps que facilitadors de la relació multilateral.
Les AA.PP. Enllaçaran aquelles infraestructures i
serveis que puguin implantar en el seu àmbit
d’actuació amb les infraestructures i serveis
comuns que proporcioni l’Administració General
de l’Estat per facilitar la interoperabilitat i la
relació multilateral.

La utilització, preferentment, de la Xarxa de
Comunicacions de les Administracions Públiques
espanyoles per comunicar-se entre sí i a la que
connectaran les serves xarxes i nodus
d’interoperabilitat, aplicant el Pla de
Direccionament de l’Administració. La xarxa
Sara ajuda a la citada Xarxa de Comunicacions.

La reutilització inclou condicions de llicències de
les aplicacions, de la documentació associada i
d’altres objectes d’informació que les AA.PP.
Posin a disposició d’altres administracions i dels
ciutadans; enllaç entre els directoris
d’aplicacions reutilitzables i consulta per part de
les AA.PP. De les solucions disponibles per la
lliure reutilització; així com la publicació del codi
d’aplicacions.

La interoperabilitat de la forma electrònica i
dels certificats. La política de firma electrònica i
de certificats de l’Administració General de
l’Estat com a eina que podrà ser utilitzada com a
referència per altres AA.PP.; aspectes relatius a
la validesa dels certificats i firmes electròniques,
les llistes de confiança, les aplicacions usuàries,
els prestadors de serveis de certificació i les
plataformes de validació de certificats i firma
electrònica.

La recuperació i conservació del document
electrònic, segons allò establert a la Llei
11/2007, com a manifestació de la
interoperabilitat al llarg del temps, i que afecta
de forma singular al document electrònic.
Es creen normes tècniques de interoperabilitat i
els instruments de la interoperabilitat.

Pràctica: Descriu el que entens que és la
interoperabilitat?

Moltes gràcies per la vostra atenció!
Marta Costa Montmany
Marketing per tu, creant marketing a mida
Tel. 696 85 70 52
http://marketingpertu.com
www.facebook.com/Marketingpertu
@Marketingpertu
http://www.slideshare.net/marketingpertu
* Bibliografia: “Gestión de Archivos” – Natalia
de la Peña Calvo

2 optimització bàsica d'un sistema d'arxiu electrònic

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à 2 optimització bàsica d'un sistema d'arxiu electrònic

Similaire à 2 optimització bàsica d'un sistema d'arxiu electrònic (20)

Plus de Marketing per tu

Plus de Marketing per tu (20)

2 optimització bàsica d'un sistema d'arxiu electrònic