SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  26
PANTEÓ D’AGRIPA  ROMA Títol : Panteó Autor : desconegut (comitent i possible inspirador de l’obra: l’emperador Adrià Cronologia : 118-128 Estil : Romà Imperial Tipologia : temple Sistema constructiu:  arquitravat i voltat Materials : formigó, granit, maó, marbre i fusta Loclització : Camp de Mart Dimensions:  pòrtic, 35m ample; columnes, 18 m. Alt; tambor 58 m. diàmetre; cúpula, 43,2 m alt MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS
EL PANTEÓ (ROMA)118-125 d.C. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
ESTRUCTURA Consta de tres parts: una  cel.la  de forma circular i un  pòrtic  octàstil. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o  pròpylon  que s’eixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor.  Cel.la circular Pòrtic d’entrada pròpylon
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],nínxols pòrtic
[object Object]
M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER  CONSULAT
[object Object],tambor
[object Object],[object Object],43,30 mts INTERIOR 43,30mts
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],8,92mts L’òcul  proporciona una llum tranquil.la i difusa Cinc fileres de 28 cassetons a cada filera
El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici
La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta «Disseny angèlic i no humà.»  (Mique Àngel)
porta absis El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un  absis  cobert per  cúpula de quart d’esfera.
Els murs interiors, estan  revestits de marbres luxosos Absis Cúpula de quart d’esfera
Les demés obertures (sis) formen uns nínxols profunds, amb capelles a l’interior emmarcades per pilastres corínties i amb dues columnes del mateix ordre Pilastres corínties Columnes corínties
Capelles emmarcades per pilastres corínties i amb columnes davant En els espais tancats de la paret sobresurten uns templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament
 
SIGNIFICAT I FUNCIÓ El Panteó, és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus, incloent-hi  els emperadors divinitzats. Era un temple dedicat a tos els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa  i lligada als orígens mítics de Roma i a la família Júlia; a Mart, déu de  la guerra, i a August divinitzat Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus.
SIMBOLISME ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ANTECEDENTS Temple de Minerva a Roma E ls  tholos  grecs, temples circulars, que eren  edificis funeraris  dedicats a herois. La coberta en forma de cúpula també és d’influencia oriental
Capella Pazzi de Brunelleschi (1429) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS:  RENAIXEMENT
[object Object],INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT
Cúpula de Sant Pere del Vaticà  dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti Té un diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres , acabada l’any 1626. INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT
[object Object],[object Object],INFLUÈNCIES POSTERIORS: BARROC
Sant’Andrea al Quirinal (1658-1670) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: BARROC
INFLUÈNCIA DURANT EL NEOCLASSICISME ,[object Object]

Contenu connexe

Tendances (18)

Ara pacis augustae
Ara pacis augustaeAra pacis augustae
Ara pacis augustae
 
El partenó
El partenóEl partenó
El partenó
 
Atenea Niké
Atenea NikéAtenea Niké
Atenea Niké
 
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
 
Art2 erectèon
Art2   erectèonArt2   erectèon
Art2 erectèon
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Erecteon
ErecteonErecteon
Erecteon
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
20 Ara Pacis
20 Ara Pacis20 Ara Pacis
20 Ara Pacis
 
4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
 
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
 
Altar de Zeus
Altar de ZeusAltar de Zeus
Altar de Zeus
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Erectèon Mb
 Erectèon Mb Erectèon Mb
Erectèon Mb
 
Altar De Pèrgam
Altar De PèrgamAltar De Pèrgam
Altar De Pèrgam
 

En vedette

ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSAntonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURAAntonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURAAntonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURAAntonio Núñez
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 

En vedette (10)

Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 

Similaire à 16 Panteó D’Agripa M.B.

Similaire à 16 Panteó D’Agripa M.B. (20)

15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Reconstruint roma (2)
Reconstruint roma (2)Reconstruint roma (2)
Reconstruint roma (2)
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Unitat 19. El Panteó
Unitat 19. El PanteóUnitat 19. El Panteó
Unitat 19. El Panteó
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
Partenón
PartenónPartenón
Partenón
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
Romanic 15
Romanic 15Romanic 15
Romanic 15
 

Plus de Mercè Bigorra

Plus de Mercè Bigorra (18)

Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
Afusellaments de goya
Afusellaments de goyaAfusellaments de goya
Afusellaments de goya
 
Ara Pacis Augustae
Ara Pacis AugustaeAra Pacis Augustae
Ara Pacis Augustae
 
Esposos de cerveteri
Esposos de cerveteriEsposos de cerveteri
Esposos de cerveteri
 
Aqüeductes
AqüeductesAqüeductes
Aqüeductes
 
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉTEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
 
Una decisio
Una decisioUna decisio
Una decisio
 
Sant Pere Del Vaticà
Sant Pere Del VaticàSant Pere Del Vaticà
Sant Pere Del Vaticà
 
La Pietat De Miquel Àngel
La Pietat De Miquel ÀngelLa Pietat De Miquel Àngel
La Pietat De Miquel Àngel
 
Columna De Trajà
Columna De TrajàColumna De Trajà
Columna De Trajà
 
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
 
17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
13 Laocoont I Els Seus Fills M.B.
13 Laocoont I Els Seus Fills M.B.13 Laocoont I Els Seus Fills M.B.
13 Laocoont I Els Seus Fills M.B.
 
Altar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam MbAltar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam Mb
 
3- Erecteion
3- Erecteion3- Erecteion
3- Erecteion
 
2 Partenó
2 Partenó 2 Partenó
2 Partenó
 
1 Arquitectura grega: el temple
1  Arquitectura grega: el temple1  Arquitectura grega: el temple
1 Arquitectura grega: el temple
 

16 Panteó D’Agripa M.B.

  • 1. PANTEÓ D’AGRIPA ROMA Títol : Panteó Autor : desconegut (comitent i possible inspirador de l’obra: l’emperador Adrià Cronologia : 118-128 Estil : Romà Imperial Tipologia : temple Sistema constructiu: arquitravat i voltat Materials : formigó, granit, maó, marbre i fusta Loclització : Camp de Mart Dimensions: pòrtic, 35m ample; columnes, 18 m. Alt; tambor 58 m. diàmetre; cúpula, 43,2 m alt MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS
  • 2.
  • 3.
  • 4. ESTRUCTURA Consta de tres parts: una cel.la de forma circular i un pòrtic octàstil. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que s’eixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor. Cel.la circular Pòrtic d’entrada pròpylon
  • 5.
  • 6.
  • 7. M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici
  • 12. La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta «Disseny angèlic i no humà.» (Mique Àngel)
  • 13. porta absis El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de quart d’esfera.
  • 14. Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos Absis Cúpula de quart d’esfera
  • 15. Les demés obertures (sis) formen uns nínxols profunds, amb capelles a l’interior emmarcades per pilastres corínties i amb dues columnes del mateix ordre Pilastres corínties Columnes corínties
  • 16. Capelles emmarcades per pilastres corínties i amb columnes davant En els espais tancats de la paret sobresurten uns templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament
  • 17.  
  • 18. SIGNIFICAT I FUNCIÓ El Panteó, és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus, incloent-hi els emperadors divinitzats. Era un temple dedicat a tos els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la família Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus.
  • 19.
  • 20. ANTECEDENTS Temple de Minerva a Roma E ls tholos grecs, temples circulars, que eren edificis funeraris dedicats a herois. La coberta en forma de cúpula també és d’influencia oriental
  • 21. Capella Pazzi de Brunelleschi (1429) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT
  • 22.
  • 23. Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti Té un diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres , acabada l’any 1626. INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT
  • 24.
  • 25. Sant’Andrea al Quirinal (1658-1670) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: BARROC
  • 26.