2. Documentació general
Títol: Pietat del Vaticà 1,74 m
Autor: Miquel Àngel (1475-
1564)
Cronologia: 1498-1499
Estil: Renaixement
(Cinquecento)
Tècnica: talla
Material: marbre
Formes: escultura exempta
Tipologia: grup
Dimensions: 1,74 m x 1,95 m
Localització original: església
de Santa Petronella, Roma
Localització actual: basílica
de Sant Pere del Vaticà,
Roma 1,95 m
3. Miquel Àngel (1475-1564)
És l’autor que millor representa el geni renaixentista. Dominava totes les arts:
escultura, pintura i arquitectura. De jove i adolescent va viure en el si de la
família dels Mèdici, a Florència. Va treballar com aprenent al taller de
Domenico Ghirlandaio, on va aprendre la tècnica del fresc i va desenvolupar
una gran capacitat pel dibuix. Va estudiar les escultures clàssiques propietat
dels Mèdici. Es relacionà amb els cercles humanistes més importants del
moment. El 1492 marxà a Bolonya degut a la complicada situació política que es
creà a Florència per la mort de Lorenzo de Mèdici. Després marxà a Roma, on
va esculpir la Pietat, obra mestra dels seus inicis, ja que només tenia 23 anys.
El 1505 tornà a Florència, on esculpí obres
importants com el David, fins que el papa Juli II el
cridà a Roma, encomanant-li la seva tomba (Moisès i
els Esclaus), així com la volta de la Capella Sixtina
(1508-1512), treball que acabà 20 anys més tard amb
el fresc del Judici Final (1533). El 1546 projectà la
cúpula de Sant Pere del Vaticà.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Michelangelo_Buonarroti
http://www.deyave.com/Arte/Pintura/MiguelAngelBuonarrotti.htm
4. Composició
Es tracta d’un grup format per dues figures que dibuixen una composició
piramidal. Sobre la falda de Maria, una noia molt jove, hi descansa el cos de
Crist, un home jove, amb el braç dret caigut i les cames penjant, ingràvides.
Aquesta obra és un exemple
del que Miquel Àngel definia
com “l’art de treure i no
d’afegir”, esculpit sobre un
únic bloc de marbre i
concebut com un tot.
D’aquest anava traient les
figures (per força di levare)
tot llevant el material sobrer.
Les figures formen una unitat
indissoluble. Crist jacent
forma una lleu diagonal sobre
la falda de la Verge i queda
unit als seus plecs,
magistralment tallats.
5. El conjunt
Molt treballat el
forma un
modelat del
triangle quasi
material. Gran
regular i tancat.
sensació de
dinamisme i
El vèrtex
flexibilitat en el
coincideix amb
tractament de
el cap de Maria.
les robes.
L'estàtua
s'eixampla
Desproporció
progressivament
entre ambdues
cap a baix fins
figures, el cos
la base, on
de la Verge és
cauen les
molt més gran
vestimentes.
que el de Jesús.
Es, potser, per
Equilibri,
la col·locació
harmonia i
inicial, que es
perfecció
desconeix.
clàssics.
6. L’harmonia es
crea a base de
contrastos. Un altre
contrast és
Contrast entre l’eix
harmoniós horitzontal i
entre el braç el vertical de
dret caigut de les dues
Crist i el braç figures.
esquerra de la
Verge. La Verge
sosté el cos
Un altre és el sense esforç
clarobscur aparent.
creat pel
mantell de la
Verge i la pell
llisa de Jesús.
http://arte.observatorio.info/2008/03/la-piedad-miguel-angel-buonarroti-1498-1499
7.
8. Gran precisió i nitidesa en el
tractament de l’anatomia, sobretot
de Crist. Perfectament marcades la
musculatura, les venes del braç, els
estigmes de la passió (mà i costat del
pit i als peus).
9. La Verge, molt jove, no mira a
Crist, sinó que té el cap inclinat i
una expressió resignada però molt
trista. Amb el gest de la mà
esquerra sembla acceptar la
voluntat divina.
És una expressió molt humana,
però alhora molt idealitzada.
També el cos de Jesús que
transmet sensació de proximitat.
10. El cos nu té una gran tensió vital: la vida que s’acaba d’escapar.
11.
12. Interpretació
Temàtica: La Pietat és una
representació de la Verge
sostenint el cos mort de Crist
després del davallament de la
creu. A Alemanya i França era
habitual aquesta temàtica, però
a Itàlia no. Els evangelis no fan
esment a aquest fet, és una idea
dels místics del segle XV,
l’acolliment de Maria en els seus
braços, dels cos sense vida del
seu fill.
Encàrrec: El 27 d’agost de 1498 es signà el contracte per fer aquesta
escultura, encarregada pel cardenal francès Jean Bilhères de Laggraulas. El
que s’ha conservat especificava que havia de crear una imatge “ consistent en
una Mare de Déu vestida, aguantant als seus braços un Crist mort de la talla
d’un home normal”. El termini era d’un any i el cost de 450 ducats d’or.
13. Miquel Àngel es permet la llicència de representar una Verge molt jove, amb una
edat que no es correspon a l’edat que havia de tenir Maria a la mort de Jesús,
amb 33 anys. Això ho va fer per crear un símbol de puresa virginal i bellesa
idealitzada. Crist representa la naturalesa humana, un home en les seves
despulles mortals.
“Esta Piedad le dio mucha fama y si bien algunos
tontos dicen que hizo demasiado joven a la Virgen
¿no advierten ni saben que las personas vírgenes
inmaculadas mantienen y conservan largo tiempo la
expresión de su rostro sin alteración alguna,
mientras que con los afligidos, como Cristo, ocurre
lo contrario? De modo que esa obra agregó bastante
más gloria y fama a su talento que todas las
anteriores”.
MIGUEL ANGEL BUENARROTI
Por Giorgio Vasari
Funció: L’escultura es situà al principi a l’església de Santa Petronella, al sud
de l’antiga basílica de Sant Pere, segurament perquè hi havia enterrat que la
va encarregar. Posteriorment, abans de 1519, fou portada a l’interior de la
basílica de Sant Pere.
El 1972 patí importants desperfectes per culpa d’un vàndal i fou restaurada.
16. Pietats de Miquel Àngel
En la primera Pietat, la del Vaticà,
manté un estil equilibrat i sensible.
A altres que farà més tard els
donarà una expressivitat extrema,
la terribilità, la vida latent en les
seves escultures, igual que al
Moisès.
En la Pietat del Duomo (Florència)
va esculpir quatre figures en
moviment d’un sol bloc de marbre.
Això superà tot el que havia fet
fins aleshores, i al mateix grup del
Laocoont, que molt bé coneixia
Miquel Àngel.
19. Models i influències
Miquel Àngel s’inspirà en
l’escultura clàssica.
Perfeccionà la màxim la
representació de
l’anatomia humana i donà a
les seves obres la força
expressiva i el dinamisme
de l’hel·lenisme grec.
La Pietat del Vaticà és una
combinació de classicisme
formal i pietat religiosa. El
posat de la Verge sembla
inspirat en el Crist de
Leonardo de l’Últim Sopar.
La Verge representada
molt jove s’inicià als segles
XIII i XIV.
20. La seva obra anticipà el Manierisme, etapa
final del Renaixement italià. Els artistes
posteriors imitaren les representacions de la
musculatura i les composicions helicoïdals i
serpentinata que augmentava el dinamisme de
les figures.
La seva influència arribà molt més lluny, al
Barroc, en pintors com Caravaggio, en
l’Enterrament de Crist i al Neoclàssic, com
David, en La mort de Marat.
Giambologna: El rapte de
Les sabines. Florència.
(Manierisme)
