1. Narrativa de la Postguerra
Jonatan Bethune Arnau Peña Xavier Pujolar Xavier Vidal

2. Narrativa de la Postguerra
1945 - 1975
- La novel·la i el conte recuperen la importància que havien perdut.
- La creació d’editorials i de premis literaris van garantir la continuïtat
de la narrativa catalana.
- Al principi només hi havia autors/es d’abans de la guerra.
(Miquel Llor, Mercè Rodoreda, …)
- Durant els anys 50 i 60 apareixen nous autors/es.
(Josep M. Espinàs, Lluís Ferran de Pol, …)

3. Principals corrents de la novel·la
catalana de la Postguerra
Novel·la d’Anàlisi psicològica Novel·la realista
(Analitza el món interior i la vida
moral d’un personatge)
Realisme Realisme Realisme
Tradicional Renovadora testimonialista existencialista mític
Fa servir tècniques Incorpora nous
de la novel·la temes i tècniques Pretèn denunciar la El narrador explica
realista del s.XIX Els escriptors van
propers a la ser testimonis dels situació política de els seus records i
novel·la poètica i fets viscuts durant la postguerra memòries
simbòlica la Guerra Civil
Miquel Llor Mercè Rodoreda Avel·lí Artís Gener Joan Sales Llorenç Villaronga

4. Pere Calders
Vida:
• Va néixer a Barcelona l’any 1912.
• Va viure a una masia de Polinyà del Vallès fins
a 1920 que va tornar a Barcelona.
• Va estudiar a l’escola superior de belles arts.
• Va treballar de dibuixant publicitari i
periodista al diari Mercantil i a l’Avui, on va
publicitar el seu primer conte.
• Amb l’inici de la guerra civil va prendre una
posició compromesa ajudant als soldats.
• El 1937 es va allistar com a voluntari a
l'exèrcit de la república com a cartògraf.
• Al caure la república va ser enviat al camp de
concentració de Prats de Molló.

5. • Va escapar del camp de concentració
i va fer una curta estada a França.
• De França va marxar cap a Mèxic on
va conèixer a Josep Carner.
• Va treballar a l’editorial Uteha , però
mai no es va integrar a Mèxic.
• Va tornar a Catalunya l’any 1962.
• Va continuar escrivint articles per a
Canigó, Serra d'Or, El Temps i Avui
• El 1986 va rebre el premi d’honor de
les lletres catalanes.
• Va morir a Barcelona la nit del 21 de
juliol de 1994.

6. Estil de Pere Calders
• L’exili li provoca una visió humana
determinada pel desarrelament.
Aquest tret es pot notar a
Cròniques de la veritat oculta o
Gent de l’altra vall.
• A la novel·la es destaca Unitats de
xoc i L’ombra de l'atzavara.
• És influenciat pel realisme màgic.
• Fa ús de l'humor i la ironia com a
crítica social.
• Remarca molt el registre emprat.

7. Aspectes de la narrativa de Calders
-El valor de les paraules: Preocupació per a donar el valor
just a les paraules.
-Conflicte entre realitat i fantasia: La realitat es modifica i
els personatges han d’adaptar-se als nous elements de la
realitat.
-Funció crítica de l’humor: Ho fa servir per a mostrar
l’estupidesa humana.
-Humor com a recurs literari: És una inadequació entre la
forma de ser dels personatges i la situació dels
personatges.

8. Llorenç Villaronga
• Biografia
• Va néixer i morir a Palma, Mallorca.
• La seva mare era de Menorca i el seu pare era
un militar mallorquí.
• Va estudiar medicina a Saragossa.
• S’especialitzà en psiquiatria.
• Va treballar de subdirector en un
manicomi de Mallorca fins a la
jubilació.

9. Primera etapa (1931) Segona etapa (1961)
Escriptura bilingüe Escriptura en català
El 1936 s’afilia a la Falange Española Integració en diaris i revistes catalanes
Obres
Mort de dama Bearn
Fedra Un estiu a Mallorca
• Primera obra Mort de Dama (1931)
Crítica la burgesia mallorquina

10. • Llorenç de Villaronga era un home culte, irònic
i racional.
-El militarisme del seu pare
• Influenciat
- Els il·lustrats francesos del segle XVIII (Voltaire i Marcel
Proust)
• Ha escrit un total de cinc reculls de narracions
curtes, sis obres de teatre, tretze desbarats i va
tenir una gran col·laboració en la premsa.

11. • Obra:
• Experiència pròpia Situacions, personatges, ambients
• Influència de “la recerca del temps perdut”
Fixació d’un record
• De la sàtira i burla A la mitificació
• Estructura rural Guerra Civil Canvi en
l’estructura

12. • Narrativa psicològica Gran ventall de personatges
Psicologia complexa i completa Burgesia i aristocràcia
• Temes que mostren idees oposades:
Amor - Odi Déu – Dimoni
Veritat – Mentida Raó – Caos
• El seu estil està tenyit de mallorquinismes i ell el
classificava de clar, precís i directe.

13. Caricatura de la societat catalana més Societat decadent
benestant
Obres curtes
Desbarats (1954) de
caràcter satíric
Català de Mallorca

14. Mort de dama – Llorenç Villalonga
- Primera novel·la de
Villalonga.
- Sàtira contra una
aristocràcia decadent.
- Gran novetat en la
literatura catalana de
l’època.

15. Explicació
L’eix principal es crea al voltant d’una dona
aristòcrata, que s’està morint ella i el món que
la rodeja. Davant l’esdeveniment diversos
sectors de la bona societat acudeixen a veure-
la, els quals són satiritzats. Destaca la
satirització d’una poetessa, amb la que fa una
caricatura duríssima cap els integrants de
l’Escola mallorquina, això crearà polèmica.

16. Bearn
Bearn o la Sala de les Nines és una elegia de
l’aristocràcia, una classe en davallada.
Aquesta classe queda representada per un
matrimoni sense fills, Maria Antonia i Don Toni
Bearn, aquest últim era un personatge amb el
qual l’autor s’identificava.
La historia comença pel final i es va expliquen la
trama, tot explicat per un capellà protegit d’en
Toni, desprès de la mort del protector en
circumstàncies sospitoses

17. Gràcies per la vostra atenció