Sessió de presentació del TERMCAT a la Universitat Pompeu Fabra. Xavier Fargas

Xavier Fargas
Universitat Pompeu Fabra
24 d’octubre de 2016

TERMCAT, Centre de Terminologia
Organisme públic, creat el 1985, per la Generalitat de Catalunya
i l’Institut d’Estudis Catalans, encarregat de coordinar l’activitat
terminològica en llengua catalana
Generalitat de Catalunya
Institut d’Estudis Catalans
Consorci per a la Normalització
Lingüística

El marc de la terminologia: els llenguatges d’especialitat
Els llenguatges d’especialitat són les varietats que la llengua adopta quan
s’utilitza com a instrument de comunicació formal i funcional entre experts
d’un àmbit d’especialitat.
Un àmbit d’especialitat és un
àmbit d’activitat, de
pensament, un tema, que no
és propi de tota la comunitat,
sinó d’un grup restringit
d’usuaris.
astigmatisme
diòptria
iris
miopia
anunci emergent
bàner
carretó electrònic
nom d’usuari
decatló
javelina
marca personal
intent nul
badia
marea
escorça terrestre
iceberg
Un terme és la denominació d’un concepte en un àmbit d’especialitat determinat.

Terminologia i lèxic general:
una frontera difícil de traçar
adreça de multidestinació
carta de crèdit adossada
infecció nosocomial
flip-flop sukiyaki
llanda de bulb
ròving psicofàrmac
corrent d’òfset
dia pam
anxovat -ada
baixada
jovent roba
raresa
figuerenc -a
fill ensopir
xoc
terminologia o lèxic
especialitzat
lèxic general
eslògan
llapis de memòria
GPS
sida

TERMCAT, Centre de Terminologia
Línies d’actuació

Elaboració de productes terminològics (1)

Servei de descàrrega lliureCol·lecció Diccionaris en Línia

 925.000 denominacions
 230.000 fitxes
 motor de cerca multilingüe
 classificació temàtica
 noves propostes
 actualització permanent
 més de 3.000.000 de pàgines
vistes anuals
 més de 2.000 consultes
personalitzades anuals
Cercaterm. Servei de consultes en línia
Servei d’atenció personalitzada

 Normalització terminològica vinculada a processos
industrials i a normes d’aplicació obligatòria en àmbits
tècnics.
 Normalització terminològica vinculada a processos de
planificació lingüística.
La normalització terminològica
Perspectives

La normalització terminològica és el procés de fixació i difusió de les formes
catalanes més adequades per a designar els conceptes propis dels diversos
àmbits de coneixement.
La normalització terminològica pretén:
 reduir variacions denominatives
 facilitar la precisió en els intercanvis d’informació
 facilitar l’adequació comunicativa (correcció, pertinència,
transparència, etc.)
 generalitzar l’ús de formes catalanes
Concepte i objectius

noggin-like protein
similinoguina
Fixació de neologismes

Normativització
 varietat comuna o estàndard
 unificar, fixar formes, a partir de la diversitat, que
constituiran la varietat comuna o estàndard
 fixa paraules consolidades en l’ús
 dóna molta importància a la genuïnitat
 agents: acadèmia de la llengua (Institut d’Estudis Catalans)
Normalització terminològica
 lèxic dels llenguatges d’especialitat
 fixa conceptes i denominacions
 s’avança a les necessitats denominatives amb propostes
 tendència a la internacionalitat
 agents: especialistes i lingüistes (consens)
Normativització i normalització terminològica (1)

procés de normalització
Consell Supervisor del TERMCAT
procés de normativització
Secció Filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans
procés de difusió i implantació
en àmbits especialitzats
diccionari normatiu
Relació amb el procés de normativització
Normativització i normalització terminològica (2)

 són designats amb un manlleu (mot d’una altra llengua) o amb un calc inadequat
(traducció literal d’una altra llengua):
widget: giny; spam: correu brossa; on line: en línia; airbag: coixí de seguretat;
bullying: assetjament escolar; parentalitat positiva: criança positiva
 presenten vacil·lacions (gràfiques, morfològiques, etc.) en la denominació:
blog/bloc, taijutsu/taijitsu, delfinari/dofinari, bongos/bongós
 presenten més d’una denominació per al mateix concepte:
ad / arrova / a amb rínxol /a encerclada / encerclada / ensaïmada;
webografia / webliografia / bibliografia web / bibliografia electrònica
 presenten dubtes de tipus conceptual:
hacker/cracker; anell d’acumulació / anell d’emmagatzematge
 són designats amb una denominació semànticament inadequada:
*guió baix > ratlla baixa; * narcosi de les profunditats > mal de fondària
Són objecte de normalització els termes que:
Tipus de termes

1. Davant d’un manlleu sempre que és possible s’opta per una alternativa
catalana.
 L’ús de formes pròpies estimula la creativitat i el coneixement dels recursos del
sistema de la llengua.
 L’ús de formes pròpies pot contribuir a reforçar la concepció de la llengua
pròpia com a recurs apte per a qualsevol ús.
 L’ús de formes pròpies sol contribuir a la transparència semàntica: interlletratge
(kerning).
Política de normalització (1)

L’alternativa catalana pot ser...
Pel que fa al tipus de formació:
 Una forma creada per derivació: programari, disquet
 Una forma creada per composició: retroenllaç (backlink), cercausuaris (finger)
 Una forma creada per sintagmació: cavall de Troia (Trojan), fil social (lifestream)
 Una forma creada per extensió de significat: baixar (to download), fitxer (file)
 Una forma creada per truncament: ofimàtica, infoxicació
Pel que fa a la motivació semàntica:
 Una denominació descriptiva del concepte: pagament per visió (pay-per-view)
 Una denominació metafòrica: ratolí (mouse), correu brossa (spam)
 Una denominació onomatopeica: clic

2. Quan l’alternativa catalana no és viable, s’opta pel calc (semànticament
motivat) o per l’adaptació del manlleu.
 El calc és la traducció literal de la denominació d’una altra llengua:
amfitrió (host), link (enllaç), on line (en línia), disc compacte (compact
disc)
 L’adaptació del manlleu és l’adequació del mot d’una altra llengua a la
fonètica i l’ortografia de la llengua catalana: clic (click), ràfting (rafting),
xat (chat)

3. Quan no són viables ni l’adaptació ni el calc, s’opta per l’adopció directa
del manlleu:
 perquè es tracta d’una forma molt estesa en la llengua general amb
la grafia original (amateur, attrezzo, best-seller)
 perquè es tracta d’una forma fixada internacionalment (allegro,
twist, web)
 perquè es tracta d’una forma que s’utilitza exclusivament en un
àmbit d’especialitat molt restringit (en arqueologia, damnatio
memoriae, fulcrum, macellum, etc.)
 perquè fa referència a realitats físiques o culturals allunyades (en
geografia física: kame, klippe, kopje, etc.; plats de la gastronomia
d’altres països: katsuobushi [Japó], harira [Magrib], etc.)
 perquè l’adaptació en desfiguraria la forma fins al punt de fer-la
irrecognoscible (au pair [*oper], eagle [*íguel], chaise-longue
[*xeslong])

Manlleus i calcs que no s’han d’incorporar al sistema lingüístic català:
 Manlleus i calcs per als quals ja hi ha un equivalent en català:
container > contenidor; rucola > ruca; sponsor > patrocinador;
estat de l’art, de l’anglès state of the art > estat de la qüestió
 Manlleus que poden ser substituïts per una forma alternativa
descriptiva i transparent, que pugui ser acceptada pels especialistes:
e-mail > correu electrònic; resort > complex turístic
 Calcs semànticament inadequats en català:
*segrest de diòxid de carboni, de l’anglès carbon sequestration
> emmagatzematge de diòxid de carboni;
*pot de mel, de l'anglès honeypot > esquer;
claus, del castellà claves > bastons

Petició de
normalització
Fixació d’una
proposta
Difusió del terme
normalitzat
Estudi i valoració
del cas
Dossier de
normalització
Acta del
Consell
Supervisor
La normalització terminològica (6)
Procés complet

Consell Supervisor
Servei de Consultes
del TERMCAT
Serveis lingüístics i
empreses de traducció
Àrees de recerca
del TERMCAT
Mitjans de
comunicació
Particulars
Organitzacions i
especialistes
Petició de normalització

Criteris lingüístics
Criteris terminològics
Criteris d’ús
Dossier de
normalització
Estudi i valoració del cas (1)
Per a cada proposta de
denominació:

 S’adequa a la fonètica i a l’ortografia catalana?: *spam; blog; *hardware
 Es basa en algun dels recursos propis de creació de paraules?: derivació,
composició, sintagmació, extensió de significat, etc.
 Respecta la sintaxi de la llengua catalana?: ús de preposicions (màrqueting
amb permís [*màrqueting de permís]), ordre dels formants (art
multimèdia [*mèdia art]), etc.
 És una forma transparent o opaca des d’un punt de vista semàntic?
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació lingüística
de cada proposta:

 És una denominació precisa, que no es pot confondre amb altres termes
de l’àmbit?
ratolí de bola, ratolí de botó, ratolí òptic, ratolí sense cable, ratolí tàctil
 És una denominació paral·lela a altres denominacions?
maquinari (programari), anunci latent (anunci emergent), fer un toc (fer
un clic)
 És una denominació paral·lela a les denominacions utilitzades en les
llengües de comunicació internacional?
blog, zàping
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació
terminològica de cada proposta:

 És la denominació habitual entre els especialistes? Té l’aval dels
especialistes de l’àmbit?
 Aquesta denominació encaixa amb les tendències de l’àmbit i amb la
formació dels usuaris?: en el golf, tendència a mantenir el manlleu anglès;
en arqueologia, tendència a mantenir formes gregues o llatines; en
medicina, tendència a la formació culta; en informàtica, tendència a l’ús
de formes metafòriques, etc.
 És una denominació eufònica, breu i fàcilment pronunciable?: en el golf,
fer un putt (vs. *puttejar); aromateràpia (vs. *aromatoteràpia);
cunicultura (vs. *cuniculicultura)
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació
sociolingüística de cada proposta:

Per a l’estudi de cada cas terminològic es consulten un mínim de 5 especialistes
 Representatius de l’àmbit
 Procedents de diversos entorns professionals
 Procedents de diverses zones del territori de parla catalana
Els especialistes seleccionats
 Ajuden a resoldre dubtes conceptuals
 Informen sobre les denominacions en ús
 Donen la seva opinió sobre la viabilitat de les
propostes
 Poden difondre els acords a altres especialistes
dossier de
normalització
Participació en el procés: especialistes

Sessió de normalització de videojocs
beat them up
guilt
ingame
advertising
casual player
boss
LAN party
Participació en el procés: sessions de normalització
launch titlearcade

Participació en el procés: usuaris
informació al web dels
termes en curs de
normalització resposta als
suggeriments dels
usuaris

Participació en el procés: enquestes en línia
Enquesta en línia a usuaris per conèixer
la seva opinió en la creació de
les formes catalanes per a
la terminologia dels gestos
tàctils

Membres del
TERMCAT
Membres de
la Secció
Filològica de
l’IEC
Especialistes
Imatge per cortesia: Renjith Krishnan / FreeDigitalPhotos.net
Presidència
Secretaria
Reunions cada tres setmanes:
 Estudi d’una mitjana de 12 termes
per reunió
 Revisió de les dues actes precedents
Fixació d’una proposta: el Consell Supervisor

Membres del
TERMCAT
Membres de
la Secció
Filològica de
l’IEC
Especialistes
Imatge per cortesia: Renjith Krishnan / FreeDigitalPhotos.net
Assessors
geolingüístics
Presidència
Secretaria
Els assessors geolingüístics
Fixació d’una proposta: el Consell Supervisor

 Difusió de la fitxa completa a la Neoloteca i al
Cercaterm, amb un resum dels criteris aplicats
per a la normalització del terme
 Comunicació dels acords als especialistes que
han intervingut en la normalització del terme
 Comentaris terminològics al web
 Difusió al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya (DOGC)
 Difusió en diccionaris terminològics sectorials
 Difusió en articles i revistes
Difusió dels termes normalitzats (1)

català
castellà
francès
anglès
alemany
italià
nom científic
 més de 7.000 denominacions catalanes
 índexs alfabètics
 índex temàtic
 noves incorporacions
www.termcat/neoloteca
Neoloteca
Difusió dels termes normalitzats (2)

Una altra línia d’actuació que es vol impulsar són els estudis d’implantació.
Difusió dels termes normalitzats: estudis d’implantació
L’objectiu final de la normalització terminològica és la implantació de les
propostes, de manera que es considera necessari conèixer-ne els resultats
per poder adaptar i millorar el procés.

Normalització: caràcter estable...
 És convenient que les propostes no canviïn amb excessiva
freqüència, per evitar una sensació d'inestabilitat o de confusió
entre els parlants.
 És difícil d’objectivar l’observació sobre els usos reals de les
formes lingüístiques.
 El temps i la difusió poden ser factors clau en la implantació.
... però revisable
En cas que:
 La denominació normalitzada sigui lingüísticament inadequada.
 La denominació normalitzada sigui semànticament inadequada.
 S’hagi observat objectivament, al cap d’un temps prudencial, que la
denominació normalitzada no té ús.
Reconsideració de termes normalitzats

Sessió de presentació del TERMCAT a la Universitat Pompeu Fabra. Xavier Fargas

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (11)

Similaire à Sessió de presentació del TERMCAT a la Universitat Pompeu Fabra. Xavier Fargas

Similaire à Sessió de presentació del TERMCAT a la Universitat Pompeu Fabra. Xavier Fargas (20)

Plus de TERMCAT

Plus de TERMCAT (20)

Sessió de presentació del TERMCAT a la Universitat Pompeu Fabra. Xavier Fargas