1. ReflexionART Tutories d’Art
2011-2012
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Escola d’Educació Infantil i
Primària Mestre Morera
2. Reflexionart – Tutories d’art
2010-2011
1- Presentació
1.1- Qué és ?
1.2- Institucions i escoles participants en el projecte
1.3- Fases de desenvolupament del projecte
1.3.1- Definició del mètode de treball
1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit
1.3.3- Formació
1.3.4- Constitució de la tutoria
2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les arts
3- La tutoria MNAC- Escola Mestre Morera
3.1- L’art per pensar el món
3.2- L’escola Mestre Morera
3.3- El desenvolupament de la recerca
3.3.1- Fem introspecció
3.3.1.1- El nostre monstre
3.3.1.2- Dimonis
3.3.1.3-El llenguatge corporal del conflicte
3.3.2- Busquem referents
3.3.1.1- Al MNAC
3.3.1.2- Al teatre i al cinema
3.3.1.2- Al fotoreportatge
3.3.1.3- La constel·lació de referents patrimonials
3.3.3- Com utilitzem els referents? Quina anàlisi en fem ?
3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una obra de l’itinerari
3.3.3.2- La visita al MNAC
3.3.3.3- El quadern d’apunts
3.3.4- Processos desenvolupats
3.3.4.1- Exploracions
3.3.4.2- El projecte final
3.3.5- Exposem al Museu Picasso
3.4- El seguiment del projecte: el Mnac a l’escola
4- En aquest projecte han participat ...
3. 1- Presentació
1.1 Que és Refelexionart-tutories d’art ?
És una experiència pilot de formació-acció, sorgida del grup de treball de
Llenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Objectiu
Unir institucions culturals i centres educatius en una reflexió sobre un tema comú, que en
la primera edició ( curs 2010 - 2011) ha estat el gènere i la seva construcció
Un model de treball col·laboratiu entre institucions culturals i centres educatius
- Cada centre educatiu ha estat tutelat per una institució i ha disposat de l’ampli
patrimoni artístic de la ciutat com a referent cultural per engegar una reflexió
transversal que ha sorgit a partir de les seves inquietuds
- Aquestes recerques han generat diverses peces artístiques que juntament
amb els processos de treball i les constel·lacions de patrimoni que han servit
de referents, es van mostrar a l’exposició que va tenir lloc del 6 al 16 d’octubre
de 2011 a la Sala 0 del Museu Picasso de Barcelona
5. 1.3- Fases de desenvolupament del projecte
1.3.1- Definició del mètode de treball
Una pregunta com a motor per a la reflexió
Les institucions i els centres escolars es qüestionen sobre el tema transversal: el gènere i la
seva construcció
L’obra d’art com a instrument de reflexió
Institucions i centres escolars fan una relectura del patrimoni en clau de gènere
Identificar els recursos patrimonials de totes les institucions en relació amb el tema
Selecció de les obres que possibiliten múltiples lectures sobre el patrimoni en clau de
gènere
Construcció de mapes conceptuals constel lacions a partir de les preguntes
formulades pels centres educatius i del patrimoni relacionat utilitzat com a referent
Definició del mètode per desenvolupar la recerca
1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit
6. 1.3.3- Formació
Formació específica a tots els membres del grup de treball, mestres i representants
dels serveis educatius de les institucions sobre
- Gènere
- Sobre processos reflexius - creatius en temes de gènere
- Presentació del model de recerca - artística a seguir
- Visites a les diferents institucions patrimonials
1.3.4- Constitució de la tutoria
- El centre escolar presenta un projecte previ dissenyat amb l’alumnat sobre el tema
que es proposa
- Segons el projecte presentat es fa l’assignació de les institucions tutores als centres
educatius
7. 2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les
arts
8. 3- La tutoria MNAC - Mestre Morera
3.1- L’Art per pensar el món
Les produccions del patrimoni cultural, tangible o intangible, amb la seva diversitat de
llenguatges (plàstic, musical, literari, visual, escènic ) recullen l’imaginari col lectiu
de la humanitat al llarg de la història i permeten entre altres possibilitats, observar, analitzar i
reflexionar sobre qüestions relacionades amb els fenòmens humans
Els temes transversals de l’educació toquen aquells aspectes que ens constitueixen com
a éssers individuals i socials. En aquests temes ens sentim implicats, tenim una experiència,
estem o ens hem de posicionar, toquen les emocions. Reflexionar a través de les obres
d’art el que altres han fet o dit abans, ens ajuda a prendre una posició crítica i compromesa i
ens aporta la capacitat de triar i transformar el nostre present. L’objectiu final és construir
unes relacions més humanes i solidàries entre les persones
9. La tutoria MNAC - Mestre Morera
3.2 L’Escola Mestre Morera
L’escola està situada al peu de Collserola en
una zona vulnerable de Barcelona
L’Equip implicat
en el projecte
TUTORIA Pilar Quera
TEATRE Miriam Escurriola
FILOSOFIA Pilar Armengol
VISUAL I PLÀSTICA Noemí Rocabert
10. L’Escola Mestre Morera
Objectius generals
Identificació de l’alumnat amb la cultura, el patrimoni i la llengua
Equitat educativa
Oferir les oportunitats i obertures necessàries
Oferir eines per a l’èxit escolar
Aprendre a ser, estar, resoldre, comunicar-se, expressar-se i
conviure
Integrar des de diferents registres el coneixements parlar, llegir,
escriure i interpretar
Potenciar les capacitats per comprendre millor el món a partir del
propi coneixement
11. L’Escola Mestre Morera
Punt de partida
de la recerca
Situació de conflictivitat i rivalitat
entre nens i nenes de la classe de 5è
Quina és la pregunta que ens fem?
Com resolem els conflictes les nenes i els nens,
els homes i les dones?
12. L’Escola Mestre Morera
El treball per projectes a l’escola
Ens preguntem
Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?
Passar de l’observació a l’acció
L’objecte a observar La intenció
nosaltres mateixos obrir – buidar
els fenòmens humans prendre consciència
Transformació
Comprendre la condició humana
Creació
13. L’Escola Mestre Morera
Processos desenvolupats
Experimentar
Buscar
Observar Expressar
referents Crear
Obrir el bagatge Què diu la ciència, la Llenguatge poètic i filosòfic,
Introspecció història, l’art i el patrimoni,
els mitjans de visual i plàstic, teatral, assaig,
Extrospecció comunicació reflexió, creació, avaluació
14. Processos desenvolupats
Observar Interioritzar
Què en sé?
Com em sento?
Fem introspecció
Ens observem
El conflicte és a dins nostre i en el nostre
entorn
Compartim l’experiència personal Què en diu la tradició,
i col·lectiva els costums, els entorns?
Treballar sobre textos, esborranys,
assajos
Analitzar Imatges del nostre monstre Comparar
Interpretar
16. El desenvolupament de la recerca
3.3.1- Fem introspecció
el conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn
17. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
3.3.1.1- El nostre MONSTRE
Ens observem i fem un autoretrat del nostre monstre interior Del
MNAC ens arriben algunes representacions de la lluita entre el bé i el
mal Dibuixem els nostres dimonis
18. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
BARTOLOMÉ BERMEJO
Davallament de Crist als Llimbs
Cap a 1475
30. Fem introspecció el llenguatge corporal
3.3.1.3- El llenguatge corporal del conflicte
Observem els conflictes en el nostre entorn Fem un dibuix del natural del
nostre llenguatge corporal quan hi ha un conflicte
33. 3.2.2- Busquem referents
Què han dit els artistes al llarg de la història?
Busquem referents artístics
Al MNAC
Al teatre
Al cinema
A la cultura popular
Al fotoreportatge
Lectura, interpretació, reflexió
Com ho explicaríem ara?
34. Busquem referents
3.3.1.1- Al MNAC
A partir de la pregunta que s’ha fet l’escola hem
seleccionat obres d’art del gòtic a l’art modern que
ens ajudin a reflexionar sobre el tema del conflicte
fent especial atenció als temes de gènere
35. Busquem referents: al MNAC
La lluita entre el bé i el mal
Bartolomé Bermejo Cirera i Despuig
Davallament de Crist als Llimbs Caiguda dels àngels rebels
36. Busquem referents al MNAC: la lluita entre el bé i el mal
Joan Desi Juan de la Abadía, dit “el Vell” Grup Vergós
Sant Antoni Sant Miquel pesant les ànimes La princesa Eudòxia
turmentat pels dimonis davant la tomba de sant Esteve
37. Busquem referents al Mnac
Conflictes socials
ANÒNIM LUCAS CRANACH, DIT «EL VELL»
Sant Jordi matant el drac Parella amorosa desigual
Cap a 1420-1450 1517
38. Busquem referents al Mnac: conflictes socials
GIANDOMENICO TIEPOLO
Expulsió dels mercaders del Temple
1750-1753
MIQUEL BLAY
Els primers freds
Roma, 1892
39. Busquem referents al MNAC
Conflictes familiars
GONÇAL PERIS SARRIÀ ANÒNIM. ARAGÓ
Retaule de santa Bàrbara Santa Caterina
Cap a 1410-1425 Tercer quart del segle XV
40. Busquem referents al MNAC
Conflictes amb nosaltres mateixos
MIQUEL BLAY JULI GONZÁLEZ
Perseguint la il·lusió Home cactus I
París, 1902 1939
41. Busquem referents al MNAC
Conflictes bèl·lics
MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCA
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
1285-1290
42. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
RAMON MARTÍ I ALSINA
La Companyia de Santa Bàrbara
1891
43. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
JULI GONZÁLEZ JULI GONZÁLEZ JULI GONZÁLEZ
Cap cridant Cap de Montserrat cridant Montserrat cridant
Cap a 1936-1939 Cap a 1942 Cap a 1936-1939
44. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
JULI GONZÁLEZ
JULI GONZÁLEZ Mà esquerra aixecada
Bust femení Cap a 1942
Cap a 1935-1936 JULI GONZÁLEZ
Petita Montserrat espantada
Cap a 1941-1942
48. 3.3.3- Com utilitzem els referents ? Quin anàlisi en fem ?
1- Quin és el tipus de conflicte representat i quins els conflictes
subjacents?
2- Definició de les parts en conflicte
3- Constatem quin moment del conflicte representa la peça
(el presenta, el narra de forma completa, mostra el procés de
resolució, només la solució )
4- Analitzem quin paper té el gènere dins d’aquest conflicte
- Hi ha un rol diferenciat per a homes i dones en aquest conflicte?
- La solució ho és segons el gènere?
5- Analitzem de manera crítica la solució del conflicte
- Aquest conflicte es podria haver resolt d’alguna altra manera?
En funció de què?
49. Com utilitzem els referents?
3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una de les obres de l’itinerari
50. Com utilitzem els referents?
GONÇAL PERIS SARRIÀ
Retaule de santa Bàrbara
Cap a 1410-1425
51. Com utilitzem els referents?
Aquest retaule presenta la narració completa
d’un conflicte entre santa Bàrbara i el seu pare
per diferències religioses
52. Com utilitzem els referents?
El conflicte es resol amb l’execució de la noia per ordre del
pare i la intervenció de la justícia divina un llamp del cel
mata al pare
El conflicte s’hauria resolt igual si hagués estat un noi en
lloc d’una noia?
En aquest conflicte hi ha guanyadors i perdedors?
Aquest conflicte es podia haver resolt d’una altra manera?
Com?
53. Com utilitzem els referents?
A la predel la, la part baixa del retaule, l’artista representa
altres dones relacionades amb històries de submissió
54. Com utilitzem els referents?
Destaquem algun aspecte artístic a cada una de les peces que té a veure amb la
història que s’explica amb els recursos que l’artista ha desenvolupat, etc
Com es pot narrar una història amb imatges? El retaule versus la pàgina de còmic
55. Com utilitzem els referents?
Busquem relacions amb altres obres
GONÇAL PERIS SARRIÀ ANÒNIM. ARAGÓ
Retaule de santa Bàrbara Santa Caterina
Cap a 1410-1425 Tercer quart del segle XV
En aquest cas totes dues obres tenen a veure amb un conflicte familiar
76. Processos desenvolupats
3.3.4- Processos desenvolupats
Exploracions
Observació dels materials
Fusta
Paper
Filferro
Fang
Corda El projecte final
Una escultura que parla
de com les persones resolem
els conflictes
Avaluació
i
reajustament
105. El seguiment del projecte
El MNAC a l’escola
Reunions de seguiment del projecte
106. El seguiment del projecte
El MNAC a l’escola
Seguiment de les classes de plàstica
107. El seguiment del projecte
El MNAC a l’escola
Compartim un matí com ens ha anat el projecte?
108. El seguiment del projecte
L’avaluació
Han eixamplat el seu món de referències Han assajat amb esborranys
S’han “patrimoniat” del llegat artístic Han elaborat una peça artística
S’han endinsat en el llenguatge poètic
Han dialogat, reflexionat, consensuat criteris
S’han repartit responsabilitats
Han pres decisions
Han avaluat i modificat
109. 4. En aquest projecte han participat
Escola Mestre Morera
Pilar Quera, Miriam Escurriola, Pilar Armengol, Noemí
Rocabert i l’Equip Brillant de nens i nenes de 5è curs
Departament d’Educació del MNAC
Teresa González, Esther Fuertes amb la col·laboració de
Laura Selicaro i Marc Aguilar
Servei Educatiu del Teatre Lliure
Mariona Montaña
Consorci d’Educació:
Lluís Vallvé
110. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Escola d’Educació Infantil i
Primària Mestre Morera
Departament d’Educació