Xarxes Informàtiques

Xarxes Informàtiques

Crèdit 2. Sistemes operatius i xarxes d’àrea local.
****Intercalar sessió pràctica per fer PowerPoint de grups cada dues sessions teòriques****
Hora 1:
2. Xarxes d’àrea local (tema 1 de Santillana)
2.1. Introducció.
2.1.1. Què és una xarxa: conjunt d’ordinadors interconnectats entre sí per tal de
compartir recursos (discos durs, accés a altres xarxes, impressores, ...). Les
persones que utilitzen aquesta xarxa es diuen usuaris. Per tal de crear una
xarxa fa falta
• Maquinari: cable, adaptador, modems, hubs, ...
• Programari: protocols de comunicacio, programes de correu electrònic,
enviar arxius, ...
Avantages: (exemples fent referència a la xarxa de l’escola):
•
•
•
•

•
•

•

Unitat de xarxa d’alumnes: un gran disc dur on podem desar les nostres coses.
Des de qualsevol ordinador puc accedir a una carpeta que està en un ordinador
que tothom pot veure.
Accés a internet amb un router o un mòdem comú.
Compartim impressores i així podem imprimir des de qualsevol ordinador a una
mateixa impressora.
Compartir informació referent a BBDD, per exemple llistats d’alumnes
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos: per
exemple puc tenir tot el programari en un ordinador que veurà tothom, i en un
altre pel lícules per passar als alumnes, en una altre informació referent a les
matèries i les puc consultar des de qualsevol ordinador que es connecti a la
xarxa.
Controlar l’accés a aquests recursos (informació o impressores per usuaris
(persones que fan servir la xarxa) i fins i tot poder auditar les accions que fan els
usuaris i enregistrar-les.

Pàgina 1


***Comentar als alumnes quantes xarxes tenen actives ara mateix.
***Preguntar als alumnes com definirien xarxa.

Hora 2
2.2. Tipus de xarxa
2.2.1. Tipus de xarxa segons el seu abast
•

LAN (Local Area Network) L’abast és d’un edifici.
Exemple: nosaltres a l’escola tenim una LAN i a
casa tb podem tenir una LAN. També una botiga
amb diferents punts de venda acostuma a tenirlos connectats formant una LAN.

•

MAN (Metropolitan Area Network) L’abast és d’una ciutat, poble o
àrea metropolitana. S’utilitza per exemple, per interconnectar les
diferents botigues d’una ciutat i saber si un producte el tenen en
estoc, en una altra botiga propera, de la mateixa cadena a la
població.

•

WAN (Wide Area Network) L’abast és el món: països, continents,
ciutats, o diferents edificis de ciutats diferents. Per exemple
internet, o una xarxa bancària d’abast mundial.

2.2.2. Tipus de xarxa segons la seva topologia
Més que a la seva forma física, aquesta classificació es
refereix a com la informació flueix d’un terminal a
l’altre, i a la manera d’accedir a la xarxa. Això és
la topologia de la xarxa.
•

Topologia en Anell, sistema obsolet
que va ser molt utilitzat la dècada dels
80 i creat per IBM. S’anomenava Token
Ring i funcionava passant la informació

Pàgina 2


(token d’informació) d’un terminal a l’altre de manera circular i en un sol sentit
(unidireccional). Tots els terminals podien emetre informació a la vegada i cada
token portava l’adreça del destí, de manera que l’ordinador sabia quan la
informació era per ell. Era una xarxa òptima per un tràfic d’informació intens,
però el problema era que quan un terminal es bloquejava la xarxa deixava de
funcionar.

•

Topologia en Bus, els ordinadors es
connecten a un “bus”, (cable comú
que recorre la instal lació i en el que
puc intercalar o suprimir les
instal lacions de manera més o
menys fàcil). L’avantatge d’aquesta
tipologia és que és modificable
fàcilment, i les estacions accedeixen
al bus a mida que ho necessiten i
sense necessitat de que les altres
estiguin enceses.

•

Topologia en Estrella, les dades
arriben des del servidor a les
estacions a través d’un element
concentrador o hub en el que es
connecten totes les línies dels
terminals.

•

Topologia en Arbre, a mida que la
xarxa va creixent i es va complicant
es va fent necessari afegir nous
concentradors i altres elements que
donaran connectivitat a la nostra
xarxa, és per tant una munió de
xarxes en estrella.

•

Topologia Cel lular, molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies
inalàmbriques: bluetooth, wireless lan, .... Treballen amb un senyal de l’ordre
dels GHz, encara més amunt que les
tecnologies de telefonia mòbil, i permeten
establir connexió d’abast reduït entre dos o
més màquines. Tot i no ser tan fiables (ja que
de vegades les interferències o la mobilitat de
l’equip pot fer que perdem la connexió del
sistema) com les de cable, ni tan ràpides, la
facilitat d’ampliació ha fet que sigui una
tecnologia que s’ha difós ràpidament .

Pàgina 3


Hora 3
2.3. Construcció i planificació d’una xarxa.
Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els
cables de connexió necessitaré que cada terminal que es
vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li
doni accés i que dialogui amb els altres perifèrics. Quan la
xarxa va essent més gran és possible que necessiti un
concentrador o hub per connectar més de 2 aparells i si es
tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball em caldran els
switch i routers (encaminadors) per tal de segmentar (conduir
) el tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa
contra els intrusos amb un firewall. Si volguéssim unir més
d’una xarxa les connectaríem a través d’una passarel la o
gateway. Anem a saber un xic més de tots aquests elements:

2.3.1. Els cables de connexió de xarxa.
Per tal de connectar dos ordinadors o perifèrics necessito un mitjà per on vagin les
dades. Les característiques que hauré de valorar seran
•
•
•

Material construcció i fabricació.
Velocitat de transmissió assolible (mesurada en bps, bits per segon o múltiples
d’aquesta: Bps, Gbps).
Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal.

Coaxial: Cable de coure, actualment obsolet que podia arribar a transmetre
informació fins 10Mbps. Era molt robust enfront interferències però l’atenuació
d’aquest tipus de cable feia que el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i
la modificació relativament complicada.

Pàgina 4

Esquema de xarxa construïda amb coaxial

Fibra Òptica: Cable construït amb dues capes de polímer plàstic
d’extremada transparència que transmet la informació en forma
de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a
llum làser que anirà d’una estació a una altra. Donat al preu dels
components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes
xarxes només s’utilitzen en empreses que donen connectivitat a
Internet a altres empreses (COLT, ONO, TELEFÒNICA,
RETEVISION,...) o en grans distàncies (per exemple per
connectar els controls de les atraccions de PortAventura, on les distàncies poden ser de
Km). El límit de velocitat de transmissió actual està en els Tbps (Terabits per segon).

Parell trenat: És el cable de coure més utilitzat. Està format per
4 parells trenats, el que li dona immunitat enfront al soroll que
es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla o no (STP
Shielded Twisted Pair o UTP: Unshielded Twisted Pair;). El
connector amb què acaben són els RJ45.
Cablatge estructurat: actualment els edificis ja es construeixen
amb diferents preses molt abundants i ja planificades que van a
parar a un armari on es fan les connexions (rack).
Categoria del cables segons la qualitat del coure i l’apantallament:
Categoria 3: velocitat màxima de dades 10 Mbps.
Categories 6 i 7: capaç de superar els Gbps.
Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es diu crimpadora molt fàcil
d’utilitzar.

Pàgina 5


Esquema de xarxa feta amb parell trenat:

Wifi: (Wireless Fidelity) Mitjà sense fil (aeri), la informació viatjarà per ones. En aquest
tipus de xarxes els elements es podran entendre de 3 maneres diferents:
•

Bluetooth, de curt abast , poca velocitat i molt estàndard (tb als mòbils).
Utilitzada per descarregar de manera fàcil cançons o fotografies d’un mòbil o
MP3 a l’ordinador (portàtil).

•

Infrarojos, amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast,
poca velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia
inalàmbrica per transmetre dades. Estàndard a altre tipus de dispositius
(calculadora). Sensible als obstacles físics, molt directiu.

•

WLAN (Wireless LAN 802.11 b/g) Tecnologia específica per ordinadors que pot
assolir fins 56Mbps. Abast fins a 100 m en espais tancats però despenen dels
obstacles (reixes metàlics sobretot).

Esquema de xarxa feta amb connexions inalàmbriques:

*NOTA: Es possible connectar l’ordinador a altres xarxes no informàtiques per exemple a internet a través de la
xarxa de telefonia GSM, UMTS però no en parlem pq no és purament una xarxa informàtica.

Pàgina 6


Hora 4
2.3.2. Els adaptadors de xarxa
Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals
per tal d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzen s’anomena protocol Ethernet i
aquest protocol s’encarrega de enviar els uns i els zeros en forma d’una ona que l’altre
adaptador entendrà i sabrà interpretar.

0

1

1

0…

Segons la tecnologia del bus on es connecta aquest adaptador el tipus de tarjeta de
xarxa serà:
Integrada a la placa base: l’opció més habitual donades les necessitats de connectivitat
actuals.
PCI: Són les més antigues però encara són molt freqüents. Necessiten d’un slot PCI
lliure i han de ser inserides obrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per
raons físiques. Poden substituir la que tenen alguns equips amb la tarja integrada en
placa quan aquesta es fa malbé.
PCMCIA: Utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una tarjeta
d’aquest tipus i que dona la connectivitat. Bus per donar prestacions flexibles als portàtils
(de “quita i pon”)
USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques (bluetooth,
wirelessLAN, o inclús cobertura telefònica GSM) inserint un dispositiu en forma de
pendrive extraïble.

Adaptador
inalàmbric USB

Pàgina 7


* Ensenyar adaptadors inserits en els ordinador obert i la PCMCIA de mostra.
2.3.3. Mòduls de connexió
* Seguir la configuració a les planes 10-11 del tema 1 de Santillana.
Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets
que li arriben per una de les seves entrades a totes les
altres connexions que van als altres terminals, de
manera que tots els ordinadors que estan puguin rebre
aquesta informació.
L’inconvenient és precisament aquest, que arriben tots
els paquets, els d’aquest segment d xarxa i els d’altres
parts de la xarxa que estan aïllats, per tant hi ha molt
trànsit inútil que fa davallar l’ample de banda efectiu de la
xarxa.
Switch: Fa la mateixa funció que el hub però mira si els
paquets corresponen a algun terminal d’aquest segment
de xarxa i si no en correspon el rebutja, fent que hi hagi
menys informació circulant que no és per aquest
segment de xarxa.
Router: Comunica la xarxa amb una altra xarxa. Permet
que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa on vingui o
fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui, per exemple
si es tracta de correu o si són fitxers que ven en de l’emule.
També pot regular les xarxes amb les que podem connectar i
quin serveis podem utilitzar, per exemple podríem impedir que
els usuaris de la nostra xarxa es connectin a una determinada
adreça o que enviïn fitxers. Per suposar també pot fer de hub o
switch però és malbaratar les seves possibilitats. Alguns routers
es configuren com a Firewall, que és un element “tallafoc” per
dotar de seguretat una xarxa. El firewall protegeix la xarxa de
malware i de hackers o intrusos. Aquesta funció també es pot fer a nivell de programari
(software) que és el que ens proporciona el sistema operatiu per bloquejar algunes
adreces o planes no segures.
**Comentar que abans es posava un mòdem en finalitzar la instal lació del client, perquè
connectàvem amb inet a través de la xarxa de telèfon**
Gateway: És com un router però que enllaça xarxes que no tenen
perquè ser en el mateix protocol. Per exemple imaginem que volem
enllaçar una oficina d’un banc amb una xarxa que conté informació
dels caixers automàtics i tant els caixers automàtics com les
oficines tenen protocols de xarxa diferents. És també el nexe d’unió
de les xarxes de telefonia a la xarxa d’Internet: si jo des del meu
mòbil vull consultar el meu correu d’inet en algun lloc ha d’haver-hi
un gateway que enllaci la xarxa “Movistar” amb Internet, i segur que
aquest element està a la central de “Movistar”.

Pàgina 8


Access Point: És com s’anomena el hub en xarxes inalàmbriques i a més permet
passar de una xarxa de cable a un segment sense cable connectant-hi un o més PC a la
xarxa sense haver d’instal lar un cable i les molèsties que això comporta.

Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que
podem imprimir des de qualsevol equip a la impressora, que tindrà un receptor
inalàmbric per rebre la informació imprimir.

Repetidor de senyal: Normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem,
ja que el senyal arribaria degradat i es podrien rebre molts bit erronis, però si es vol
passar d’aquesta longitud hem de instal lar aquests dispositius que regeneren el senyal .

Pàgina 9


2.4. Configuració d’una xarxa (TCP/IP).
2.4.1. Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions

1. La primera capa (física) s’encarrega de detalls com el tipus de cables, com ha de ser el senyal
que s’hi transmet amb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen en
electricitat,…
2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordenador pot transmetre
informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa. També cal tenir en compte que
transmetem molts bits i és possible que hi hagi un error en alguna transmissió, per això les
targes Ethernet tenen mètodes de detectar-los i corregir-los.
(Ethernet)
(MAC: Media Access Control)
3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN (a
distància). Aquesta capa assegura que les dades trobin el camí a través de les diferents xarxes
per les que passen.
(IP:Internet Protocol)
4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les
fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al destí, en arribar aquesta informació
al final del seu trajecte, per tal de composar el missatge original correctament fa el procés invers,
evitant la pèrdua de paquets, o si s’han perdut, ordenant el seu reenviament.
(TCP Transport Control Protocol)
5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que
està utilitzant un usuari (per exemple correspondria a aquesta capa el que hi ha darrera d’un
programa de correu electrònic, o un xat (IRC))
(FTP: File Transport Protocol;
SMTP: Simple Mail Transfer Protocol;
HTTP: Hyper Text Transfer Protocol;
POP: Post Office Protocol
TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una altre ordinador, i poder veure
què té, com està configurat, instal lar coses, esborrar coses, ......)

Pàgina 10


Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva tasca.
Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. Cada capa afegeix un
petit bloc de dades (capçalera de protocol) al paquet, que queda encapsulat com una
matrioshka.

2.4.2. Configuració d’una xarxa TCP-IP
•

L’adreça MAC

Les targetes de Ethernet disposen d’un nombre únic, que ve predeterminat de fàbrica, que
s’anomena adreça MAC. És un nombre de 48 bits que actua com a matrícula identificativa del
dispositiu. Aquest nombre ja aniria bé per identificar la màquina però només és visible a dins de
la xarxa, i per tant fora d’aquesta hem de tenir una altra identificador per tal de que arribin els
missatges. (com el nombre de carnet d’identitat)
Per saber l’adreça MAC de la teva targeta de xarxa farem el següent:

Podem observar que l’adreça de la nostra targeta és quelcom semblant a: 00-13-8F-E9-DD-6F.
Aquest nombre està expressat en sistema numèric hexadecimal (16 símbols:
0,1,2,3,4,5,6,7,8,9, A, B, C, D, E, F) i equivaldria al següent nombre en binari:
0
0000

0
0000

1
0001

3
0011

8
1000

F
1111

E
1110

9
1001

D
1010

D
1010

6
0110

F
1111

Per tant dins de la nostra LAN aquesta és la nostra matrícula d’identificació. Com podem
observar al ser un nombre molt llarg és quasi bé impossible tenir dues targes amb el mateix
nombre de sèrie.

Pàgina 11


•

Identificació d’equips: adreces IP
Per identificar cada ordinador dins i fora de
la xarxa i poder enviar informació
necessito un nombre que l’identifiqui
internacionalment (com el nombre de
passaport). Aquest nombre és l’adreça IP
(Internet Protocol, nivell de xarxa).
L’adreça IP té dues parts: l’adreça de
xarxa i l’adreça de màquina; la primera
part, doncs, serà comuna a totes les
màquines d’una mateixa LAN, i la part de
màquina diferent per cada dispositiu.

Per exemple:

missatge

Com es fa la transmissió d’informació a través del
protocol TCP/IP?

1 2 3 4 5 6 7 8
1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb
la seva capçalera on hi ha l’adreça origen i
l’adreça destí, i l’ordre que ocupa en la
transmissió.
2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí
pel camí més ràpid, podent anar inclús per camins
no són sempre el mateix (per exemple si la xarxa
està congestionada o hi ha un tros de xarxa
inactiu).
3. Els paquets arriben al destí a on són recol·lectats,
comprovats i posats en l’ordre que toca.
4. El missatge es reconstrueix al destí.

142.63.4.2

o

193.77.64.2
142.63.4.2
1

1 2 3 4 5 6 7 8

d
193.77.64.2

*******L’explicació de màscares és només per alumnes avançats; explicar... però si no ho
entenen no insistir********
Com que Internet ha crescut tant en els darrers temps, és necessari que a més de l’adreça
Internet tinguem una màscara de xarxa. De manera que totes les màquines que estan a la
mateixa xarxa tenen la mateixa màscara. Gràcies a aquesta màscara les màquines que estan
dins la mateixa xarxa es “veuen” directament i les que estan a fora necessiten d’un router o
gateway per encaminades.
Així doncs gràcies a la màscara de xarxa jo puc fer que tots els paquets que tinguin com
adreça destí tot un rang (conjunt) de IPs entrin a la meva xarxa i que els paquets que tinguin
una IP que no pertanyi a aquest rang sigui descartat. La manera que té un router d’aplicar la
màscara de xarxa és aplicar una funció lògica equivalent a un producte (AND).

Pàgina 12


D’aquesta manera la màscara de xarxa, ha d’estar d’acord amb el nombre de màquines que
tinc a la meva subxarxa, i em permet amb una sola IP fixa configurar tota una xarxa visible a
través del router des de Internet. A continuació et posem 3 exemples de màscares i el nombre
d’estacions que t’habiliten dins la xarxa:
255.255.255.0.......Em permet tenir 255 IP i , per tant, màquines a la meva xarxa.
255.255.0.0...........Em permet tenir 65.025 màquines a la meva subxarxa.
255.255.255.240...Em permet tenir 16 màquines a la meva subxarxa.
Anem a veure com configurar el TCP/IP d’un ordinador:
Mirem les connexions de xarxa

I espiem una mica què tenim aquí:

Seleccionem l’adaptador de xarxa i triem les Propietats
del TCP/IP
A la pestanya general pots introduir
el valor de la IP de l’ordinador ,
la màscara de xarxa, que normalment serà 255.255.255.0
la porta d’enllaç que ha de coincidir amb l’adreça del router, que normalment te la
dona l’empresa que et proporciona l’accés a internet.

Pàgina 13


Hi ha també una manera de
configurar una xarxa molt més
senzilla: el DHCP.
Amb aquest sistema quan un
ordenador es connecta a la xarxa el
router s’espavila i li assigna una IP
automàticament que farà servir
mentre estigui connectat a la xarxa.
En apagar aquest ordinador, aquesta
IP s’ allibera.
Amb això queda configurat l’ordinador
per treballar en xarxa i navegar a fora
de la xarxa.

Pàgina 14


2.4. Administració de xarxa i seguretat.
1. Comprovació d’una estació
Per comprovar l’estat de la connexió i la
màquina destí hi ha una comanda molt senzilla
: ping adreça_IP.
Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim
al quadre d’acció cmd:

Ara ens apareix una finestra negra: és l’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema
operatiu antic. En aquesta finestra escrivim ping www.udg.es

En el primer ping veiem que no obtenim resposta. Això pot ser o perquè aquesta adreça no
existeix, o perquè aquest servidor està protegit contra ping, per tal de que no s’entretingui a
respondre “pings”.
La segona adreça que hem introduït amb el seu nom : www.google.es (i el servidor DNS ha
resolt canviant els noms que formen l’adreça pels nombres IP corresponents i ens ha dit que
és el 66.102.9.104 ) ens respon i triga aproximadament 85ms com a mitjana. Segur que si
fem un ping a un terminal de la nostra xarxa el ping triga molt menys a ser respost.
A continuació et proposem que facis pràctica amb el tracert que és una comanda semblant
però que et dóna informació de per on passen els paquets de IP. Escrivim:
tracert www.google.es

Pàgina 15


Pràctica 1: Fem ping ... i tracert
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)

Li preguntem la IP al company.
Li fem ping al company.
Li fem ping a www.google.es
Comparem el temps de resposta dels dos pings
Desconnectem el cable de xarxa.
Deixem que el company ens faci ping.
El connectem novament i li demanem que el desconnecti ell.
Nosaltres li fem ping. Què passa?
Comprova quants salts i per on passa la informació del TRACERT a l’adreça
www.nasa.gov ? Fes un ping a la NASA.

2. Configuració del router
Per configurar el router hem d’entrar al seu panell de
configuració ja sigui a través d’un cable directe entre
ordinador- router o de parell trenat a través de la xarxa, o
inalàmbricament si es tracta d’un router inalàmbric.

1. Normalment accedirem a través de la xarxa i des del
navegador (explorer o Mozilla). Teclejarem l’adreça que
porta per defecte un router http://192.168.123.254/ i
entrem a la configuració.
Generalment tenen un nom d’usuari i password per defecte
que ens permet entrar. Si no els coneixem no podem
canviar la seva configuració.
2. Quan entrem ens mostra l’estat de la configuració actual.
Posem una IP, la màscara de xarxa i la IP del router que connecta amb internet. O sino
3.
l’habilitem en DHCP per tal de no preocupar-nos de les IP. També podem fixar el rang d’IP que
administrarà el router. Desem abans de sortir.

Pàgina 16


Quan es tracta d’un router Wireless també hem de comprovar la part inalàmbrica.

1º- Mode:
• AP (Access Point) subministra senyal a les estacions remotes.
• AP Bridge- Point to Point, pont entre dos punts.
• AP Bridge- Point to Multi-Point, pont que rep per a molts punts.
2º- Banda de freqüències : pot treballar a diferents bandes de freqüència; b,g, o ambdues.
3º- ESSID: es el nom de la Xarxa inalàmbrica, la tria l’usuari, i a ha de ser igual per a tots els
elements de la xarxa.
4º- Canal número: Canal de emissió-recepció (ha ser igual a totes les estacions i el router).
5º- Disposa de altres característiques com l’encriptació de la informació i el control d’accés a
la xarxa (seguretat WEP, WAP, etc). També s’han de configurar i desar.

Pàgina 17


Material necessari
Per a realitzar aquesta unitat comptarem amb el següent material:
-

Ordinador per alumne a on poder realitzar els procediments que es van
realitzant, sense que afecti a la configuració de la xarxa informàtica.
Accés a recursos en xarxa així com als equips que configuren el domini de
xarxa.

Activitats avaluables
Tema 2:
PowerPoint de xarxes .
Apunts de xarxes.
Prova de xarxes.
Tema 3:
Quan s’explica el tema 3 es realitzaran les següents pràctiques puntuables:
Elaboració de una pràctica d’Excel amb gràfics.
Elaboració d’una base de dades senzilla amb assistent (colecció de discos).
Elaboració d’una base de dades sense assistent programant els registres,
formularis, informes i si algun alumne és molt avançat, macros (base de dades
d’empreses).
Elaboració d’un mailing (correu comercial automàtic) combinant una base de dades
amb una carta feta en Word.
Temporització

2. Xarxes d’àrea local (apunts xarxes)
2.1. Introducció.(1h)
2.2. Planificació d’una xarxa.(h)
2.3. Configuració d’una xarxa (TCP/IP). (3h)
2.4. Administració de xarxa i seguretat.(1h)
2.5. Elaboració Manual de xarxes.(2h)
2.6. Elaboració Presentació Xarxes(2h)
2.7. Examen amb apunts(1h).

La resta d’hores fins arribar a 30, s’utilitzaran per tal de que els alumnes completin la feina a
lliurar (manual i exposició), reservant 2 h per a fer algunes exposicions orals.

Pàgina 18


Crèdit 3. Planes Web i muntatges multimedia.
5. Publicació de pàgines web.
5.1. Introducció
5.2. El lloc web.
5.3. L’HTML
5.4. Hipervincles.
5.5. Elements d’una plana web.
5.6. Treballar amb full d’estil.
5.7. Publicar un lloc web.
6. Muntatges Presentacions multimèdia
6.1.Introducció.
6.2. Captura d’àudio i vídeo.
6.3. Edició i muntatge de so digital.
6.4. Edició i muntatge de vídeo.
6.5. Elaborar un DVD de vídeo.
Material necessari
Per tal de realitzar aquest crèdit l’alumne només necessitarà:
- Apunts de Dreamweaver (plataforma) per consultar dubtes.
- Un ordinador per alumne.
Activitats avaluables
En acabar aquest crèdit l’alumne haurà d’haver fet:
-

Pràctica de pàgines web (complexa, 4 o més aniuades o composades en frame).
Espot de televisió de 20 segons editat en vídeo, amb imatges integrament
enregistrades per l’alumnat.
Exàmens tipus test.

Temporització
5. Publicació de pàgines web. (tema 7 de Santillana)
5.1. Introducció
5.2. El lloc web.(1h)
5.3. L’HTML (1h)
5.4. Hipervincles. (1h)
5.5. Elements d’una plana web. (1h)
5.6. Treballar amb full d’estil. (1h)
5.7. Publicar un lloc web. (1h)
pràctica (4h)
6. Muntatges Presentacions multimèdia (tema 4 de
Santillana)
Introducció.
Captura d’àudio i vídeo.(1h)
Edició i muntatge de so digital.(1h)
Edició i muntatge de vídeo.(2h)
Elaborar un DVD de vídeo. (16 h)
Pàgina 19

Xarxes Informàtiques

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (14)

Similaire à Xarxes Informàtiques

Similaire à Xarxes Informàtiques (20)

Dernier

Dernier (7)

Xarxes Informàtiques