2. La primera manifestació literària en llengua
catalana va ser la poesia lírica popular
(relacionada amb la vida quotidiana, de
transmissió oral, anònima, creada pel poble i per
al poble) en llengua catalana.
Pel que fa a la lírica culta (de transmissió escrita),
fins al segle XII s’havia escrit exclusivament en
llatí i era de temàtica religiosa.
3. En el segle XII neix la primera poesia lírica culta
escrita en una llengua romànica: la poesia
trobadoresca, escrita en occità.
Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de
l’antiga Gàl·lia, serà tan prestigiosa que en el
segle XIII arribarà als territoris de la Corona
d’Aragó i del nord d’Itàlia.
Els trobadors catalans copiaran no només la
forma i la temàtica d’aquesta poesia, sinó també
la llengua.
4. Per tant, la poesia lírica culta que s’escriu a
Catalunya des del segle XIII al segle XV serà
creada en llengua occitana. Ausiàs March serà el
primer poeta que farà lírica culta en català, ja en
el segle XV.
Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en
català.
Els autors de lírica culta escrita en llatí rebran el
nom de POETES. Aquells qui escrivien lírica culta
en occità s’anomenaven TROBADORS.
5. Per tant, la poesia trobadoresca:
oÉs la primera poesia lírica culta escrita en llengua
romànica (l’occità)
oÉs, en la majoria dels casos, d’autor conegut.
6. La poesia trobadoresca va néixer a la primera
meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la zona
coneguda com a "Provença", "Occitània" o
"Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actual Estat
francès. La llengua pròpia d’aquest territori és
l’occità, també conegut com provençal o llengua
d’oc.
7.
8. En el segle XII, Occitània no formava una única
entitat política, sinó que estava dividida en
territoris independents governats per senyors
feudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller,
Provença, etc).
Al sud d’aquest territori estava el regne de
Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França.
Alguns dels nobles feudals occitans eren més
poderosos que el mateix rei de França.
9.
10. Les raons per les quals les primeres
manifestacions de lírica culta als territoris de la
Corona Catalanoaragonesa foren en llengua
occitana i no en català són diverses:
La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit
arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres
(sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar
no només el model poètic, sinó també la llengua.
11. La proximitat geogràfica va afavorir les relacions
polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre
Occitània i els comtats catalans.
Les relacions polítiques entre Catalunya i Occitània
havien estat sempre molt estretes i es van consolidar
amb el casament del comte Ramon Berenguer III amb
Dolça de Provença l'any 1112.
La similitud entre les llengües catalana i occitana va
afavorir que aquesta última pogués ser usada pels
trobadors catalans i entesa a la Corona d'Aragó.
12. Els senyors feudals occitans eren, en la seva
majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó.
Tant França com la Corona d’Aragó aspiraven a
expansionar-se i a annexionar-se els territoris
occitans.
Catalunya, durant dos segles, va mantenir
estretes relacions amb Occitània.
13. A principis del segle XIII, el rei de França, Felip
August, decideix una expansió cap al sud dels
seus territoris, per afegir Occitània a les seves
possessions i acabar amb la independència dels
poderosos nobles feudals occitans.
El rei de França buscarà una excusa de caràcter
religiós per dur a terme la seva expansió.
Aprofitant que la majoria de la població occitana,
inclosos molts dels senyors, professava el
catarisme, considrada una heretgia per
l’Església, convocà una croada amb l’ajuda dels
exèrcits del Papa.
14. Els nobles occitans demanaran l’ajuda del seu
senyor, el rei de Catalunya i Aragó Pere el Catòlic
(pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre
els exèrcits croats.
Pere el Catòlic mor l’any 1213 a la batalla de
Muret defensant els seus vassalls occitans.
S’acaben aquí les aspiracions de la Corona
d’Aragó d’expansionar-se cap al nord. El fill de
Pere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els seus
territoris cap al sud, conquerint terres
musulmanes.
15. Molts occitans acusats de càtars, entre ells
trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en
les corts dels nobles catalans, on portaran el
model de la poesia trobadoresca que començarà
a ser conreada a la Corona d’Aragó per trobadors
catalans.
16.
17. Anomenem "trobadors" exclusivament als autors
de la poesia lírica provençal que creen les seves
obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la
Gàl·lia, i després a Catalunya i al nord d'Itàlia.
El seu nom deriva del verb "trobar", en el sentit
de "crear literàriament". Durant aquests segles, la
paraula "poeta" estava reservada per als autors
de poesia culta en llatí. En contraposició, els
trobadors escrivien les seves composicions en
llengua vulgar.
18. La poesia trobadoresca es recitava acompanyada
de música. El trobador era l’autor tant de la lletra
com de l’acompanyament musical. Per tant, havia
de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure
i, a més, música.
Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.
També hi havia trobadors de condició social més
baixa.
La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida
en “cançoners”.
19. En els cançoners trobem la lletra i la notació
musical d’aquestes poesies.
20. En els cançoners també s’hi incloïen les “Vidas”
(biografies dels trobadors) i les “Razós”, petits
textos on s’explicava el perquè de la composició
de cada poesia.
El trobador, doncs, escrivia la lletra de la poesia i
en composava la música per tal que la recitació
anés acompanyada pel so d’un instrument.
21.
22. Existeix una diferència clara entre “trobador” i
“joglar”:
TROBADOR: Autor de poemes musicals en
llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyors
feudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en
professionals i vivien d'aquest art (per exemple,
Bernat de Ventadorn). Per als trobadors nobles, en
canvi, trobar era una distracció, un complement per a la
seva personalitat (és el cas de Guillem IX d'Aquitània).
23. JOGLAR: Recitava en públic els poemes
compostos pels trobadors. Era d'estament social
baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.
Els joglars especialitzats en la recitació de la poesia
trobadoresca s'anomenaven joglars lírics, mentre que
els que es dedicaven a la recitació dels cantars de gesta
(epopeies medievals europees en llengua
romànica, redactades en vers i transmeses
originalment per joglars que narren incidents
llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan
èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns)
rebien el nom de joglars èpics.
24.
25. Diem que la poesia trobadoresca és una “poesia
cortesana” perquè es desenvolupa a les corts dels
nobles i dels reis, primer a Occitània i després, a
Catalunya i al nord d’Itàlia.
Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i
tractava dels temes que podien interessar a
aquest grup social: l’amor, la guerra, l’honor…
Els trobadors d’extracció social humil vivien a les
corts dels nobles, prínceps i reis dels quals rebien
una remuneració econòmica pels seus serveis.
26. Durant els segles de naixement,
desenvolupament i expansió de la poesia
trobadoresca, l’occident europeu viu sota el
sistema social anomenat FEUDALISME.
La societat feudal estava estructurada d'una
manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una
piràmide, l'esquema bàsic de la qual era la
relació senyor-vassall. El vèrtex d'aquesta
piràmide era el monarca (el poder del qual era
més nominal que efectiu).
27.
28. Els estaments socials que tenien un graó
d’aquesta piràmide social per sobre, eren vassalls
d’aquells que ocupaven l’estament superior. Però,
a la vegada, podien ser senyors dels que estaven
en un graó inferior de la piràmide.
En el feudalisme s’establia una relació o pacte de
vassallatge: entre el senyor i el vassall s’establien
un seguit d’obligacions.
29.
30. Bàsicament, el senyor oferia PROTECCIÓ al
vassall i aquest estava obligat a donar-li un
SERVEI, ja fos militar o econòmic.
31. Per què diem que la poesia trobadoresca és una “poesia
feudal”? Perquè traslladarà les relacions feudals entre
un senyor i un vassall a la poesia de temàtica amorosa.
DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “midons”, que
vol dir “el meu senyor”. Serà com el senyor feudal en un pacte
de vassallatge.
TROBADOR: anomenat “om”, que vol dir “vassall”. Haurà de
servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en
les seves poesies.
32.
33. VASSALLATGE FEUDAL
El senyor feudal té una situació social clarament superior
a la del vassall, a qui deu protecció.
El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui
defensarà amb les armes, si és necessari. Depèn
totalment dels favors del senyor feudal.
POESIA TROBADORESCA
La dama, la midons, és equivalent al senyor, és un ésser
excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona.
Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser
casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal) i, per
tant, amb drets jurídics propis.
34. El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama:
és l’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li
jura servei amorós, fidelitat i l'honora amb els seus
poemes. Demana els favors de la dama.
El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva
senyora i ell és el seu servent en l’amor.
La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un
senyor feudal.
El trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la, com
feien els vassalls en el pacte de vassallatge.
35. El tema central de la poesia dels trobadors és l'amor
cortès. Molts estudiosos consideren que el concepte
d'amor que coneixem actualment en la civilització
occidental actual prové, precisament, de la idea
d'amor desenvolupada en les poesies dels trobadors.
En aquest tipus d’amor, la dama serà superior al seu
enamorat, sigui quina sigui la posició social d’aquest.
La dama es pot mostrar distant, mentre que el
trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.
37. Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no és
possible dins del matrimoni, que entre els nobles
acostumava a ser concertat per les famílies. El
veritable amor només podien viure’l els amants.
38.
39. El trobador (om): És el vassall de la dama, el
seu servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o
príncep i la dama a qui adreçava la seva poesia
era de categoria social inferior (una dama noble),
el poeta, com a vassall, se situava immediatament
per sota d'ella, perquè sempre havia de ser el seu
servidor. Li devia fidelitat, servei amorós,
lleialtat.
40. El trobador, que ofereix el seu servei amorós a la
dama (sempre casada), ha de passar per quatre fases
abans d’aconseguir que ella li lliuri el seu amor:
fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a
dirigir-se a la dama que estima.
pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a
aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per
ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de
la poesia.
entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat
s'estableix una relació de "complicitat". Ella accepta els
seus poemes de servei amorós i els seus juraments de
fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una
cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o
diners ("aver").
41. drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en
"drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.
Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca
consideren que, malgrat aquesta classificació,
l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era
bàsicament platònica. Aquesta afirmació és vàlida
per a alguns trobadors, però no es pot acceptar de
manera general, ja que altres trobadors pretenien o
van arribar a l'amor físic amb les dames a qui
adreçaven les seves poesies.
42. La dama o midons: era la senyora feudal, la
"domina". Amb freqüència, rep el nom de
midons, "senyor meu", en masculí, que mostra
que el trobador-enamorat ha de ser submís a la
dama com si es tractés d'un senyor feudal. La
dama de la poesia trobadoresca ha de ser
casada.
Per tant, la relació amorosa entre la dama i el
trobador era adúltera. Com que la dama era
casada, el trobador havia de referir-se a ella amb
un pseudònim, anomenat senyal, per no
despertar les sospites del marit i dels cortesans.
43. El marit o gilós: si la dama està casada, el marit
es converteix en el "gilós". Per això apareix
sempre en aquestes poesies com un ésser roí,
malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea
en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç
amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu
amor és fruit de l'interès i de la imposició.
44. Els envejosos maldients o lauzangiers: com
que el marit de la dama és un gran senyor feudal,
viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors
que per aconseguir el favor del senyor, espien la
relació entre el trobador i la dama, sempre atents
a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama
per anar-la a explicar al senyor. Per tant,
juntament amb el senyor, els lauzangiers es
converteixen en enemics del trobador.
45. De temàtica amorosa:
La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama
segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa
la traspossició de les relacions de vassallatge del
feudalisme a la poesia amorosa.
Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una
pastora (que té totes les característiques i les qualitats
d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.
46. Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de
l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la
seva dama, perquè l'alba representa la separació, ja que
poden descobrir-los junts. En aquestes composicions
apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el
guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el
senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.
47. Poesia d’atac personal
Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un
personatge, a la vegada que serveixen per fer
propaganda de les idees del trobador sobre aquest
personatge.
Altres temes
El plany: composició en què el poeta lamenta la mort
d'algun personatge important o d'un amic.
La canço de croada: composició que el trobador fa
per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les
croades.
La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre
temes diversos (qüestions amoroses, literàties o
polítiques).
48. OCCITANS
Guillem IX d’Aquitània
Jaufré Raudel
Arnaut Daniel
Marcabrú
Cercamón
Bernat de Ventadorn
Giraut de Bornelh
Raimbaut d’Aurenga
49. CATALANS
Alfons el Cast
Pere el Catòlic
Guillem de Berguedà
Guillem de Cabestany
Guillem de Cervera (Cerverí de Girona)
Berenguer de Palol
