Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
1. COL·LEGI LESTONNAC “L’ENSENYANÇA”
S. Coop. C. Ltda. LLEIDA
Anna Clua Villas
Pol De La Cruz-Sánchez Badia
Maria Mallol Mendoza
1r de Batxillerat B
2. Índex
Dècades 20-30
Context Històric
Crisis de la novel·la
Ressorgiment de la novel·la
Poesia
Carles Riba
Vida
Obra
3. Context Històric
Noucentisme acaba al 1923.
Avantguardes es converteixen en una experiència poc
duradora.
Període fins a la guerra civil. (1936)
No està classificat.
Riquesa literària considerable novel·la.
4. Crisis de la novel·la
En els anys vint es produí una crisi en el gènere
novel·lístic:
La novel·la no podia seguir esquemes
realistes, naturalistes i modernistes:
A la recerca de temps perdut, Marcel Proust. (1927)
Ulisses, James Joyce. (1922)
El noucentisme català veia la novel·la com un gènere
popular i menys important que altres generes més
breus: poesia, conte o assaig breu.
5. Ressorgiment de la Novel·la
Font de polèmica per l'absència de obres novel·lesques
(1917 - 1925):
La por a la novel·la, Josep Maria de Sagarra.
Una generació sense novel·la, Carles Riba.
Als anys 30 es produí un ressorgiment del gènere, amb
novel·les influenciades per la novel·la psicològica:
Mort de dama, Llorenç Villalonga (1931)
Vida privada, Josep Maria de Sagarra (1932)
Valentina, Carles Soldevila (1933)
Camins de França, Joan Puig i Ferreter (1934)
6. Poesia
Gènere amb menys producció que la
novel·la
Però apareixen importats obres de
poesia:
Segon llibre d’Estances, Carles
Riba (1930)
Imitació del foc, Bartomeu
Rossellò-Pòrcel (1938)
8. Biografia
Nascut a Barcelona el 1893.
Estudia dret, filosofia i lletres.
Traductor, hel·lenista, crític i humanista.
Es casà amb la poeta Clementina Arderiu.
Col·laborà amb noucentistes.
Pompeu Fabra confecció Diccionari.
Fundació Bernat Metge traducció de clàssics.
Professor de grec a la Universitat de Barcelona.
Durant la guerra civil es va exiliar a França.
Representant de la poesia catalana en congressos espanyols.
1958 nomenat director de la Fundació Bernat Metge.
Mor al 1959.
9. Obra
Poesia postsimbolista:
Segon llibre d’estances, 1930.
Elegies de Bierville, 1942.
Del joc i del foc, 1946.
Salvatge cor, 1952.
Traduccions:
Odissea d’Homer, 1919/1948.
Critiques:
...Més els poemes, 1957.
Els marges, 1927.
