2. Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme És la captació del moviment en un instant fugaç . Miró amb el Discòbol vol distanciar-se definitivament de hieratisme del període arcaic. moment de màxima tensió: l’instant què posa el disc cap enrere amb la finalitat de agafar impuls per llançar-lo; el moviment següent és fer un pas endavant i deixar anar el disc Miró fou l’artista del MOVIMENT
3. Miró volia evitar la simetria. C erta calma inexpressiva en el rostre . El somriure és encara semblant a l’expressió estereotipada dels kouroi . E ls cabells són com una mena de casc de ríxols que no es diferencien els uns dels altres. El costat dret del Discòbol és llis i tancat, està regit per una corba contínua . El costat l’esquerre és angular i obert i està regit per una ziga-zaga. Miró excel·lí sobretot com a bronzista. Copia romana de marbre. A la còpia de marbre s’hi va haver d’afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura
4. Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme Aquest tipus d’escultures es feia per homenejar als vencedors dels jocs atlètics, però no guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal. Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de que el mon terrenal era reflex imperfecte de un mon ideal supraterrenal .
