1. El Romanticisme i la Renaixença
1. El Romanticisme
Fou un moviment que sorgí a Alemanya a la segona meitat del segle XVIII i segle
XIX. Va suposar una nova manera de veure el mon que dóna preferència al
sentiment, a la passió i a la intuïció per damunt de la raó.
El Romanticisme propugnar el subjectivisme i l’excel·lència de l’individu, del qual es
valoren sobretot els sentiments. Els ideals romàntics són bàsicament els de la
Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
1.1. Característiques
• Dóna preferència a la imaginació, creativitat i al sentiment. Això suposa una
nova visió del món i l’ésser humà.
• Menyspreu per la realitat (pel present).
• Aquesta insatisfacció davant la realitat genera dues forces: el desig infinit i
la nostàlgia al passat.
• El romàntic s’evadirà tant en el temps (exaltació del passat, especialment
en l’Europa medieval) com en l’espai (exaltació dels països exòtics).
• La melancolia va ser l’estat d’ànim de molts artistes.
• Exaltació de la mort com a forma d’evasió i llibertat.
• Atracció per tot allò que simbolitzi l’obscur i l’irracional.
• Visió dinàmica i orgànica de la natura.
• Predomini de la imaginació.
• L’ésser és un ésser superiorment dotat.
• L’artista ha de ser espontani, original i sincer. Artista romàntic reivindica la
llibertat creativa.
• L’interès pel passat, pels orígens i per l’art popular.
És el moviment de recuperació cultural produït a Catalunya entre 1833 i la darreria del
segle XIX que suposà la recuperació del català com a llengua literària i de cultura.
1. La societat catalana del s. XIX
• La industrialització de Catalunya va provocar que el país visques una
profunda transformació social econòmica.

2. • Aquest procés d’industrialització va anar acompanyat d’un fort creixement
de la població que es va concentrar en grans nuclis urbans industrials
(Barcelona, Igualada, Sabadell, etc)
• Com a conseqüència de la industrialització la burgesia (classe propietària
de les industries) catalana es va enfortir i va aparèixer una classe social
nova: el proletariat (classe obrera).
2. La Renaixença
• La Renaixença s’inicià a Catalunya al voltant de 1830 i té com a objectiu la
recuperació de la identitat i la memòria del poble català. Els escriptors i els
intel·lectuals de la Renaixença es van proposar recuperar la cultura
catalana, especialment la llengua i la literatura catalanes després de segles
de decadència cultural.
• Objectius:
o Enfortir la consciencia nacional catalana.
o Recuperar el català com a llengua literària, és a dir com a llengua
culta.
o Restablir els Jocs Florals.
L’any de la publicació del poema Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833)
es va prendre com a inici simbòlic de la Renaixença i l’any 1877 Jacint Verdaguer rep
el premi extraordinari dels Jocs Florals, la fi de la Renaixença.
L’any 1859 es va instaurar els Jocs Florals, un concurs literari. L’objectiu dels Jocs
Florals era retornar la dignitat a la llengua catalana i demostrar que era vàlida en
l’àmbit cultural. Els Jocs van esdevenir la Plataforma de promoció dels autors en
llengua catalana d’aquest moment.
De les moltes manifestacions i conseqüències de la Renaixença cal destacar el
naixement de l’excursionisme. El Centre Excursionista de Catalunya va ser l’entitat
pionera en l’impuls per conèixer i estimar el país.
3. Els gèneres literaris de la Renaixença
• Poesia: les obres més importants van ser les següents:
- Oda a la Pàtria va ser la primera poesia romàntica catalana de Bonaventura
Carles Aribau.

3. - La obra poètica de Jacint Verdaguer, Canigó i Atlàntida.
• Novel·la: obres més importants:
- L’obra narrativa de Narcis Oller. Les seves obres eren realistes, com Pilar
Prim, La bogeria i l’escanyapobres.
• Teatre: obres més importants:
- Les obres teatrals de Frederic Soler, com Pitarra.
- Les obres teatrals d’Àngel Guimerà.
4. Àngel Guimerà. El teatre
La seva activitat teatral se li va començar a reconèixer a partir de 1879. Es poden
distingir quatre etapes:
 Primera etapa (1879 – 1890) -> la tragèdia romàntica: Gala Placídia va ser
la introducció en la literatura dramàtica l’any 1879. Aquesta obra representa
la síntesi entre dues cultures diferents i el seu final es tràgic. Obres: El fill
del rei (1886), Judit de Welp (1833) i Mar i Cel (1888). Rei i monjo (1890)
recupera un pretext històric real. La boja (1890) alterna un estil contundent i
expressions quotidianes conegudes.
 Segona etapa (1890 – 1900) -> la introducció dels corrents realistes: va dur
a Bcn les seves obres més importants i es va imposar com a primer
dramaturg en llengua catalana. Obres: En Pólvora (1893), Maria Rosa
(1894), Terra baixa (1897). La filla del mar (1900)
Dues obres patriòtiques: Mestre Oleguer (1892) i Mort d’en Jaume
d’Urgell (1869)
Dues obres religioses: Jesús de Natzaret (1894) i Les monges de Sant
Aiman (1895)
 Tercera etapa (1901 – 1911) -> la “conversió” modernista: nova tendència
estètica, el Modernisme. Guimerà provà a escriure peces teatrals amb
aquesta tendència, però no foren acceptades pels bohemis barcelonins
(integrants del nou moviment). Obres: La Santa espina (1907), La reina
vella (1908) i Sainet trist (1910)
 Quarta etapa (1917 – 1921) -> últimes obres: Guimerà preocupat per la
història i pels esdeveniments que percudien el món en que vivia. Obres:
Indíbil i Mandoni (1917), Jesús que torna (1917), Alta banca (1921).
4.1. Mar i Cel

4. Obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l’any 1888. Tragèdia romàntica de la
seva 1era etapa. En aquesta obra s’observen els conflictes interns dels
personatges, que es mouen en ambients romàntics.
- Tema: amor impossible entre un pirata musulmà (Saïd) i una noia cristiana
(Blanca). L’autor amb aquesta obra transmet com dues persones de
creences diferents són capaces d’estimar-se, deixant de banda les
diferències, com la seva religió o manera de viure.
- Mètrica: tres actes i escrita en decasíl·labs blancs.
- Simbologia obra: unió protagonistes només es podria realitzar al més
enllà, com la unió del mar i el cel, que és l’horitzó. Saïd es identificat amb el
mar (simbolitza la valentia, força, virilitat...) i Blanca amb el cel (simbolitza
les forces de l’esperit).
- Trets romàntics: identificació amb la natura. Personatge marginat (Saïd),
exclòs de la societat. Saïd estava marginat atès que era musulmà i fins i tot
en la seva societat pk la seva mare era una cristiana convertida a l’islam.
4.2. Terra Baixa
Obra teatral d’Àngel Guimerà escrita en 1897. Segona etapa
- Tema: tema principal l’amor i un altre tema com l’opressió.
- Simbologia: llibre marcat per una simbologia constant entre la Terra baixa i
la Terra alta. Presenta la Terra alta com el món idíl·lic que es caracteritza
per la puresa i la bondat i la Terra baixa com el reflex d’una societat pagesa
degradada per l’explotació i el materialisme.
5. Oda a la Pàtria
Poema renaixentista escrit per Bonaventura Carles Aribau (1789 – 1862). Va
dedicar aquest poema pel seu sant al banquer català a Gaspar Remisa. En 1833
va ser publicat a la revista “El Vapor”.

5. Quant al tema general, aquest poema tracta sobre l’enyorament de la llengua
catalana i la valoració de la llengua per a expressar els sentiments i emocions.
• Trets romàntics: diversos trets romàntics. L’autor dóna preferència als
sentiments, tret molt característic del Romanticisme. Exalta natura
descrivint el paisatge i els seus elements, com els turons, el cel i les
muntanyes. Identificació del paisatge català amb la pàtria (sentiment
nacionalista).
• Mètrica: 6 estrofes i 8 versos. Versos alexandrins, per tant art major. Rima
consonant i creu-creuada.
• Conclusió: poema molt important pk va suposar l’inici del moviment cultural
anomenat Renaixença. També va comportar un canvi de mentalitat de la
societat.
6. Tirant lo Blanc
Obra cavalleresca del segle XV (final Edat Mitjana) i va ser publicada l’any 1490.
• Autor: Joanot Martorell (1413 – 1468) va ser un cavaller i escriptor
valencià. Fill d’un noble de família valenciana.
• La novel·la:
o Cronologia: escrita al s. XV, ambientada en el segle XIV, però amb
la mentalitat del XV (una mentalitat més moderna i amb menys
religió).
o Sinopsi: narra les aventures d’armes i amor del cavaller Tirant, al
servei d’un gran ideal: alliberar l’Imperi Grec del setge dels turcs.
Tirant és un heroi gens mitificat, atès que actuava amb la raó i la
lògica.
o Objectes simbòlics: espasa: símbol eròtic, la seva condició de
cavaller i de masculinitat -> simbolitza el combat de Tirant en l’àmbit
amorós. Pinta de carmesina: simbolitza bellesa de la dona perfecta.
La mitja i la sabata: representen el respecte que té Tirant cap a
Carmesina. Mirall: símbol del reflex dels sentiments, és a dir la
realitat.
• Novel·la total ja que s’hi troben molts temes (amor, guerres, erotisme,
costums, etc). També és una novel·la històrica, militar, eròtica, humorística i
psicològica (coneixem els personatges a partir de la seva conducta, del que
diuen, no sempre van d’acord).
• Novel·la realista i versemblant: l’heroi (Tirant) destaca per les seves
qualitats físiques i morals, sense deixar mai de semblar un noi de “carn i
ossos”. Ell es tractat com un heroi molt humà.
• L’obra és considerada una precursora de la novel·la moderna perquè
suposa un trencament amb la narrativa anterior. S’abandonen els ideals

6. medievals (la fe i la cavalleria) i s’incorporen els ideals burgesos (plaer,
raó, humor).
• Una altre raó per ser considerada precursora de la novel·la moderna es la
importància de les escenes de la vida diària, en les quals els
protagonistes es mostren tal i com són realment. Algunes d’aquestes
escenes són molts sensuals i eròtiques.
• La següent raó és l’ús de l’humor i la ironia, sobretot en els episodis
amorosos, plens d’escenes enginyoses.
• Aquesta novel·la presenta una nova mentalitat, la burgesa, més oberta,
més lògica, amb humor i amant els plaers de la vida. La societat que ens
presenta aquesta novel·la és així: desgavellada, amb humor, que intenta
escapar-se dels lligams medievals i que busca els plaers i les ganes de
viure dels nous temps.
• Es combina l’estil retòric i recargolat propi de la prosa renaixentista.

7. medievals (la fe i la cavalleria) i s’incorporen els ideals burgesos (plaer,
raó, humor).
• Una altre raó per ser considerada precursora de la novel·la moderna es la
importància de les escenes de la vida diària, en les quals els
protagonistes es mostren tal i com són realment. Algunes d’aquestes
escenes són molts sensuals i eròtiques.
• La següent raó és l’ús de l’humor i la ironia, sobretot en els episodis
amorosos, plens d’escenes enginyoses.
• Aquesta novel·la presenta una nova mentalitat, la burgesa, més oberta,
més lògica, amb humor i amant els plaers de la vida. La societat que ens
presenta aquesta novel·la és així: desgavellada, amb humor, que intenta
escapar-se dels lligams medievals i que busca els plaers i les ganes de
viure dels nous temps.
• Es combina l’estil retòric i recargolat propi de la prosa renaixentista.