2. El tipus de text més emprat en el llenguatge
oral és el diàleg.
En el llenguatge escrit, de vegades,
transcrivim aquests diàleg.
Els diàlegs es podem transcriure de forma
directa o indirecta.
3. DISCURS DISCURS
DIRECTE INDIRECTE
Els personatges parlen, Els personatges parlen,
sense intervenció a través dels discurs
de narrador del narrador.
Seguit de frases Queda intercalat al text.
introduïdes per guions El narrador indica quan
i separades parla un dels personatges
amb punt i apart a través d'un verb
que faci referència l'acció
de parlar i al temps verbal.
4. El discurs directe: puntuació
Cal iniciar línia i posar un guió cada vegada que un
personatge parla
.Quan acaba la intervenció cal tancar la frase amb:
punts suspensius, punt, interrogant, ...
Si el narrador intervé cal indicar-ho amb guions.
També es pot indicar una intervenció d'un personatge
a través de les cometes.
5. El discurs indirecte: puntuació
No és necessària una puntuació específica ja que la persona
que narra ens ho indica amb el verb relacionat amb l'acció de
parlar i amb una oració subordinada.
6. El discurs directe: exemple
-Que vols dir que n'has vistos gaires?
-No, però els clisso de seguida!
-T'ho ha dit ell, que era japonès?
-Ni una sola vegada. Són astuts...
-T'ho ha dit algú?
-Ningú no m'ha dit res, ni falta que em fa.
Tinc l'instint esmoladíssim!
Pere Calders
Invasió subtil i altres contes
7. El discurs indirecte: exemple
La tarda està caient. El Josep diu a la Mònica que agafi les
claus del cotxe. La Mònica li contesta que ella no les té i
que no sap on deuen ser. Aleshores, el Josep regira la
calaixera buscant nerviosament les claus que no trobava.
De cop i volta, exclama que potser el seu fill petit les havia
agafades. La Mònica li contesta que no pot ser, perquè el
nen no toca mai aquell calaix. El Josep mira el rellotge i
diu que no hi ha més temps, que han de marxar a la
reunió, amb claus o sense. La Mònica, finalment, li diu si
ha mirat les butxaques de la caçadora, que potser allà les
trobarà.
