1. Servei de Llengües EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES EN LLENGUA CATALANA EN ALUMNES DE MOBILITAT A LA UAB CERCLES Sevilla, 19 de setembre de 2008 Enric Serra
2. Servei de Llengües BASES I MARC DE DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE PRIMERA PART
3. Servei de Llengües [1] Bases del projecte [2] Marc de desenvolupament [2.1] Un espai sociolingüístic: la Universitat Autònoma de Barcelona [2.2] Un públic objectiu: els estudiants “romànics” de mobilitat [2.3] Un fonament conceptual: la sostenibilitat lingüística [2.4] Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB PRIMERA PART
4.
5.
6.
7.
8.
9. Servei de Llengües [1] Bases del projecte (6) L'objectiu del Servei de Llengües de la UAB és ajudar a activar o a construir aquest denominador comú .
10.
11.
12.
13.
14. Servei de Llengües [2] Marc de desenvolupament (5) + del 70 % (Xile, Mèxic, Itàlia, etc.) Estudis de màster Estudis de doctorat Estudis de grau Estudiants estrangers de la UAB (2006-2007) + del 85 % (Mèxic, Colòmbia, Xile, Brasil, Itàlia, Argentina, etc.) + del 65 % (Perú, Portugal, Colòmbia, Argentina, Itàlia, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques 100 % Sèneca-Sicue Programes propis Sòcrates-Erasmus Estudiants de programes de mobilitat cap a la UAB (2006-2007) 45 % aprox. (Mèxic, Xile, Colòmbia, etc.) 60 % aprox. (Itàlia, França, Portugal, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques
15.
16.
17.
18. Servei de Llengües [2] Marc de desenvolupament (9) “ ...tot allò que puguin fer les llengües locals no ho han de fer les llengües més globals. És a dir, els codis locals han de tenir el màxim possible de funcions, deixant només les estrictament necessàries als codis més globals .” (Bastardas, A., 2005)
19. Servei de Llengües [2] Marc de desenvolupament (10) “ El preu de la intercomprensió lingüística mundial no ha de ser pas la renúncia de tots els grups lingüístics a la seva llengua pròpia, excepte en el cas del que tingui la sort que la seva llengua sigui la triada [...]. El que cal és intentar assegurar un equilibri lingüístic sostenible per a la gran majoria de grups humans, tot tenint com a centre les persones.” (Bastardas, A., 2005). “ [...] el contacte lingüístic sostenible serà aquell que no produeixi exposició o ús lingüístics en llengua al·lòctona a una velocitat i/o pressió –en un grau— tan alts que es faci impossible la continuïtat estable de les llengües autòctones dels grups humans.” (Bastardas, A., 2005)
20. Servei de Llengües [2] Marc de desenvolupament (11) 4. Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB
21.
22. Servei de Llengües CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS” SEGONA PART
23. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic [4] Foment de la competència intercultural [5] Presència del component socioafectiu SEGONA PART
24.
25.
26.
27. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (4) “ L’ideal lingüístico-pedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” (Dalmau, D., 1936)
39. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (16) 8.4. Vetllar per l'adequació i el control de tots els aspectes del comportament paralingüístic. 8.5. Ús de gestos il·lustradors (o gestos batuta) i reguladors i estalvi de gestos adaptadors. 8.6. Atenuació de la contundència retòrica i control de certs efectes que poden dificultar o enterbolir la comprensió. 8.7. Vigilància extrema de les normes de cortesia (màximes del tacte, de la generositat, de l'aprovació, de la modèstia, de l'acord, de la simpatia). 8.8. Ús d'estratègies per explicitar l'estructura del discurs (fer-la explícita, usar anticipacions, mecanimes de dixi discursiva...)
40. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (17) 8.9. Ús de reformulacions sintètiques del discurs. 8.10. Bon ús dels mecanismes cohesius i, en particular, dels connectors. 8.11. Control de la densitat informativa. 8.12. Ús de recursos de redundància positiva: repeticions, preguntes epistèmiques, paràfrasis, definicions, exemples o analogies. 8.13. Selecció de formes comunes català-castellà i estalvi o control de les allunyades. La majoria d’aquestes estratègies són pròpies dels discursos orals formals, no es poden considerar “antinaturals”, i contribueixen a millorar les produccions del professorat.
41.
42. Servei de Llengües [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (2) 1.3. Estratègia d’anticipació: marcatge de les zones del text que es poden considerar menys importants pel que fa a la significació (paraules entre parèntesis, incisos, enumeracions d’elements d’una mateixa àrea semàntica, etc.). 1.4. Estratègia de selecció: distinció de les paraules rellevants d’un discurs d’altres que no ho són (Noms, verbs, frases clau vs . falques, mots crossa, repeticions...). Localització de les paraules clau del text. 1.5. Estratègia de localització de les paraules estadísticament més representades als textos. 1.6. Estratègia d’interpretació (de comprensió de la forma): identificació de les paraules que marquen l’estructura del text. 1.7. Estratègia d’interpretació: comprensió del significat global, del missatge. Comprensió de les idees principals. Identificació de la conclusió general (o parcial de cada fragment) i, a grans trets, de les diverses premisses o arguments que hi donen suport.
43. Servei de Llengües [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (3) 1.8. Estratègies d’inferència del sentit de mots desconeguts per mitjà de les correspondències fòniques amb altres llengües romàniques. 1.9. Capacitat de formular hipòtesis, fer deduccions o inferències i de validar-les i, si cal, refer-les. 1.10. Estratègies d’inducció del sentit de mots desconeguts a partir del context gramatical i de coneixements culturals. 1.11. Estratègia de reconeixement: saber segmentar la cadena acústica en les unitats que la componen. 1.12. Observació atenta dels gestos i les expressions, habituació a la melodia, a la discriminació dels esquemes d'entonació que fa servir. 1.13. Estratègia afectiva de reducció de l’ansietat: confiança en el grup, valoració del suport lingüístic extern, social i conjuntural. 1.14. Demanar aclariments, repeticions o traducció.
44.
45. Servei de Llengües [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (2) 3.3. Elements que marquen les relacions lògiques del text. Elements connectors que estableixen aquestes relacions. 3.4. Reflexió sobre tot el que es relaciona amb les veus del text: des de la presència del subjecte (reflexió sobre plural de modèstia, maneres d’expressar la impersonalitat, elements modalitzadors o marques lingüístiques que indiquen la implicació i l’actitud del subjecte en el discurs, elements de reforç de l’objectivitat: citacions, referències, notes) fins a la intertextualitat. 3.5. Coneixement del recurs de la nominalització (que afavoreix la intercomprensió). 3.6. Competència discursiva: coneixement dels principals gèneres i subgèneres del món acadèmic i científic: ressenyes, informes, articles, exposicions orals, etc. El programa interuniversitari Argumenta, gestat al Servei de Llengües de la UAB hi col·labora.
48. Servei de Llengües [4] Foment de la competència intercultural (2) 2.4. Confiança en el bagatge personal de coneixements, experiències, recursos i estratègies lingüístics i no lingüístics a l'hora d'aproximar-se a una experiència comunicativa nova. 2.5. Valoració de la diferència lingüística i cultural com a possibilitat d'enriquiment personal. 2.6. Disposició a vèncer els prejudicis sobre les llengües. 2.7. Respecte, tolerància i acceptació de l'alteritat. 2.8. Valoració de l'exposició a persones d'altres llengües i cultures. 2.9. Valoració de les llengües com a instruments que reflecteixen una visió del món i un sistema de creences i de valors. 2.10. Capacitat de tolerar l'ambigüitat i, si es produeix, de gestionar-la.
49. Servei de Llengües [4] Foment de la competència intercultural (3) 2.11. Capacitat d'empatia. 2.12. Capacitat de potenciar una actitud lúdica davant la llengua i el seu ús. 2.13. Capacitat de ser flexible en els usos lingüístics i adaptar-se a la situació. 2.14. Acceptació de la comprensió parcial o superficial . “Cada dia és més habitual i necessari accedir als discursos de diferents llengües i cultures, però no és gens fàcil (...). Si no coneixem la cultura amb què s'elabora un discurs, potser només podem aspirar a comprendre'n les idees bàsiques. Haurem d'acostumar-nos a comprendre'l només parcialment, a acceptar que se'ns escapin detalls, a quedar-nos a l'epidermis i a sospitar els cossos que hi ha al dessota a partir de les formes que palpem...”
50. Servei de Llengües [4] Foment de la competència intercultural (4) “ Haurem de ser més humils a l'hora de valorar les nostres capacitats per comprendre en altres llengües, i més tolerants jutjant la capacitat que mostren els altres per comprendre els nostres discursos.” (Cassany, D., 2006) 3. Línies de treball: 3.1. Pistes per comprendre les diferències interculturals en la relació amb la realitat catalana.
52. Servei de Llengües [4] Foment de la competència intercultural (6) 3.2. Anàlisi de la competència intercultural. 3.3. Creació d’un banc de biografies lingüístiques.
53.
54.
55. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques (A) [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (B) [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (C) [4] Foment de la competència intercultural (D) [5] Presència del component socioafectiu (E) CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS”
56. Servei de Llengües Presència de les condicions indicades en les accions d’acollida lingüística del Servei de Llengües A, B, C, D Altres cursos i recursos virtuals (Intercat, Parla.cat) E Parelles lingüístiques virtuals E Tandèms lingüístics E Voluntariat lingüístic D Recursos d’acollida lingüística (Ajuda’m: 80 pistes…) D Biografies lingüístiques (consulta, creació) D Anàlisi de la competència intercultural D, E Curs de sostenibilitat lingüística A, B, C, D Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió A, B, C Curs de comprensió bàsica Condicions Accions del SdL
57. Servei de Llengües Abans de desplaçar-se A la UAB Estudiants nouvinguts “romànics” 1) Curs de comprensió bàsica (i altres cursos inicials: català, castellà) 2) Curs de sostenibilitat lingüística 3) Anàlisi de la competència intercultural 4) Biografies lingüístiques 5) Recursos d’acollida lingüística (programa Ajuda’m): 80 pistes… 6) Voluntariat lingüístic (autòcton-nouvingut) 7) Tàndems lingüístics Docència UAB 1) “Seguretat lingüística” 2) Ús de català intercomprensible 3) Gestió del plurilingüisme a l’aula Final: els estudiants “romànics” de mobilitat per la construcció d’un campus multilingüe sostenible 1) Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió (FontdelCat, Galanet…) 2) Altres cursos i recursos virtuals per a l’aprenentatge del català (Intercat, Parla.cat…) 3) Parelles lingüístiques virtuals Servei de Llengües de la UAB
58. Servei de Llengües Allò de què es tracta, al capdavall, és de construir un denominador comú entre ciutadans fet no tant de codis compartits perfectament com de voluntats de comprensió compartides . “ ...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” (J. A. Marina, 1998)
