1. Índex
-Índex
-Introducció
-Proleg
1.Els incendis.
1.1 Prevenció i extincio.
2.Que passa amb la societat actual?
2.1 Les escombraries.
2.2 Els cicles de la natura.
3.Que passa amb l'energia i les primeres matèries?
3.1 Clorofil·la.
3.2 Fotosíntesí.
3.3 Consumidors.
3.4 Descomponedors.
4.La desforestació.
5.La bioacomulació
6.Els runams salins
6.1 Principals problemes del runams salins.
7.Les infraestructures.
8.Centrals de contaminació de catalunya.
9.Coralls del canyó del cap de Creus.
10.La urbanització del fluvianàutic.
11.El riu Ter i els seus problemes.
12.Les centrals tèrmiques i la central tèrmica de Cercs.
13. Bibliografia
14.Conclusió.
15.Annexes.
1

2. Pròleg
-La natura ens interessa molt i està en perill, hem decidit escollir aquest tema
de projecte per apostar solucions i aprendre’n més.
-Hem buscat informació sobre tot el que hem treballat i ho hem ampliat.
-Hem descobert greus problemes que hi ha actualment al nostre planeta i al
nostre ecosistema.
-Els objectius són varis: trobar noves formes d’energia i solucions als
problemes que se’ns han plantejat.
-Hem treballat a classe cada dia i a fora d’horaris hem quedat per a realitzar
aquest projecte. Ha sigut un treball bastant llarg.
2

3. Introducció
En aquest treball que hem realitzat nosaltres, 4 alumnes de quart d'eso de
l'escola Fedac Dominiques de Manresa, aquest treball ha estat realitzat per:
Marc Soler Pujol, David Comellas Roca, Gerard Segarra Calsina i Pol Morató
Gomez.
En aquest treball hem parlat de diferents aspectes que ens han anat fent
buscar a les hores de projecte de recerca, pel professor Lluís Cabanes. El tema
principal que hem tractat és ''El Futur del Planeta'', hem treballat diferents
aspectes de fenòmens i llocs propers a la nostre comarca, el Bages, i els
voltants és a dir la resta de Catalunya i del nostre país.
Hem treballat : La desforestació, els incendis, els runams salins, les
infraestructures, les estacions de mesura de la contaminació, els coralls del
canyó del cap de Creus, la conca del riu Ter, i molts més temes.
3

4. Incendis
Els incendis són molt perillosos i perjudicials tant per la gent com per la natura
perquè,poden arrasar tant una casa com un bosc en qüestió d’hores.
D’incendis cada any n’hi ha tot i que de diferents tipus poden ser provocats
expressament o involuntàriament com per exemple una llauna de refresc
llançada a terra o un tros de vidre... .Però també poden ser accidentals com per
exemple una línia d’alta tensió que fa una guspira i provoca un incendi... .
Hi ha diferents tipus d’incendis:
-Focs de superfície: són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el
matollar són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.
-Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més de
pressa que l'anterior ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent.
-Focs de subsòl: Es propaguen sota de la superfície i cremen matèria
orgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus
anteriors però pot durar més.
Els incendis són una gran causa de desforestació la qual cosa comporta
l’erosió i a la destrucció del pulmó del planeta
4

5. Els incendis contaminen molt a causa de la quantitat de fum que es desprèn
quan es crema alguna cosa.
Els arbres en cremar-se alliberen una gran quantitat de CO2 ja que durant el
temps que han estat vius n’han recollit molt amb la fotosíntesi.
5

6. Prevenció i extinció
Prevenció:Les mesures habituals que es prenen són aclarir en algunes zones
la massa forestal,establir zones sense vegetació sota les línies elèctriques, els
tallafocs , els conreus verds a l'estiu (trepadella, cànem, vinya etc.) el
desbrossat, l'acció de pastura controlada i l'establiment de vies d’accés. Amb
aquestes mesures es descompacta la massa de combustible i s'interromp la
seva continuïtat així és més difícil que el foc s’escampi tot i que de vegades
s’escapa.
-Desbrossat sota una línia elèctrica.
Hi ha diferents mesures per apagar el foc:
-Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva,
consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi el
foc aquest es pari en no trobar combustible.
-Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres voluntaris a
Catalunya) i professionals bombers,que de vegades troben difícil la seva
actuació per la dificultat d'accés a determinats punts del bosc i la manca
d'aigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques.
-Equip aeri: el composen avions i helicòpters, en grans focs la seva acció
malgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva.
6

7. 7

8. Que passa amb la societat actual?
Després de la revolució Industrial, uns dels fenòmens més importants va ser
que es va produir fou un gran increment dels sistemes creats pels homes.
Han adquirit dimensions tan grans que els espais lliures cada cop són més
escassos. Les zones verdes són indispensables i serveixen per absorbir la
pol·lució i per protegir els éssers vius dels efectes de les manipulacions
humanes.
La civilització ha esdevingut una gran xarxa que cobreix el món, una xarxa de
nusos i efectes sobre el medi sovint inesperats.
Alguns efectes són:
-L’aparició de productes químics nous totalment diferents dels creats per
la natura, poden ser nocius.
-La modificació important del cicle de la matèria i del flux de l’energia a
escala mundial.
Per satisfer les necessitats d’energies, els homes han desviat les fonts
energètiques que abastien els ecosistemes i avui dia exploten massivament els
combustibles fòssils.
Per satisfer les necessitats de primeres matèries els homes extreuen de la terra
quantitats molt impressionants de minerals.
Les escombraries
A molta gent no els hi preocupen les escombraries perquè cada dia hi ha
persones que netegen els carrers. Gairebé ningú sap quantes persones
treballen recollint escombraries, on les porten i quan val tot plegat.
La quantitat d’escombraries que cada persona produeix és impressionant.
Cada persona produeix 1 kg d’escombraries al dia, 30 tones al llarg d’una vida.
Una família de 4 persones produeix 1 tona d’escombraries cada any.
El llançament d’escombraries a espais naturals pot causar greus desastres, si
tires una llauna al bosc pots causar un incendi i les seves conseqüències són
importants.
Però les escombraries domèstiques només són una petita part del total i és
essencial separar les escombraries quan es llencen.
Les escombraries tenen futur?
Hi ha dos punts de vista:
-ecològic: són fonts de porqueria: poden contaminar aigües, poden
degradar el paisatge i poden posar en perill la vida de les persones.
8

9. -econòmic: són recursos que no estan al seu lloc: estan formades per
materials recuperables que es llencen i s’importen gran quantitat de matèries
necessàries per fabricar aquests materials.
Cicles de la natura
La natura és la part més superficial de la terra on hi ha els éssers vius. La vida
en ella depèn de l’aigua i del Sol. L’energia passa d’uns animals a altres
segons els procés de la Cadena Alimentària o Tròfica.
EL Sol dóna energia a les plantes, aquestes donen als herbívors que serveixen
per alimentar als carnívors que quan moren fan adob per a les plantes.
Comencem per a l’aigua:
L’aigua s’evapora del mar i forma núvols. Quan els núvols descarreguen l’aigua
que porten es formen rius i torrents que tornen l’aigua al mar on es torna a
evaporar.
9

10. Que passa amb l’energia i amb les primeres matèries?
L’energia del Sol arriba a la superfície de la Terra en forma de llum i d’energia
tèrmica i els éssers vius capten aquesta energia i la fan servir per fer les seves
funcions vitals.
L’energia tèrmica no pot ser captada per plantes verdes però agafen tots els
éssers vius del seu entorn.
Les plantes verdes agafen l’energia humana i la transformen en energia
química emmagatzemada, la utilitzen per fer funcions vitals.
Les plantes productores son autòtrofes.
La clorofil·la
Les plantes productores capten l’energia lluminosa a partir de la clorofil·la. La
clorofil·la és verda per això algunes plantes són verdes. L’energia captada per
la clorofil·la es emprada per transformar les primeres matèries senzilles en
unes de més complexes. Això s’anomena fotosíntesi, “fer coses amb la llum”.
Fotosíntesi
És el procés mitjançant el qual les plantes verdes obtenen l’energia per realitzar
les seves funcions vitals.
Per fer la fotosíntesi es necessita CO2, aigua i sals minerals. La fotosíntesi és
important perquè allibera grans quantitats d’oxigen a l’atmosfera
Consumidors
Els animals necessiten energia i primeres matèries per fer funcions vitals.
Els animals no poden utilitzar directament l’energia del Sol ni agafar les
matèries directament.
Els consumidors obtenen l’energia i les primeres matèries menjant plantes.
Els consumidors heteròtrofs obtenen el nodriment d’un altre.
Descomponedors
Tots els excrements, cadàvers, encara tenen energia i primeres matèries. Els
decomponedors aprofiten aquest aliment. Aquests descomponedors son els
escombriaires o recicladors de la natura. Hi ha infinitat d’éssers vius que, a poc
a poc,desfan les restes
10

11. La desforestació
La desforestació és el procés de desaparició de boscos i masses forestals, per
culpa de l'activitat humana, la industria fustera és una de les principals
culpables per la gran tal·la d'arbres.
Actualment un dels llocs on s'estan tallant molts arbres és l'Amazones i això
farà que molts animals que hi viuen, es morin.
Conseqüencies de la desforestació
Una de les conseqüències importants de la desforestació, fonamentalment
provocada per la creació de nous espais agrícoles, és que moltes vegades es
realitzen en llocs que són fonamentals pel desenvolupament d'algunes
espècies en perill d'extinció, o úniques d'aquest lloc i, moltes vegades, els
mateixos boscos on es tala són una important font hídrica.
Es modifica el clima del lloc.
Una altra conseqüència de la desforestació és la desaparició d'embornals de
diòxid de carboni reduïnt-se la capacitat del medi d'absorbir les enormes
quantitats d'aquest gas que ocasiona l'efecte hivernacle, i accentuant el
problema de l'escalfament global.
11

12. La Bioacomulació
Finals de 1953 es va constatar l'aparició d'una misteriosa malaltia, que era no
infecciosa, i no havien posat advertència. Aquesta malaltia es va manifestar a
prop de la badia de Minamata (Japó). Les persones que la van començar a
tenir van ser el pescadors i mariners de la zona, i les seves famílies.
El que passava era que a la gent que s'alimentava de menjar procedent de la
badia de Minamata, se'ls-hi afeblia els músculs, perdien molta visió, danys
cerebrals i paràlisis que casualment conduïa a la mort o al coma.
L'any 1959, es va revelar que les morts van ser causa de contaminació per
mercuri, procedent de l'industria química Chisso Co. Utilitzaven el mercuri com
a catalitzador, l'incident de la badia de Minamata va ser el primer cas modern
conegut de contaminació del medi aquàtic per mercuri.
Des de llavors altres intoxicacions massives per mercuri han estat
enregistrades pe exemple en aigües residuals procedents d'indústries
d'electrònica, o per descàrregues de fungicides industrials de fabriques
papereres.
12

13. El cas més greu d'enverinament per mercuri provocat per l'home va succeir el
1972 a Irak. Els pagesos van rebre llavors de blat tractades amb fungicides
mercurials, provinents de Mèxic. Es van menjar les llavors. Es van menjar les
llavors en lloc de plantar-les, quan el govern va començar a notar aquesta
epidèmia auto-infligida, va posar una llei, el pagès que tingués llavors tractades
seria perseguit, atenyent a condemna de mort. Els efectes d'aquestes llavors
van causar la pèrdua de 5.000 a 50.000 persones i la discapacitat de més de
100.000, possiblement més de 500.000.
El mercuri és el metall més tòxic seguit pel cadmi, plom, i altres que no estan
tan clarament ordenats segons llur toxicitat. La contaminació del medi aquàtic
per cadmi sembla menys estesa que la del mercuri, però té efectes no menys
perillosos. El període d'incubació per a la intoxicació crònica amb cadmi varia
considerablement, usualment entre 5 i 10 anys, però en alguns casos arriba als
30 anys. Durant la primera fase d'enverinament les dents s'esgrogueixen, es
perd el sentit de l'olfacte i la boca s'asseca. A continuació el nombre de glòbuls
vermells disminueixen, acabant amb lesió de la medul·la òssia. Els símptomes
més característiques de la malaltia són dolors lumbars i dels músculs de les
cames.
Aquestes condicions continuen uns quants anys fins que el pacient ha de
romandre permanentment al llit i les condicions, produeixen ràpidament greus
lesions dels ronyons: trastorns del metabolisme del calci, acompanyats
d'estovaments dels ossos, fractures i deformació de l'esquelet amb una
espectacular disminució de l'alçada del cos en -30 centímetres.
13

14. A causa del llarg període d'incubació, la malaltia no es detectava fins passats
molts anys. Així, a les ribes del riu Jintsu (Japó), es van registrar l'any 1947, 44
casos d'una pretesa malaltia reumàtica. Durant els anys següents els pacients
van arribar a sofrir doloroses deformacions de l'esquelet. S'estima que
aproximadament 100 morts degudes a aquesta malaltia van tenir lloc fins a la fi
del 1965.
Tanmateix la causa va ser completament desconeguda fins el 1961, quan hi
hagué evidència suficient de què el cadmi podia jugar un paper en el
desenvolupament de la malaltia. Per fi, el 1968, el ministre japonés de la Salut i
el Benestar, basat en diversos estudis, va aclarar que la malaltia era causada
per un enverinament crònic amb cadmi.
La font de contaminació amb cadmi del riu Jintsu era una mina de zinc propietat
de Makioko Co., Situada a uns 50 km aigües amunt dels pobles afectats. Les
aigües residuals de la industria minera eren directament desguassades al riu,
sense el tractament que hauria estat necessari. El seu llot contaminat marxava
aigües avall, causant grans danys als cultius als cultius d'arròs d'questa àrea
era més de deu vegades superior a la d'arròs d'altres àrees del Japó. Després
de que la mina va construir una presa de retenció l'any 1955, la pol·lució del riu
va acabar, i el nombre de malalts va declinar.
A diferencia del mercuri i del cadmi, la toxicitat del plom ha estat coneguda per
la Humanitat durant molts segles. Fa més de 2000 anys el metge i poeta grec
Nicandre ja va escriure descriure la malaltia coneguda com el plumbisme, que
és causada per un enverinament agut amb plom.
La intoxicació per ceràmica esmaltada amb plom ha estat oblidada i
redescoberta periòdicament des de l'antiguitat. Els grecs coneixien el perill,
però no el romans, que emmagatzemaren aliments i begudes en els recipients
esmentats. Fins actualment hom coneix casos d'enverinament per aquesta
causa. Es evident que durant la utilització inicial d'aquests recipients de
ceràmica o porcel·lana colorejades resulta inevitable el desprendiment de plom,
especialment si contenen líquids àcids, com els sucs de fruites. Això no seria
perillós per a la salut si l'esmaltat amb plom s'hagués fet correctament, durant
el temps necessari i a una temperatura de coacció suficientment elevada.
14

15. L'amplament extés ús del plom es deu especialment a les seves eepcionals
propietats, com l'alt grau de ductilitat i la gran resistencia a la corrosió. Ja a
l'imperi romà, en temps de Juli Cèsar, la classe alta governant va fer extensiu
l'ús de canonades d'aigua en cisternes folrades interiorment amb aquest
metall. Els grecs també havien recollit aigua de pluja de teulades protegides per
un recobriment de plom, i l'emmagatement semblantment en cisternes folrades
de plom per dins. S'ha afirmat que l'enverinament amb plom resultant va
contribuir, amb tota probabilitat, a la caiguda de les classes dirigents, tant de
l'imperi grec com del romà.
Especialment els nens petits que viuen en edificis deteriorats estan eposats a
l'enverinament agut amb plom, a causa del costum de menjar substancies no
alimenticies com pelalles de pintura que contingui plom, massilla i guix. Un
trosset de pintura de la grandària d'una ungla de polze d'un adult conté entre 50
i 100 mg de plom. L'enverinament infantil per plom és un problema real a
moltes de les àrees urbanes més antigues especialment, als barris pobres i és
una de les principals causes de lesió cerebral, deficiencia mental i greus
problemes del comportament. A més, el plumbisme és una malaltia insidosa i
dificil de diagnosticar. Fins no fa gaire romania sovint irreconeguda, i era
amplament ingnorada per metges i caps de la salut pùblica.
Una de les conseqüencies més corrent de l'enverinament continuat amb plom
és la infecció crònica del ronyó, coneguda com nefritis. Per exemple, s'han
reportat casos de nefritis de consumidors de whisky destil·lat il·legalment. A
l'equip de destil·lació s'usaven tubs soldats amb plom i en alguns casos, un
radiador vell d'automòbil ( contenint més soldadura de plom ) servia com a
condensador. No és gens sorprendent que la major part de mostres de whisky
il·legal confiscat continguin plom.
15

16. Runams salins
Els runams salins són grans muntanyes compostes sobretot per sal. Aquesta
sal és la que contamina les aigües, tant les superficials (rius, rieres, torrents,
fonts, etc.), com les subterrànies.
Actualment al Bages hi ha 6 runams. D'aquests, dos estan actius (el del
Cogulló i el del Fusteret), un està en procès de reciclatge (el de Cardona), i sis
contaminen les aigües. En total, sumen més de 70 milions de tones.
16

17. Els runams salins contaminen de dues maneres:
1.Quan plou, la pluja dissol la sal superficial dels runams i es converteix en una
aigua extremament salinitzada. Aquesta aigua es precipita runam avall fins que
va a parar als torrents i rieres. Aquesta aigua va a parar als rius principalment
al Llobregat. Molta d'aquesta aigua també es filtra i va a parar als aquifers, això
fa que molta vegetació es mori.
2.El runam del Cogulló (Sallent) és el més gran i més pesant de tots els runams
existents a Catalunya. Aquest runam artificial descarrega tot el seu pes
(gairebé 40 milions de tones) sobre un terreny molt inestable: la falla del Guix.
Degut a això, la “muntanya” a més a més de créixer contínuament, també
s'enfonsa.
17

18. Infraestructures
En les infraestructures hidràuliques poden haver-hi dues opinions las bones i
les dolentes:
Les bones poden ser que produïm gran quantitat d’energia amb l’energia de
l’aigua, ja que això es un gran avens en el mon de les infraestructures ja que
avui en dia s’estan tancant grandioses centrals nuclears.
Per altre banda no es gaire bo perquè els embassaments maten la fauna
animal dels voltants i com algun dia es destrueixi o es faci públic algun accident
important i tota l’aigua que hi hagi emmagatzemada tots els pobles del voltant
patiran unes grans inundacions i una gran destrucció del medi ambiental.
18

19. Hi ha un estany a la Vall Fosca que es diu: Estany de Gento el qual l’aigua que
produeix l’energia ,per la nit quan els habitants estan dormint hi ha menys
utilitat de l’electricitat l’aigua que ha estat utilitzada prèviament es retornada al
estany impulsada per les mateixes alises que havien produït l’energia. Es un
recus molt intel·ligent perquè si hi ha temps de sequera (molt freqüents a
Catalunya últimament)aprofita la mateixa aigua que utilitza i jo crec que seria
un gran recurs i un model a seguir.
Apart els dines que calen per a construir tal cosa son molts i en temps de crisis
ja valdria que s’amortitzessin una mica ni que sigui una tercera part dels diners
gastats,ja com altres de les moltes infraestructures que es construeixen al llarg
del temps i que son amortitzades algunes amb un curt període i les altres ja
que son la gran majoria a llarg temps com:autopistes, depuradores, aeroports,
ports, canals, etc...
19

20. Centrals de contaminació de catalunya
La contaminació atmosfèrica s’entén com la presència en l’aire de substàncies
o formes d’energia en tals proporcions que impliquen un risc per a les
persones, altres éssers vius i materials diversos. Aquestes substàncies les
anomenem contaminants i poden ser primaris o secundaris.
Els contaminants primaris són aquells que provenen directament de les fonts
d’emissió fixes o mòbils i que es poden trobar en la mateixa forma química en
el focus emissor. Ex: SO2, H2S,PST i CO2.
Els contaminants secundaris són aquells originats en l’atmosfera mateixa, com
a conseqüència de transformacions de contaminants primaris, és a dir, no es
poden trobar en la mateixa forma química en el focus emissor. Ex: O3 i H2S O4
Els principals contaminants atmosfèrics són: diòxid de sofre (SO2), diòxid de
nitrogen (NO2), partícules sòlides en suspensió (PST), els hidrocarburs totals
(HCT), plom (Pb), clorur d’hidrogen (HCl), monòxid de carboni (CO), clor (Cl2),
sulfur d’hidrogen (H2S) i l’ozó (O3). Per a totes aquestes substàncies hi ha uns
valors d’emmissió establerts, a partir dels quals es consideren contaminants.
A Catalunya, tots aquests contaminants són controlats per la Xarxa de
Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que va ser
creada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Hi algunes ciutats que tenen estacions mòbils de control de la contaminació
atmosfèrica.
20

21. A la nostra ciutat l'estació de control de contaminació esta localitzada a la plaça
Espanya.
21

22. Coralls al canyó del Cap de Creus
Un estudi amb submarí d'uns elements essencials per a l'ecosistema marí.
El "Jago" és un petit submarí de dues places, propietat de l'Institut de Ciències
Marines de la Universitat de Kiel, a Alemanya. Fa uns mesos va ser utilitzat per
investigadors de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona -del Consell
Superior d'Investigacions Científiques-, per explorar el canyó del Cap de Creus.
L'objectiu bàsic era estudiar les comunitats de coralls que es troben a
profunditats d'entre 120 i 400 metres.
Aquests són els únics bancs de corall ben estudiats al Mediterrani peninsular. A
bona part de la zona hi ha encara colònies d'una gran densitat. El seu bon estat
afavoreix l'elevada riquesa d'organismes que els científics van observar. Una
part són espècies molt petites, però també en van poder veure d'altres d'interès
comercial, com el sabre o com el calamar. No hi faltava ni tan sols una gran
presència de krill, petits crustacis que serveixen d'aliment a molts organismes
marins, entre ells les balenes. Els peixos busquen aquest lloc per ficar la posta
dels ous, perquè puguin eclosionar, trobar refugi i aliment conforme van
creixent.
Però al mateix canyó hi ha zones més empobrides. El relleu escarpat permet
preservar el corall dels danys que causa en altres llocs la pesca de ròssec, que
22

23. fa malbé el fons marí. En canvi, no el salva de la pesca de palangre, com es
pot comprovar pel gran nombre de fils trencats que hi trobem. La situació del
banc demana establir mesures de gestió.
L'Institut de Ciències del Mar posseeix l'únic bosc de corall que es manté viu en
un laboratori. Dos anys de recerca van permetre determinar les condicions
adients perquè el corall es desenvolupés. Aquí els alimenten amb "mysis", uns
petits crustacis. Els investigadors poden observar a quin ritme creixen els
coralls, com es reprodueixen i quines condicions poden influir en el seu
desenvolupament. Els estudis en el laboratori complementen les observacions
en el mar i, unes i altres, ajudaran a conèixer millor aquests bancs de corall,
que són una assegurança per al manteniment i la renovació de la vida marina.
23

24. Urbanització del Fluvianàutic
Als anys setanta va iniciar-se una urbanització marina a la desembocadura del
Fluvià (Sant Pere Pescador) de la que només van construir-se la xarxa de
canals de navegació i l’estructura d’un edifici que van quedar abandonats
durant vint-i-cinc anys. Tanmateix, la revisió del PGOU va mantenir la
classificació de sòl urbà per al sector. La represa del projecte d’urbanització va
suscitar una forta oposició de les entitats ecologistes i la IAEDEN va interposar
un recurs contra l’aprovació del PGOU en entendre que el sector no reunia
condicions per ser sòl urbà. El Conseller de Política Territorial i Obres
Públiques va estimar finalment aquest recurs i va acordar la reclassificació dels
terrenys com a sòl no urbanitzable. Els promotors van recórrer la decisió i van
exigir una indemnització econòmica; mentre les entitats ecologistes van
demanar la restauració de la zona humida i la seva integració al Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà.
El Pla d’ordenació urbana municipal de Sant Pere Pescador autoritzava des de
l’any 1975 la urbanització d’un sector dels aiguamolls de la desembocadura del
riu Fluvià, a primera línia de mar, que limita amb el que avui és el Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà i que es localitza al corredor entre les reserves
integrals de les Llaunes i l’illa de Caramany. L’ any 1975 s’hi va projectar una
urbanització marina amb el nom de Fluviamarina i una empresa constructora
del holding Rumasa en va iniciar les obres amb l’obertura de la xarxa de canals
de navegació per a embarcacions d’esbarjo i la construcció de l’estructura d’un
edifici de sis plantes. Les obres, però, van quedar aturades per la conjunció de
les mobilitzacions socials de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, iniciades
l’any 1976, i que van desembocar en la creació del Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà l’any 1983 i la fallida del grup Rumasa.
24

25. Tanmateix, tant la delimitació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,
creat l’any 1983, com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del 1992 van
deixar aquests terrenys fora del seu àmbit pel fet d’estar classificats com a sòl
urbà en el planejament urbanístic.
Al llarg de vint-i-cinc anys el projecte va estar paralitzat, amb els canals i
l’estructura de l’edifici de sis plantes construïts i abandonats. Però les diverses
modificacions del Pla d’ordenació urbana no van fer variar en cap moment la
classificació del sector, de manera que al llarg d’aquests anys es van succeir
diverses propostes per a desencallar el projecte d’urbanització que no es van
arribar a concretar. Així, la darrera revisió del Pla general, aprovada
definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el 26 de
setembre de 2001, continuava classificant aquest sector com a sòl urbà, tot i
que en rebaixava l’edificabilitat.
El juny del 2001, l’empresa navarresa VLV va reprendre els tràmits per
executar-hi una urbanització marina de luxe, ara rebatejada amb el nom de
Fluvianàutic. El pla parcial presentat pels promotors preveia entre cinc-cents i
set-cents apartaments (a preus entre cent cinquanta mil i tres-cents mil euros),
sis nous edificis de tres plantes, un hotel de 1.125 m2, un restaurant, una àrea
comercial, un club nàutic i 379 amarradors repartits per la xarxa de canals
navegables ja existent. La inversió prevista era de cent vint milions d’euros i la
data final del projecte estava prevista per a l’any 2004. El màxim responsable
de la promotora, Víctor Latorre, va afirmar que «serà una urbanització
espectacular, de pel·lícula. Els edificis simularan les cobertes dels grans
transatlàntics, amb unes línies molt estilitzades». Els promotors afirmaven
també que la urbanització seria respectuosa amb l'entorn, que per les
dimensions reduïdes suposaria poc impacte ambiental i que aportaria molts
beneficis al municipi gràcies als impostos i el consum dels veïns.
25

26. El riu Ter i els seus problemes
El riu Ter neix a uns 2.400 metres d’altitud, concretament a Ulldeter, un antic
circ glacial delimitat per cims que atenyen prop de 3.000 metres, com el
Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Desprès de néixer al Ripollès,
el Ter drena territoris d’Osona, la Selva i el Gironès, fins a desembocar a la mar
Mediterrània, al Baix Empordà.
El recorregut total del riu és de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de
prop de 3.010 quilòmetres. Tot i néixer als Pirineus, el riu Ter rep una forta
influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix, fent que es comporti
com un riu de règim intermedi, amb crescudes a la primavera i a la tardor.
26

27. Els principals problemes a la conca del riu Ter són:
El riu ter cada cop te menys cabal d'aigua, això és degut a que moltes
industries i moltes localitats per les quals el riu Ter hi passa, agafem l'aigua i
llavors quan el riu desenvoca al mar només hi arriva molta poca aigua.
També hi ha parts on avans el riu Ter tenia un alt cabal i ara no n'hi gens o casi
res.
27

28. Centrals tèrmiques i central tèrmica de Cercs
Una central tèrmica o central termoelèctrica és una planta industrial que serveix
per a generar electricitat a partir del vapor d'aigua escalfat per un combustible
(fuel, gas natural, carbó). Algunes centrals tèrmiques particulars son les de
cicle combinat.
Les central tèrmiques abasten d'electricitat a continuada i sense haver de
dependre del clima, de la metereologia, ni de la geologia locals. En
contrapartida, algunes utilitzen combustibles fòssils, amb els problemes de
sostenibilitat i de medi ambient que generen. El gas natural contamina menys
que el carbó, el petroli i els seus derivats, és més fàcil de transportar i
emmagatzemar i n'hi ha en reserves una mica majors, tot i que també molt
escasses. L'urani no contamina l' atmosfera, per actualment no es tracta i els
residus, que son radioactius, s'enterren al fons del mar. Avui s'aprofita l'energia
dels residus sòlids orgànics (les escombraries orgàniques que separem de la
resta) per, en comptes de ser enterrades, cremar-les i obtenir electricitat.
A la nostra comarca, el Bages no hi ha cap central tèrmica, la més propera a
nosaltres és la central tèrmica de Cercs.
28

29. L'antiga central Tèrmica de Cercs es va construir l'any 1929, funcionava amb el
carbó provinent de les mines dels voltants, i obtenia l'aigua d'un espècie de
embassament que es troba sota terra.. L'any 1968 aquesta central es
substituida per l'actual, l'any 1971 s'inaugurà la Central Tèrmica de Cercs.
La Xemeneia medía 122metres d'altura i tenia 6 metres de diàmetre, la seva
torre de refrigeració medía 103 metres d'alçada, i el seu diàmetre de la part
superior era de 68 metres, la paret de la torre de refrigeració té un gruix de 15
centímetres.
La nova central Tèrmica de Cercs segueix el següent horari:
8 Hores -----------------------------23 Hores funcionava al màxim 160000 K/Watts
Hora
23 Hores----------------------------- 8 Hores funcionava a baix rendiment, 80000 K/
Watts Hora
La Central Tèrmica de Cercs en aquests moments utilitza un tipus de carbó
anomenat Ulla provinent de Sud Àfrica, aquest carbó té un 0,45% de Sofre i té
6550 K/Calories.
S'utilitza carbó de l'Àfrica perquè és més barat de portar-lo fins a Catalunya que
no pas extreu-rel de les mines dels voltants de Cercs. El carbó de Cercs (que
abans es feia servir per la Central Tèrmica), anomenat Lignit conté un 3,1% de
Sofre, té 3099 K/Calories.
29

30. Bibliografía
http://www.depana.org
http://www.iaeden.cat
http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/aiguamolls
http://www.salvem-emporda.org
http://www.francescferrer.cat/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?
Item=1478&seccio=Noticies
http://webspobles.ddgi.cat/sites/jafre/Shared%20Documents/PLATAFORMA
%20DEL%20TER/PRESENTACI%C3%93PLATAFORMA%20DEL%20TER
%20V1.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Central_t%C3%A8rmica
http://sandraricart.wordpress.com/2009/05/15/el-riu-ter/
http://www.google.es/imgres?
um=1&hl=ca&sa=N&biw=1517&bih=737&tbm=isch&tbnid=B0qhlqu_-
Qj1aM:&imgrefurl=http://html.rincondelvago.com/centrals-
termiques.html&docid=wfoPR_PLw77_yM&imgurl=http://html.rincondelvago.co
m/000274690.jpg&w=512&h=384&ei=ijzLT8apGbKo0AW4l8mmAQ&zoom=1&i
act=hc&vpx=763&vpy=141&dur=1239&hovh=193&hovw=258&tx=121&ty=117&
sig=100106630759464858941&page=1&tbnh=126&tbnw=160&start=0&ndsp=3
0&ved=1t:429,r:4,s:0,i:77
30

31. Conclusió
En aquest treball de recerca hem aprés moltes coses noves que no sabíem del
nostre planeta i de diferents llocs de la terra, del nostre país, de la nostre
comarca, de la nostra ciutat i voltants.
Hem aprés a conviure en grup i a ajudar-nos mútuament sense molestar-nos
els uns als altres. També ens hem tingut que esforçar en grup per a fer aquest
treball de recerca, ja que és el nostre primer treball d'aquest tipus, i al ser així
ens ha costat bastant.
Aquest treball per a nosaltres ha sigut una gran experiència, ens hem conegut
molt millor de com ens coneixíem abans.
Per a fer aquest treball hem tingut que quedar molts cops a casa del Gerard per
a realitzar el treball, molts de nosaltres hem tingut que deixar a part partits de
futbol, partits de basquet...
31