1. LA SOCIETAT FEUDAL 3 grans grups Els que combaten Els que preguen Els qui treballen La noblesa Els eclesiàstics Serfs i camperols Són la minoria de la població Representen la majoria de la població

3. RELACIÓ DE VASSATGE ENTRE EL VASSALL I EL SENYOR

5. La noblesa Es dedica a la guerra, a la cacera, a l’esplai: escoltar joglars, trobadors... Viu en castells símbols de poder.

6. En aquest context naix A Occitània a la darreria del segle XI.

7. la poesia trobadoresca

8. Origen geogràfic dels trobadors

9. Els trobadors van desenvolupar especialment el tema amorós: amor cortès o fina amor Es tracta de poesia lírica (expressa els sentiments i la subjectivitat del poeta). DEFINICIÓ TEMA L’amor del poeta és desinteressat i adquireix el compromís de fidelitat eterna, però mai no serà correspost. Trobairitz= trobadora Els creadors d’aquesta poesia són els trobadors. Escriuen tant la lletra com la música. I ho plasmen en una llengua distinta del llatí.

10. L’amor cortès consisteix en una relació amorosa entre el poeta que se sent vassall (Hom) i la dama idealitzada ( Midons = el meu senyor), a qui ret homenatge. A més hi apareixen altres personatges: el marit (el gilós ) i els envejosos acusadors (els lausangiers ). Tant l’un com els altres suposen una amenaça per a la relació entre els amants. PERSONATGES

12. Trobadors Relaciona els següents autors amb tret que el caracteritza: Fes clic i comprovaràs la solució correcta: Trobador i joglar; autor d’un tractat sobre poesia trobadoresca. Beatriu de Dia Autor de nombrosos sirventesos. Cerverí de girona Famós per ser el protagonista d’un relat on és mort per un comte gelós. Ramon Vidal de Besalú Comtessa occitana que es caracteritza per una poesia trobadoresca amb una visió particular de l’amor cortés. Guillem de Berguedà Un dels darrers autors i que va tenir gran influència en la poesia posterior. Guillem de Cabestany Comtessa occitana que es caracteritza per una poesia trobadoresca amb una visió particular de l’amor cortés. Beatriu de Dia Un dels darrers autors i que va tenir gran influència en la poesia posterior. Cerverí de girona Trobador i joglar; autor d’un tractat sobre poesia trobadoresca. Ramon Vidal de Besalú Autor de nombrosos sirventesos. Guillem de Berguedà Famós per ser el protagonista d’un relat on és mort per un comte gelós. Guillem de Cabestany

13. LLETRA DE LA CANÇÓ DE SAU - BOIG PER TU A la terra humida escric nena estic boig per tu, em passo els dies esperant la nit. Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny; servil i acabat boig per tu. Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré; servil i acabat, boig per tu. Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui. Em quedaré atrapat ebri d'aquesta llum servil i acabat boig per tu. Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré; servil i acabat boig per tu. Llig la lletra de la cançó i identifica les idees tòpiques amoroses ja presents en la poesia trobadoresca

14. PLANY PER PONÇ DE MATAPLANA, PER GUILLEM DE BERGUEDÀ Digues quines són les característiques d’aquest poema de Guillem de Berguedà que permeten encabir-lo dins el gènere trobadoresc de plany I Consirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana. II Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana. III Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats; i no ho dic gens per ufana. IV Marquès, el vostre desamor i la ira que es mesclaren entre nosaltres dos bé voldria, si a Déu hagués plagut, que abans que eixíssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perquè no vaig acudir al vostre auxili; car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa. V Del paradís al millor lloc, allà on el bon rei de França es troba prop de Rotllà, sé que l'ànima està de mon Marquès de Mataplana; i el meu joglar del Ripollès i també el meu Sabata junts, són amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors, al costat d'Olivier de Lausana. I Consirós cant e planc e plor pel dol qe.m a sasit et pres al cor per la mort Mon Marqes, En Pons, lo pros de Mataplana, qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens, e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Tors tro...et la terra plana. II Loncs consiriers ab greu dolor a laisat e nostre paes ses conort, qe no.i a ges En Pons, lo pros de Mataplana; paians l'an mort, mais Dieu l'a pres a sa part, qe.l sera garens dels grans forfatz et dels menors qe.ls angels li foron auctors, car mantenc la lei cristiana. III Marqes, s'eu dis de vos follor, ni motz vilans ni mal apres, de tot ai mentit e mespres c'anc, pos Dieu basti Mataplana, no.i ac vassal qe tan valges, ni qe tant fos pros ni valens ni tan onratz sobre.ls aussors; jas fosso ric vostr'ancesors; e non o dic ges per ufana. IV Marqes, la vostra desamor e l'ira qu'e nos dos se mes volgra ben, se a Dieu plages, ans qu'eissisetz de Mataplana, fos del tot pais per bona fes; qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens car no fui al vostre socors qe ja no m'en tengra paors no.us valges de la gent truffana. V E paradis el luoc melhor, lai o.l bon rei de Fransa es prop de Rolan, sai qe l'arm'es de Mon Marqes de Mataplana; e mon joglar de Ripoles, e mon Sabata eisamens, estan ab las domnas gensors sobr'u pali cobert de flors, josta N'Olivier de Lausana.