Paremiologia aplicada - Diputació de València

Paremiologia aplicada

Marc teòric: Un repàs a la història i
l’evolució dels refranys, des del seu origen
(proverbis llatins i grecs) fins a l’actualitat
(Internet).

Marc pràctic: Aplicació de la paremiologia
en altres àmbits i col·laboracions amb
altres disciplines.

Paremiologia aplicada ─ Víctor Pàmies i Riudor (2013) ©
http://dites.cat ─ vpamies@gmail.com

Els refranys: de l’oralitat a Internet
1. Introducció
2. Història
3. Internet: Avantatges i iniciatives
4. Paremiologia aplicada
1. Lexicografia
2. Botànica, Zoologia o Agricultura populars
3. El cos humà
4. Psicologia i genètica
5. Geografia (dites tòpiques)
6. Meteorologia
7. Festivitats i calendari


1.1 Què és la paremiologia?
• Ciència que estudia els refranys.
• Les unitats que estudia són les parèmies i els
qui s’hi dediquen són els paremiòlegs.
• Quan comparem refranyers de diverses
llengües fem paremiologia comparada.


1.1 Paremiologia aplicada
• Aplicació pràctica dels refranys a altres disciplines.
• Estudi a partir de diferents àmbits: Lingüística,
Folklore, Antropologia...
• Connexions amb altres disciplines:
• Lexicografia,
• Botànica, Zoologia o Agricultura populars,
• Geografia (dites tòpiques),
• Meteorologia,
• El cos humà,
• Psicologia i genètica,
• Festivitats i calendari...


1.2 Diferents noms per a una
mateixa cosa: les parèmies
Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació,
Dita, Frase feta, Idiotisme, Locució, Màxima,
Modisme, Parèmia, Principi, Proverbi, Refrany
o Sentència...

?
Són el mateix? Què els diferencia?

1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
• Adagi • Sentència antiga
• Aforisme • Proposició concisa, completa i
• Apotegma sovint enginyosa que enuncia
• una forma científica
Axioma
• Allò que hom diu
• Citació
• • Expressió com estereotipada,
Dita d'ús corrent en la llengua
• Frase feta • Sentència que conté un
• Idiotisme precepte moral o pràctic
• Locució • Construcció o locució peculiar
• Màxima a una llengua
• Modisme • Idiotisme
• Parèmia • Dita d’ús popular que conté un
• Principi ensenyament
• Proverbi • Frase sentenciosa divulgada
• Refrany • Dita breu sobre una veritat
• d'índole moral
Sentència


-En sabem l’autor? Paremiologia sàvia
«Els cabells blancs són arxius del passat (Edgar Allan Poe)»

-És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar
«Dóna un peix a algú i menjarà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà cada dia (Proverbi xinès)»

Parèmia
Axioma

Citació Locució
Aforisme Dita
Apotegma Refrany
Proverbi Adagi
Màxima
Frase feta
Principi Idiotisme
Sentència Modisme



• «En definitiva, refrany, proverbi, parèmia, adagi, sentència,
apotegma, axioma, màxima, aforisme, dita —es tracta de veure
el caràcter proverbial de les sentències que s’integren sota la
diversitat d’accepcions— són expressions populars on es troba
condensada l’experiència d’un poble, la manera de veure el
món, la lluita per la supervivència, el sotmetiment a unes lleis
d’ordre social o moral, la riquesa de la llengua, l’enginy,
l’humor; són la veu col·lectiva de generacions i generacions
que volen comunicar als seus fills l’aprenentatge que han fet
de la vida. Per això el refranyer té també una cara repressiva i
moralitzant, té refranys contradictoris, té refranys antifeministes,
té refranys que parlen sobre la vida i la mort, sobre l’amor, sobre
les derrotes, sobre la guerra, la riquesa, el treball, la natura, la
salut.»

• Maria Conca (1988): Paremiologia (València, Ed. 3 i 4), pàg. 51-52.



Què diferencia les següents expressions?

Sense ofici ni benefici
No tenir ofici ni benefici
Home de molts oficis, (home de) pocs beneficis
Molts oficis, pocs beneficis
Qui té ofici, té benefici
Val més ofici, que benefici

Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.



La funció dins l’oració:

Locucions: És un complement (nom, adjectiu,
adverbi): Sense ofici ni benefici
Frase feta: locucions verbals. Hi ha un verb que
indica acció o qualitats: No tenir ofici ni benefici
Refrany o proverbi: Oració sencera, inclosa entre
cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici
que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis

Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.


1.3 Dificultat d’ordenació i catalogació de les parèmies
Ordre alfabètic? Mot clau? Ordre temàtic?

Casos de variació i sinonímies formals

Demostratius (Davant dels meus, (teus, seus, etc.) ulls → Davant dels ulls
d'algú)
Article definit o indefinit (Cloure un ull → Cloure l'ull)
Pronominalització (Deixar-hi els ulls → Deixar els ulls en una cosa) (Picar-li
l'ullet → Picar l'ullet a algú)
Verbs sinònims (Dur o Portar quatre ulls)
Correlació verb tenir i locució adverbial amb ‘Amb’ (Tenir una bena als ulls
→ Amb la bena als ulls; Tenir pena als ulls → Amb la pena als ulls; etc.)
Tenir + locucions comparatives (amb o sense article) (Tenir ulls de puça,
Tenir uns ulls de puça o Tenir els ulls de puça)
Relatiu amb funció de subjecte amb ‘El que’, ‘El qui’ o ‘Qui’ (El que no té
feina, el cap pentina = Qui no té feina el cap pentina)
Ambiguïtat en l’ús de preposicions febles, com ‘A’ i ‘En’ (A cap desbaratat,
tothom hi té part = En cap desbaratat, tothom hi té part)
Recursivitat també amb les formes ‘A on’, ‘On’ o ‘Allà on’ (Allà on no hi ha
cap, tot és cua = A on no hi ha cap, tot és cua = On no hi ha cap, tot és cua)


2.1 Origen: oralitat i referents
clàssics
•La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]
•Los ojos son el espejo del alma [ES]
•Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]

Influència? Còpia? Quin va ser
primer dels tres?
Oculus animi index [LL]

2.1 Origen: oralitat i referents clàssics

Principals referents clàssics de l’antiguitat:

• Fonts d’origen bíblic: L’Antic Testament, Llibre dels
proverbis, Càntic dels càntics...
• «Tots els rius van a parar a la mar» | «Creixeu i
multipliqueu-vos»...
• Aforismes grecs, relacionats amb la medicina (Hipòcrates
de Cos) o la filosofia.
• «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada, mig
acabada», «Per l’urpa es coneix el lleó»...
• Tradició llatina: Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus,
Sèneca...
• «En malaltia i en presó, coneixeràs ton companyó»
(Ciceró)

2.1 Origen: oralitat i referents clàssics

Els primers reculls de proverbis catalans:

• Traducció dels Proverbis de Salomó.
• S. XII ─ Proverbis, de Guillem de Cervera (1180).
• S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de
Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa, els
Proverbis de Ramon, el Libre de mil proverbis i els
Proverbis d'ensenyament, de R. Llull.
• S. XIV ─ Traducció de De Consolatione, de Boeci, el
Libre de Cató, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el
Libre de tres, El Libre de bons amonestaments, d’Anselm
Turmeda (1398).


2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls

Els primers reculls de proverbis catalans:

• S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis
catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona
Criança en menjar, beure y servir a taula, Vicent Ferrer,
Bernat Metge...
• S. XVI ─ L’Espill, de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc, de
Joanot Martorell,
• S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans, de Joan
Carles Amat (1647),
• S. XVIII ─ Rondalla de rondalles, de Fra Lluís Galiana o
el Tratat d’adages y refranys valencians, de Carles Ros
(1736).


2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme

• Romanticisme  Renovat interès pels temes folklòrics i
llegendaris.
• Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o
generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura
catalana.
• És l'època dels Amades, Farnés, Pons Lluch, Serra i
Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts
d'altres.
• Temàtiques tractades:
• Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i
Simorra),
• Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o
• Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).


2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés...

JOAN AMADES I GELATS
(Barcelona, 1890 – 1959)

• Autodidacta.
• Prové d’una família obrera humil.
• Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis
paterns.
• Converteix el negoci de drapers dels pares en
llibreria de vell.
• Memòria prodigiosa, però vista deficient.
• Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de
la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu
Enciclopèdic Popular.



JOAN AMADES (1890-1959)

Folklore de Catalunya (1950-1969)
Ed. Selecta (Barcelona)

- Rondallística (1950)
- Cançoner (1951)
- Creences i costums (1969)



JOAN AMADES (1890-1959)

Costumari Català (1950), en cinc volums.
Ed. Salvat (Barcelona)



SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ
(Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)

• Advocat i periodista.
• Professor de taquigrafia.
• Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.
• Funda “L’Arc de Sant Martí” i col·labora al "Diari Català",
"La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "El Pensament
Català", entre altres.
• Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en
folklore.
• La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el
folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia
Capmany.


SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)

• Obra més important:
Assaig de paremiologia catalana comparada
(1913)
• Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna
(vuit volums entre 1992-1998)
• Recollida de materials orals i escrits, elaboració
de fitxes.
• És el principal teòric de la paremiologia
catalana.
• Popularitza el terme a primers del segle XIX.



Vàries lleis del col·leccionador:

1. Cada proverbi una papereta.
2. Aplegar totes les variants d'un mateix proverbi.
3. Prendre nota del lloc on s'ha trobat la dita o refrany i,
si hi és, nom del citador que li doni autoritat.
4. El lloc o comarca de les recollides de viva veu.
5. Acompanyeu cada referta de les dades que trobeu referents a ella,
per poder-ne estudiar son origen i sa història, com intentà fer-ho en
Bastús en sa obra La sabiduría de las naciones.
6. Classificació: l'ordre alfabètic pel primer substantiu, adjectiu o
verb.
7. Tota dificultat l'ha de resoldre el mateix col·leccionador. La
col·lecció ve a ésser un magatzem de molts articles, ben endreçat i
ordenat.



«No pot pensar-se en publicar un Corpus Paremiològic
de la Llengua Catalana fins i a tant que no es tinguin
cinquanta mil parèmies i encara no es tindran pas totes
les que hi ha vivents».
«Quan una dita o parèmia es troba a Catalunya, a Itàlia, a
Portugal, a França, gairebé és segur que vivia en el món llatí o
grec».
«Les diferències que hi ha entre referta, dita o ditxo, refrany,
adagi, proverbis, màximes, sentències, aforismes,
modismes, frases proverbials, seria llarg d'enumerar-les. Una
paraula sola les abraça totes: parèmia; d'aquí la veu
"paremiologia" per indicar tot això que en podríem dir art retòric
del poble, veritable cultura nacional».

2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...

ALTRES AUTORS POSTERIORS DESTACATS
Valeri Serra i Boldú
Cels Gomis
Mn. Antoni M. Alcover
Mn. Enric Bayerri i Bertomeu
Joan Bellmunt i Figueras
Antoni Bulbena i Tusell
Francesc Camps i Mercadal
Mn. Antoni M. Griera i Gaja
Pvre. Joaquim Martí Gadea
Josep Pons Lluch
Manuel Sanchis Guarner
Rossend Serra i Pagès
Ramon Violant i Simorra
Actualment: Maria Conca, Hèctor Moret, Luis E. Gargallo, Esther
Forgas, Anna Parés...


Les primeres recopilacions bilingües que trobem són
addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un
bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:
• el de D.J.A.X. y F. (1831) (544 refranys catalans)
• el de Fra Magí Ferrer (1836) (vora 700 refranys catalans)
• el D & M (1847) (vora uns 450)
• el Novísimo diccionario castellano-catalán, de Santiago
Ángel Saura (1884) (més de 3.000 refranys). Té una
separata.
• i són de consulta obligada els primers diccionaris
catalans: Torra (català-llatí de 1640), Esteve, Belvitges i
Juglà (català-castellà-llatí de 1803) Labèrnia (1839-40),
Lacavalleria, etc.


2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar
així:

• Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC,
DCVB, GDLC).
• Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i
Figueras).
• Recopilacions temàtiques (per tema: reedició
d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o
infantils).
• Recopilacions comparatives amb altres llengües
(bilingües o multilingües, generalment en format
diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).


3. Internet: avantatges i principals iniciatives
 Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines:
documentació, lexicografia, edició, paremiologia...
 Obre un ventall de noves possibilitats que només el
paper no permetia. Entre d’altres avantatges:

• Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.
• Actualització en línia (constant, al moment).
• Universalització de la informació.
• Tasca col·laborativa.
• Compartir coneixements.
• Indexació de continguts.
• Reordenació de la informació. Creuament de dades.
• Maleabilitat dels continguts.


3 Internet: avantatges i principals iniciatives

Principals iniciatives:

1. DCVB
2. Badare
3. El Refranyer de Gargallo
4. Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís
5. Paremiologia catalana, d’Antoni Gimeno
6. Dites populars catalanes, de F. Roig

7. Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana



Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
URL: http://dcvb.iec.cat


Lloc: Base de datos sobre refranes del calendario y
meteorológicos en la Romania (BADARE)
URL: http://stel.ub.edu/badare


Lloc: El Refranyer, per José Gargallo Gregori
URL: http://www.elrefranyer.com


Lloc: Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor
URL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor


Lloc: Antoni Gimeno – Paremiologia catalana
URL: http://tionia1.pangea. org/Paremiologia/ParemiaFrameset-1.htm.


Lloc: Recull de dites populars catalanes, de Francesc Roig
URL: http://www.ditespopulars.cat


Lloc: Portal de paremiologia catalana
URL: http://refranys.com o http://dites.cat


3 Internet: Perfil 2.0
•Google: Gmail, Blogspot, Reader, Drive, Google+, Picasa,
Calendar, Youtube, Maps, Alertes... -
https://www.google.com/settings/products?ref=home
•Wordpress - blogs - http://www.wordpress.com
•Facebook - https://www.facebook.com/vpamies
•Twitter - https://twitter.com/vpamies
•LinkedIn - http://www.linkedin.com/profile/view?id=49768767
•Vimeo - video - https://vimeo.com/user2964484
•Youtube - video - http://www.youtube.com/profile?
user=vpamies
•Ipernity - fotos i audio -
http://www.ipernity.com/home/vpamies
•Goear - audio - http://www.goear.com/vpamies


•Flickr - fotos - http://www.flickr.com/photos/vpamies/
•Pinterest - fotos - http://pinterest.com/vpamies/
•Delicious - marcadors - https://delicious.com/vpamies
•Diigo - marcadors - http://www.diigo.com/user/vpamies
•Mister-wong - marcadors - http://www.mister-
wong.es/user/vpamies/
•Librarything - biblioteca -
http://cat.librarything.com/home/vpamies
•Scribd - pdf - http://www.scribd.com/vpamies
•Slideshare - power points -
http://www.slideshare.net/vpamies
•Screenr - tutorials - http://www.screenr.com/user/vpamies


4. Paremiologia aplicada
Lingüística,
lexicografia, Geografia
Meteorologia
fraseologia

PAREMIOLOGIA

Folklore, Botànica,
festes, zoologia,
El cos humà
calendari agricultura


4.1. Creació d’una base de dades paremiològica


4.1. Lexicografia i fraseologia


4.1. Lexicografia - Contingut BBDD


•Títols: Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre
l’ull i En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap
•Autor: Víctor Pàmies i Riudor
•Editorial: Autopublicació, Vallromanes, 2011 i 2012
•ISBN::978-84-614-8353-2 — 978-84-615-8110-8
•Pàgines: 145 i 240.

•Títol: Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català
•Autor: Víctor Pàmies i Riudor
•Editorial: Barcanova, Barcelona, 2012
•ISBN: 978-84-489-3041-7
•Pàgines: 336


4.1. Llicències i futur

Com serà el llibre digital?


4.1. Llicències i futur


4.2. Botànica, zoologia i agricultura populars

CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841- Barcelona, 1915)

• 1884 - Lo llamp y'ls temporals. Barcelona: Associació
d'Excursions Catalana.
• 1884 - La lluna segons lo poble. Secció de Folklore
del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
• 1888 - Meteorologia i agricultura populars. Barcelona:
Associació d'Excursions Catalana.
• 1891 - Botànica popular. Barcelona: Associació d'Excursions
Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i
tradicions populars referents a les plantes.
• 1910 - Zoologia popular catalana. Barcelona: Biblioteca
folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
• 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed.
Alta Fulla (1987).



CELS GOMIS (1841-1915)

.



CELS GOMIS (1841-1915)

1983 ─ Cels Gomis – 1998 ─ Cels Gomis – 1999 ─ Cels Gomis –
Dites i tradicions populars Meteorologia i agricultura La lluna segons lo poble
referents a les plantes populars


4.3. L’enciclopèdia del cos humà (somatismes fraseològics)

• Els ulls són per a mirar,
les mans per a agafar.
El cap és per a pensar
i el cor per a estimar.
Els dits són per a tocar
i els peus per a caminar.
El nas, per a olorar;
La boca, per a parlar.

• La llengua, per a tastar;
les dents, per a mastegar.
Orelles per a sentir…
T’ho torno a repetir!


4.3. L’enciclopèdia del cos humà (somatismes fraseològics)

La biologia a través dels refranys
• Arbre genealògic = De tal palo, tal astilla
• Transgeneracional = Els pares menjaven raïm verd i
als fills se’ls esmussen les dents (Jeremies 31,29)
• Cor = Sentiments (Amb el cor a la mà = Sense
dissimulació)
• Ronyons = Diners (Tenir el ronyó ben cobert).
• Ser carn i ungla = Inseparables, actuar com un de sol
• Valdre la pena = Validar el dolor, la pena
• Encara no som allà on anem = Mutabilitat de les
coses. Com ho interpreta l’inconscient


4.4. La paremiologia psicològica

La paremiologia psicològica
•El llenguatge mai és neutre
•Fons moralitzador
•Pensaments positius i negatius
•Mostren una societat rural, patriarcal i
jeràrquica
Qui bé ama, bé castiga
Tot lo bo costa
Qui és ton enemic? El del teu ofici
No hi ha rosa sense espines
Pensa mal i no erraràs
Encara no som allà on anem
El millor encara ha d’arribar


4.4. La paremiologia y la genètica



La genètica a través dels refranys
•De nit tots els gats són negres. Cada ovella amb la seva
parella. Assemblar-se com dues gotes d’aigua. Trencar el
motllo (espècies, raça)
•Ser com un camaleó (mimetisme). Mai = «Cuando las
ranas crien pelo» o Quan les gallines pixin.
•El que hagi de ser serà, És llei de vida (determinisme)
•El que sembris, colliràs - «No pedir peras al olmo» (ordre
natural)
•Pots tallar una flor, però no impedir que arribi la primavera.
La primavera la sang altera.
•«Luna creciente, hijo diferente; luna menguante, hijo como
antes» (genètica)



La genètica a través dels refranys
•Sang de la meva sang. Tenir mala sang (herència de la
sang).
•«De tal palo tal astilla» (Tal pare, tal fill). «De casta le viene
al galgo» (De bon arbre, en surt bon fruit. El fill de la gata,
rates mata ). «De mala gallina, huevo malo» .
•«Genio y figura hasta la sepultura» (Allò que és de mena,
mai no s’esmena. Qui ho té al néixer, no ho deixa al créixer)
•Com peix a l’aigua (adaptació al medi).


4.5. Geografia: les dites tòpiques
La paremiologia tòpica amb Google Maps


La paremiologia tòpica amb Google Maps
•A Dènia, i no és mania, ix el sol abans que a Gandia.
•Alzira, cau de raboses, Algemesí, la llobera, i Albalat s’enduu la palma de la gent
malfeinera
•A Benidorm, qui mal sopa, mal dorm.
•Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol
•Les xiquetes de Moncofa quan se’n van a tallar brossa, s’espatarren a la séquia i se
renten la carxofa.
•Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí i Moncofa fa
granotera.
•Els fadrins de Llíria ja no pinten res; els que pinten ara són els forasters.
•Ibi, Tibi, Onil i Castalla, els quatre pobles de la gent canalla.
•Benissa, trinquet i missa
•A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a
Benavent no hi ha res.


4.6. Meteorologia


4.6. Meteorologia
Si la Candelera plora...
... l’hivern és fora
Si la Candelera riu...
... el fred és viu

Però tant si plora com si riu...
... ja ve l’estiu

O també

Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora,
i si no plora, ni dins ni fora


4.6. Meteorologia
Quan el Montgó fa capell, pica espart i fes cordell
(o no et fiïs d’ell)
Explicació: Quan la muntanya del Montgó està tapada pels núvols vol
dir que plourà i no es podran fer feines al camp, per tant es treballa
a casa, fent cordell.
Però és que aquest mateix refrany el trobem aplicat a moltes altres
muntanyes de tots els Països Catalans:
Benicadell, Bernia, Catllar, Carroi, Corbera, Garbí,
Ifach, Mandúver, Montalt, Montgrí, Montmell,
Montjuïc, Montsant, Montseny, Montserrat, Montsià,
Murtra, Puigcampana, Toro, etc.

Una observació esdevé fet general a tot el territori


4.7. Folklore i calendari

VALERI SERRA I BOLDÚ
(Castellserà, 1875 ─ Barcelona, 1938)

• Folklorista i periodista, establert a cavall de
l’Urgell i Barcelona.
• Amic i estudiós de Jacint Verdaguer.
• Destaquen les seves obres:
• 1915 – Calendari folklòric d’Urgell.
• 1917 – Llibre popular del rosari. Folklore del Roser.
• 1918 – Festes i tradicions populars de Catalunya.
• 1918 – Folklore de la pagesia.
• 1922 – Enigmística popular.
• 1928 – Arxiu de Tradicions Populars (7 volums).



VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)
Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars
recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló,
Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana.

L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935.

Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició
facsímil a Palma de Mallorca, de 1.000 exemplars, a color i en
cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.



VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)


5.0. El Top ten dels refranys catalans

Dades generals de l’estudi
• Estudi d’ús actual dels refranys catalans
• 3 de març de 2010 - 24 juny de 2010
• 1.205 enquestes
• Dades de tot el territori de parla catalana



Resultats generals
1. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (404, 33,5%)
2. Al maig, cada dia un raig (315, 26,1%)
3. No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (305, 25,3%)
4. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot (295,
24,5%)
5. A la taula i al llit al primer crit (295, 24,5%)
6. Cel rogenc, pluja o vent (224, 18,6%)
7. Per Nadal, cada ovella al seu corral 214 (17,8%)
8. Tal faràs, tal trobaràs (202, 16,8%)
9. Qui dia passa, any empeny (192, 15,9%)
10.A l'estiu tota cuca viu (187, 15,5%)



Unes quantes dades
• 1.205 enquestes rebudes (11.905 refranys)
• 2.341 refranys diferents
• 1.486 refranys amb una única menció
• Només hi ha 18 refranys amb més de 100
recurrències. I 186 amb més de 10
recurrències.
• El primer té 407 recurrències (33,5%)
• El desè té 187 recurrències (15,5%)



Algunes conclusions temàtiques
• Paremiologia tòpica: Molt poc representada: només 412 refranys:
Almansa (24), Barcelona (42), Born (29), Catalunya (54).
• Paremiologia personal: Encara amb menys representació (285
refranys): Noms genèrics: Bernat (90), Josep (74), Joan (72)
• Cicle de l’allargament del dia: 240 refranys.
• Refranys sobre sants i festivitats: 1.087 refranys.
• Paremiologia psicològica: 2.048 (17,2 %) (Per Nadal qui res no
estrena, res no val, Hostes vingueren que de casa ens tragueren,
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla...)



al País Valencià

Dades particulars
del País Valencià
• 220 enquestes rebudes (2.200 refranys)
• Representa el 18,25% del total
• 768 refranys diferents
• 489 refranys amb una única menció
• El primer té 72 recurrències (32,73%)
• El desè té 24 recurrències (10,91%)



al País Valencià
Resultats del Top ten al País Valencià

1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era (72, 32,73%)
2. A la taula i al llit al primer crit (58, 26,36%)
3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o
Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta
capell, pica espart i fes cordell (43, 19,55%)
4. Cel a borreguets, aigua a canterets (36, 16,36%)
5. No deixes les sendes velles per les novelles (33, 15,00%)
6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat? (32, 14,55%)
7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran (30, 13,64%)
8. A l'estiu tot lo món viu (30, 13,64%)
9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures (28,
12,73%)
10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que
una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal
un pas de pardal (24, 10,91%)

6. Jocs lingüístics

Podem encarar els refranys i les dites des de diferents
aspectes i jugar-hi:
• Antiparèmies o refranys contradictoris.
• Parèmies lexicalitzades (readaptació de les parèmies al
discurs).
• Parèmies encadenades (enfilalls de dites, d’ordre
temàtic, funcional...).
• Refranys estrafets (actualització de dites, neorefranys,
refranys inventats...).
• Refranys empeltats o Ditxos contrariats
• Refranys preferits (tries personals de diverses obres).
• Eufemismes
• Locucions onomatopeiques
• Embarbussaments

Tallers de paremiologia ─ Víctor Pàmies i Riudor (2012) ©

Paremiologia aplicada - Diputació de València

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Paremiologia aplicada - Diputació de València

Similaire à Paremiologia aplicada - Diputació de València (9)

Plus de Víctor Pàmies i Riudor

Plus de Víctor Pàmies i Riudor (16)

Dernier

Dernier (7)

Paremiologia aplicada - Diputació de València