SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  4
Télécharger pour lire hors ligne
TERMINOLOGIA: GRÈCIA (GR) I ROMA (RA)


   Idealització. (GR)
Representació segons una idea, d’una doctrina, d’un raonament.

TERMES D’ESCULTURA

    Criselefantí (GR)
Tècnica escultòrica de l'època clàssica grega que utilitza materials com or i ivori aplicats sobre
un maniquí de fusta per realitzar les estàtues dels déus. Exemples: les estàtues criselefantines
de Zeus i Atenea (amb els ulls de maragdes), realitzades per Fídies.
    Koré (GR)
Es denominen així les escultures de sacerdotesses femenines de l’època arcaica de l’art grec.
Són rígides, tenen un braç alçat i apareixen vestides amb vestits de plegats geomètrics, influïts
per les cultures orientals, com Egipte.
    Kouros. (GR)
S´anomenen així les escultures masculines de l’època arcaica de l’art grec. Són estàtues
d´atletes vencedors dels jocs olímpics, totalment nus, drets i en posició frontal. Presenten els
cabells llargs, el somriure arcaic, els braços enganxats al cos, una cama avançada i els peus
adherits al sòl.

TERMES D’ARQUITECTURA

     Acròpolis (GR)
La ciutat alta, fortificada, de les antigues ciutats gregues, on s'aixecaven els temples dedicats a
les principals divinitats i alguns edificis públics. Per exemple: L'Acròpolis d'Atenes.
     Acroteri (part de la coberta). (GR) (RA)
Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta que remata els tres extrems del frontó
en els temples grecs i romans. També es diu així el petit pedestal sobre el qual descansen
aquestes figures.
     Àgora (GR)
Plaça pública en el centre de les ciutats gregues, voltada d'edificis porticats, públics i privats,
que servia per al mercat, per a reunió i per a la celebració d'assemblees ciutadanes.
     Amfipròstil (GR)
Temple grec que presenta a les façanes menors dos pòrtics amb columnes.
     Amfiteatre (RA)
Edifici romà destinat a l'espectacle públic: la lluita a mort entre gladiadors, de gladiadors i
feres, etc. És de planta el·líptica i consta de les següents parts: l'arena, lloc on es desenvolupa
l'espectacle, construïda sobre uns passadissos, i la càvea o graderia on seien els espectadors.
construïda sobre voltes anulars.
     Anta (GR)
Pilastra que sobresurt de la superfície d'un mur al qual reforça o senzillament adorna. En el
temple grec in antis apareix a cada costat de l' entrada en la façana principal.
     Aqüeducte (RA)
Canal d'aigua, subterrània o no. En l'època romana eren els ponts sobre arcades que conduïen
l'aigua a través d'un canal anomenat specus a un dipòsit des del que es distribuïa a la ciutat.
     Arc de triomf (RA)
Monument commemoratiu romà, dedicat a un emperador. Pot tenir una o tres arcades. A l'àtic
hi ha una inscripció commemorativa. Ve del costum que tenien els romans de fer passar els
generals que tornaven victoriosos de la guerra sota un arc fet amb palmes.
     Atri. (RA)
Pati interior, generalment, voltat de pòrtics, al voltant del qual s'obrien les distintes cambres,
especialment en les cases romanes de tradició etrusca.
     Cardo maximus. (RA)
Via central que travessava les ciutats i els campaments de l'antiga Roma de nord a sud,
perpendicular al decumanus màximus.
     Cariàtide. (GR)
Figura esculpida femenina, amb funció de pilastra o columna. Tenen l'origen a l'art grec i un
dels millors exemples són les cariàtides de l'Erecteió, un dels temples de l'Acròpolis d'Atenes.
     Catacumbes (RA)
Galeries subterrànies que es troben fonamentalment a Roma i servien de cementiri per a
cristians en èpoques de persecució. A les parets de les galeries s'hi excavaven els nínxols on
s'hi dipositava el sarcòfag del difunt.
     Cel·la o Naos (GR) (RA)
Cambra principal d'un temple grec o romà, de planta rectangular, on es guardava la imatge del
déu.
     Circ (RA)
En l'Antiga Roma, era el lloc de les carreres de cavalls, dels espectacles d'acrobàcia, jocs
d'animals, exercicis atlètics. De forma allargada acabada en semicercle a un extrem. Té
graderia per al públic i tribuna presidencial a un dels costats majors.
     Columna toscana. (RA)
Adaptació romana de l'ordre dòric grec. La columna toscana té base, fust llis i el capitell format
per equí i àbac.
     Decumanus (RA)
Carrers de comunicació principal, d'Est a Oest, de les ciutats i campaments romans. Són
perpendiculars als cardus, que van de Nord a Sud.
     Dípter (GR)
Temple grec envoltat d'una doble filera de columnes.
     Domus (RA)
Casa particular romana d'estructura rectangular, caracteritzada pel compluvium que aboca
l'aigua de pluja a l'impluvium. Formada també per l'atrium, el peristil i a vegades també per
l'hortus.
     Èntasi (GR)
Refinament òptic propi de l'art grec consistent en l'eixamplament de la columna al centre per
evitar un defecte òptic que faria veure aquesta part més estreta.
     Escena (GR)
Al teatre clàssic,grec o romà, espai on es desenvolupava l'acció teatral.
     Estoa (GR)
Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut
per columnes, especialment els porxos de l’àgora.
     Fòrum (RA)
Espai situat dins l’urbanisme romà que consistia en una plaça principal de una ciutat
equivalent a l’àgora grega, destinat al mercat, les reunions i on es trobaven els edificis civils i
religiosos més importants.
     Frontó.(GR)
Acabament triangular d'un temple grec format per la coberta plana interior i l'exterior de
doble vessant. L'interior del frontó és el timpà i es decora amb escultures o relleus.
     Gota (GR)
Element decoratiu de forma troncocònica que imita una gota en caure i que en nombre de sis
apareix col·locat sota els tríglifs d'un fris dòric.
    Graderia (GR) (RA)
Part del teatre on es situen els espectadors, de planta ultrasemicircular en el teatre grec i
semicircular en el romà. En el cas dels teatres romans es troba elevada sobre voltes anulars
que serveixen d’entrada i sortida de la graderia.
    Hexàstil (GR)
Temple grec que presenta sis columnes a la façana.
    Hípetre (GR)
S´anomena aixi la part d'un edifici que no te coberta, per exemple el pati hípetre o descobert
del temple egipci. També el temple grec que no té coberta a la part central o naos.
    Hipòstil (GR)
Edifici o sala plena de columnes que sostenen la coberta. Exemple: la sala hipòstila del temple
egipci, o l'haram de la Mesquita de Còrdova.
    Impluvi (RA)
Estany rectangular o quadrat, construït en el centre de l´atri de la casa etrusca i romana, el
qual servia per recollir l’aigua de la pluja procedent del compluvi.
    Naos (GR)
Cambra reservada al déu, normalment de planta rectangular,que conté una estàtua de la
divinitat. Pròpia dels temples egipcis i grecs.
    Necròpolis (GR) (RA)
Agrupació d'enterraments d'època prehistòrica, antiga o medieval.
    Octàsil (GR) (RA)
Temple que conté vuit columnes a la façana. Apareix a l'art grec i romà.
    Opistòdom (GR)
Cambra del temple grec on es guarden les ofrenes al déu al qual està dedicat el temple.Ordre
compost.
    Orquestra (GR) (RA)
Lloc del teatre grec o romà destinat al cor. De planta circular o ultrasemicircular a Grècia i de
planta semicircular a Roma, ja que el cor té poca importància per als romans.
    Palestra (GR) (RA)
Lloc d'origen grec que formava part del gimnàs, destinat per lluitar o per realitzar els exercicis
gimnàstics. A finals del s. IV aC adoptà la forma quadrada i a Roma era un espai que formava
part de les termes.
    Perípter (GR)
Temple grec que és envoltat de columnes pels quatre costats.
    Peristil (GR) (RA)
Pati interior envoltat de columnes, característic de la casa grega, de l'hel·lenística i de la
grecoromana.
    Pronaos (GR) (RA)
Pòrtic situat a l'entrada d'un temple grec o romà, anterior a la naos o cambra del déu.
    Prosceni (GR) (RA)
Espai situat entre l'escena i l'orquestra en els teatres grecs i romans.
    Pseudoperípter (GR) (RA)
Temple grec o romà envoltat de columnes adossades al mur de la cel·la.
    Teatre (GR) (RA)
Edifici públic destinat a representacions escèniques o musicals. El teatre grec consta de
graderia ultrasemicircular construïda sobre un turó, orquestra circular o ultrasemicircular i
escena. El teatre romà és semicircular i descansa la graderia sobre voltes anulars.
    Termes (RA)
Edifici públic de Roma destinat als banys, repòs, exercicis gimnàstics, etc. L'estructura és
rectangular a l'exterior i a l'interior sempre té les mateixes sales: Apoditherium, Caldàrium,
Tepidàrium i Frigidàrium.
    Tolos (GR) (RA)
Temple de planta circular o monòpter de l'antiga Grècia o de Roma.

Contenu connexe

Tendances (20)

August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
Art2 maison carrée
Art2 maison carréeArt2 maison carrée
Art2 maison carrée
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssica
 
Ara pacis augustae
Ara pacis augustaeAra pacis augustae
Ara pacis augustae
 
Unitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D AtenesUnitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D Atenes
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
Aqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresAqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreres
 

Similaire à Terminologia grecia roma (20)

Altar de zeus a pèrgam
 Altar de zeus a pèrgam Altar de zeus a pèrgam
Altar de zeus a pèrgam
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
 
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
 
17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ
 
Arquitectura Roma
Arquitectura Roma Arquitectura Roma
Arquitectura Roma
 
4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Arquitectura Grega
Arquitectura GregaArquitectura Grega
Arquitectura Grega
 
Clara Barcino
Clara BarcinoClara Barcino
Clara Barcino
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Art grec eso
Art grec esoArt grec eso
Art grec eso
 

Plus de Escola Cervetó

Plus de Escola Cervetó (20)

Coaliment 2015 Normes Generals
Coaliment 2015 Normes GeneralsCoaliment 2015 Normes Generals
Coaliment 2015 Normes Generals
 
Revista Cervetó 2012 - 2013
Revista Cervetó 2012 - 2013Revista Cervetó 2012 - 2013
Revista Cervetó 2012 - 2013
 
Univers projecte 2nb_2013_2014
Univers projecte 2nb_2013_2014Univers projecte 2nb_2013_2014
Univers projecte 2nb_2013_2014
 
Univers projecte 2na_2013_2014
Univers projecte 2na_2013_2014Univers projecte 2na_2013_2014
Univers projecte 2na_2013_2014
 
Les tic perspectiva_tecnica
Les tic perspectiva_tecnicaLes tic perspectiva_tecnica
Les tic perspectiva_tecnica
 
Berta garrell mansunides2012
Berta garrell mansunides2012Berta garrell mansunides2012
Berta garrell mansunides2012
 
Andrea espinosa mansunides2012
Andrea espinosa mansunides2012Andrea espinosa mansunides2012
Andrea espinosa mansunides2012
 
Revista cerveto2012
Revista cerveto2012Revista cerveto2012
Revista cerveto2012
 
Llistat de temes tr 2012 2013
Llistat de temes tr 2012 2013Llistat de temes tr 2012 2013
Llistat de temes tr 2012 2013
 
Autonomia responsabilidad
Autonomia responsabilidadAutonomia responsabilidad
Autonomia responsabilidad
 
Gerard cardedeu
Gerard cardedeuGerard cardedeu
Gerard cardedeu
 
Autoritzacio sortir escola_hores_lectives
Autoritzacio sortir escola_hores_lectivesAutoritzacio sortir escola_hores_lectives
Autoritzacio sortir escola_hores_lectives
 
Mariona calonge
Mariona calongeMariona calonge
Mariona calonge
 
Masnou Pablo
Masnou PabloMasnou Pablo
Masnou Pablo
 
Berga Marc muñoz
Berga Marc muñozBerga Marc muñoz
Berga Marc muñoz
 
Escala Pau
Escala PauEscala Pau
Escala Pau
 
Anna larruy viladrau
Anna larruy viladrauAnna larruy viladrau
Anna larruy viladrau
 
Claudia mur mollet
Claudia mur molletClaudia mur mollet
Claudia mur mollet
 
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloretAnna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
 
Meritxell hostalric def
Meritxell hostalric defMeritxell hostalric def
Meritxell hostalric def
 

Terminologia grecia roma

  • 1. TERMINOLOGIA: GRÈCIA (GR) I ROMA (RA) Idealització. (GR) Representació segons una idea, d’una doctrina, d’un raonament. TERMES D’ESCULTURA Criselefantí (GR) Tècnica escultòrica de l'època clàssica grega que utilitza materials com or i ivori aplicats sobre un maniquí de fusta per realitzar les estàtues dels déus. Exemples: les estàtues criselefantines de Zeus i Atenea (amb els ulls de maragdes), realitzades per Fídies. Koré (GR) Es denominen així les escultures de sacerdotesses femenines de l’època arcaica de l’art grec. Són rígides, tenen un braç alçat i apareixen vestides amb vestits de plegats geomètrics, influïts per les cultures orientals, com Egipte. Kouros. (GR) S´anomenen així les escultures masculines de l’època arcaica de l’art grec. Són estàtues d´atletes vencedors dels jocs olímpics, totalment nus, drets i en posició frontal. Presenten els cabells llargs, el somriure arcaic, els braços enganxats al cos, una cama avançada i els peus adherits al sòl. TERMES D’ARQUITECTURA Acròpolis (GR) La ciutat alta, fortificada, de les antigues ciutats gregues, on s'aixecaven els temples dedicats a les principals divinitats i alguns edificis públics. Per exemple: L'Acròpolis d'Atenes. Acroteri (part de la coberta). (GR) (RA) Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta que remata els tres extrems del frontó en els temples grecs i romans. També es diu així el petit pedestal sobre el qual descansen aquestes figures. Àgora (GR) Plaça pública en el centre de les ciutats gregues, voltada d'edificis porticats, públics i privats, que servia per al mercat, per a reunió i per a la celebració d'assemblees ciutadanes. Amfipròstil (GR) Temple grec que presenta a les façanes menors dos pòrtics amb columnes. Amfiteatre (RA) Edifici romà destinat a l'espectacle públic: la lluita a mort entre gladiadors, de gladiadors i feres, etc. És de planta el·líptica i consta de les següents parts: l'arena, lloc on es desenvolupa l'espectacle, construïda sobre uns passadissos, i la càvea o graderia on seien els espectadors. construïda sobre voltes anulars. Anta (GR) Pilastra que sobresurt de la superfície d'un mur al qual reforça o senzillament adorna. En el temple grec in antis apareix a cada costat de l' entrada en la façana principal. Aqüeducte (RA) Canal d'aigua, subterrània o no. En l'època romana eren els ponts sobre arcades que conduïen l'aigua a través d'un canal anomenat specus a un dipòsit des del que es distribuïa a la ciutat. Arc de triomf (RA)
  • 2. Monument commemoratiu romà, dedicat a un emperador. Pot tenir una o tres arcades. A l'àtic hi ha una inscripció commemorativa. Ve del costum que tenien els romans de fer passar els generals que tornaven victoriosos de la guerra sota un arc fet amb palmes. Atri. (RA) Pati interior, generalment, voltat de pòrtics, al voltant del qual s'obrien les distintes cambres, especialment en les cases romanes de tradició etrusca. Cardo maximus. (RA) Via central que travessava les ciutats i els campaments de l'antiga Roma de nord a sud, perpendicular al decumanus màximus. Cariàtide. (GR) Figura esculpida femenina, amb funció de pilastra o columna. Tenen l'origen a l'art grec i un dels millors exemples són les cariàtides de l'Erecteió, un dels temples de l'Acròpolis d'Atenes. Catacumbes (RA) Galeries subterrànies que es troben fonamentalment a Roma i servien de cementiri per a cristians en èpoques de persecució. A les parets de les galeries s'hi excavaven els nínxols on s'hi dipositava el sarcòfag del difunt. Cel·la o Naos (GR) (RA) Cambra principal d'un temple grec o romà, de planta rectangular, on es guardava la imatge del déu. Circ (RA) En l'Antiga Roma, era el lloc de les carreres de cavalls, dels espectacles d'acrobàcia, jocs d'animals, exercicis atlètics. De forma allargada acabada en semicercle a un extrem. Té graderia per al públic i tribuna presidencial a un dels costats majors. Columna toscana. (RA) Adaptació romana de l'ordre dòric grec. La columna toscana té base, fust llis i el capitell format per equí i àbac. Decumanus (RA) Carrers de comunicació principal, d'Est a Oest, de les ciutats i campaments romans. Són perpendiculars als cardus, que van de Nord a Sud. Dípter (GR) Temple grec envoltat d'una doble filera de columnes. Domus (RA) Casa particular romana d'estructura rectangular, caracteritzada pel compluvium que aboca l'aigua de pluja a l'impluvium. Formada també per l'atrium, el peristil i a vegades també per l'hortus. Èntasi (GR) Refinament òptic propi de l'art grec consistent en l'eixamplament de la columna al centre per evitar un defecte òptic que faria veure aquesta part més estreta. Escena (GR) Al teatre clàssic,grec o romà, espai on es desenvolupava l'acció teatral. Estoa (GR) Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment els porxos de l’àgora. Fòrum (RA) Espai situat dins l’urbanisme romà que consistia en una plaça principal de una ciutat equivalent a l’àgora grega, destinat al mercat, les reunions i on es trobaven els edificis civils i religiosos més importants. Frontó.(GR) Acabament triangular d'un temple grec format per la coberta plana interior i l'exterior de doble vessant. L'interior del frontó és el timpà i es decora amb escultures o relleus. Gota (GR)
  • 3. Element decoratiu de forma troncocònica que imita una gota en caure i que en nombre de sis apareix col·locat sota els tríglifs d'un fris dòric. Graderia (GR) (RA) Part del teatre on es situen els espectadors, de planta ultrasemicircular en el teatre grec i semicircular en el romà. En el cas dels teatres romans es troba elevada sobre voltes anulars que serveixen d’entrada i sortida de la graderia. Hexàstil (GR) Temple grec que presenta sis columnes a la façana. Hípetre (GR) S´anomena aixi la part d'un edifici que no te coberta, per exemple el pati hípetre o descobert del temple egipci. També el temple grec que no té coberta a la part central o naos. Hipòstil (GR) Edifici o sala plena de columnes que sostenen la coberta. Exemple: la sala hipòstila del temple egipci, o l'haram de la Mesquita de Còrdova. Impluvi (RA) Estany rectangular o quadrat, construït en el centre de l´atri de la casa etrusca i romana, el qual servia per recollir l’aigua de la pluja procedent del compluvi. Naos (GR) Cambra reservada al déu, normalment de planta rectangular,que conté una estàtua de la divinitat. Pròpia dels temples egipcis i grecs. Necròpolis (GR) (RA) Agrupació d'enterraments d'època prehistòrica, antiga o medieval. Octàsil (GR) (RA) Temple que conté vuit columnes a la façana. Apareix a l'art grec i romà. Opistòdom (GR) Cambra del temple grec on es guarden les ofrenes al déu al qual està dedicat el temple.Ordre compost. Orquestra (GR) (RA) Lloc del teatre grec o romà destinat al cor. De planta circular o ultrasemicircular a Grècia i de planta semicircular a Roma, ja que el cor té poca importància per als romans. Palestra (GR) (RA) Lloc d'origen grec que formava part del gimnàs, destinat per lluitar o per realitzar els exercicis gimnàstics. A finals del s. IV aC adoptà la forma quadrada i a Roma era un espai que formava part de les termes. Perípter (GR) Temple grec que és envoltat de columnes pels quatre costats. Peristil (GR) (RA) Pati interior envoltat de columnes, característic de la casa grega, de l'hel·lenística i de la grecoromana. Pronaos (GR) (RA) Pòrtic situat a l'entrada d'un temple grec o romà, anterior a la naos o cambra del déu. Prosceni (GR) (RA) Espai situat entre l'escena i l'orquestra en els teatres grecs i romans. Pseudoperípter (GR) (RA) Temple grec o romà envoltat de columnes adossades al mur de la cel·la. Teatre (GR) (RA) Edifici públic destinat a representacions escèniques o musicals. El teatre grec consta de graderia ultrasemicircular construïda sobre un turó, orquestra circular o ultrasemicircular i escena. El teatre romà és semicircular i descansa la graderia sobre voltes anulars. Termes (RA)
  • 4. Edifici públic de Roma destinat als banys, repòs, exercicis gimnàstics, etc. L'estructura és rectangular a l'exterior i a l'interior sempre té les mateixes sales: Apoditherium, Caldàrium, Tepidàrium i Frigidàrium. Tolos (GR) (RA) Temple de planta circular o monòpter de l'antiga Grècia o de Roma.