programa-electoral_2023_erc_bcn.pdf

Programa Municipals 2023
//
// UNA BARCELONA PER A TOTHOM
1
PROGRAMA ELECTORAL
UNA BARCELONA
PER A TOTHOM
20
23

ÍNDEX
Introducció.
Una Barcelona per a tothom 5
1. Justícia social per a tothom 6
1.1. Era postcovid 6
1.2. Acció social 7
1.3. Diversitat funcional 10
1.4. Salut 14
1.5. Educació 17
2. Dignitat per a tothom 24
2.1. Dret al temps 24
2.2. Infància 26
2.3. Adolescència i joventut 29
2.4. Persones grans 32
2.5. Drets i benestar animal 33
3. Igualtat per a tothom 38
3.1. Feminismes 38
3.2. Drets de les persones LGTBI+ 42
3.3. Ciutadania 45
4. Respecte per a tothom 50
4.1. Prevenció, convivència i seguretat 50
4.2. Cossos de seguretat i prevenció 56
5. Una ciutat per a tothom 59
5.1. Capitalitat 59
5.2. Urbanisme, espai públic, patrimoni i paisatge urbà 60

6. Habitatge per a tothom 75
6.1. Habitatge 75
6.2. Rehabilitació 82
7. Ecologia per a tothom 83
7.1. Emergència climàtica 83
7.2. Mobilitat 85
7.3. Sostenibilitat i transició energètica 91
7.4. Residus i neteja 95
8. Oportunitats per a tothom 97
8.1. Promoció econòmica 97
8.2. Economia cooperativa, social i solidària 99
8.3. Industrialització 101
8.4. Treball 102
8.5. Turisme 105
8.6. Comerç i consum 107
8.7. Fiscalitat 111
9. Innovació per a tothom 114
9.1. Recerca i universitats 114
9.2. Digitalització 116
10. Cultura per a tothom 119
10.1. Cultura 119
10.2. Memòria 129
10.3. Política lingüística 135
10.4. Esports 139
10.5. Comunicació 142

11. Bon govern per a tothom 144
11.1. Organització municipal 144
11.2. Participació ciutadana 146
11.3. Transparència i bon govern 148
12. Solidaritat per a tothom 151
12.1. Relacions i projecció internacional 151
12.2. Cooperació, solidaritat, Agenda 2030 i pau 153
13. Uns districtes per a tothom 156
13.1. Ciutat Vella 156
13.2. L’Eixample 163
13.3. Sants-Montjuïc 169
13.4. Les Corts 179
13.5. Sarrià-Sant Gervasi 185
13.6. Gràcia 191
13.7. Horta-Guinardó 198
13.8. Nou Barris 210
13.9. Sant Andreu 220
13.10. Sant Martí 228

//
5
INTRODUCCIÓ
UNA BARCELONA PER A TOTHOM
Barcelona té davant seu grans reptes als quals ha de fer front: una desigualtat socioeconòmica
creixent, l’emergència residencial, la manca d’oportunitats per als més joves, la convivència, un
espai públic que s’ha d’adaptar al canvi climàtic i a la salut de les persones.
Barcelona està paralitzada, sense rumb, sense un futur clar i definit. Els darrers anys ha estat dirigida
per un govern de coalició en què els dos socis han tingut disparitat de criteris, projectes oposats, cap
intenció d’entendre’s i que han prioritzat els propis interessos partidistes i electoralistes per damunt
dels que necessita la ciutat.
Barcelona ha perdut l’ambició de seguir sent una ciutat en la qual la història i la modernitat es donen
la mà i conviuen amb exemplar harmonia. Una ciutat d’acollida, promotora i defensora activa de la
pau, dels drets i de les llibertats. Un referent al món de capacitat organitzativa, de cultura pròpia i de
respecte per les altres cultures.
Barcelona ha perdut l’orgull i això ha de canviar. No podem perdre ni haver d’esperar quatre anys més.
Barcelona mereix una política amb majúscules. Mereix un projecte clar, ambiciós i engrescador, que
retorni als barcelonins i barcelonines l’orgull de pertànyer a aquesta ciutat. Que pensi en els que hi
viuen perquè hi puguin viure i, sobretot, hi vulguin viure.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya presentem i representem aquest projecte. Un projecte
per a la Barcelona dels propers anys, però també d’una transformació de llarga durada que retorni la
il·lusió a la ciutat. I l’oferim a tota la ciutadania, als barcelonins i barcelonines amb qui volem dialogar,
consensuar i fer-lo créixer encara més.
Perquè Barcelona s’ho mereix tot. Perquè volem una Barcelona per a tothom.

6
1. JUSTÍCIA SOCIAL PER A TOTHOM
1.1. ERA POSTCOVID
Hem deixat enrere una pandèmia amb tots els efectes i conseqüències socials, econòmics i de salut
que no ens hauríem imaginat mai. La covid-19 ens ha evidenciat com és de fràgil el sistema sobre el
qual hem construït la nostra societat i com és de vulnerable l’economia, el treball, les desigualtats
socials o la salut física i mental.
Les seqüeles de la pandèmia encara estan presents, perquè han empitjorat les circumstàncies de
moltes persones que ja estaven en situació de vulnerabilitat o en risc de ser-hi, i les desigualtats s’han
accentuat, especialment les de gènere.
En temps de confinament van ser sobretot les dones les que, tot i teletreballar, van sostenir les
llars i les famílies, la cura d’infants i de persones grans a càrrec. També durant el confinament van
augmentar els casos de violència masclista a dones, perpetrats pels seus convivents agressors.
Per la seva banda, molts infants i joves van estar privats de les relacions socials i humanes necessàries
per al seu creixement i desenvolupament.
La convivència a casa, en alguns casos, es va veure condicionada pel poc espai vital, en habitacions
o llars petites i precàries, fruit d’un problema endèmic i creixent a la ciutat de manca d’habitatge
accessible.
L’economiase’nvaressentirivaafectarprincipalmentelssectorsmésprecarisifeminitzats,eltreball
informal i el petit comerç de proximitat.
Davant de totes aquestes repercussions, la crisi de model que ens ha deixat la pandèmia ha de servir
per dissenyar la recuperació de la ciutat de forma diferent i estructural. Barcelona ha d’esdevenir un
referentenaquestcanvideparadigmaiaportarsolucionsqueesdibuixinambesperittransformador.
El teletreball n’és un clar exemple. Cal consolidar-lo per permetre descongestionar la ciutat,
incrementar el parc d’habitatge i millorar la qualitat de vida de les persones, alhora que aviva els
barris i el comerç de proximitat. Però cal vetllar perquè no suposi una reducció de salaris, posi en risc
la conciliació familiar o es desatengui la salut al treball. I per això cal fomentar la corresponsabilitat
entre dones i homes i possibilitar la participació de les dones en el desenvolupament dels afers de la
nostra ciutat.
Cal posar la infància i la joventut al davant. Entendre les seqüeles que el confinament i la pandèmia
han deixat en aquest sector de població i prioritzar els recursos en salut mental, en educació i en
cultura com a instruments per acompanyar-los en aquesta etapa.
Alhora cal refermar el món professional i laboral, revaloritzar els salaris i les condicions de treball,
de manera que cap persona sigui pobre treballant, i garantir que tothom tingui accés al treball i drets

//
7
de ciutadania. Hem de falcar el sistema de protecció social per reduir les desigualtats i garantir els
recursos necessaris d’acompanyament i empoderament de la ciutadania.
Enaquestsentit,ésigualmentnecessaritransformarlasituaciódel’habitatgeaBarcelona,ontothom
pugui tenir un sostre digne on viure i créixer.
I preservar l’economia local amb una aposta decidida pel comerç de proximitat, que és el que manté
viuselsbarrisidistrictes.També,transformaraquellssectorsdelsqualsnovolemdependrenisaturar
la ciutat, com és el turisme. En definitiva, potenciar un model econòmic equilibrat, sostenible i de
redistribució de la riquesa.
I finalment, després d’haver viscut la ciutat sense cotxes, sense sorolls i sense gasos contaminants,
cal també una transformació profunda del model urbà. Amb l’emergència climàtica actual, urgeix
prendre consciència i actuar per fer de Barcelona el nostre espai de vida, amb pulmons verds, una
mobilitat sostenible i reduint-hi l’ús del vehicle privat.
1.2. ACCIÓ SOCIAL
La justícia social ha de ser el principi orientador de l’actuació municipal al servei de la ciutadania
per garantir els mateixos drets i oportunitats a tothom. La societat diversa, plural i heterogènia de la
nostra ciutat s’ha de caracteritzar per l’equitat i la igualtat d’oportunitats.
Atès que la crisi econòmica ha deixat importants bosses de pobresa a Barcelona, cal assegurar des de
l’àmbit local l’accés als serveis socials bàsics de totes les persones, tant d’aquelles que es troben en
situació de vulnerabilitat com, per acompanyar-les des de la prevenció, a tota la ciutadania, portant
a terme polítiques valentes que garanteixin els drets més elementals com el dret a l’habitatge i l’accés
als subministraments a totes les persones, davant dels interessos dels oligopolis.
Propostes:
Revisem el present i apostem pel futur de les polítiques socials
− Durem a terme una prova pilot per implementar una renda bàsica universal (RBU),
dimensionada a la ciutat de Barcelona, aprofitant tot el coneixement i expertesa generats per
l’Oficina del Pla Pilot per implantar la Renda Bàsica Universal de la Generalitat de Catalunya.
− Reconeixerem i revisarem tota la intervenció social que es presta des de la xarxa pública i
la iniciativa social per establir el grau real de cobertura, els recursos que es destinen i els
mecanismes de contractació (prestació de serveis, convenis i subvencions) per garantir
l’atenció i acompanyament social de forma contínua amb una mirada interseccional i
antiracista, i seguir treballant en xarxa amb totes les altres entitats del tercer sector.
− Treballarem per avançar en la implementació de l’historial únic de l’usuari.

8
La ciutadania al centre de la política municipal
− Incrementarem els pressupostos municipals en l’acció social per augmentar la plantilla de
treballadors socials, tècnics/professionals amb capacitat i perfils socioculturals diversos per
fer front a problemes i reptes complexos des de la innovació social, amb respostes noves,
imaginatives i innovadores, que trenquin amb allò que s’ha estat fent.
− Elaborarem una estratègia municipal que desplegui el model d’atenció integral centrat en la
persona a partir de sistemes d’informació compartits, que afavoreixin la màxima integració
de l’atenció de la persona/família, entre els serveis de salut, d’ensenyament, d’ocupació i els
serveis socials, evitant consultes múltiples i càlculs manuals; una xarxa interprofessional,
un sistema que mostri automàticament una visió integral de la situació de la persona o de la
unitat de convivència. Tenint com a base la innovació social i la coproducció amb el sector.
− Sincronitzarem els plans sectorials d’infància, joventut, famílies i persones grans en una
estratègia de cicles de vida que incorpori les variables de renda, gènere, origen i discapacitat.
− Garantirem els serveis de traducció i d’interpretació per a les persones migrades durant el
període de primer acollida en tots els serveis de l’Ajuntament que ofereixen atenció al públic.
− Incorporarem a tots aquells equipaments municipals que ofereixen atenció al públic la figura
del treballador/a social que pugui detectar situacions de vulnerabilitat o emergència social.
− Reforçarem els òrgans de participació i coproducció de polítiques públiques amb les entitats
del tercer sector social i la resta d’institucions i administracions.
− Estudiaremlasubstituciód’aquellessubvencionsanualsperaserveisnopuntuals,quenomés
generen inestabilitat, per avançar en la línia de la signatura de convenis i concerts, que donen
més estabilitat, i garantir el manteniment del servei.
− Revisarem els plecs d’adjudicació de concursos i licitacions municipals dels serveis d’atenció
a les persones prioritzant els criteris tècnics i de responsabilitat social per sobre dels criteris
merament econòmics.
− Impulsarem programes específics d’inserció laboral de llarga durada i no precària per a
col·lectius vulnerables amb baixa ocupabilitat: persones majors de quaranta-cinc anys,
persones aturades de llarga durada, dones que han patit violència masclista, persones amb
trastorns de salut mental i persones amb discapacitat.
Repensem el model dels serveis socials bàsics
− Adaptarem el model dels serveis socials als canvis socioeconòmics recents, tenint en compte
l’existència de problemes que persisteixen en el temps i que no s’han aconseguit resoldre, i
amb la inclusió de la perspectiva de gènere i la de la discapacitat juntament amb el Consorci
d’Ensenyament, Salut i Servei d’Ocupació de Catalunya.
− Dotarem els serveis socials dels recursos necessaris per tal d’establir horaris d’atenció dels
serveis socials més adaptats als de la ciutadania.

//
9
− Farem arribar a totes les llars la informació sobre el seu centre de serveis socials de referència
i els serveis a què es poden acollir.
− Desenvoluparem una organització dels serveis socials més senzilla i més flexible.
− Augmentarem la formació de la intervenció comunitària des dels serveis socials, per donar
respostes pràctiques i operatives, que serveixin als professionals dels centres per orientar la
seva acció, i que incloguin la perspectiva de gènere i la de la discapacitat.
− Garantirem,juntamentambelscentresdeserveissocials(CSS),l’atenciópersonalogrupaldeles
personescuidadoresquenecessitinsuport,ambladetecciódelsindicadorsderiscifragilitat.
− Farem que el temps d’espera dels programes individuals d’atenció (PIA) no sobrepassi els dos
mesos.
− Ampliarem les beques (fins al 100% en determinats casos) de menjador escolar, llibres i
material escolar, activitats esportives i de lleure i de reforç escolar.
− Farem enquestes de satisfacció anualment a les persones usuàries dels serveis socials.
− Establirem un sistema de recollida de suggeriments i queixes de l’atenció rebuda als serveis
socials i en altres serveis i recursos (com el SAD, Làbora o Menjadors i Àpats en companyia).
Una estratègia de ciutat per fer front al sensellarisme
− Treballarem coordinadament amb totes les administracions i ONG per aportar solucions a
les persones en situació de sense llar.
− Avançarem, juntament amb la Generalitat de Catalunya, en el compromís d’estendre la
política del housing first a través de:
− Mesures d’acompanyament a les persones usuàries del programa a fi de facilitar-los
competències personals, socials i laborals.
− L’ampliaciódelnombredecentresdebaixaexigènciaid’equipamentsresidencialspera
col·lectius específics (dones, persones amb addiccions i/o amb animals en companyia),
de dimensions més reduïdes i una distribució més equitativa per tota la ciutat.
− La transformació d’alguns albergs per a persones en situació de sense llar en pisos
housing first, oferint d’aquesta manera un habitatge estable.
− Oferirem més espais de guarda d’objectes i neteja personal per a persones en situació de
sense llar.
− Estudiarem la implementació de menjadors municipals per sopar.

10
− Treballarem juntament amb la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) per a la
prevencióadreçadaalespersonesque,perlasevasituació,podenesdevenirpersonessensellar.
− Impulsarem un protocol de prevenció integral amb les administracions de Salut i Justícia per
tal que cap persona surti d’un centre sanitari o penitenciari sense tenir un lloc on anar.
− Incorporarem la perspectiva de gènere en els equipaments no específics de persones en
situació de sense llar per evitar que cap dona hi rebi cap tipus de violència masclista.
1.3. PERSONES AMB DISCAPACITAT I/O DIVERSITAT FUNCIONAL
L’aprovació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat l’any 2006, concebuda
com un instrument de drets humans, estableix que totes les persones amb discapacitat han de poder
gaudirdelsdretshumansillibertatsfonamentalsenigualtatdecondicionsquelarestadelapoblació.
Per aquest motiu, cal introduir adaptacions normatives i potenciar i impulsar polítiques públiques
municipals adreçades a fer efectiu l’exercici d’aquests drets. El diàleg i el consens amb el col·lectiu
de les persones amb discapacitat i, quan calgui, dels seus representants legals és imprescindible per
avançar en aquesta direcció.
A Barcelona, la discapacitat i/o la diversitat funcional continua sent la tercera raó de discriminació
a la nostra ciutat (Observatori de les Discriminacions a Barcelona, 2020); hem de posar fi a aquesta
situació. Farem una Barcelona respectuosa amb els drets humans de les persones amb discapacitat,
grans i petites; una Barcelona amigable i accessible per a tothom; una Barcelona realment inclusiva.
Propostes:
Barcelona, ciutat respectuosa amb els drets humans de les persones amb discapacitat
− Promourem la revisió i modificació de la Carta Municipal per adaptar-la als principis i
mandats de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
− Promourem la revisió i modificació de tota la normativa municipal per adaptar-la a aquest
nou marc normatiu, prevenint i eliminant tot tipus de discriminació cap a les persones amb
discapacitat, i disposant mesures d’acció positiva per aconseguir el màxim grau d’inclusió.
− Garantirem la transversalitat de les polítiques per a la discapacitat establint unes delegades/
responsables de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) a totes les
regidories de l’Ajuntament (que, alhora, facilitarien l’elaboració de l’Informe d’impacte de la
discapacitat al pressupost), a imatge del que s’ha fet a Feminismes.
Incorporarem en totes les polítiques, estratègies, programes i dispositius municipals la
mirada inclusiva i interseccional de la discapacitat dins de la perspectiva de gènere per
afavorir la plena inclusió de les dones amb discapacitat.
− Millorarem la coordinació entre Barcelona Activa, l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat (IMPD) i les entitats socials d’atenció social per facilitar l’accés als recursos de la

//
11
ciutat.
− Promourem incloure la valoració de l’impacte per motius de discapacitat en totes les
disposicions normatives de l’Ajuntament de Barcelona per tenir en compte, amb caràcter
previ, l’enfocament de discapacitat.
− Posarem en marxa campanyes de conscienciació, sensibilització i educatives, dirigides a tota
la ciutadania, sobre la realitat de les persones amb discapacitat.
− Desenvoluparem una metodologia per calcular el percentatge del pressupost que es destina
a les polítiques de discapacitat, tal com es fa amb cooperació al desenvolupament, gènere,
infància i d’altres àmbits.
− Oferirem formació al personal municipal en l’atenció a les persones amb discapacitat.
− Promourem un pla local de promoció de la formació i l’ocupació de les persones amb
discapacitat que inclogui la simplificació de la concessió d’autoritzacions o permisos per a la
posada en marxa de negocis a la via pública o espais públics.
− Promourem accions d’educació en salut sexual i reproductiva, que incloguin les dones
amb discapacitat i facin especial atenció a l’eradicació de les esterilitzacions forçoses i
comportaments sexistes i discriminatoris.
Garantim l’accessibilitat comunicativa, promovem la participació
− Incorporarem representants d’organitzacions de persones amb discapacitat en els òrgans
de consulta i de participació que tinguin una relació directa (educació, salut, ocupació,
urbanisme, habitatge, transport, cultura, dona…).
− Promourem l’accessibilitat comunicativa als serveis de la ciutat.
− Promourem l’accessibilitat comunicativa (subtitulació, interpretació en llengua de signes,
audiodescripció) en els mitjans de comunicació municipals, Barcelona YouTube, la web i
Betevé.
− Promourem la participació de persones amb discapacitat en la programació dels mitjans de
comunicació municipals.
− Garantirem el servei d’interpretació de llengua de signes, respectant la llengua de signes
catalana, en equipaments i actes municipals.

12
Farem una Barcelona accessible per a tothom
− Elaborarem un pla de mesures correctores per minimitzar l’impacte de les barreres
arquitectòniques provisionals generades durant l’execució d’obres d’urbanització o de
manteniment a la via pública.
− Elaborarem el Pla d’accessibilitat de Barcelona, coordinadament amb totes les regidories i
amb la participació activa de les entitats de persones amb discapacitat.
− Garantirem la incorporació de criteris d’accessibilitat universal en tots els plans sectorials
que s’impulsin i executin a la ciutat.
− Unificarem els criteris dels carrers de plataforma única, consensuats amb les entitats de
persones amb discapacitat.
− Implementarem mesures d’accessibilitat a tots els equipaments municipals.
− Incrementarem els recursos per a l’adaptació de petits i mitjans comerços de la ciutat, per
fer-los accessibles i que alhora serveixin per impulsar el teixit comercial de proximitat.
− Revisarem els requisits en l’atorgament de places especials d’aparcament perquè en el cas de
persones tetraplègiques, en el seu domicili, en puguin fer ús familiars.
− Revisarem els elevadors adaptats per a cadires elèctriques quant a dimensió i pes, en llocs
públics i equipaments on no hi hagi ascensor.
− Estendrem els semàfors acústics per a persones amb discapacitat visual.
Per un transport públic més inclusiu i accessible
− Millorarem l’accessibilitat, amb criteris de disseny universal, de tota la xarxa de metro de la
ciutat.
− Millorarem els sistemes d’informació a l’usuari i de les pantalles d’informació i de megafonia
en la flota d’autobusos de Barcelona, de manera que les persones amb discapacitat visual o
auditiva tinguin accés a la informació en tot moment.
− Incorporarem tots els criteris del nou Pla de mobilitat urbana 2019-2024, comptant amb la
participació activa de les entitats de persones amb discapacitat.
− Adoptarem, juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una ordenança local
específica reguladora del servei de taxi accessible, que promogui mesures per facilitar la
reconversió de vehicles no adaptats per assolir el 5% que estableix la legislació vigent.

//
13
Garantim el dret a l’habitatge
− Incorporarem a les ordenances municipals que regulen la inspecció tècnica d’edificis (ITE)
metodologies i requisits d’accessibilitat.
− Assegurarem el compliment de la reserva del 30% d’habitatge accessible, tant en les
programacions anuals d’habitatge de promoció pública com en els que promoguin o
subvencionin les administracions públiques o entitats del sector públic.
Barcelona, ciutat capdavantera en vida independent
− Garantirem el servei de bany assistit en el total del calendari de la temporada de bany de la
ciutat.
− Transformarem el parc d’atraccions del Tibidabo en el primer parc d’atraccions inclusiu de
l’Estat.
− Aprovaremifaremefectiueldocument«ElmodelmunicipaldelServeid’AssistènciaPersonal
de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona».
− Potenciarem iniciatives que garanteixin el desenvolupament de la vida independent per
defugir el model assistencial actual.
− Ampliarem la cobertura del servei municipal d’assistència personal.
Barcelona, culturalment més inclusiva
− Promourem l’accés universal i gratuït a la cultura per a les persones amb discapacitat
intel·lectual.
− Impulsarem el programa «Apropa cultura», per a l’accessibilitat a la cultura de les persones
amb discapacitat i/o diversitat funcional, incorporant al programa els principals teatres i
museus de la ciutat, incloent-hi totes les discapacitats.
− Crearem programes per promoure la divulgació i la creació artística i cultural entre les
persones amb discapacitat.
− Garantirem les «Hores tranquil·les» a fires i festes de la ciutat i les impulsarem als mercats i
eixos comercials per garantir una assistència inclusiva.
− Promourem curses adaptades a les festes majors i altres celebracions de la ciutat.
− Promocionarem espais i activitats d’oci i lleure per a infants i persones amb discapacitat i/o
diversitat funcional, atenent les entitats que n’ofereixen.

14
1.4. SALUT
La salut com a dret humà universal fonamental, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), és
un estat de benestar físic, psíquic i social, en equitat i sostenibilitat. D’acord amb aquesta definició,
en la cura de la salut hi concorren responsabilitats individuals i institucionals, definides a Catalunya
per la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública, on s’estableixen les competències municipals
que vàrem assolir i que seguirem impulsant amb l’ASPB (Agència de Salut Pública de Barcelona).
Més enllà d’entendre que el dret a la salut comporta també altres factors (l’ambiental, l’habitatge,
els subministraments bàsics), l’objectiu no pot ser cap altre que posar fi a les diferències de l’estat
de salut entre les persones dels barris amb més o menys poder adquisitiu, perquè el codi postal no
condicioni més que el codi genètic; l’objectiu no pot ser cap altre que erradicar les diferències d’estat
de salut entre veïns i veïnes de Barcelona, sigui quina sigui la seva edat, origen i circumstàncies.
Propostes:
Equipaments sanitaris i salut pública
− Obrirem la primera Residència Casa Llar per a l’acompanyament al final de la vida, entomant
la demanda de les entitats i, seguint el model de París, estudiant la possibilitat de consorciar-
la entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.
− Treballarem de manera coordinada amb tots els actors necessaris per aconseguir la
transversalitat de la salut pública en totes les polítiques.
− Treballarem en coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i el Consorci
de Salut de Barcelona (CSB) perquè els barcelonins i barcelonines tinguem els programes,
equipaments, recursos i professionals suficients.
− Integrarem la perspectiva de gènere als programes i polítiques de salut pública.
− Garantirem l’equitat en els recursos de salut de la ciutat, posant especialment el focus als
barris amb més situació de vulnerabilitat.
− Promourem el model d’atenció integrada social i sanitària iniciat per la Generalitat de
Catalunya per tal d’ampliar-lo a la ciutat.
− Desenvoluparem el Pacte de ciutat 2023-2030, que permetrà millorar la qualitat de la xarxa
sanitària de la ciutat.
− Milloraremlaparticipacióciutadanaenl’àmbitdelasalutalaciutat,perdistrictesiperbarris,
obrintelsconsellsdesalutdedistrictedetotalaciutadaniaifentseguimentdelsequipaments
de salut als consells de barri.
− Impulsarem i coordinarem el treball conjunt entre les entitats de salut a la ciutat i les
institucions sanitàries de la ciutat.
− Promourem formació professional continuada al personal sanitari per a l’apropament de
diferents realitats socioculturals i d’identitat de gènere contribuint a trencar estereotips i
millorar l’atenció sociosanitària.

//
15
− Vetllarem per l’actualització, i sempre que sigui necessari, dels àmbits territorials, per tal
que els límits dels CAP i els EAP siguin tan propers i integrats com sigui possible a cada barri,
entenent-los com a equipaments de proximitat.
− Reforçarem l’acció comunitària de salut a la ciutat, emmarcada en el projecte Salut als barris,
posant especial èmfasi en els col·lectius amb condicions de vida i entorns que no són prou
saludables.
− Estendrem i aprofundirem en els projectes de promoció de salut destinats especialment a les
persones grans i infants en totes les etapes de la vida.
− Vetllarem pel control de zoonosi i de brots i plagues de manera sostenible.
− Milloraremelcontrolieradicaciódelesmalaltiescontagioses,itambéelsistemadevigilància
epidemiològica.
Promoció de la salut
− Desenvoluparem el Pla de salut de la Regió Sanitària de Barcelona 2021-2025.
− Dissenyarem accions necessàries per abordar una alimentació equilibrada i saludable per a
tota la població, prioritzant els grups poblacionals que viuen en territoris amb situació de
més vulnerabilitat.
− Garantirem i ampliarem la xarxa d’espais adaptats com a refugis climàtics i no en permetrem
el seu tancament durant l’estiu.
Salut mental
− Col·laborarem, des de l’Ajuntament de Barcelona, en el desenvolupament del Pacte Nacional
de Salut Mental, impulsat per la Generalitat de Catalunya.
− Donarem compliment al darrer Pla de salut mental i emocional 2021-2024 de la Generalitat
de Catalunya, actualitzant-lo periòdicament en funció de les necessitats o emergències
sorgides en el nou període.
− Elaborarem campanyes d’informació i sensibilització contra l’estigma de les persones amb
problemes de salut mental.
− Elaborarem un pla director d’urgències psiquiàtriques a la ciutat.
− Faremseguimentdelatauladesalutmentalalaciutatiatotselsdistrictesamblaincorporació
del grups municipals.
− Crearemgrupsd’ajudamútuadesuportaldolensituacionsdevíctimesmúltiplesicatàstrofes.

16
− Farem seguiment de tots els programes de promoció per a un bon estat emocional en totes les
etapes educatives.
− Garantirem amb els recursos necessaris la continuïtat i creixement dels espais Konsulta’m i
Konsulta’m +22 per tal d’ampliar-ne el nombre de punts a la ciutat.
− Seguirem apropant els professionals de la salut mental i emocional en d’altres equipaments,
més enllà dels centres de salut.
Addiccions
− Reforçarem els programes de reducció de danys en l’àmbit de les drogoaddiccions.
− Incorporarem la mirada de gènere i sexualitat per a una millor atenció, seguiment i
acompanyament dels tractaments i programes de reducció de danys.
− Donarem compliment al darrer Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2021-2024,
actualitzant-lo periòdicament en funció de les necessitats o emergències sorgides en el nou
període.
− Crearem un pla d’acció específic per a les addiccions a les noves tecnologies i la pornografia,
amb especial atenció a infants, adolescents i joves.
Salut sexual i reproductiva
− Seguirem impulsant l’Estratègia de salut sexual i reproductiva comptant amb tots els actors
implicats.
− Defensarem l’equitat menstrual i la normalització del climateri, assegurant l’accés
i disponibilitat de productes menstruals, i engegant campanyes de sensibilització i
normalització d’aquests períodes vitals pels quals passen totes les dones al llarg de la vida.
− Reforçarem i impulsarem nous programes d’educació afectiva, sexual i reproductiva entre
els adolescents i joves de la ciutat.
− Desenvoluparem accions i campanyes d’informació i prevenció en relació amb les malalties
de transmissió sexual, fent especial atenció als col·lectius en els quals es detecti una major
incidència de nous contagis.
− Donarem suport al desplegament del Pla de millora de l’accés als mètodes anticonceptius de
llarga durada, impulsat pel Departament de Salut, per garantir l’accés gratuït al dispositiu
intrauterí (DIU) i a l’implant subdèrmic a dones de fins a vint-i-nou anys.
− Reforçarem les campanyes per promoure l’ús de mètodes anticonceptius en la població que
més ho necessita, amb l’objectiu de reduir els embarassos no desitjats.

//
17
− Assegurarem la disponibilitat de preservatius en espais juvenils, espais d’oci i punts lila de la
ciutat per tal de prevenir les ITS i el VIH.
− Col·laborarem amb els organismes competents per a estendre l’ús de la profilaxi preexposició
i postexposició (PrEP i PEP) en els col·lectius d’alt risc de transmissió del VIH, sempre de
manera complementària a les altres estratègies amb eficàcia demostrada i amb la millora de
l’educació sexual i afectiva.
− Promourem accions d’educació en salut sexual i reproductiva, que incloguin les dones
amb discapacitat i facin especial atenció a l’eradicació de les esterilitzacions forçoses i
comportaments sexistes i discriminatoris.
− Crearem un sistema de priorització social dels barris amb més situació de vulnerabilitat.
− Activarem les estratègies i mesures necessàries per fer efectiva la Declaració de París contra
el VIH i complir-ne els objectius a la ciutat.
1.5. EDUCACIÓ
Barcelona ha de poder liderar amb valentia els reptes globals, socials, mediambientals, digitals o de
canvi de model productiu amb què ens trobem en el nostre dia a dia, tot garantint els recursos i les
condicions humanes i materials perquè els centres educatius de la ciutat siguin capaços d’afrontar
aquests desafiaments, atenent les necessitats dels infants i adolescents. Només d’aquesta manera
podrem consolidar una educació transformadora, empoderadora, de qualitat, inclusiva i equitativa,
que promogui l’oportunitat d’aprenentatge al llarg de tota la vida.
Desdefaanys,Barcelonaésunaciutatqueeducaiquehaanatampliantelteixitd’entitatsiassociacions
que es dediquen a l’educació des dels àmbits del lleure i de l’educació en entorns no escolars, que
amplien la mirada educativa a l’actualitat. En aquest sentit, som conscients que aquest és un dels
punts clau per a una Barcelona forta que vol donar resposta a les necessitats de tota la ciutadania i
apostem per fer-ho amb les complicitats de tots els agents educatius, en tots els contextos i al llarg
d’horaris amplis.
Fer-ho des d’un àmbit com el de la ciutat de Barcelona implica, a més, incorporar en el marc
educatiu el debat sobre el model de ciutat que volem ser, el seu rol en el món global, el seu caràcter,
les seves fortaleses i capacitats. D’una banda, per fer front a les transformacions econòmiques i
del model productiu, els avenços tecnològics, i la innovació constant que fa imprescindibles nous
perfils laborals, noves capacitats i ofertes formatives, especialment en l’àmbit de l’FP i cicles de
formació d’adults, formals i informals. D’altra banda, com a màxima expressió d’una ciutat lliure,
oberta i creativa: la ciutat i l’educació com l’espai on despertar i potenciar capacitats, on impulsar i
desenvolupar noves oportunitats.

18
Propostes:
Cap a la universalització de tota l’etapa 0-3
Seguirem avançant cap a la universalització de tota l’etapa infantil, ampliant i desenvolupant aquella
feina engegada pel Departament d’Educació:
− Augmentaremencinquantacentresl’ofertad’escolesbressolalaciutatenelspropersvuitanys.
− Obrirem als centres educatius d’ensenyament obligatori línies 0-3, a fi de desenvolupar
projectes 0-6 i donar continuïtat als alumnes, i avançar vers una escola bressol pública,
universal i gratuïta.
− Igualarem, des de l’Ajuntament, els recursos que dona la Generalitat, obrint una línia de
beques a les famílies per accedir a les places disponibles.
− Crearem un protocol d’avaluació de qualitat a les llars privades.
− Iniciarem les polítiques d’incorporació a la xarxa pública de llars actualment privades, per
mitjà de la seva adquisició.
− Assegurarem el 100% de l’ocupació de les places de les llars d’infants, prioritzant la franja 2-3.
− Adequarem horaris a les necessitats de la població, flexibilitzant l’organització i ampliant la
disponibilitat entre les 8h i les 20h.
− Exigirem un avenç en la coeducació en tots els nivells educatius, inclòs el 0-3, en espais i
àmbits de formació, en l’educació en el lleure i en el món associatiu, per tal de potenciar la
igualtat real d’oportunitats.
Barcelona, capital europea de la formació professional
− DissenyaremicrearemelcentreinternacionalBarcelonaFormacióProfessional,unespaiper
al desenvolupament de la innovació, la recerca aplicada i la formació i acompanyament de
professionals on es permetin estades de personal docent, formador o expert (programes de
formació i mentoria de personal novell), visites o estades de l’alumnat o desenvolupament de
projectes internacionals.
− Aquest centre hauria d’aspirar a esdevenir a mitjà termini un centre d’excel·lència
europeu de formació professional.
− Crearem un nou horitzó de col·laboració d’empreses per dotar d’equipament d’alt
nivell a disposició d’aquests centres amb responsabilitat en la formació o recerca
aplicada.
− Convertirem Barcelona en la capital mundial de la formació professional en matèria
de digitalització per donar solidesa al projecte Barcelona, capital digital d’Europa.
Coordinarem tota la intel·ligència col·lectiva del Consorci d’Educació de Barcelona,
Barcelona Activa, la Fundació Barcelona FP, el Consell de la Formació Professional de
Barcelona.

//
19
− Comptar amb la complicitat del Govern de la Generalitat i l’Agència Pública de
Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. També amb actors clau com la
Fundació MWC Barcelona.
Prospecció i planificació de la formació professional
− Elaborarem informes de prospecció (anuals) i prospectiva (quadriennal) amb l’objectiu de
millorar la planificació de l’oferta formativa, posant especial atenció en sectors emergents
com especialment en aquells sectors que preveuen un creixement i una transformació:
sostenibilitat, transició energètica, rehabilitació i construcció, química, informàtica i
intel·ligència artificial, economia blava.
− Dialogaremambelteixitproductiuambl’objectiudemillorarl’ofertaimodernitzarelscentres
de formació professional. Cal connectar els nous itineraris formatius amb les necessitats de
les empreses i els interessos de les persones.
− Incrementarem la formació professional en la modalitat de dual, amb la col·laboració del
teixit productiu de la ciutat.
− Millorarem la necessària actualització i especialització del professorat de formació
professional per respondre a les necessitats demanades pel mercat de treball.
− Potenciarem la figura de la persona experta i col·laboradora per captar nou talent.
Nous centres de formació professional
− Crearemdeunouscentresdeformacióprofessionalespecialitzatsd’acordambelssectorsque
preveuen un creixement en els propers anys com, per exemple, la digitalització i l’economia
blava. Aquests centres naixeran ja amb una vocació de centres de formació professional
integrada.
− Apostarem per cercar aliances amb els sectors productius de la ciutat amb l’objectiu de
construir els nous centres allà on passen les coses. Els espais compartits com a clau de
col·laboració entre centres i teixit productiu.
− Apostarem per la internacionalització dels centres de formació professional integrada de la
ciutat de Barcelona com a punta de llança de la marca Barcelona digital.
Orientació i acompanyament en la formació professional
− Impulsarem els punts d’informació i orientació amb l’objectiu d’acreditar les competències
professionalsdelsbarceloninsibarceloninesfinsareduirlabaixaqualificaciópersotadel20%.
− Dotarem els centres de formació professional de persones orientadores que facilitin
l’acompanyament en el disseny d’itineraris formatius de les persones que ho sol·licitin.

20
− Impulsarem una línia d’ajuts amb l’objectiu de combatre l’abandonament prematur, ja que
cal facilitar la continuïtat formativa, especialment al grau mitjà. Ho farem també tenint en
compte les necessitats de les empreses per la manca de perfils en oficis estratègics.
− Desplegaremcentresdenovesoportunitatsalllargdelavidaambunanovacarteradeserveis,
amb l’objectiu de donar un nou impuls a les escoles d’adults i als centres de joves de noves
oportunitats com a portes d’entrada al sistema FPCAT.
− Implementarempolítiquesdeperspectivadegènereatravésdecampanyesinstitucionalsque
permetin trencar el biaix actual. Promourem els itineraris científics i tecnològics (STEAM)
entre les noies així com l’atenció a les persones entre els nois.
− Desplegarem el protocol d’orientació professional en totes les finestres de l’Ajuntament de
Barcelona amb l’objectiu de sistematitzar tota l’acció d’acompanyament a la ciutadania.
Governança de la formació professional
− Dissenyarem una nova governança per a la formació professional a la ciutat de Barcelona
amb la implicació de tots els actors que actualment són els protagonistes de les polítiques
públiques de formació i qualificació professionals.
− Dialogarem amb els trenta-sis municipis de l’Àrea Metropolitana per valorar la conveniència
de construir una estructura de governança comuna per a la formació professional.
Educació obligatòria: posada al dia
− Seguirem potenciant la integració d’escoles concertades a la xarxa d’educació pública.
− Crearem nous instituts escola amb enfocaments pedagògics competencials, que possibilitin
una bona transició primària-secundària.
− Ampliarem les oficines d’escolarització de districte, juntament amb polítiques d’informació a
les famílies i mesures d’acompanyament durant tot el procés d’escolarització, sense interferir
en el dia a dia dels centres i oferint una atenció personalitzada i presencial als ciutadans que
així ho requereixin.
− Reforçarem els projectes educatius de centre, impulsant programes de formació en
aprenentatgeiavaluaciócompetencialsperalsdocentsidelideratgepedagògicperalsequips
docents i directius.
− Promourem aproximacions pedagògiques innovadores als centres, com ara Fab Labs,
Biolabs ABP, amb formació i acompanyament, i generant aliances que fomentin la innovació.
Aprofundirem en el treball conjunt a través del Consorci d’Educació de Barcelona amb les
«Xarxes per al canvi».
− Assegurarem la protecció de les dades i privacitat dels infants i la protecció davant els abusos
d’ús i comercialització de les dades personals amb altres finalitats.

//
21
− Impulsarem accions específiques de gestió de la diversitat, de formació intercultural i de
promoció del català com a llengua vehicular, alhora que es valoritzaran les diverses llengües
de les famílies de Barcelona.
− Planificareml’ofertamillorantladetecciódel’alumnatambnecessitatsespecífiquesdesuport
educatiu,anticipanttemporalmentelprocésd’identificacióiampliantlarelació,coordinació
i seguiment entre serveis socials, els equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA), els
centres d’atenció primària (CAP), els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç
(CDIAP) i altres serveis de suport pedagògics i socials.
− Reforçarem els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), i també altres serveis
de suport als centres (vetlladors, TI i TEI).
− Potenciarem els centres educatius especials, dotant de prou recursos per a vetlladors i
vetlladores i suport pedagògic a l’escola inclusiva, i també a les escoles compartides.
− Crearem xarxes interprofessionals, sistemes d’informació compartits que afavoreixin la
màxima integralitat de l’atenció de la infància entre els serveis de salut i els serveis socials,
per crear un sistema que mostri automàticament una visió integral de la situació econòmica
de l’infant o de la unitat de convivència.
− Impulsarem un pla estratègic d’entorn, amb la col·laboració dels agents socioculturals de la
zona i la mobilització de tots els recursos existents (institucionals, empresarials, esportius,
artístics,entitatsdelleureitoteslesformesdevoluntariat),pergeneraratractivesdinàmiques
locals a favor de l’èxit educatiu en totes les seves dimensions: personal, social, acadèmica i
professional.
− Desplegarem,juntamentambelConsorcideSalutdeBarcelona(CSB),unplad’acompanyament
emocional i de salut mental a tots els centres educatius de la ciutat, dotant-los de recursos
suficients.
− Impulsareminiciativesdedeteccióicombatalbullyingiracismeadreçatal’alumnatd’orígens
diversos a Barcelona.
− Desenvoluparem línies d’intervenció per a la millora dels nivells educatius i formatius de
la ciutadania al llarg de la vida, amb una atenció especial en els programes d’orientació,
acompanyament i formació de jovent de més de divuit anys sense titulació ni feina per
facilitar-los la inserció al món del treball.
− Combatrem l’abandonament escolar, sense renunciar a la millora dels resultats educatius,
establint mecanismes d’orientació i seguiment personalitzat de l’alumnat.
− Reconnectarem el coneixement i el saber que es genera a la ciutat amb els centres educatius,
establint aliances amb universitats, centres de recerca, investigació, museus, espais
d’excel·lència cultural i fàbriques de creació.
− Desenvoluparem un pla pilot de projecte d’educació europea, dotant les llengües com
a instrument de comprensió i substrat cultural europeu comú, i propiciant la mobilitat
d’alumnes tant a secundària com en la formació professional.

22
− Desplegarem plans de mobilitat escolar activa, a peu i en bicicleta, que potenciïn l’autonomia
i millorin la salut dels infants.
Lluita contra la segregació escolar
− Acabarem de desplegar el pla de xoc contra la segregació i el fracàs escolar, garantint que els
percentatges d’alumnes de contextos desafavorits responen al percentatge del seu entorn,
i impulsant accions i recursos per generar atractiu pedagògic dels centres educatius dels
entorns més desafavorits.
− Garantirem un procés de matriculació i accés a l’escolarització lliure de qualsevol dinàmica
de segregació i regits pels principis d’equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social
i respecte al dret d’elecció de centre dins l’oferta educativa disponible en cada moment, que
serà difosa de forma transparent.
− Fomentarem l’acompanyament de les famílies en el procés escolar i la seva participació en
el funcionament del centre, impulsant estratègies per afavorir una major interacció entre
l’alumnat i les seves famílies, fomentant el coneixement del servei educatiu a les famílies
mitjançant programes d’acollida promoguts des de l’AFA del centre; impulsarem espais
d’interrelació entre famílies de diferents orígens en l’àmbit escolar i el seu entorn i donarem
suport a aquells models educatius, com les comunitats d’aprenentatge, que afavoreixin la
interrelació entre famílies i escola; oferirem programes de formació per a les famílies perquè
aquestes puguin donar suport als seus fills i filles en l’aprenentatge acadèmic i en l’orientació
curricular.
− Facilitarem l’alfabetització de les llengües primeres de l’alumnat als centres escolars com a
activitat no lectiva i lectiva quan sigui possible.
− Reduirem les iniquitats existents segons origen mitjançant programes que promoguin l’èxit
educatiu, la interacció i la cohesió social dels alumnes en horari no lectiu.
Millora dels equipaments educatius
− Instal·laremplaquessolarsatotselscentreseducatiusdelaciutatperferunscentreseducatius
més eficients, sostenibles, habitables i saludables, per lluitar contra la vulnerabilitat social i
la pobresa energètica, i constituirem comunitats energètiques vinculades a aquests centres
educatius per donar suport a famílies vulnerables.
− Treballarem per adaptar tots els centres educatius a les necessitats de climatització
necessàries.
− Crearem entorns escolars segurs i pacificats pel que fa al trànsit.
− Millorarem els patis de les escoles amb més ombres i verd.

//
23
Educació al llarg de la vida
− Crearem una xarxa d’escoles de les arts, dedicada a l’educació musical, la dansa, el teatre i
altres disciplines artístiques, amb vocació de formació i educació de base.
− Crearem una oferta de formació/creació artística multidisciplinària a cada districte,
començant per aquells que no disposen d’un centre d’ensenyament musical públic.
− Reforçarem la vinculació entre activitats de lleure i cultura, obrint un programa de beques
per a extraescolars en ensenyaments artístics.
− Ampliarem la xarxa d’escoles de música i d’escoles oficials d’idiomes.
− Potenciarem i diversificarem l’oferta d’educació per a adults i persones grans, especialment
en els centres de formació de persones adultes, però també en altres espais de titularitat
pública de la ciutat (centres cívics, casals de barri, biblioteques, museus…).
− Fomentarem la participació de les famílies en la vida escolar, afavorint i potenciant les AFI als
centres més desafavorits, sobretot a la secundària.
− Incentivarem polítiques d’innovació comunitària i incorporarem als centres programes
establesenrelacióambelsnousvalorsdeltemps,enespecialaquellsrelacionatsamblasalut,
la cura i la vida quotidiana.
− Impulsarem programes educatius de sensibilització i capacitació pel que fa al respecte i la
valoració de la convivència en diversitat, el pensament crític i la participació, a la igualtat de
gènere, als reptes globals socials i mediambientals i a la creativitat i la innovació.
− Promourem un pla local de promoció de la formació i l’ocupació de les persones amb
discapacitat.
Educació en el lleure
− Crearem un sistema de beques que garanteixi l’accés al lleure educatiu per a tots els infants i
adolescents de la ciutat.
− Potenciarem i dotarem de recursos projectes comunitaris i de creació de xarxes estables
entre centres i altres actors educatius, lúdics i formatius actius en els barris, permetent la
interconnexió i compartició del coneixement i experiències, ampliant l’oferta i garantint
l’accés de les famílies, sigui quina sigui la seva capacitat socioeconòmica.
− Farem de les escoles i centres educatius el centre de l’educació al llarg de la vida dels barris,
equipaments de barri i nodes de connexió vinculants a les famílies, l’educació no formal,
entitats i equipaments culturals, universitats, centres de recerca científica i tecnològica, i
amb el teixit productiu.
− Desplegarem el projecte de patis oberts, dotant-los de recursos suficients, materials,
pedagògics, de continguts i humans per ampliar la xarxa actual. Desplegarem les biblioteques
obertes, camins escolars o escoles enriquides.
− Crearem un programa educatiu per a escoles d’alta complexitat per vincular-les a les
diferents entitats culturals de referència, per treballar els diferents llenguatges de forma
interdisciplinària.

24
2. DIGNITAT PER A TOTHOM
2.1. DRET AL TEMPS
El concepte del temps en el nostre dia a dia ha canviat radicalment de la consideració de la feina
al centre del nostre temps a la consideració de la persona com a centre del temps, especialment
després de la pandèmia, en què vam aprendre altres maneres de treballar i va agafar importància el
temps per a nosaltres, per a la nostra família i per a l’oci.
Laintroducciód’einesqueensfacilitessineltreballadistànciahaobertlareflexiódelsavantatgesque
pot suposar l’aplicació del teletreball de forma adequada. Una mesura que afavoreix la descongestió
del trànsit, una reducció de les emissions, una gestió més efectiva dels horaris escolars, de feina,
entre d’altres. Però, alhora, cal una bona regulació del teletreball, tot evitant que el límit entre horari
laboral i personal es desdibuixi i es garanteixi la desconnexió.
Conceptes com pobresa del temps han entrat en joc i han posat en evidència la càrrega en l’àmbit
de les cures que recau sobretot en les dones, que han d’afegir al seu horari laboral les cures dels fills,
de les persones grans i/o altres persones dependents, fet que els afecta en la seva projecció laboral
i el temps lúdic personal, existint inclús casos de dones que es veuen obligades a deixar la feina per
dedicar-se exclusivament a la cura.
La reorganització dels usos del temps és transversal i complexa i implica canvis en molts àmbits i
la participació necessària en la seva aplicació d’administracions, empreses, autònoms i particulars.
S’han d’aplicar de forma continuada i/o progressiva, ja que una inversió en polítiques del temps
suposa, alhora, una millora en la salut general de les persones, tant física com emocional, però
també una millor productivitat i eficiència laboral. Ens conduirà a ser una ciutat més competitiva,
productiva i emocionalment més plena, part d’una metròpoli, de fet, ja que no es pot obviar la
interrelació que hi ha entre Barcelona i els pobles i ciutats metropolitans, que fan que sigui necessari
pensar en Barcelona ciutat, però també en conjunt.
Propostes:
Donarem suport al dret al temps de les persones
− Crearem l’Observatori del Temps de Barcelona, ens que s’encarregarà d’investigar i de
valorar les necessitats més urgents del moment i aquelles que cal anar implementant en
matèria d’usos del temps. Funcionarà a través de grups de treball (formats pels sectors
implicats i representants de l’Administració pública), que seran els responsables de plantejar
les propostes al govern municipal.
− Posarem en valor i implementarem les bones pràctiques dutes a terme en els diversos àmbits
(treball, administració, cultura i oci, ensenyament, comerç i consum, cures, mobilitat…),
i també les dades que mostren els beneficis econòmics, socials i de salut d’una millor
organització horària.
− Adaptarem els horaris institucionals de l’Ajuntament a la reforma horària.
− Faremunaprovapilotdel’impactedelareformahoràriaenlaqualitatdelsserveismunicipals
(atenció al públic, recollida d’escombraries per facilitar el descans) i en la satisfacció de
la ciutadania i professionals a les empreses públiques, amb aplicació de mesures com la
flexibilitat pactada i el teletreball.

//
25
Posem en valor el temps per a les cures
− Centralitzarem els serveis de cures i vetllarem perquè n’hi hagi a cada barri, per tal de donar
suport a les dones que es troben exercint de cuidadores, tant de gent gran com d’infants, per
tal que puguin disposar de temps propi per a les gestions personals i per treballar i obtenir un
sou i independència econòmica.
− Ampliarem els serveis Temps per Cures de cures infantils 0-16 d’accés universal, prioritzant
aquells col·lectius amb més dificultats de temps i cures.
− Ampliarem el servei de canguratge a tots els districtes i el posarem a l’abast de totes les
famílies de la ciutat que el requereixin.
− Prendrem mesures per facilitar l’accés a casals d’estiu i similars per a persones amb més d’un
fill i que tinguin un sou mitjà-baix que els dificulti assumir aquest servei.
− Endegarem un programa des de Barcelona Activa per a l’acompanyament, preparació i
empoderamentdelesdonesquehaventdeixatlescuresnecessitinincorporar-sealmónlaboral.
− Potenciarem els centres d’informació de recursos existents per tal de fer-los visibles i
accessibles a tothom.
− Reorganitzarem la xarxa d’empreses NUST, la xarxa local orientada a promoure la cultura
del treball i una gestió del temps de treball, per tal que sigui un efectiu lloc d’intercanvi
d’experiències entre empreses que apliquen les polítiques del temps, així com un lloc
de formació i mentoria reconeguda. En aquest sentit, tindrem en compte l’organització
d’aquestaxarxapertipusd’empresaisectors,pertalquelesexperiènciespuguinserproperes
i aplicables entre les empreses de cada grup d’intercanvi.
− Ens mantindrem actius a la Xarxa de Governs Locals i Regionals i a la Xarxa Catalana pel
Dret al Temps, en les quals Barcelona haurà d’exercir un rol com a referent en polítiques del
temps a Catalunya, per tal de dur a terme l’intercanvi d’experiències a escala supramunicipal
i també internacional, que ens permeti exportar les nostres idees, però sobretot importar
aquelles l’aplicació de les quals pot suposar un avantatge per a la ciutadania de Barcelona.
− Seguirem participant en la Time Use Week, potenciant-la i donant-la a conèixer a més agents
de la ciutat que poden beneficiar-se de l’intercanvi d’idees i experiències que comporta.
− Treballarem juntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes del Govern de la
Generalitat de Catalunya, en el marc de la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, amb la finalitat
d’avançar en el dret al temps de tota la ciutadania i cap a una organització del temps més
equilibrada i justa a Catalunya. Per a aquest fi, des de l’Ajuntament de Barcelona promourem
l’aliança entre institucions, empreses, agents socials i econòmics, organitzacions vinculades
als usos del temps i persones expertes i investigadores.
− Crearem un distintiu de reconeixement per a aquelles empreses que apliquin, efectivament,
polítiques del temps amb els seus empleats. Igualment, s’inclouran en un índex que
s’actualitzarà anualment, incloent-hi aquelles que s’iniciïn en la implementació d’aquestes
polítiques i traient les que realment no les apliquin o les deixin d’aplicar.
− S’incorporarà al plec de condicions per a la contractació municipal de la clàusula d’aplicació
de polítiques sobre usos del temps, de manera que aquelles empreses que les apliquin
obtindran més puntuació.

26
2.2. INFÀNCIA
Lainfànciaésunperíodecrucialeneldesenvolupamentdelapersona,enelqualpatirmaltractament,
pobresa o exclusió social comporta importants conseqüències en la salut física i psicològica, i en les
repercussions socials, a curt, mitjà i llarg termini. De la mateixa manera, és prou conegut que els
infants són especialment vulnerables a patir desigualtats i veure els seus drets vulnerats.
A Barcelona la pobresa infantil té caràcter estructural i afecta, com a mínim, un de cada tres
infants, sent el grup social de major taxa de pobresa i també el que té una desigualtat interna més
elevada. Alhora, s’estima que més del 25% dels nens i nenes han estat víctimes d’alguna forma de
maltractament per part de les persones adultes que havien de cuidar-los; que un de cada cinc infants
és víctima de violència sexual, i que més de dos de cada cinc nens i nenes ha patit ciberassetjament.
Aquesta diagnosi posa en dubte el compromís signat per Barcelona l’any 2007 per ser una ciutat
amiga de la infància, d’UNICEF i interpel·la el conjunt de la societat i l’Ajuntament de la ciutat, en
especial, a liderar un canvi en l’abordatge de les desigualtats i vulneracions dels drets de la infància,
fomentant una participació real en la vida pública. Posar el bon tracte cap a la infància en el centre
de les polítiques públiques significa invertir en el conjunt de la població, tant en la generació de
prosperitat econòmica com de cohesió social.
Propostes:
Casa de la Infància - Defensor de la Infància de Barcelona
− Crearem la Casa de la Infància, seu del Defensor de la Infància de Barcelona, el qual tindrà
la missió, coordinadament amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona, de posar l’infant al
centre de les polítiques de la ciutat i promoure les línies prioritàries d’atenció a la infància.
− Complirem amb el Compromís de Barcelona com a ciutat educadora i amiga de la infància,
desenvolupantaccionsimesuresquegaranteixinelpledesenvolupamentdelsdretsdelainfància.
− Reforçarem la governança interseccional en l’estructura de govern i l’aplicació per aplicar
la perspectiva interseccional com a enfocament metodològic a les polítiques d’infància i
trencar el binomi diversitat (en el sentit ampli del terme) i desigualtat: igualtat de gènere,
discapacitat, origen, orientació sexual i expressió de gènere, etc.
− Reforçarem els mecanismes de governança amb les organitzacions que treballen pels drets
de la infància.
− Treballarem coordinament amb les altres administracions, especialment amb la Generalitat,
amb l’objectiu de revertir la baixa capacitat actual de les polítiques locals en la reducció de
les desigualtats en la infància i adolescència.
− Revisarem l’actual transferència de coneixement que es produeix des de l’esfera acadèmica
(Institut d’Infància, IERMB, Ivàlua) per aplicar les polítiques basades en evidència científica.

//
27
Protecció de la infància davant les violències i la promoció del bon tracte a la infància i
adolescència
− Implementarem el model Barnahus a la ciutat, per evitar la revictimització de l’infant,
millorarladetecciódelsabusosiincrementarelspercentatgesdelesdenúnciesqueculminen
en procés judicial.
− Impulsarem campanyes de promoció d’hàbits de vida saludables i formació afectivosexual
dirigides a la infància i adolescència des de l’àmbit de la salut comunitària per prevenir
abusos.
− Habilitarem punts d’informació, sensibilització, prevenció i atenció enfront de la violència
contra la infància en les activitats d’oci infantil per tal de trencar l’espiral de silenci existent
sobre l’abús infantil.
− Impulsaremcampanyespublicitàriesperafavorirlasensibilització,elcanviculturalnecessari
i difondre a la ciutadania els diferents circuits on adreçar-se quan es detecta una possible
situació de violència contra la infància.
− Formarem sobre detecció d’abusos, amb caràcter obligatori i dins l’horari laboral, els
professionals de l’Ajuntament i empreses contractades que atenen infants i adolescents.
− Impulsarem un pla d’accions adreçades a la formació en matèria de protecció a la infància a
travésdelesAFA,ambl’objectiudesensibilitzarlapoblacióireforçarestratègiesdeprevenció
i d’actuació enfront de la violència contra la infància.
− Reforçarem els serveis d’acompanyament a les famílies i als professionals (agrupaments i
esplais, escoles, centres oberts, centres esportius, etc.) per donar-los suport emocional en els
processos de detecció o sospita de violència contra la infància i acompanyar-los en la gestió
de la comunicació davant d’una situació mediàtica.
− Farem una revisió dels espais físics dels equipaments municipals per adequar-los a la
prevenció de la violència en la infància i adolescència.
− Revisarem els sistemes actuals de contractació pública en l’àmbit de la infància, per
estandarditzar mecanismes que permetin el cribratge d’abusadors.
− Desplegarem la figura de coordinador i delegat de protecció de l’infant en els centres
municipals, amb el requisit que sigui un professional format en la prevenció de la violència
sexual infantil.
− Reforçaremelsserveisd’atenciódavantviolènciescontralainfànciaperevitar-nelasaturació
actual fruit de l’increment de derivacions i atencions dels darrers anys.
− Impulsarem una campanya de prevenció davant l’ús abusiu de pantalles, amb accions de
formació i sensibilització tant a la societat en general com específiques als professionals que
atenen famílies 0-3 a Barcelona —escoles bressol, equips d’atenció psicopedagògica (EAP)
i centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP); serveis socials, equips de
pediatria d’atenció primària de salut, OME, etc.— sobre les conseqüències de l’ús i abús de
les pantalles en infants de zero a tres anys.

28
− Realitzarem accions formatives als instituts municipals per combatre els nivells de
ciberassetjament en l’adolescència.
− Impulsarem estudis científics per millorar la recollida i sistematització de dades sobre
violències.
− Reforçarem el servei d’atenció a nenes i nens que han patit violència.
− Vetllarem pel desenvolupament del Pla d’escoles lliures de violències.
Lluita contra la pobresa infantil
− Impulsarem accions interculturals comunitàries per afavorir l’accés a l’educació 0-3 dels
infants de famílies estructurades segons models de divisió de treball de gènere, en què la
dona s’ocupa del treball de la llar i les cures dins de l’àmbit de familiar.
− Impulsarem polítiques de flexibilització laboral per facilitar la conciliació entre la feina i les
famílies per beneficiar l’ocupació laboral de les dones.
− Ampliarem el servei de canguratge a tots els districtes i el posarem a l’abast de totes les
− Canviarem els criteris d’accés als suports de l’administració municipal per incloure la família
monoparental en els criteris per accedir a ajuts i suports de l’Ajuntament (ajuts econòmics,
habitatge protegit, beques) i adaptar els llindars d’ingressos exigits a les llars monoparentals.
− Seguirem apostant per fons d’ajuts d’emergència social per a infants menors de setze anys,
com hem estat fent tots aquests anys, recuperant-lo de la seva desaparició, mitjançant pacte
pressupostari.
− Enfortirem, coordinadament amb altres actors, l’atenció, protecció i inclusió de la infància
en moviment, la infància i adolescència refugiada i les víctimes de tràfic.
Infància i espai públic
− Promourem el dret al joc i a la salut dels infants a l’espai públic, habilitant places i guanyant
nous espais.
− Crearemcarrerssegurs,lliuresdetrànsitoambvelocitatlimitada,queaugmentinlaseguretat
dels infants. Treballarem amb l’objectiu de visió zero d’accidents amb infants involucrats.
− Cuidarem i mantindrem en bon estat els parcs de joc infantil, amb més verd i habilitant espais
d’ombra.

//
29
Participació de la infància
− Promourem la participació infantil i l’escolta activa de la infància i adolescència en totes
les fases de les polítiques locals d’infància, impulsant la creació d’òrgans territorialitzats de
participació i assegurant-hi mecanismes de rendició de comptes.
− Fomentarem l’associacionisme com a espai propi de la infància i l’adolescència i de
representativitat entre iguals.
2.3. ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT
Les joves de Barcelona també tenen molt a dir sobre com volen que sigui la ciutat. Una ciutat que no
les expulsi, una ciutat que noles aboqui a la precarietat, una ciutat on poder viure i no sobreviure. És
per això que des del Jovent Republicà de Barcelona aposten perquè les polítiques d’adolescència i
joventut siguin transversals, ja que els joves treballen, estudien, tenen relacions socials i personals i
s’emancipen.
Lespropostesacontinuaciósónunapartdelconjuntdemesuresquetenimperalesjovesbarcelonines.
La seva totalitat les podreu trobar al programa electoral del Jovent Republicà de Barcelona.
Propostes:
− Recuperarem la Regidoria de Joventut, designant una persona jove i que tingui incorporada
la perspectiva juvenil com a regidor/a.
− Reservarem un 30% de les noves promocions i adquisicions d’habitatge públic per lloguer
per a joves.
− Habilitarem més sales d’estudi nocturnes, revisant els horaris, fent-los compatibles amb la
realitat del jovent.
− Garantirem la gestió cívica a tots els espais joves nous i els ja existents.
− Canviarem l’enfocament dels centres cívics perquè siguin més atractius per al jovent.
− Eliminarem les taxes d’ocupació d’espai públic a totes les entitats sense ànim de lucre i farem
que les cessions d’espais siguin gratuïtes per a les entitats sense ànim de lucre.
− Crearem un casal jove als barris on no n’hi hagi i millorarem els ja existents, procurant que
obrin de nit i que acullin tots els i les joves.
− Inclourem la possibilitat de votar a partir dels setze anys en les consultes ciutadanes d’àmbit
de ciutat.

30
− Treballarem amb el Consorci d’Educació de Barcelona per garantir el coneixement dels
adolescents i joves dels òrgans i mecanismes de participació de la ciutat, districtes i barris.
− Generarem un espai estable de treball entre la Regidoria de Joventut i el Consell de Joventut
de Barcelona fent de la governança republicana una realitat per al jovent.
− Crearem un punt lila itinerant, en col·laboració amb les entitats juvenils, a totes les festes
majors de la ciutat integrat per personal amb la formació necessària on s’inclogui la
perspectiva LGTBI+ i de diversitat de gènere.
− Oferirem formacions amb perspectiva feminista i LGTBI+ amb mirada interseccional al
personal educatiu, de lleure i AFA dels centres escolars de la ciutat.
− Oferirem a les entitats juvenils els recursos i la formació necessaris per aportar la perspectiva
feminista en el dia a dia de l’activitat i per prevenir les agressions masclistes així com les
situacions conflictives derivades de les dinàmiques de poder.
− Promourem la participació i implicació dels i les joves d’origen divers dins dels òrgans de
participació, fent especial menció al Consell Municipal d’Immigració de la ciutat.
− CrearemlaT-Culturaperfomentarl’accésdeljoventalaculturaambpreusreduïts.Amésamés,
promocionaremlacreaciód’artjoveatravésdequotesdepresènciad’obresd’artistesjoves.
− Harmonitzar a la llarga els criteris de concessió de permisos per dur a terme activitats
socioculturals a l’espai públic perquè sigui el mateix en tots els districtes, amb especialitats i
excepcions derivades de festes majors.
− Fomentarem que els casals de joves tinguin un paper d’altaveu de la cultura popular. I també
que siguin espais on es fomenti la inclusió i participació de totes.
− Impulsarem un nou pla d’obertura de locals buits als barris perquè aquests puguin encabir
noves iniciatives de cotreball o autoocupació per a joves.
− Posarem fi a la proliferació de les cases d’apostes i el joc en línia, que alienen els joves i els
atrapen en una trampa de frustració, addicció i deute.
− Facilitarem i flexibilitzarem els tràmits i requisits d’accés a un habitatge de protecció oficial.
− Fomentarem els graus de formació professional facilitant la possibilitat d’estudiar un grau
mitjà i el batxillerat de manera simultània.
− Ampliarem els centres de creació i educació cultural, creant-ne de nous, així com les beques
concretes per a l’ensenyament artístic, garantint que aquest sigui públic i de qualitat.

//
31
− Promourem la creació d’una taula de contacte entre la Regidoria de Joventut i les entitats
d’educació en el lleure.
− Continuarem treballant en la definició del projecte «Carrers en joc» per tal d’adaptar-lo a la
realitat dels esplais i caus. Només d’aquesta manera es podrà donar una resposta real a les
seves necessitats d’ús de l’espai públic i visibilització.
− Garantirem que cap menor quedi exclòs d’activitats extraescolars per motius econòmics,
incrementant la partida pressupostària per assegurar que qualsevol infant tingui el dret de
gaudir de les activitats de lleure educatiu.
− Millorarem el programa «Patis oberts» ampliant els centres educatius que ofereixen aquest
servei i donant-los més recursos.
− Crearem un protocol de prevenció, intervenció i sensibilització del suïcidi juvenil.
− Promocionarem la pràctica esportiva entre infants i joves a través de l’obertura, en horari no
lectiu, dels patis dels centres educatius així com d’altres espais per tal d’oferir-los a entitats i
persones joves.
− Incorporarem la perspectiva juvenil dins del projecte «Salut als barris».
− Garantirem la incorporació i la presència i perspectiva juvenil dins del Consell Sectorial de
Salut dels districtes, de la mateixa manera que en la resta d’òrgans de participació sectorial.
− Consolidaremipotenciaremelsprogramesdesuportiacompanyamentemocionalapersones
joves des de la proximitat i en espais no sanitaris a través dels espais Konsulta’m i Konsulta’m
+22, el programa «Aquí t’escoltem» o el xat de suport emocional per a adolescents i joves.
− Donarem suport a les entitats i col·lectius que treballen entorn de la salut mental,
l’acompanyament emocional, la salut, el col·lectiu LGTBI+ i els malestars.
− Augmentarem la informació en matèria de salut sexual i reproductiva en adolescents i joves,
incidint en tots els factors que influeixen en les conductes de risc. Així mateix, augmentarem
la dotació pressupostària del Centre Jove d’Atenció a la Sexualitat (CJAS) perquè pugui
augmentar la seva capacitat i continuar amb la seva tasca social.
− Crearem un pla de salut sexual jove amb la finalitat de coordinar els serveis existents i avaluar
les polítiques públiques en la matèria.

32
2.4. PERSONES GRANS
Fer front a la transformació demogràfica que experimentarà Barcelona és un dels principals reptes
quetélaciutat.Caltenirpresentquel’any2030gairebéundecadatreshabitantsdeBarcelonatindrà
seixanta anys o més. Aquest canvi implica repensar els serveis i recursos de la ciutat per satisfer les
seves necessitats, afavorir l’autonomia personal i potenciar l’envelliment actiu i la participació de les
persones grans, reconeixent la diversitat d’aquest col·lectiu.
Així, cal treballar l’oferta de noves oportunitats contra l’estigmatització, mantenir la participació
activa i garantir l’atenció, segons les necessitats i vulnerabilitats, de les persones grans i més grans,
oferint-los alternatives diverses en funció de la seva edat en aspectes com la formació al llarg de
la vida o la feina perquè es mantinguin actives en una societat cada cop més digital i per aprofitar
aquesta força laboral i productiva, alhora que facilitant la vida a les persones més dependents.
Propostes:
Potenciarem l’envelliment actiu de les persones grans de la ciutat
− Engegarem un programa de mentoria per a joves, a través del qual persones grans es
comprometin a fer de mentores d’un o una jove , sent-ne referent i acompanyant en les seves
relacions amb l’Administració, en la cerca de feina o d’habitatge, en els estudis… És a dir, en el
seu camí cap a l’autonomia.
− Obrirem la primera residència per a l’acompanyament al final de la vida, entomant la
demanda de les entitats i, alhora, estudiant la possibilitat de consorciar-la entre l’Ajuntament
i Generalitat de Catalunya.
− Crearem el programa «Cap avi sol, cap àvia sola», amb equips municipals multidisciplinaris
amb la missió exclusiva de monitoritzar i assistir en el procés d’envelliment, a més de ser
l’òrgan de coordinació entre els diferents nivells assistencials que tenen cura d’aquest
col·lectiu.
− Donarem continuïtat al marc programàtic recollit en l’Estratègia sobre canvi demogràfic i
envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida 2018-2030.
− Potenciarem els plans integrals d’atenció i promoció de les persones grans per garantir la
cobertura de les seves necessitats per tenir una vida digna.
− Endegarem campanyes de sensibilització, tant a escala social com a les escoles, per destacar
el valor de les persones grans a la nostra societat i el paper determinant que té el seu entorn
en la forma com envelleixen.
− Potenciarem l’atenció domiciliària i la teleassistència, com aquell aspecte que pot donar més
qualitat de vida, sempre que les condicions de la persona ho permetin.

//
33
− Crearem un programa d’intercanvi d’habitatge a cada barri, posant el focus en la gent gran
que viu sola i en règim de propietat.
− Subvencionarem part de les reformes per millorar les deficiències dels habitatges que puguin
comprometre l’autonomia funcional de les persones grans que hi viuen.
− Ampliarem el programa «Radars» a tots els barris de la ciutat de Barcelona.
− Garantirem el subministrament de desfibril·ladors a tots els espais i equipaments destinats a
les persones grans.
− Donarem resposta a les necessitats específiques de les persones grans LGTBI+ i afavorirem la
seva autonomia i l’exercici dels seus drets.
− Afavorirem la participació de les persones grans en la formulació de les polítiques que les
afectin directament.
− Treballarem per reduir la bretxa digital entre les persones grans, facilitant programes
d’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
− Oferirem ajudes per pagar les tauletes Vincles per tal que el pagament de la tauleta no sigui un
impediment per poder disposar del servei.
− Treballarem per anar ampliant la presència de casals de gent gran a tots els barris de la ciutat.
− Millorarem els serveis que ofereixen els casals de gent gran, dotant-los de personal
especialitzat en l’àmbit de l’atenció social, el benestar emocional i l’assistència jurídica.
2.5. DRETS I BENESTAR DELS ANIMALS
Tradicionalment, la ciutat de Barcelona ha estat capdavantera en la defensa dels drets i el benestar
dels animals, tot liderant iniciatives com la prohibició de sacrificar els animals de companyia, la
supressió dels espectacles de circ amb animals o la declaració de ciutat antitaurina i també lliure
de cetacis en captivitat. Barcelona, però, ha de seguir avançant amb polítiques municipals més
innovadoresiambiciosesperconsolidar-secomunaciutatdereferènciaenlaprotecciódelsanimals.
Entenem la defensa dels animals com a part indestriable dels nostres valors republicans, que ens
exigeixen construir una societat que protegeixi els més vulnerables al patiment i a la dominació.
El nostre municipalisme republicà en aquest àmbit està basat en el reconeixement científic i legal
que els animals són éssers sentents amb benestar propi; està basat en l’aspiració a tractar-los com a
membres de la nostra societat, com a veïns, com a barcelonins.
Més enllà d’aquestes raons, molts animals formen part de les famílies de les veïnes i veïns de la nostra
ciutat.Desdel’àmbitmunicipal,calportaratermepolítiquesactivesqueadrecinaquestessituacions
en benefici dels diferents membres de famílies multiespècie.

34
Propostes:
Una Barcelona que té cura dels animals
− Crearemunaregidoriadedretsibenestardelsanimals,amblafunciód’impulsarlespolítiques
de protecció dels animals i coordinar tots els serveis municipals en la matèria, dotant-la dels
recursos econòmics i humans necessaris per exercir eficaçment les seves competències.
− Elaborarem un nou projecte d’àrees d’esbarjo per a gossos d’àmbit de ciutat, valent-nos de
l’experiència i la feina de les entitats de defensa dels animals, amb l’objectiu de garantir que
els gossos gaudeixen d’espais adequats per al seu benestar i seguretat.
− Tirarem endavant el Pla estratègic del zoo per garantir les inversions que necessita aquest
equipament i possibilitar la seva transformació en un pol científic i educatiu i en centre
de conservació i refugi per a animals vulnerables, abandonant definitivament el model
d’expositor d’animals.
− Dotarem de més recursos l’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona (OPAB),
augmentantlasevacapacitatdetramitarlesinfraccionspervulneraciódelsdretsielbenestar
dels animals i creant-hi un servei d’orientació i assessorament a la ciutadania per donar
resposta a la gran demanda d’informació sobre consells, denúncies o normativa aplicable.
− Reforçarem el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals de
Barcelona com a mitjà de participació de les entitats que treballen en defensa dels animals a
Barcelona, convertint-lo en òrgan de consulta obligatòria en aquest àmbit, fent-lo més obert
i transparent, i treballarem perquè els seus informes siguin preceptius en totes aquelles
mesures que afectin els drets i el benestar dels animals.
− Impulsarem programes de conscienciació en el respecte als drets i el benestar dels animals,
mitjançanttallers,activitatsocampanyesenmitjansdecomunicació,ambespecialincidència
als centres educatius, juntament amb les entitats animalistes.
− ConstruiremunnouCentred’Acollidad’AnimalsdeCompanyiadeBarcelona(CAACB),situat
altermedeMontcadaiReixac,millorant-nelagestióambl’objectiud’implicarelpersonaliles
persones voluntàries en la gestió de l’equipament, i amb la disposició de l’espai que permeti
que tots els gossos surtin un o dos cops al dia, durant uns 20 o 30 minuts per passeig. Aquest
centre, complint amb el que disposa la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern, haurà de disposar d’un registre de tots els animals que se sacrifiquin
per garantir que s’ha dut a terme per raons humanitàries previstes a la llei i que compleix així
amb el sacrifici zero. En facilitarem l’accés a les persones voluntàries.
− Elaborarem, juntament amb la Guàrdia Urbana, protocols d’actuació davant de casos de
possibles enverinaments i atacs contra el benestar dels animals a l’espai públic.
− Treballarem per implantar un centre urbà d’adopció felina més adaptat a les necessitats dels
gats, que millori la cura del seu benestar i en fomenti l’adopció i l’acolliment.
− Impulsarem la creació d’itineraris canins a la ciutat i el seu coneixement per al passeig.
− Promourem guies i circuits d’establiments pet friendly per tota la ciutat.

//
35
Els animals, part de la família
− Permetrem l’accés dels animals de companyia als centres d’acollida per a dones víctimes de
la violència masclista.
− Crearem un programa específic municipal d’ajuda per a persones en una situació temporal
o permanent de necessitat que els impedeixi garantir la cura adequada dels animals que són
membres de la seva família.
− Facilitarem l’accés dels animals a les residències i centres de dia públics on visqui durant el
darrer tram de la seva vida la persona amb qui havia conviscut.
− Crearemunserveid’acollidaperaaquellsanimalsdecompanyiaqueperdenelseupropietari.
− Impulsarem campanyes informatives entre les persones que conviuen amb animals,
especialment entre la gent gran, respecte a la conveniència d’instruccions testamentàries
sobreeldestídelsanimals.Tambésobrelaconveniènciadeconstituirllegatsenbeneficideles
persones que acullin els animals per tal de cobrir les despeses de manutenció i veterinàries.
− Ajudarem les persones en risc d’exclusió social, en col·laboració amb els serveis i entitats
socials, mitjançant campanyes d’esterilització i de col·locació de xips de baix cost o gratuïtes,
segons els recursos de cada persona, que, en tot cas, seran gratuïtes per a les associacions de
protecció animal.
− Estudiarem la possibilitat de permetre l’accés de gossos als centres de titularitat pública,
mantenint la higiene de l’espai i buscant la forma d’evitar conflictes amb altres usuaris.
− Estudiarem la viabilitat de permetre l’entrada de gossos als autobusos i les condicions per fer-
ho de manera segura i neta.
Tinença responsable d’animals de companyia
− Promourem campanyes que promoguin, des d’una perspectiva cívica, els drets dels animals i
els deures dels seus amos amb relació a la tinença responsable i a la cura de l’espai públic.
− Promourem les esterilitzacions i la col·locació de xips amb campanyes de preus reduïts.
− Garantirem el compliment de la Llei de protecció animal de Catalunya per tal d’evitar que
cap animal de companyia, domèstic o salvatge (autòcton o no), pateixi una situació que posi
en perill el seu benestar.
− Impulsarem, en coordinació amb les entitats, els canvis normatius que siguin necessaris
per prohibir la venda d’animals a la ciutat de Barcelona, i perquè les botigues d’animals
esdevinguin els mediadors de les adopcions, rebent una compensació per la seva gestió.
− Realitzarem campanyes i accions destinades a fomentar l’acollida i l’adopció d’animals de
companyia.

36
− Promourem campanyes d’informació contrastada científicament al ciutadà sobre al·lèrgies
o malalties derivades de la presència d’animals a casa i sobre la innocuïtat que té compartir
l’espai urbà amb altres animals, bo i especificant les situacions reals de risc que se’n poden
derivar (al·lèrgia declarada a la ploma, ingesta de deposicions pels infants, etc.), i amb
l’objectiu de desmentir informació falsa al respecte.
− Disposarem d’un protocol d’actuació en casos d’accidents de trànsit quan hi hagi un animal
involucrat, així com en cas de desnonaments o comisos respecte d’animals maltractats o en
mal estat de salut.
− Fomentarem la inspecció per part de la policia local i el comís, si escau, dels animals de
companyia que viuen en condicions inadequades de benestar, insalubritat o maltractament.
− Promourem la tinença responsable, el compliment del calendari de vacunacions i l’ús
respectuós de l’espai públic. Fomentarem la implicació dels veterinaris en la gestió de la salut
dels animals i de les obligacions legals de les persones cuidadores.
− Restringirem el pes de la càrrega dels animals en aquelles festes on es faci ús de tracció animal
i vetllarem en tot moment pel respecte i benestar dels animals sota la supervisió veterinària.
− Treballarem amb la ciutadania per implementar activitats alternatives en detriment
d’aquelles que causin patiment o mort als animals.
− Treballarem, en coordinació amb les associacions de famílies d’infants (AFI), perquè als
menjadorsdelscentreseducatiushihagialternativestotalmentvegetalsielsalimentsd’origen
animal siguin preferiblement de producció no industrial respectuosa amb el benestar dels
animals.
Animals de companyia abandonats i equipaments d’acollida
− Disposarem d’un refugi d’animals de companyia propi o mancomunat que garantirà un servei
adequat tant als animals allà recollits com a les persones que en facin ús, o, en cas que els
animals es derivin a altres refugis, disposarem d’un espai adequat on estiguin fins a la seva
recollida per l’entitat o pel propietari. Treballarem de forma coordinada amb les entitats
locals per a la millora constant de les condicions de vida a les instal·lacions que acullen
animals. En el cas de derivar el servei a un refugi extern, garantirem la col·laboració de les
associacions animalistes locals amb ell i la transparència en la gestió dels animals recollits al
nostre municipi.
− Considerarem com a prioritari les bones pràctiques i el benestar dels animals en les
resolucions dels concursos per a la recollida i gestió dels animals abandonats; per al control
de les colònies de gats i promoció de les adopcions; i prioritzarem les entitats sense ànim
de lucre per sobre de les empreses, tal com estableix la Llei de protecció dels animals, amb
les quals mantindrem un diàleg i coordinació constant i constructiu entre institucions i
associacions locals.
− Garantirem que es mantinguin les mesures de sacrifici zero sense moratòries i només les
permetrem en els casos excepcionals que afectin la salut pública o el patiment de l’animal,
com obliga la Llei de protecció dels animals.

//
37
− Augmentarem el pressupost destinat a la gestió d’animals abandonats i colònies controlades
de gats.
− Promourem la col·laboració entre els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona i el cos
d’Agents Rurals, per tal de millorar la implementació de la legislació aplicable de protecció
animal, i millorar i agilitzar l’actuació en casos de recollida, accidents i maltractaments.
Crearem la figura de l’agent especialista en casos relacionats amb el benestar animal.
Animals urbans
− Avançarem cap a un model de gestió dels animals urbans, com els senglars o els coloms,
centrat en el benestar que tingui en compte totes les parts afectades, basat en les polítiques
d’eficàcia provada menys lesives per als animals.
− Treballarempergestionaradequadamentelmantenimentdelescolòniescontroladesdegats
existents; amb aquest fi, durem a terme un procés participatiu amb les associacions i entitats
sense ànim de lucre, per tal de decidir quin ha de ser el millor model de colònies de gats, per
pensar-les, millorar-les i adaptar-les a les necessitats actuals dels gats.
− Estendrem el control de la població de coloms mitjançant pinso contraceptiu a tota la ciutat.
Igualment, estudiarem la possibilitat de controlar la reproducció i la població d’altres aus
mitjançant l’ús de menjar amb anticonceptiu incorporat, l’accés de nius on es puguin retirar
els ous i la prohibició d’alimentar-les fora dels llocs habilitats per a aquest ús.
− Faremunacompanyamentalespersonesquealimentenanimalsdelcarrerorecullenindividus
malalts fent-los un assessorament per tal que, en aquests casos, prioritzin l’efectivitat de les
actuacions municipals per sobre de les individuals encara que siguin benintencionades.

38
3. IGUALTAT PER A TOTHOM
3.1. FEMINISMES
L’onada dels feminismes que s’estén arreu del món també està tenint el seu impacte en la societat
catalana, i de manera molt específica a la ciutat de Barcelona. Cal posar les dones al centre i les
polítiques feministes, en el primer pla que els correspon, i cal introduir la perspectiva de gènere de
manera transversal en totes les fases de les polítiques públiques, inclús en el procés d’elaboració
dels pressupostos. Aquesta transversalitat ha de vetllar per atendre les necessitats de les dones més
vulnerables, per eliminar les discriminacions per raó de sexe, ètnia, religió o orientació sexual i per
abordar amb decisió les violències masclistes. Cal fer molta sensibilització i formació adreçada a tota
la societat. I sobretot calen les veus i la participació de les dones organitzades per tal de poder remar
juntes i avançar en l’horitzó d’una societat igualitària, equitativa i feminista.
L’àmbit municipal és el que ens permet transformar la realitat del dia a dia i on tenim les eines per
aconseguir-ho. Perquè la transformació feminista és un eix central per a la transformació social.
Propostes:
Perspectiva de gènere per tot i a tot arreu
- Treballarem per implementar l’urbanisme a tota la ciutat amb perspectiva feminista, posant
laquotidianitat,lamobilitatilaseguretati,endefinitiva,lespersonesalcentredelesdecisions
urbanístiques.
- Desplegarem les unitats de transversalitat de gènere a totes les regidories i ens municipals,
amb dotacions econòmiques i humanes suficients per assegurar la implementació de les
polítiques feministes en tota l’organització, i en coordinació amb la regidoria que assumeixi
les funcions de les polítiques feministes.
- Actualitzarem i implementarem el Pla per la justícia de gènere 2021-2025 com a eina bàsica
per a la promoció de la igualtat entre homes i dones a la ciutat. En farem una valuació
continuada i elaborarem el següent pla 2026-2030, incorporar-ne les millores.
- Garantirem la paritat via reglament per assegurar la igualtat de gènere en tots els àmbits de
treball, gestió, representació i presa de decisions de l’Ajuntament i ens municipals.
- Realitzarem estudis d’impacte de gènere previs i auditories d’avaluació de la implementació
de la perspectiva de gènere per tal de monitoritzar les polítiques públiques i els pressupostos
municipals.
- Elaborarem el mapa de serveis per barris i ciutat amb mirada de gènere i en farem difusió
entre la ciutadania. Alhora, planificarem els serveis per tal que cobreixin les necessitats de
les dones a Barcelona.
- Incrementarem les clàusules de gènere en la contractació pública de l’Ajuntament i en farem
seguiment i avaluacions per assegurar-ne el compliment.
- Reduirem les bretxes salarials en tots aquells àmbits on l’Ajuntament té competències i
realitzarem avaluacions periòdiques per revertir el biaix.

//
39
Atenció a les dones
- Posarem una atenció especial en les polítiques adreçades a les dones, especialment aquelles
queestrobenensituacionsdemajorvulnerabilitatoensectorsdemajorprecaritzaciólaboral
i feminitzats, que alhora són els més invisibilitzats i mancats de reconeixement social.
- Millorarem els serveis i prestacions socials encaminats a garantir els drets de les dones,
especialment les que es troben en situacions de vulnerabilitat social.
- Lluitarem contra la precarització laboral de les dones i la feminització de la pobresa en totes
les etapes de la vida. Per això durem a terme polítiques de formació i ocupació que ajudin a
combatre aquest fenomen.
- Lluitarem contra l’estigmatització envers les dones migrades en situació de pobresa i
vulnerabilitat i aplicarem la perspectiva de gènere amb mirada interseccional i antiracista
als programes de gestió de la migració.
- Equipararem les famílies monoparentals a les famílies nombroses pel que fa als ajuts,
descomptes i altres prestacions que ja ofereix l’Administració a les famílies nombroses.
- Ampliarem el servei de canguratge a tots els districtes i el posarem a l’abast de totes les
- Abordaremlespolítiquesdesalutpúblicaambmiradadedonaianalitzaremdiferenciadament
les malalties i protocols, amb un èmfasi especial en les malalties cròniques femenines.
- Farem una campanya d’informació, normalització i sensibilització sobre el climateri i la
menopausa, en coordinació amb el Departament de Salut i el Departament d’Igualtat i
Feminismes de la Generalitat.
- Seguirem impulsant l’Estratègia de salut sexual i reproductiva comptant amb tots els actors i
entitats implicats.
- L’Ajuntament es podrà personar com a acusació particular contra les persones o col·lectius
que assetgin, interfereixin o vulnerin el lliure dret de les dones a interrompre voluntàriament
l’embaràs.
Violències masclistes
- Garantirem la percepció de seguretat a l’espai públic de tots els barris, a través de l’urbanisme
ambperspectivadegènere,d’unamilloril·luminació,menysbarreresvisualsilaimplementació
de parades de bus a demanda durant la nit. Realitzarem auditories i marxes exploratòries per
tota la ciutat i eliminarem tots els punts foscos en quatre anys.
- Desenvoluparem i posarem en marxa una aplicació mòbil (app) que esdevindrà una eina àgil
i útil per denunciar, contactar i trobar els recursos d’emergència i consulta.

40
- Treballarem per erradicar la punta de l’iceberg de les discriminacions i violències que al llarg
de la història la cultura heteropatriarcal i sexista ha exercit envers les dones pel sol fet de
ser-ho.
- Revertirem la infradotació de personal especialitzat als serveis municipals destinats a l’atenció
a les dones víctimes de violències masclistes, com el serveis d’atenció, recuperació i acollida
(SARA),elspuntsd’informacióiatencióalesdones(PIAD)olaUnitatdeTràficd’ÉssersHumans.
- Accelerarem la planificació i posada en marxa del SARA2 amb tots els recursos necessaris i en
coordinació amb la Generalitat de Catalunya.
- Vetllarem per la millora permanent, la coordinació i la dotació de recursos als circuits
d’atenció a la violència envers les dones als deu districtes de la ciutat.
- Vetllarem pels protocols de prevenció, detecció i actuació contra l’assetjament sexual i per
raó de sexe a tot l’Ajuntament i ens municipals.
- Impulsarem campanyes de sensibilització i prevenció de la violència masclista, juntament
amb els diferents serveis municipals que hi ha a disposició de les dones, i denunciant els
estereotips sexistes, racisme institucional i legitimadors d’aquestes violències.
- Milloraremelprotocol«Nocallem»contralesagressionsielsassetjamentssexualsenespaisd’oci
nocturn privat, ampliant-lo a totes les sales i locals d’oci nocturn, dotant-lo de major formació i
incorporantnouselementsperal’actuaciócomésl’assetjamentpersubmissióquímica.
- Incrementarem els punts lila a tota la ciutat i n’instal·larem de fixos en les zones més
concorregudes d’oci nocturn habituals, dotant-los de personal format en la matèria.
Sensibilització en el feminisme
- Difondrem campanyes i accions per conscienciar i visibilitzar la situació de desigualtat que
encara pateixen les dones en molts àmbits de la societat. Fomentarem els drets de les dones
i treballarem per tal d’eliminar els estereotips femenins i masculins que es reprodueixen,
encasellen i predeterminen les dones i els homes.
- Ampliarem la formació en perspectiva de gènere i sexualitat amb una mirada interseccional
a tota la plantilla de l’Ajuntament i ens municipals, alhora que vetllarem pel compliment del
III Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de l’Ajuntament de Barcelona (2020-
2024), en promourem l’avaluació i elaborarem el pla següent (2025-2029) per tal d’avançar i
millorar les iniciatives engegades.
- Promouremelreconeixementpúblicdelesdonesquehanformatpartdelahistòriaid’aquesta
ciutat, divulgant les seves vides i incloent-les en el nomenclàtor dels espais públics i carrers
de Barcelona.

//
41
- Promouremlaformacióenperspectivadegènereil’educaciósexoafectivaalscentreseducatius
de la ciutat. Treballarem perquè el sistema escolar assoleixi la fita de l’abandonament zero de
les noies joves.
- Exigirem un avenç en la coeducació en tots els nivells educatius, inclòs el 0-3, en espais i
àmbits de formació, en l’educació en el lleure i en el món associatiu, per tal de potenciar la
igualtat real d’oportunitats.
- Incrementaremladifusióisensibilitzaciósobreelsdretssexualsireproductius,especialment
entre el col·lectiu jove, i estendrem els serveis i recursos actuals, en col·laboració amb l’Àrea
de Joventut.
- Combatrem la pressió estètica i la cosificació de les dones a través de campanyes de
sensibilització, de denúncia de situacions discriminatòries, i mitjançant acords amb els
sectors del comerç, l’estètica i la publicitat.
- Assegurarem que no s’atorguen permisos per publicitat fixa o mòbil (autobusos) amb
missatges que vulnerin els drets de les dones, lesbianes o persones trans; i combatrem la
violència masclista en totes les seves formes.
Participació de les dones
- Potenciarem els espais participatius de les dones a l’Ajuntament de Barcelona, per garantir la
incidència de les dones en la política municipal i el suport al teixit associatiu feminista de la
ciutat, que té una llarga tradició i esdevé representatiu de la diversitat del col·lectiu.
- Donarem suport al teixit associatiu de dones de la ciutat, i també a aquelles activitats i
projectes que tinguin com a finalitat promoure la presència i participació de les dones.
- Vetllarem per garantir l’estabilitat econòmica i de gestió de les entitats que treballen pel
benestar social, emocional i dels drets de les dones de la ciutat.
- Treballarem amb els moviments feministes i el teixit associatiu per promoure la seva
participació en els òrgans participatius de dones (consells de dones), en la resta d’òrgans
participatius i en l’elaboració de polítiques públiques que implementi l’Ajuntament.
- Deixarem d’atorgar subvencions a qualsevol entitat que negui el dret de les dones a decidir
sobre el propi cos, que negui l’existència de la violència masclista o que defensi posicions que
impliquin alguna retallada de drets de les dones.

programa-electoral_2023_erc_bcn.pdf

programa-electoral_2023_erc_bcn.pdf

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à programa-electoral_2023_erc_bcn.pdf

Similaire à programa-electoral_2023_erc_bcn.pdf (20)

Plus de 20minutos

Plus de 20minutos (20)

programa-electoral_2023_erc_bcn.pdf