2n ESO AL ANDALUS

1. AL-ANDALUS
TEMA 6

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

3. EIX CRONOLÒGIC

4. 1. EIX CRONOLÒGIC. FETS PRINCIPALS.

5. Conquesta musulmana del territori peninsular s. VIII
1. Història d’Al-Andalus

6. 1. EVOLUCIÓ TERRITORIAL DEL S. XI AL S. XV

7. 1. Història d’Al-Andalus
711. En la península el rei visigot
Roderic està en guerra amb els familiars del
rei anterior.
Aquests últims, demanen ajuda als
musulmans del Nord d’Àfrica, que vindràn i
els ajudaràn a derrotar al rei Roderic. Els
musulmans, però, no van tornar el poder als
visigots, i en només 4 anys els seus exèrcits
vàren ocupar la major part de la península.
PER QUÈ VA SER TAN RÀPIDA
L’OCUPACIÓ?
1) LA NOBLESA VISIGÒTICA
ESTAVA DESUNIDA
2) LA POBLACIÓ NO ES VA
RESISTIR.
756. EMIRAT
INDEPENDENT
En el 750, la família Omeia que governava a Damasc,
va ser assassinada i els abbàsides es van fer amb el
control de l’Imperi musulmà.
Un supervivent de la família Omeia va conseguir
escapar abans i va arribar a la península, on va
governar.
Es va proclamar EMIR DE CÒRDOVA, amb el
nom d’ABDERRAMAN I
Això significava que no estaven ja sota el poder
polític del califa, que era la máxima autoritat política i
religiosa en Bagdad. Si que el reconeixien com a
autoritat religiosa.
VA SER UNA ÈPOCA TURBULENTA: ES VAN
ENFRONTAR AL NORD amb els cristians visigots
i amb els francs i també van haver-hi revoltes
internes en Al-Andalus.

8. MESQUITA -CATEDRAL DE CÒRDOVA

9. Al Qibla
Estsala oracions
MESQUITA -CATEDRAL DE CÒRDOVA

10. Parts d’una
mesquita

11. Sala
d’oració

12. Cúpula

13. Mihrab

14. 976.
Hixam II. Califa als onze anys, el govern va
estar en mans del primer ministre
ALMANSOR, que va atacar als regnes
cristians al Nord, amb una estratègia
anomenada RÀTZIES: eren campanyes de
saqueig per recollir botins i fer presoners.
1. Història d’Al-Andalus
929. CALIFAT
DE CÒRDOVA
Abderraman III, va sufocar les insurreccions
internes i les incursions cristianes i es va
proclamar califa. Això significava que era el cap
polític, militar i religiòs d’Al-Andalus.
El s. X, va ser l’època més brillant en cultura i
esplendor.
EL CALIFA s’ajudava de:
✦ L’HAGIB: primer ministre
✦ VISIRS: ministres
✦ VALÍS: governadors a les províncies

15. ALMORÀVITS s. XI - s. XII
EL 1085, la taifa de Toledo, va caure en mans
cristianes i els musulmans van demanar ajuda
als Almoràvits, guerrers berbers del Nord
d’Àfrica.
Van reunificar Al Andalus.
ALMOHADES s. XII
En 1147 un altre poble del Nord d’Africa va
entrar en la península, i va atacar als cristians.
En la batalla de LAS NAVAS DE TOLOSA
1212 el regnes cristians units van guanyar als
almohades.
A partir d’aquest moment, els cristians
avançaran en la conquesta de gairebé tot al
Ándalus.
1. Història d’Al-Andalus
S. XI. ELS REGNES DE
TAIFES
Desprès de la mort d’Almansor, les lluites internes
van provocar la divisió del califat en regnes o
TAIFES en el 1031.
Afeblits, van ser atacats pels cristians del Nord.
Per evitar els atacs les taifes pagaven als cristians
LES PARIES o tributs als reis cristians.

16. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA. S, XIV . XV
L’últim territori musulmà en la península. Governat per la família dels Nasr, d’on ve el terme
nassarita.
1. Història d’Al-Andalus

17. 1. Història d’Al-Andalus
Era un regne molt feble, va ser VASSALL de Castella. L’havien de pagar tributs.
Hi havien guerres internes entre la família nassarita i altres nobles musulmans.
En 1492 els REIS CATÒLICS, van conquerir el territori.
La Alhambra. Palau-fortalesa dels reis nassaríes. Granada

18. 2. Una economía próspera.
Agricultura
Ocupa la major part de la població
Cultiven cereals, olivera i vinya
INNOVACIONS
TÈCNIQUES
REGADIU
NOUS
CONREUS
Ús de sínies i
s è q u i e s p e r
regar els camps.
Cotó, anyil, arròs,
canya de sucre,
safrà, albergínies,
carxofes..
morera (cucs de
seda)
pou
l’ase feia girar
l’engranatge
sèquia
sínia

19. Artesania
ceràmica orfebreria fusta
Era de gran qualitat
2. Una economía próspera.
armes seda

20. Comerç
Molt actiu. Els productes d’Al Andalus, es venien en altres parts
del món conegut llavors. A canvi, compraven esclaus, or, teixits.
2. Una economía próspera.
dinar/dirhem

21. 3. Una societat desigual
càrrecs de govern
més nombrosos,
menys beneficis,
cristians conversos a l’Islam
Cristians,
Pagaven
impostos
Comerç. Barris
separats.
Comunitats a
Toledo,
Granada,
Còrdova

22. SocBanys
Alcàsser
Muralla
Raval
Mesquita o
aljama
Alcassaba

23. 4. Un món urbà.
Les ciutats a al Àndalus
eren el centre de la vida
econòmica, religiosa i
cultural.
medina
aljama o mesquita
ravals
alcàsser
soc
banys o hamman
alfòndecs

24. 5. El llegat cultural.
En Al Andalus va florir una cultura
esplèndida.
Al s. X, el califa Hakam II va reunir una
biblioteca de 400.000 volums.
Destaquen els intel·lectuals: el
musulmà AVERROIS, i el jueu
MAIMÒNIDES.
Al Sud i Est de l’Estat espanyol, el
llegat andalusí està present en els
habitatges, gastronomia, art…
També en les llengües peninsulars han
deixat una emprenta.
El català, té més de 10.000 paraules
d’origen àrab.

25. càl·ligràfica
vegetal
geomètrica
característiques
de l’arquitectura
islàmica
decoració
abundant
i molt bella
ús de
materials
pobres
guix
maons
recoberts
per materials
nobles fusta
rajoles
textos Al Corà, poemes i lloances
gran
varietat
d’arcs
de mig punt
de mig punt peraltat
polilobulat
de ferradura
columnes
esveltes
cobertes
a dos aigües
sostres plans de
fusta
i també
ús de cúpules
de mocàrabs
de creueria califal
gallonada
6. L’arquitectura
Gelosies
( finestres amb formes
geomètriques)

26. L’Alhambra de GRANADA

27. L’Alhambra de GRANADA

28. Pati dels lleons.
Alhambra.

29. Jardins
del Generalife
Granada
Presència de l’aigua

31. 7. L’Islam a Catalunya
S. X
S. XI
L’Islam arriba a Catalunya en el s. VIII, en el
context de la crisi del regne visigot..
Desprès de la derrota contra els francs en el
732, la frontera es va fixar en la 2ª meitat del s.
VIII al voltant dels Pirineus.
A l’inici del s. IX desprès que els francs
conquerissin Girona i Barcelona, la frontera es
va fixar seguint el riu Llobregat,
Finalment al llarg del s. XII els cristians
conqueriran les terres ocupades pels
musulmans als territoris de l’actual Catalunya.
Durant l’emirat i el Califat, formaven part de la zona
governada desde Saragossa.
Durant els regnes de taifes, algunes ciutats com Tortosa,
Lleida i Balaguer, van assolir un poder polític propi i van
tenir un control important d’amplies zones sota el seu
domini.

32. 7. L’Islam a Catalunya
Població
La major part de la població hispanovisigoda es va
quedar. Van venir berbers del N d’Àfrica. Poc nombrosos.
Una part de la població es va convertir a l’Islam
(muladíes). Els cristians que van continuar (mossàrabs) i
els jueus havien de pagar tributs.
Alguns van fugir al territori franc.
Aquesta zona de frontera, alternava períodes de pau, amb
intercanvis culturals i econòmics i èpoques de saquejos i
guerra.
Llegat cultural
Castell de Miravet. Riu Ebre
Al sud del Llobregat i a les terres de l’Ebre, la
presencia musulmana va ser més estable.
Molts topònims són d’origen àrab. El nom de
Catalunya prové de paraules àrabs: Qa, castell,
Talunya, una fortificació propera a Lleida que donava
nom al conjunt de terres que s’estenien més enllà.
Van difondre el seu estil arquitectònic, el regadiu, la
sínia, l’arròs, el safrà, els dàtils, tècniques comericals,
moneda pròpia.
Els coneixements de la civilizació islámica van passar
al món cristià europeu a través de l’actual Catalunya.