1. LES
COMUNICACIONS
NOMS: Marina Fuentes
Claudio Ciobanu Gabriel
David Toda
Claudia Martínez
2. COMUNICACIÓ
• L’objectiu de qualsevol comunicació és transmetre una
informació determinada, que rep el nom de missatge.
• Els elements que constitueixen la comunicació són:
EMISSOR CANAL RECEPTOR
És l’element que genera el És el mitjà que trasllada el És l’element que rep el
missatge. missatge de l’emissor al missatge.
receptor.
3. El canal és un element que té molta importància en les
comunicacions, ja que en determinada la rapidesa i la qualitat
amb la qual es transmet el missatge. Així, els sistemes de
comunicació es poden agrupar:
• Sistemes de
comunicació amb
cables quan es
transmet per fils
conductors
• Sistemes de
comunicacions sense
cable quan es
transmeten per l’espai.
4. Transmissió per l’espai
Quan parlem amb un company, el so es propaga a través
de l’aire en forma de vibracions. Encara que no es vegi,
aquestes vibracions tenen la mateixa forma que les ones
generadores en llançar una pedra a l’aigua i es propaguen
en totes direccions.
Si volem transmetre informació a molta distància, les ones
sonores no hi arriben. Doncs bé, hi ha un altre tipus
d’ones, anomenades ones electromagnètiques, que
arriben a distàncies gairebé il·limitades; són les que
s’utilitzen en la radio, la televisió o la telefonia mòbil, i a
més, tenen una velocitat de transmissió molt elevada.
5. Característiques de les ones
Les característiques comunes a totes les ones són
l’amplitud, la freqüència, el període i la longitud d’ona.
La freqüència (f) és el
nombre d’ones L’amplitud (A) és
(cicles) que hi ha en l’amplada de l’ona i
un segon. La ens indica el volum
freqüència es mesura de so. Les ones
en hertz (Hz). La sonores van perden
freqüència de les amplitud a mesura
ones sonores es que s’allunyen de
manifesta a un so l’orígen.
més agut o més greu:
Si la freqüència es El període (T) és el temps ( en segons) que tarda
més alta, el to és en començar una altra ona. El període és inversa
més agut. la freqüència: T= 1/f.
6. Transmissió per cable
CABLES ELÈCTRICS
Quan fem circular corrent per l’extrem d’un conductor elèctric, els afectes apareixen molt
ràpidament a l’altre extrem encara que hi hagi molta distància.
Si una informació que es vol transmetre es transforma en senyals elèctrics, aquests poden
arribar on arriba el cable i, alhora, el s senyals elèctrics que han arribat es poden tornar a
convertir en informació.
Els cables elèctrics que s’utilitzen en línies de telecomunicació solen ser de dos tipus:
Cables parells trenats i cables coaxials
CABLES ÒPTICS
L’ús massiu dels sistemes de comunicació da que aquestes línies siguin lentes, es perdi
informació i es col·lapsin. Per solucionar aquest problema va aparèixer la fibra òptica, que
pot transmetre senyals lluminosos gairebé a la velocitat de la llum i sense pèrdues
d’informació.
En aquest cas, la informació que es vol transmetre es transforma en llum mitjançant làsers
que proporcionen uns intensos rajos que viatgen ràpidament pel cable de fibra òptica.
7. El telèfon
El 1876, el nord-americà Alexander Graham Bell
va ser el responsable d’una gran fita en la història
de les comunicacions. Aquesta vegada va ser la
invenció del telèfon, que va permetre la
transmissió de missatges orals, es a dir, parlar a
grans distàncies. El principi de funcionament del
telèfon és el següent:
8. El micròfon el componen una membrana metàl·lica anomenada
diafragma i uns grànuls de carbó que estan situats darrera
d’aquesta membrana. Quan parlem, emetem una ona sonora que
fa que vibrin el diafragma i els grànuls de carbó, la resistència
elèctrica del micròfon canvia, i el corrent elèctric que la travessa
varia en funció de les variacions de l’ona sonora.
10. L’auricular és un altaveu petit que converteix els senyals
elèctrics en so. L’efecte magnètic del corrent fa que s’activi
un electroimant que, al seu entorn, atreu el diafragma, el
qual en vibrar emet l’ona sonora original.
El senyal, generat per un timbre, com indica el seu propi
nom serveix per avisar-nos que tenim una trucada.
El dispositiu marcador ens permet seleccionar el número
del destinatari.
11. Història del telèfon
Octubre de 1876:Thomas Edison assaja el seu
primer micròfon de carboni.
1892:: Instal·lació del primer dispositiu de marcació basat
en la patent d‘Almon Strowger el 1891.
1920:Introducció del dispositiu antilocal, inventat per
George Ashley Campbell
1941:La marcació per tons multifreqüència introduïda per a
operadors a Baltimore, Maryland.
1962:Es desenvolupa el micròfon d'electret, pràcticament
utilitzat en tots els aparells moderns, que millora de forma
considerable la qualitat del so.
1876:L'hongarès Tivadar Puskas va inventar el panell de
connexions telefònic (treballant després per Edison).
10 de març de 1891:Almon Strowger patenta el primer
commutador de telèfon automàtic
12. Les centrals de commutació automàtica electromecàniques, però
controlades per computadora.
Les centrals digitals de commutació automàtica totalment
electròniques i controlades per ordinador,
Anys 1960:Es desenvolupa la telefonia mòbil o cel·lular, que
possibilita la transmissió sense fils de veu i dades, podent ser aquests
a alta velocitat en els nous equips de tercera generació.
1986:La introducció de la Xarxa Digital de Serveis Integrats (RDSI),
popularitzant-se després les tècniques DSL o de banda ampla (ADSL,
HDSL, etc.)
13. Thomas Edison
Almon Strowger
George Ashley
Campbell
Alexander Graham Bell
