Repàs sobre els orígens del llatí i la fundació de Roma.

1. LA FUNDACIÓ DE ROMA

2. 5000-4000aC : INDOEUROPEU.
LLATÍ, grec, francès, italià, anglès, alemany, català, castellà, portuguès, gallec, rus, txec,
polonès...
Orígens: Laci.
Testimonis més antics: s. VI aC:
LLATÍ VULGAR LLENGÜES ROMÀNIQUES:
italià, francès, occità, català, castellà, portuguès,
gallec...
Forta DILÒSSIA: LLATÍ CLÀSSIC

3. Expansió de l’imperi romà:
- s.III aC: ja havien conquerit tota la península itàlica.
- s.III-I aC: Hispània, la Gàl·lia, el nord d’Àfrica
i els regnes hel·lenístics.
- s.I dC: tota la mediterrània.
- s.I-II dC: Gran Bretanya, pobles del sud del Rin i
del Danubi i Dàcia.
LLATÍ ARCAIC
s.I aC fins a la mort de l’emperador
August l’any 14dC: LLATÍ
CLÀSSIC
LLATÍ POSTCLÀSSIC.

4. S. V-XV: LLATÍ MEDIEVAL.
S XVI: LLATÍ HUMANÍSTIC.
- s. III dC: primers símptomes de la caiguda de
l’Imperi. Canvis interns en la llengua llatina que
potenciaren el naixement de llengües romàniques.
Alguns factors que hi van intervenir són:
a) L’apogeu del cristianisme.
b) La importància de la invasió dels
pobles germànics i l’arribada dels àrabs a
Hispània al s. VIII.
sIII-VIIdC: LLATÍ TARDÀ

5. LES LLENGÜES ROMÀNIQUES A LA PENÍNSULA
Els romans van arribar a la península Ibèrica l’any 218 aC i van portar-hi la seva
cultura, lleis i llengua.
El llatí vulgar es va veure
influenciat per llengües dels
pobles preromans
Íbers, bascos, fenicis i
cartaginesos, celtes grecs...
- Exemples de substrat celta: brossa, escombrar, cabanya, banya...
- Exemples de substrat iberobasc: pissarra, paparra, xarrupar, marrà, estalviar...
- Exemples de substrat grec: Roses, Empúries...
- Exemples de substrat púnic (de fenicis i cartaginesos): Eivissa, Màlaga...

6. -s. I aC: tota la Península estava sota poder romà. Ja formava part de l’Imperi romà
com a província romana Hispànica.
-s. V dC: arribaren els visigots, nova influència pel laltí de l’època.
- s. VIII dC: els àrabs conquereixen molt territori (excepte el nord, regnes cristians)

7. Actualment perdura en les llengües que se’n deriven (llengües romàniques), com
el català. La major part de mots catalans provenen del LLATÍ VULGAR. Aquest
LÈXIC PATRIMONIAL o HEREDITARI, està format sobretot per mots relacionats
amb les parts del cos, el parentiu, l’habitatge, els objectes de la casa, l’agricultura,
els arbres, els fenòmens naturals, etc.
# CULTISMES

8. Llegenda i història es barregen per donar lloc
a una narració plena de déus, herois, faules i
realitat.
ELS ORÍGENS DE
ROMA, ENTRE EL
MITE I LA HISTÒRIA

9. Príam, rei de Troia El troià
Anquises
La deessa
Venus
50 fills i 50
filles, entre les
quals Creusa
Enees*
Ascani, fundador
d’Alba Longa
Dinastia albana, de la
qual són els dos
germans
Numítor Amuli
Rea SíviaMart
Ròmul i Rem,
fundadors de Roma *Per saber una mica més dels viatges d’Enees, clica aquí.
(labyrinthus-Ab urbe condita-Els orígens de Roma – Enees)

10. La intervenció de les sabines, de David, Musée d'Orsay, París. Moment
en què les sabines eviten la guerra entre romans i sabins.

11. Així doncs, els dos mites fundacionals, tant el d'Eneas com el de Ròmul i Rem,
apunten a la base de la identitat d'un poble romà que es defineix a si mateix
com una barreja de pobles i d'influències estrangeres ja des dels seus inicis i
que renova contínuament la seva composició social amb la concessió del dret
de ciutadania. El mateix Livi, en narrar els orígens de Roma, afirma amb orgull:
Dels pobles fronterers hi van acudir tota
una munió de gent, sense distinció entre
lliures i esclaus, tots àvids de novetats.
Aquest fou el principi de la grandesa del
nostre poder (I, 8).
Traducció de Bàrbara Matas, Livi, Els
orígens de Roma, Barcelona, ed. la
Magrana, 1993.

12. LA HISTÒRIA
S. VIII aC; la població de la península itàlica estava formada per diferents pobles:
- Alguns invasors relativament recents, indoeuropeus.
- Els etruscos (procedents probablement de l’Àsia Menor).
- Els grecs: establiren les colònies al sud i a Sicília, a la zona que va rebre el
nom de Magna Grècia.
- Els llatins: ocuparen la zona del Laci i crearen pobles en set turons on es
protegiren de zones pantanoses i riuades del Tíber: Aventí, Celi, Esquil·li,
Viminal, Quirinal, Capitoli i Palatí.