Pla local de seguretat de Manresa 2014 2017

PLA LOCAL DE SEGURETAT
DE MANRESA
2014 - 2017

Pla local de seguretat
1 PRESENTACIÓ.......................................................................2
2 EL PLA LOCAL DE SEGURETAT.................................................6
2.1 INICI ..................................................................................... 6
2.2 OBJECTIU............................................................................... 6
2.3 PREMISSES............................................................................. 7
2.4 PRINCIPIS .............................................................................. 8
2.5 PARTICIPACIÓ......................................................................... 9
2.6 FASES DEL PLA ....................................................................... 9
2.6.1 Fase inicial ........................................................................ 9
2.6.2 Fase de redacció ...............................................................10
2.6.3 Fase d’execució ................................................................10
2.6.4 Seguiment i avaluació........................................................10
3 ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA.................................... 12
3.1 L’ALCALDE.............................................................................12
3.2 LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT..............................................13
3.2.1 Membres de la Junta Local de Seguretat ..............................13
3.2.2 Funcions de la Junta Local de Seguretat...............................14
3.3 LA COMISSIÓ DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT ...........................15
3.3.1 Membres de la Comissió del Pla local de seguretat ................15
3.3.2 Funcions de la Comissió del Pla local de seguretat.................16
3.4 EL PRESIDENT/A ....................................................................17
3.5 EL DIRECTOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT............................17
3.6 EL COORDINADOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT.....................18
3.7 EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ ................................19
3.8 OPERADORS DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA LOCAL ........19
4 DIAGNOSI .......................................................................... 21
4.1 EL TERRITORI ........................................................................21
4.2 CONTEXT SOCIAL ...................................................................23

Pla Local de Seguretat de Manresa 2014-2017
Regidoria Seguretat Ciutadana 2011-2014
1
4.2.1 Població segons sexe i edat ................................................23
4.2.2 Població segons nacionalitat ...............................................24
4.2.3 Distribució per barris .........................................................26
4.2.4 Projecció de població .........................................................30
4.2.5 Pla de Bages.....................................................................31
4.3 CONTEXT ECONÒMIC ..............................................................32
4.4 SENSIBILITATS CIUTADANES...................................................34
4.5 SEGURETAT ...........................................................................36
5 ACTUACIONS ...................................................................... 38
5.1 ACTUACIONS BÀSIQUES DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT ............38
5.2 SISTEMA DE SEGURETAT.........................................................45
5.3 SEGURETAT CIUTADANA .........................................................51
5.4 SEGURETAT VIÀRIA ................................................................63
5.5 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL ...........................................79
5.6 CIVISME................................................................................94
5.7 SANITAT..............................................................................100
5.8 URBANISME I MEDI AMBIENT.................................................107
6 JUSTIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS .................................... 113
7 CALENDARI ...................................................................... 116
7.1 SISTEMA DE SEGURETAT.......................................................116
7.2 SEGURETAT CIUTADANA .......................................................119
7.3 SEGURETAT VIÀRIA ..............................................................122
7.4 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL .........................................126
7.5 CIVISME..............................................................................129
7.6 SANITAT..............................................................................131
7.7 URBANISME I MEDI AMBIENT.................................................133

2
1 PRESENTACIÓ
La seguretat és una de les necessitats bàsiques de la ciutadania i element
determinant de la qualitat de vida. La ciutadania exigeix sentir-se segura.
La ciutadania demana sentir-se protegida. En la vida quotidiana, la
seguretat ha d’estar garantida a tots nivells: carrers, habitatges, empreses,
establiments, vehicles o espais freqüentats per nens.
La demanda de seguretat és una demanda intangible, però enormement
poderosa, que es construeix a partir de percepcions individuals i col·lectives.
Les condicions de seguretat de la ciutat estan influenciades, de forma
directa o indirecta, per l’entorn, per l’activitat que desenvolupen els
operadors de seguretat local, per la situació social i pel context econòmic.
Sovint no es registra una correlació directa dels fets il·lícits registrats i la
percepció social d’inseguretat. Les tasques en matèria de seguretat no
poden enfocar només els riscos reals sinó que cal donar resposta activa en
els riscos percebuts. Tan importants són els índexs de seguretat calculats a
partir del nombre de fets il·lícits registrats com els índexs d’opinió obtinguts
a partir d’enquestes de percepció social. Així doncs, a nivell de prevenció cal
tenir en consideració tres vies: els fets il·lícits registrats, les enquestes de
percepció social i d’altres fonts d’informació.
Les necessitats de seguretat no vénen determinades per una simple suma
de fets registrats, sinó que les necessitats de seguretat venen determinades
per diversos aspectes com poden ser les experiències de victimització, les
necessitats objectives, les demandes subjectives, les expectatives de la
població i les percepcions socials. Les variables són tan complexes i
aleatòries que l’opinió pública sobre temes de seguretat es troba sotmesa a
un elevat grau d’indeterminació, que acaba condicionant en bona part el
disseny de polítiques públiques.
Entenent que els ciutadans no tenen més índex de valoració que la pròpia
sensació de seguretat, per contrarestar la manca de correlació entre els fets
il·lícits registrats i les percepcions socials, cal impulsar polítiques de
seguretat que afavoreixin la generació de percepció de seguretat a través
de la comunicació, la participació i l’autoprotecció.

3
La seguretat és un element essencial de la qualitat de vida dels ciutadans, i
ha de ser tractada com una política transversal de benestar amb un sol
objectiu: generar seguretat.
En la mesura que l’escala de valors de les persones integra diversos
elements com podrien ser aspectes físics, materials o jurídics, la seguretat
és sinònim de protecció de la qualitat de vida, entesa com aquell conjunt de
condicions que contribueixen al benestar de les persones.
La seguretat és, inqüestionablement, un servei públic que ha de ser
articulat com un sistema global, on els problemes s’analitzen des d’una
perspectiva multifactorial i s’afronten amb l’actuació transversal de tots
aquells serveis i entitats que tenen competències i capacitat per intervenir-
hi.
El raonament és ben senzill. Els problemes relacionats amb la seguretat
pública tenen una naturalesa i causalitat molt complexa, i acostumen a ser
el resultat de la convergència de diversos factors socials, econòmics,
culturals, demogràfics, jurídics, ideològics, territorials o històrics. Es tracta
de factors causals que sorgeixen d’àmbits que no corresponen en cap cas a
un únic operador i que, en la majoria dels casos, només mantenen una
relació indirecta amb la seguretat.
Resulta lògic, doncs, que les actuacions en matèria de seguretat integrin
tots els operadors que tinguin capacitat per incidir en qualsevol de les
variables que la determinen. D’aquesta manera, la seguretat implica ens tan
diversos com administracions, serveis públics, organitzacions, empreses
privades o entitats de representació urbana. La policia és, doncs, un
operador més del sistema.
D’acord amb la visió ciutadana, la gestió global de la seguretat considera un
pla d’acció multidireccional i posa en valor totes les perspectives possibles
de la seguretat local:

4
Seguretat objectiva. En primer lloc, s’han de millorar els índexs de
seguretat a la ciutat a nivell ciutadà, viari, de protecció civil i de
civisme. Sense uns bons nivells de seguretat objectiva, resulta difícil
que els ciutadans puguin tenir percepcions de seguretat positives.
Qualitat de gestió. Per assolir uns bons nivells de seguretat, resulta
necessari treballar en la millora contínua de l’eficàcia i eficiència dels
serveis de seguretat. Una bona qualitat de la gestió implica una
millora dels resultats.
Qualitat de servei. La vessant visible de la gestió pública és la
qualitat de servei percebuda pels ciutadans. Per tant, resulta
essencial potenciar la proximitat del servei als ciutadans.
Seguretat subjectiva. Un objectiu bàsic del Pla de local de
seguretat és incrementar la seguretat subjectiva, en altres paraules,
aconseguir que els ciutadans es sentin més segurs. Si es registren
uns indicadors de seguretat favorables, la gestió genera un servei de
qualitat i s’integra el ciutadà en el sistema local de seguretat a través
d’estratègies proactives d’informació, comunicació i participació, la
percepció de seguretat subjectiva millorarà significativament.
Certament, la imatge que es té dels serveis de seguretat és una construcció
social subjectiva elaborada a partir de la informació que disposen els
Model global de seguretat pública
Qualitat
gestió
Qualitat
servei
Seguretat
objectiva
Seguretat
subjectiva
Seguretat global
Model global de seguretat pública
Qualitat
gestió
Qualitat
gestió
Qualitat
servei
Qualitat
servei
Seguretat
objectiva
Seguretat
objectiva
Seguretat
subjectiva
Seguretat
subjectiva
Seguretat global

5
ciutadans, dels seus propis criteris i de les seves experiències. Es tracta, en
qualsevol cas, d’una valoració determinant. Per tant, cal, per una banda,
saber quina imatge tenen els ciutadans del sistema de seguretat, és a dir,
com valoren el sistema de seguretat. I, per altra banda, cal dedicar esforços
a intentar que la ciutadania tingui un millor coneixement de la realitat.
Així doncs, resulta fonamental la comunicació que s’estableixi amb els
ciutadans, ja sigui en forma de campanyes d’informació, d’actuacions
directes o de resposta a peticions i queixes.

6
2 EL PLA LOCAL DE SEGURETAT
2.1 INICI
Per encàrrec de la Junta Local de Seguretat celebrada el dia 1 d’agost de
2011, i a proposta de la regidoria de Seguretat Ciutadana i d’Emergències i
de Protecció Civil de Manresa, es demana elaborar un pla local de seguretat,
com a instrument per a l’impuls de la millora contínua de la seguretat
pública a Manresa.
El Pla local de seguretat ha de ser l’instrument que, d’acord amb la Llei
4/2003 d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, defineixi
les línies mestres de la política de seguretat que es desenvoluparà a
Manresa durant els propers anys.
2.2 OBJECTIU
El Pla local de seguretat neix amb l’objectiu de donar resposta a les
demandes de la ciutadania en termes de seguretat.
La finalitat del Pla local de seguretat de Manresa és ordenar els objectius
estratègics i les actuacions de l’Ajuntament de Manresa en matèria de
seguretat pública, especialment les de la policia. El Pla local de seguretat
cerca, també, la participació i col·laboració entre les administracions que
tenen competències en la matèria.
Per aconseguir l’objectiu global del pla, es defineix un programa de treball
que es durà a terme amb la participació de la ciutadania i la cooperació de
tots els operadors municipals, no només aquells que tenen una
responsabilitat directa en matèria de seguretat. Es necessita un diàleg
permanent que permeti conèixer millor les percepcions i opinions de la
ciutadania. Amb un bon coneixement de les demandes dels ciutadans i amb
la integració de l’esforç dels operadors municipals, Manresa ha d’esdevenir
una ciutat encara més segura.

7
2.3 PREMISSES
A l’hora de definir les actuacions a dur a terme en el Pla de local de
seguretat de Manresa, han estat tinguts en compte un seguit d’aspectes
irrenunciables.
a. Donar respostes ràpides a les demandes ciutadanes.
b. Oferir una seguretat integral incloent tots els vessants en què la
seguretat pot afectar el dia a dia dels ciutadans.
c. Oferir una seguretat multidisciplinar. Les actuacions es duran a
terme englobant d’una manera participativa tots els nivells públics i
privats que hi intervenen.
d. Tenir en compte la ciutadania. Els veïns i les veïnes de la ciutat
tenen un paper cabdal en la seguretat de la ciutat.
e. Tenir present el teixit social de la ciutat, representat a través de les
entitats, associacions, comerciants i empresaris.
f. Anticipació. Preveure conjuntures futures i proposar solucions
adaptades en aquests escenaris previstos, ja que el context social es
caracteritza per canviar constantment.
g. La prevenció té una importància cabdal en la confecció del Pla per
ser una eina efectiva a l’hora d’evitar problemes.
h. En la mesura que sigui possible, a l’hora d’enfrontar problemàtiques
complexes, es tendirà a emprendre mesures inclusives que integrin
les diverses sensibilitats implicades.
i. Actuar en polítiques sobre conscienciació i educació, ja que són
mecanismes que ofereixen garanties de futur.

8
2.4 PRINCIPIS
La raó de ser de l’Administració pública no és altra que donar resposta
efectiva i de qualitat a les demandes dels ciutadans. La seguretat local no
es limita només a la gestió de serveis de policia, sinó que considera la
gestió global de diversos àmbits coordinats transversalment amb l’objectiu
de fer que els ciutadans es sentin segurs. Tenint en compte que la
seguretat és un bé valuós, i amb la voluntat que els ciutadans puguin
gaudir-la plenament en les seves múltiples facetes, el sistema de seguretat
local de Manresa està definit basant-se en els principis següents:
a. Millora continuada de la seguretat pública.
b. Especial atenció a les persones en situació de major vulnerabilitat.
c. Prevenció de riscos i amenaces.
d. Adequació dels serveis a la demanda social.
e. Proximitat a les persones.
f. Participació ciutadana.
g. Actuacions transversals.
h. Eficàcia i eficiència en les accions.
i. Aplicació de les innovacions tecnològiques.
j. Planificació i avaluació de les actuacions.
k. Coresponsabilitat i cooperació entre administracions, empreses i
serveis.
l. Transparència i informació.
m. Compromís i responsabilitat social.

9
2.5 PARTICIPACIÓ
Per tal de garantir que les necessitats de tots els col·lectius siguin tingudes
en compte a l’hora d’elaborar el Pla local de seguretat, es té en consideració
la participació dels actors següents:
a. La Junta Local de Seguretat, sota la direcció de Mossos d’Esquadra i
Policia Local, ha de ser la impulsora.
b. La Subdirecció General de Coordinació de Policia de Catalunya.
c. Responsables de bombers i protecció civil.
d. Responsables de serveis municipals.
e. Representants d’escoles i instituts.
f. Representants de centres de salut.
g. Representants de les associacions de veïns i comerciants.
h. Entitats i associacions que estiguin implicades en temes que els afecti
directament.
2.6 FASES DEL PLA
2.6.1 Fase inicial
Els treballs previs a l’elaboració del Pla local de seguretat de Manresa han
tingut en compte:
1. El Pla general de seguretat de Catalunya.
2. Altres plans elaborats pel Departament d’Interior i per d’altres
departaments de la Generalitat de Catalunya, especialment el Pla de
seguretat viària i el Pla de protecció civil.

10
3. Les problemàtiques i necessitats detectades a partir de les
aportacions fetes pels tècnics, per les associacions de veïns i pel teixit
associatiu de la ciutat.
2.6.2 Fase de redacció
Al llarg de l’any 2013, s’ha treballat en la fase de redacció del pla, que
consta de dos blocs principals: la diagnosi i les actuacions. La diagnosi s’ha
redactat basant-se en el coneixement que es té del territori i recolzant-se
en les diverses dades estadístiques disponibles, tant en matèria de
seguretat com d’altres àmbits rellevants com demografia, economia o
infraestructura viària. Les actuacions han estat definides a partir de
reunions amb tècnics dels set àmbits que inclouen les seixanta actuacions
bàsiques definides en el Pla local de seguretat de Manresa. Els set àmbits
determinats són els següents:
1- Sistema de seguretat
2- Seguretat ciutadana
3- Seguretat viària
4- Emergències i Protecció civil
5- Civisme
6- Sanitat
7- Urbanisme i medi ambient
2.6.3 Fase d’execució
El Pla local de seguretat de Manresa té una vigència prevista de quatre
anys, des de l’any 2014 fins l’any 2017. En el segon any de l’entrada en
vigor del Pla, se’n farà una revisió. El calendari d’execució de les diverses
actuacions definides en el pla queda establert en funció de la seva prioritat i
viabilitat.
2.6.4 Seguiment i avaluació
La Junta Local de Seguretat i, per delegació funcional, la Comissió del Pla,
faran un seguiment del desenvolupament del Pla, revisant anualment la
seva evolució, incorporant les estratègies que es considerin adients per a la
consecució dels objectius en relació amb les actuacions programades i

11
valorant l’eficiència del treball desenvolupat pels diversos operadors i el
grau d’acompliment del calendari previst. Dins aquesta revisió anual es
ponderaran les actuacions que han quedat ben resoltes, les actuacions que
han quedat sense cobrir o els treballs que convé reforçar en el futur.
Biennalment, i previ a l’elaboració del Pla local de seguretat del període
2018 - 2021, es redactarà un informe sobre l’estat de la seguretat al
municipi i sobre l’efectivitat del pla actual.

12
3 ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA
En l’elaboració del Pla local de seguretat hi participen diversos òrgans del
municipi, constituïts en una comissió que, en una primera fase, col·laboren
en la redacció del pla i, en una segona fase, actuaran en la consecució de
les seves finalitats.
3.1 L’ALCALDE
L’alcalde és l’autoritat superior en matèria de seguretat pública en l’àmbit
local, i té assignades les atribucions següents:
a. Dirigir la política de seguretat en el municipi d’acord amb les
competències respectives i en el marc de les determinacions del Pla
General de Seguretat de Catalunya.
b. Presidir la Junta Local de Seguretat i executar els acords.
c. Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat,
d’acord amb la normativa vigent.
d. Exercir el comandament superior de la Policia Local.
e. Impulsar i coordinar, en l’àmbit municipal, les accions necessàries per
aconseguir les finalitats de la Llei 4/2003.
f. Informar al Ple de l’Ajuntament sobre el Pla local de seguretat,
aprovat per la Junta Local de Seguretat.
g. Exercir la potestat sancionadora.
L’alcalde podrà delegar les seves funcions a la regidoria de Seguretat
Ciutadana i d’Emergències i Protecció Civil, la qual informarà sobre el Pla
local de seguretat i el seu posterior desenvolupament a les comissions
corresponents. Tanmateix, també tenen la condició d’autoritats de seguretat
les persones titulars d’òrgans de l’Ajuntament que, per atribució legal o per
delegació expressa de l’alcalde, exerceixen les funcions corresponents en la
matèria.

13
3.2 LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT
La Junta Local de Seguretat és l’òrgan superior en matèria de seguretat
pública al municipi. La Junta Local de Seguretat es constitueix com a òrgan
col·legiat de coordinació general dels cossos de policia, dels serveis de
seguretat que operen al territori i de la participació ciutadana en el sistema
de seguretat. Per aquells municipis que disposin de policia local, com és el
cas de Manresa, la Llei 4/2003, a l’article 9, estableix la creació de la junta
local de seguretat.
3.2.1 Membres de la Junta Local de Seguretat
La Junta està formada pels membres següents:
a. L’alcalde, que és qui presideix la Junta, amb veu i vot.
b. Els vocals permanents (també amb veu i vot) següents:
 Delegat territorial del Govern (delegable en el sotsdirector
general).
 Regidora en matèria de seguretat ciutadana.
 Cap de la Policia Local de Manresa.
 Cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Manresa.
c. Vocals no permanents (a voluntat de l’Administració de l’Estat):
 Caps de la Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia amb
responsabilitats funcionals al municipi.
d. Quan els assumptes ho requereixin, han d’assistir a la Junta, amb
veu però sense vot:
 Representants de la judicatura i la fiscalia.
e. Quan els assumptes a tractar els puguin afectar, poden assistir a la
Junta, amb veu però sense vot, els membres següents:

14
 Associacions i entitats veïnals i ciutadanes del municipi.
 Tècnics en seguretat pública i, especialment, els responsables
d’emergències i protecció civil, serveis socials, trànsit o
seguretat privada.
 Com a mínim un cop l’any, els membres de tots els grups
municipals han de ser convidats a una sessió plenària.
La Junta Local de Seguretat s’ha de reunir en sessió ordinària amb caràcter
trimestral. Una de les sessions anuals ha d’ésser plenària i hi seran
convidats tots els vocals no permanents i les persones i les entitats abans
esmentades, amb la finalitat de conèixer el Pla local de seguretat i debatre
la situació general de seguretat al municipi. Els acords de la Junta Local de
Seguretat s’han de prendre per unanimitat i tenen caràcter executiu.
3.2.2 Funcions de la Junta Local de Seguretat
La Junta Local de Seguretat té les funcions següents:
a. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i
concretar les polítiques de seguretat corresponents.
b. Elaborar i aprovar el Pla local de seguretat i els plans d’actuació
específics que escaiguin, i fer-ne el seguiment i l’avaluació mitjançant
un informe anual.
c. Conèixer els plans o mesures d’emergències, seguretat viària,
seguretat en esdeveniments públics, i d’altres que incideixin en la
situació de seguretat del municipi, i tenir-los en compte en les
previsions del Pla local de seguretat.
d. Conèixer els serveis de seguretat privada que tenen autorització per
operar en el municipi.
e. Concretar en l’àmbit respectiu els mitjans i els procediments
establerts de col·laboració, coordinació i cooperació dels cossos i els
serveis de seguretat que actuen en el municipi, en el marc del
conveni existent entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament.

15
f. Promoure iniciatives i formular propostes que siguin convenients als
organismes competents per a la col·laboració, la coordinació i la
cooperació dels cossos i els serveis de seguretat.
g. Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes en el
conveni subscrit entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament.
3.3 LA COMISSIÓ DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT
La Comissió del Pla de local de seguretat és l’òrgan tècnic encarregat
d’elaborar tant el Pla local de seguretat del municipi, com els programes
específics que s’escaiguin. És l’òrgan que coordina els diversos cossos i
serveis, a l’hora de dur a terme les accions integrades al Pla.
3.3.1 Membres de la Comissió del Pla local de seguretat
La Comissió del Pla estarà integrada per:
a. La Regidora de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil en
qualitat de presidenta.
b. Un/a representant de la secretaria general de l’Ajuntament en
qualitat de secretari/ària.
c. El cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i el
cap de la Policia Local en qualitat de directors.
d. El cap de Servei d’Emergències i Protecció Civil, i un representant del
departament de Gerència, en qualitat de coordinadors.
e. El sotsdirector general de Coordinació de la Policia de Catalunya en
qualitat de vocal o la persona que delegui.
f. El cap del Parc de Bombers en qualitat de vocal.
g. El tècnic de Protecció Civil en qualitat de vocal.

16
h. Un representant del Departament Administratiu d’Ordenances i
Activitats, en qualitat de vocal.
i. El cap del Servei del Departament de gerència en qualitat de vocal.
3.3.2 Funcions de la Comissió del Pla local de seguretat
Les funcions de la Comissió del Pla local de seguretat són les següents:
a. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública al municipi.
b. Participar en l’elaboració, seguiment i avaluació del Pla local de
seguretat.
c. Elaborar propostes d’actuació en matèria de seguretat pública i
elevar-les a la Junta Local de Seguretat.
d. Elaborar programes i procediments que promoguin una comunicació
eficaç, coordinació i col·laboració entre els cossos, serveis i òrgans
amb competències en matèria de seguretat pública i la ciutadania.
e. Promoure l’elaboració d’accions preventives, formatives i informatives
en matèria de seguretat.
f. Fomentar la implicació en el sistema de seguretat de la ciutadania.
g. Qualsevol funció que li atribueixi o delegui el Ple o la Junta Local.
La comissió del Pla local de seguretat es reunirà periòdicament per analitzar
el desenvolupament del projecte, l’execució del pla i concretar les directrius
a seguir. Per tal de fer-ho, podrà demanar, quan les qüestions a tractar ho
requereixin, la presència i l’assessorament de tècnics i personal de suport.
Aquests convidats hi participaran amb veu però sense vot.

17
3.4 EL PRESIDENT/A
La Presidència del Pla local de seguretat de Manresa correspon a la persona
responsable de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i Emergències i
Protecció Civil, la qual és responsable de:
a. Convocar i fixar l’ordre del dia de la Comissió del Pla local de
seguretat.
b. Validar en primera instància els continguts del Pla.
c. Impulsar el desenvolupament del Pla local de seguretat.
3.5 EL DIRECTOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT
La Direcció del Pla local de seguretat correspondrà de forma compartida el
Cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i al Cap de
la Policia Local els quals seran els responsables d’articular l’execució i
desenvolupament del Pla, d’acord amb les directrius fixades per la Junta
Local de Seguretat. Els directors seran nomenats per la Junta Local de
Seguretat a proposta de l’alcalde.
Correspondran al director del Pla les funcions següents:
a. Supervisar el desenvolupament del Pla local de seguretat i donar
compte a la Junta Local de Seguretat sobre l’estat d’execució del Pla.
b. Mantenir una interlocució permanent amb el Departament d’Interior i
traslladar a la Junta Local de Seguretat les directrius establertes per
aquest departament.
c. Presentar a la Junta Local de Seguretat propostes per a l’impuls,
gestió i millora del Pla.
d. Vetllar pel compliment dels acords de la Junta Local de Seguretat
relatius al Pla.

18
e. Traslladar les directrius de la Junta Local de Seguretat i del
Departament d’Interior als diversos cossos i serveis responsables de
les accions del Pla.
f. Coordinar la participació de la Junta Local de Seguretat en
l’elaboració de plans de seguretat supramunicipals.
g. Proposar l’ordre del dia de la Comissió del Pla de seguretat.
h. Qualsevol altra funció que li atribueixi la Junta Local de Seguretat.
3.6 EL COORDINADOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT
La Regidoria de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil
coordinarà el Pla mitjançant la prefectura de la Policia Local i la col·laboració
del cap d’emergències i protecció Civil, que tindrà com a responsabilitat la
dinamització i el seguiment del Pla.
La Junta Local de Seguretat, a proposta de l’alcalde, designarà els
coordinadors, així com el personal municipal necessari per desenvolupar les
funcions següents:
a. Donar suport en la coordinació amb els diversos cossos i serveis que
tenen responsabilitats en les accions del pla.
b. Realitzar el seguiment i avaluació dels objectius i accions del Pla.
c. Donar suport, en termes d’informació, als directors del Pla sobre
l’estat d’execució del Pla.
d. Elaborar els informes periòdics i un informe anual preceptiu sobre
l’estat de la seguretat pública i l’execució del Pla.
e. Donar suport a la Junta Local i al director del Pla en el
desenvolupament de les seves funcions.
f. Suggerir als directors del Pla propostes per a l’impuls, gestió i millora
del Pla local de seguretat.

19
g. Proposar la convocatòria i ordre del dia de la Comissió del Pla local de
seguretat, conjuntament amb els directors del Pla de seguretat i
participar-hi com a membre.
h. Participar, amb veu i sense vot, a la Junta Local de Seguretat.
i. Qualsevol altra funció que li atribueixi o li delegui la Junta Local de
Seguretat o el director del Pla.
3.7 EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ
És l’òrgan de representació i participació permanent de la ciutadania en
l’anàlisi, planificació i execució del sistema local de seguretat pública. Com a
representació col·legiada de la ciutadania, una de les seves funcions és
participar en l’elaboració, seguiment i avaluació del Pla local de seguretat.
3.8 OPERADORS DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA LOCAL
Es consideren operadors del sistema de seguretat pública de Manresa tots
els cossos, serveis i entitats, tant públics com privats, que tenen
competències directes en matèria de:
 Seguretat ciutadana
 Trànsit
 Protecció civil
 Sanitat
 Assistència social
 Civisme
 Activitats públiques
 Urbanisme i obres

20
 Medi ambient
També són operadors del sistema de seguretat pública local tots aquells
cossos, serveis i entitats que mantenen certa relació amb la informació, la
participació ciutadana, l’organització municipal i les noves tecnologies que,
de forma indirecta, donen suport a la gestió transversal del sistema local de
seguretat.

21
4 DIAGNOSI
4.1 EL TERRITORI
Manresa, capital del Bages, està ubicada prop de la confluència dels rius
Cardener i Llobregat. La ciutat està situada al denominat Pla de Bages, que
és una plana de la Catalunya Central que marca el límit entre els municipis
rurals del nord i els industrials del sud.
La capital del Bages, situada a 238 metres d’altitud sobre el nivell del mar,
presenta una orografia marcada per la presència de cinc turons: El
Puigcardener en el qual es troba la Seu de Manresa i va ser el primer lloc de
la ciutat en ser poblat; el Puigmercadal, on està ubicada l’església del
Carme; el Puigterrà que queda encerclat pel carrer Circumval·lació i la
pujada del Castell; el Puigberenguer, al nord-oest del municipi; i el Tossal
dels Cigalons, al costat de la Plaça Catalunya.
El terme municipal de Manresa s’estén en 41,66 quilòmetres quadrats.
Malgrat que l’àrea urbana ha crescut al llarg dels primers anys del segle
XXI, aquest creixement ha mantingut la ciutat cohesionada, amb un centre
urbà que concentra l’oferta comercial de la ciutat i uns pocs nuclis perifèrics
relativament isolats del centre.
A la perifèria del municipi es troben onze polígons d’activitat econòmica que
ocupen una superfície de 3.371.597 metres quadrats. Es tracta dels
polígons següents:
Bufalvent

22
El Guix
Els Comtals I
Els Comtals II
Els Dolors
Els Trullols
Parc Tecnològic
Passeig del Riu
Pont Nou I
Pont Nou II
Sant Joan d’en Coll
El polígon d’activitat econòmica més gran de la ciutat, Bufalvent (915.000
metres quadrats) concentra més d’una quarta part del sòl dels polígons del
municipi.
El comerç té una certa presència tant en el centre de la ciutat com en el
polígon comercial dels Trullols. L’oferta comercial manresana depassa les
necessitats dels habitants del municipi ja que està concebuda per als
residents de Pla de Bages. A nivell de serveis, succeeix el mateix que a
nivell comercial. Manresa concentra un conjunt de serveis que satisfà la
demanda dels habitants d’un àmbit supramunicipal. Així doncs, part dels
serveis educatius, administratius i sanitaris que s’ofereixen des de Manresa
tenen una vocació comarcal més aviat que no pas municipal.
A nivell de comunicacions, Manresa es troba immersa en una cruïlla de
carreteres. La ciutat es troba en el punt mitjà de l’autovia de l’eix
Transversal que uneix Lleida amb Girona. La comunicació per carretera vers
Tarragona resulta òptima mitjançant l’anomenat eix Diagonal que uneix la
capital del Bages amb Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la
Geltrú. La comunicació amb Barcelona queda resolta mitjançant dues vies,
una d’elles és una autopista de pagament i l’altra és la carretera C-55 que
segueix paral·lela el curs del riu Llobregat. D’altra banda, es disposa d’una
ronda exterior que voreja Manresa per la banda nord. Pel que fa al transport
ferroviari de passatgers, la capital del Bages està doblement comunicada
amb Barcelona: mitjançant la xarxa de trens de la RENFE i la dels FGC.

23
4.2 CONTEXT SOCIAL
4.2.1 Població segons sexe i edat
A 1 de gener de 2012, a Manresa hi residien 76.702 habitants, la distribució
per edat i sexe dels quals presenta, a primera vista, grans similituds amb la
distribució dels 7,6 milions d’habitants de Catalunya. De fet, una piràmide
d’edats i altra semblen gairebé un calc.
Per detectar diferències en les estructures de població entre un àmbit
territorial i altre, cal fer ús d’indicadors. I d’ells és desprèn que el col·lectiu
de la gent gran té una presència notòria a Manresa. La mitjana d’edat de la
població de Manresa (41,5 anys) és gairebé un any més que la de
Catalunya (40,7 anys). El diferencial de la mitjana d’edat entre un àmbit
territorial i altre és més pronunciat en el col·lectiu femení que no pas en el
Superposició de les piràmides de població de Manresa i Catalunya
Font: Ajuntament de Manresa i Institut d'Estadística de Catalunya
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1,2% 0,8% 0,4% 0,0% 0,4% 0,8% 1,2%
H Cat 2012 H Man 2012 D Cat 2012 D Man 2012

24
masculí. La mitjana d’edat dels homes de Manresa és 0,3 anys superior a la
dels homes catalans i la de les manresanes és 1,2 anys superior a la
mitjana d’edat de les catalanes.
El major envelliment de Manresa respecte de Catalunya també es detecta
si, en comptes d’emprar l’indicador de la mitjana de l’edat, es consulta
l’indicador que posa en relació la població de 65 anys i més sobre el total de
la població. En aquest sentit, mentre que el col·lectiu de població de 65
anys o més representa el 17,0% de la població de Catalunya, a Manresa
n’arriba a representar el 18,9%.
Pel que fa a la part baixa de la piràmide, no es detecten diferències
destacables entre Manresa i Catalunya. Entre el col·lectiu de població de
zero a vint anys no es registren diferències entre un àmbit territorial i altre,
tant a Manresa com a Catalunya el 21,1% de la població té vint anys o
menys. Sí que es registren, per contra, petites diferències en el col·lectiu de
població que té entre zero i cinc anys: a la capital del Bages, el 7,1% de la
població té menys de sis anys; al Principat, el 6,7%.
Com que l’estructura demogràfica manresana està relativament envellida en
comparació amb la catalana, en les actuacions proposades del Pla local de
seguretat es tenen en compte les necessitats específiques d’aquest
col·lectiu. Resulta oportú destacar que diversos col·lectius de gent gran
viuen en risc d’exclusió social. Així doncs, en termes de seguretat, cal parar
una especial atenció en el col·lectiu de la gent gran que viu sola, en el
col·lectiu de la gent gran amb una renda baixa i en el col·lectiu de la gent
gran que té mobilitat reduïda. Per altra banda, com que la part inferior de
les piràmides de població de Manresa i Catalunya presenten força similituds,
les polítiques d’infància, joventut i adults, que es duen a terme al Principat
poden ser transposades a Manresa.
4.2.2 Població segons nacionalitat
El 15,0% de la població de Manresa és d’un país de fora de la Unió Europea.
El 8,2% dels 76.702 habitants de Manresa són del Magrib; l’1,6%, d’algun
país de la resta d’Àfrica; el 3,2%, d’Amèrica Llatina, i l’1,3%, asiàtics. A
Manresa s’ha registrat un important creixement de població al llarg dels

25
primers anys del segle XXI que ha estat motivat, bàsicament, per l’arribada
d’importants contingents de població vinguda d’indrets llunyans. I aquesta
arribada de corrents migratoris marca la multiculturalitat actual de la
societat manresana.
A principis de l’any 2002, 62.439 dels 65.779 habitants de Manresa tenien
nacionalitat espanyola. Cinc anys més tard, l’any 2007, el nombre total
d’habitants amb passaport espanyol és de 63.001. I cinc anys més tard, a
principis de l’any 2012, en són 62.640. És a dir, si bé la població de
Manresa ha crescut en un 16,6% entre els anys 2002 i 2012, el nombre de
manresans amb nacionalitat espanyola s’ha mantingut estable al llarg
d’aquest període. El pes de la població amb nacionalitat espanyola sobre el
total de la població ha anat en disminució, ha passat del 94,9% de principis
de l’any 2002 fins el 81,7% de principis de l’any 2012.
L’arribada d’importants contingents migratoris entre els anys 1998 i 2008
va coincidir amb el llarg període de bonança econòmica que es gaudia en
aquella etapa. A partir de l’inici de la crisi econòmica, les tendències
demogràfiques varien, i es passa de creixement a estabilitat. Així doncs, el
nombre d’habitants de Manresa es manté fix des d’aleshores entorn de
76.500 habitants. Tant la població amb nacionalitat espanyola com la
població procedent de països de la resta de la Unió Europea roman
constant. Pel que fa a la població de la resta del món, les dades mostren un
augment de la població del Magrib i una disminució dels manresans de
l’Amèrica Llatina.

26
La composició demogràfica de la població de Manresa recomana fer
polítiques actives per la inclusió dels nouvinguts ja que conformen un
col·lectiu sensible. I més, si cap, en períodes de crisi econòmica, ja que,
sense feina, tenen un cert risc de caure en la marginalitat.
4.2.3 Distribució per barris
Les característiques demogràfiques del conjunt de la ciutat no es traslladen
als barris de Manresa, sinó que cadascun d’ells manté una dinàmica pròpia
fruit de les seves característiques inherents, com podrien ser la ubicació o la
tipologia arquitectònica. Cada barri té les seves pròpies peculiaritats i,
conseqüentment, cada barri requereix d’unes polítiques específiques en
termes de seguretat. En aquest sentit, resulta essencial saber identificar els
focus de població amb risc d’exclusió social, i més si cap, en època de crisi
econòmica. Cal treballar perquè aquests col·lectius no caiguin en la
marginalitat ni en la pobresa, ja que aquesta situació podria conduir a la
delinqüència. I, evidentment, resulta molt més efectiu invertir en inclusió
social que no pas en restituir les molèsties que genera la delinqüència.
a- Població
Població segons nacionalitat
Nacionalitat Població Perc.
Espanya 62.640 81,7%
Unió Europea 2.572 3,4%
Resta d'Europa 515 0,7%
Magrib 6.257 8,2%
Resta d'Àfrica 1.234 1,6%
Amèrica Llatina 2.485 3,2%
Àsia 966 1,3%
Resta del món 33 0,04%
Total 76.702 100%
Font: Ajuntament de Manresa
Dades a 1 de gener de 2012

27
Els barris perifèrics de la ciutat són els menys habitats i els cèntrics són els
que concentren més població. De fet, cinc barris cèntrics concentren més de
la meitat de la població de Manresa. Es tracta dels barris Passeig i Rodalies
(5.909 habitants), Vic-Remei (6.109), Plaça Catalunya-Barriada Saldes
(7.463), Sagrada Família (7.500) i Carretera Santpedor (12.551). D’altra
banda, tres barris històrics, com són Barri Antic (4.717 habitants),
Escodines (5.550) i Valldaura (5.702), són el lloc de residència del 20,8%
dels manresans. I cinc barris perifèrics (Pare Ignasi Puig, Guix-Pujada Roja,
Farreres-Suanya-Comtals-Santa Caterina-L’Oller, Viladordis i Sant Pau) són
lloc de residència de només el 5,7% de la població del municipi.
b- Densitat
Les àrees més perifèriques de Manresa són les menys poblades alhora que
les menys denses del municipi. Els barris de Manresa amb una major
densitat (Sagrada Família, Plaça Catalunya i Poble Nou) són aquells en els
Mion
Guix
Santpedor
Vic
Poble Nou
Viladordis
Catalunya
Passeig
S. Família
Font C.
Valldaura
Escodines
Antic
Cal GravatSt. Pau
Balconada
Xup
Farreres - Comtals
Manresa = 76.702
Nombre d'habitants
< 1.500
1.500 - 3.000
3.000 - 5.500
5.500 - 7.000
> 7.000

28
quals estan ubicats els edificis més alts de la ciutat. En els barris més antics
(Valldaura, Escodines i Barri Antic) també es registra una certa densitat,
però en aquest cas no és pas deguda a la prevalença d’edificis alts sinó al
predomini de carrers estrets i la poca disposició de sòl dedicat a zones
verdes.
c- Nacionalitat
Un fet habitual de la població immigrant que s’ha registrat arreu, al llarg de
la història, és la concentració. Aquest fet, a Manresa, no ha estat excepció.
La població vinguda de fora ha detectat en els barris cèntrics de la ciutat
una àmplia oferta d’habitatges relativament assequibles en termes
econòmics ja que, en aquestes àrees, abunden les edificacions que no
disposen d’avantatges en forma de llum, ascensor o aparcament.
Quatre barris de la ciutat concentren gairebé la meitat dels 11.490
manresans que tenen nacionalitat de fora de la Unió Europea. Aquests
Mion
Guix
Santpedor
Vic
Poble Nou
Viladordis
Catalunya
Passeig
S. Família
Font C.
Valldaura
Escodines
Antic
Cal GravatSt. Pau
Balconada
Xup
Farreres - Comtals
Manresa = 18,5
Habitants / Hectàrea
< 5
5 - 50
50 - 125
125 - 150
150 - 200
> 200

29
quatre barris són Valldaura (el 19,4% de la població d’aquest barri és de
fora de la Unió Europea), Escodines (20,4%), Vic-Remei (20,6%) i Barri
Antic (36,2%).
d- Edat
Anys enrere coincidia que les zones amb una major presència de població
immigrant registraven una menor mitjana d’edat. En l’actualitat, aquesta
correlació no és tan clara. La mitjana d’edat de tres barris de la ciutat està
per sota dels 40 anys. Dos d’ells, Escodines (38,9 anys) i Barri Antic (37,8
anys), tenen una marcada presència de població procedent de països
llunyans. L’altre barri amb mitjana d’edat inferior a 40 anys és Carretera de
Santpedor (39,1 anys), una zona on resideix un elevat nombre de famílies
joves.
Mion
Guix
Santpedor
Vic
Poble Nou
Viladordis
Catalunya
Passeig
S. Família
Font C.
Valldaura
Escodines
Antic
Cal GravatSt. Pau
Balconada
Xup
Farreres - Comtals
Manresa = 15,0%
Fora UE / Total
0% - 5%
> 5% - 10%
> 10% - 15%
> 15% - 20%
> 20% - 25%
> 25%

30
4.2.4 Projecció de població
A Manresa es disposa sempre d’una projecció de població actualitzada a deu
anys vista. Si bé s’ha de tenir en compte que la fiabilitat de les projeccions
demogràfiques pot ser relativa per algun paràmetre, en el cas d’una
projecció de població fins només l’any 2017, la validesa és absoluta i les
incerteses que conté aquesta projecció són mínimes.
De l’anàlisi de les dades de la projecció demogràfica per als propers quatre
anys, destaquen un parell de conclusions interessants:
La població del municipi en termes absoluts es mantindrà
estable al llarg dels propers quatre anys.
El nombre de persones d’edat avançada augmentarà, passant
de tenir 14.512 persones de més de 65 anys a principis de
l’any 2012 a tenir-ne entorn 15.000 a finals de l’any 2017. I
Mion
Guix
Santpedor
Vic
Poble Nou
Viladordis
Catalunya
Passeig
S. Família
Font C.
Valldaura
Escodines
Antic
Cal GravatSt. Pau
Balconada
Xup
Farreres - Comtals
Manresa = 41,5
Edat
< 40
40 - 41
41 - 42
42 - 43
43 - 44
> 44

31
passant de tenir 2.475 persones de més de 85 anys a tenir-ne
entorn 2.700 a finals de l’any 2017.
4.2.5 Pla de Bages
El sistema urbà real de Manresa, conegut com Pla de Bages, va més enllà
dels límits administratius del municipi. Dins l’àrea urbana del Pla de Bages,
es consideren tres corones. La primera corona, la més propera a Manresa,
inclou els municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor i Sant
Fruitós de Bages. La segona corona incorpora Callús, Navarcles, El Pont de
Vilomara i Rocafort i Castellgalí. Per últim, la tercera corona inclou els
municipis de Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sallent,
Castellnou de Bages i Súria.
Població dels municipis de Pla de Bages
Municipi Població 2002 Població 2012 r Decenni
Manresa 65.779 54,6% 76.702 53,5% 16,6%
Sant Joan de Vilatorrada 9.390 7,8% 10.780 7,5% 14,8%
Santpedor 5.477 4,5% 7.187 5,0% 31,2%
Sant Fruitós de Bages 6.036 5,0% 8.227 5,7% 36,3%
Primera corona 86.682 72,0% 102.896 71,8% 18,7%
Callús 1.366 1,1% 1.909 1,3% 39,8%
Navarcles 5.400 4,5% 5.973 4,2% 10,6%
El Pont de Vilomara i Rocafort 2.750 2,3% 3.775 2,6% 37,3%
Castellgalí 993 0,8% 2.001 1,4% 101,5%
Segona corona 10.509 8,7% 13.658 9,5% 30,0%
Sant Salvador de Guardiola 2.245 1,9% 3.139 2,2% 39,8%
Sant Vicenç de Castellet 7.139 5,9% 9.314 6,5% 30,5%
Sallent 7.079 5,9% 6.875 4,8% -2,9%
Castellnou de Bages 625 0,5% 1.184 0,8% 89,4%
Súria 6.148 5,1% 6.218 4,3% 1,1%
Tercera corona 23.236 19,3% 26.730 18,7% 15,0%
Pla de Bages 120.427 100% 143.284 100% 19,0%
Font: Ajuntament de Manresa i Institut d'Estadística de Catalunya

32
Al Pla de Bages hi resideixen 143.284 habitants, la majoria dels quals
(102.896) habiten a la primera corona. Un aspecte interessant a tenir en
compte és l’important creixement demogràfic que ha registrat el Pla de
Bages al llarg de l’últim decenni: el nombre d’habitants de Pla de Bages ha
augmentat el 19,0% al llarg dels últims deu anys.
Si bé les estructures demogràfiques de les tres corones de Pla de Bages són
similars en termes de composició d’edat i sexe, entre els municipis de la
segona i tercera corona es detecta alguna diferència, com ara que la
població agregada de la segona corona és més jove (40,5 anys) que la
població de la tercera corona (42,4 anys). Tanmateix, a la tercera corona hi
resideix més població de més de 65 anys (20,0%) que a la segona (16,6%).
4.3 CONTEXT ECONÒMIC
La distribució sectorial del PIB del Bages divergeix de la de Catalunya. La
comarca disposa d’una economia fortament industrialitzada: mentre que el
sector secundari aporta el 19,9% del PIB de Catalunya, al Bages n’arriba a
aportar fins el 28,2%. Per contra, la presència del sector serveis és menor
al Bages (55,5% del PIB) que no pas a Catalunya (70,8%). Resulta oportú
puntualitzar que bona part de l’activitat del sector serveis es concentra a
Manresa. Segons dades del Registre Mercantil, tres quartes parts de la
facturació que generen les societats bagenques del sector serveis procedeix
d’empreses ubicades a la primera corona de Pla de Bages. Tant el sector
primari com la construcció registren una major participació en el PIB bagenc
que no pas en el PIB català. El 2,7% del PIB comarcal procedeix del sector
primari, i el 13,7%, de la construcció. El pes d’aquests dos sectors a
l’economia catalana és de l’1,8% i el 7,5% respectivament.

33
En termes del context laboral, el quadre sinòptic del mercat de treball
només pretén il·lustrar de forma sintètica les dades més rellevants. Alguna
de les dades del quadre són de registre i d’altres són estimacions. D’entre
les de registre, es dóna, a més, una certa barreja de fonts d’informació que
fa que la interpretació de les dades hagi de ser feta amb cautela. Malgrat la
prudència amb la qual les dades han de ser interpretades, del quadre
s’extreu un seguit de conclusions interessants.
Pesos sectorials del PIB
Sector Bages Catalunya
Primari 2,7 1,8
Construcció 28,2 19,9
Indústria 13,7 7,5
Serveis 55,5 70,8
Total 100,0 100,0
Font: Servei d'Estudis de la Caixa de Catalunya. Anuari Comarcal
Quadre sinòptic del mercat de treball
Assalariats
27.301
Ocupats
31.789
Autònoms
Actius 4.488
38.864
Homes
3.829
Aturats
Pot. Activa 7.075
49.449 Dones
3.246
Inactius
Població 10.585
76.702
De 0 a 15 anys i majors de 64 anys
27.253
Font: Ajuntament de Manresa i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
En cursiva: Dades deduïdes
En rodona: Dades de registre

34
Dels 76.702 habitants de Manresa, 49.449 estan en edat de treballar. És el
col·lectiu anomenat població potencialment activa. La part d’aquest
col·lectiu que es troba dins el mercat de treball és la població activa,
independentment de si treballen o no. La part del col·lectiu de la població
potencialment activa que no es troba pas dins el mercat de treball és la
població inactiva. La població pot ser inactiva per diverses raons: Poden ser
estudiants, rendistes o ocupats en les tasques de la llar. El 78,6% de la
població potencialment activa de Manresa són actius i el 21,4% són
inactius. Dels 38.864 actius de Manresa, 27.301 són assalariats, 4.488 són
treballadors autònoms i 7.075 estan en situació d’atur. Dins l’atur manresà,
la població masculina té un major pes que no pas la femenina; el 54,1%
dels aturats de Manresa són homes.
En termes de seguretat, fóra útil disposar d’informació de la desocupació a
nivell de barris ja que això permetria ubicar focus d’atur dins la ciutat, però
no es disposa d’aquesta informació. No obstant això, del creuament de les
dades de desocupació registrades, com podrien ser l’atur segons edat, l’atur
segons nacionalitat o l’atur segons nivell de formació, s’indueix a pensar
que els barris cèntrics (Barri Antic, Escodines i Valldaura) de Manresa
concentren col·lectius importants de desocupats.
Cal afegir que, tradicionalment, el mercat de treball manresà ha registrat
sempre excessos. En períodes de creació de llocs de treball, el ritme de
generació d’ocupació de Manresa és superior al català. I en èpoques de
pèrdua de llocs de treball, a la capital del Bages s’incrementa l’atur de
forma més accentuada que no pas ho fa en el Principat. Cal tenir en
compte, de totes formes, que aquesta peculiaritat registrada històricament
en el mercat laboral de la ciutat no implica que, en el futur, s’hagi de seguir
produint.
4.4 SENSIBILITATS CIUTADANES
Una font d’informació òptima a l’hora de valorar les inquietuds de la
ciutadania és la bústia de queixes i suggeriments de l’Ajuntament de

35
Manresa. Tan sols observant el nombre de queixes i suggeriments que
s’adrecen a l’Ajuntament de Manresa ja s’aprecia que la font és rica. Al llarg
dels nou primers mesos de l’any 2013 s’han rebut 1.683 queixes i
suggeriments.
D’aquesta font d’informació es desprenen aspectes sensibles. El primer
d’ells és que gairebé una de cada deu queixes o suggeriments que es reben
a la bústia fan referència directa a la seguretat ciutadana. Un segon aspecte
a destacar és que entorn un 10% de les 447 queixes i suggeriments que fan
referència a neteja i residus, denuncien la presència de plagues urbanes,
normalment rates.
També tenen una certa presència les queixes adreçades a l’Ajuntament que
denuncien una manca de seguretat dels parcs i jardins. En aquesta línia,
són escrits que fan referència a aspectes perillosos dels parcs, com poden
ser una tanca en mal estat o algun ferro que sobresurt d’un banc. Una
última tipologia de queixa reiterada de la ciutadania que figura dins la
Bústia de queixes i suggeriments
Àmbit de la queixa o suggeriment
Urbanisme 116
Neteja i residus 447
Parcs i jardins 198
Manteniment via pública 362
Mobilitat 151
Seguretat ciutadana 150
Hisenda municipal 28
Punts informació i atenció ciutadana i comunicació 31
Participació ciutadana 6
Serveis a les persones 176
Promoció econòmica 16
Altres queixes i suggeriments 2
Total 1.683
Font: Ajuntament de Manresa
Dades acumulades entre gener i setembre de 2013

36
categoria de serveis a la persona és l’amenaça que suposa la presència de
gossos de races perilloses que no van lligats o que no duen morrió.
4.5 SEGURETAT
Un parell d’aspectes resulten essencials a l’hora de valorar la seguretat
ciutadana d’un àmbit territorial: Els fets delictius registrats i la percepció
que la ciutadania té sobre la seguretat. Per valorar un fet i altre, no es
disposa d’informació pública amb un nivell de detall municipal. Així doncs,
cal recórrer a dades de l’àmbit regional del municipi. En el cas de Manresa
es tracta de la Regió Policial de la Catalunya Central.
De l’informe sobre la seguretat a Catalunya elaborat des del Departament
d’Interior de la Generalitat, es desprèn que dues zones destaquen pel baix
nivell de fets delictius registrats, es tracta de la regió del Pirineu Occidental i
la regió de les Comarques Centrals. La taxa per mil habitants de delictes i
faltes penals en aquests dos àmbits territorials és de 33, una taxa ben baixa
que contrasta amb la registrada a Catalunya (70).
Delictes i faltes penals
Regió policial 2010 2011 2012
Barcelona 124,7 118,7 113,8
Metropolitana Nord 56,1 54,6 55,9
Metropolitana Sud 57,6 59,1 59,4
Camp de Tarragona 83,6 81,7 80,9
Terres de l'Ebre 54,2 50,2 52,2
Regió de Girona 71,8 67,5 68,2
Comarques Centrals 31,6 31,0 33,4
Regió de Ponent 48,8 50,6 53,0
Pirineu Occidental 30,6 31,9 33,1
Catalunya 72,6 70,5 69,9
Font: Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya
Taxa per mil habitants

37
Les dades de percepció registrades a l’Enquesta de seguretat pública
elaborada des del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya
contrasten amb les de delictes i faltes penals registrats en el cas de la Regió
Policial de la Catalunya Central. Mentre que Catalunya Central apareix,
juntament amb la regió del Pirineu Occidental, com la zona més segura del
Principat, en termes de percepció es dóna una diferència notòria entre una
zona i altra. Es té una molt més gran percepció de seguretat en la zona del
Pirineu Occidental (7,3) que no pas a la Regió Policial de les comarques
centrals (6,7). De fet, la percepció de seguretat de la Catalunya Central
s’arrengla amb la registrada a zones com la Regió de Girona (6,6), la regió
de Ponent (6,5) o les regions metropolitanes nord (6,5) i sud (6,5); que no
deixen de ser àrees amb uns índexs registrats de delictes i faltes penals ben
superiors als registrats a la Catalunya Central.
Índex de percepció de la seguretat
Regió policial 2010 2011 2012
Barcelona 5,6 5,5 5,6
Metropolitana Nord 6,4 6,4 6,5
Metropolitana Sud 6,4 6,4 6,5
Camp de Tarragona 6,3 6,3 6,4
Terres de l'Ebre 6,2 6,1 6,4
Regió de Girona 6,5 6,4 6,6
Comarques Centrals 6,7 6,7 6,7
Regió de Ponent 6,8 6,3 6,5
Pirineu Occidental 7,6 7,6 7,3
Catalunya 6,3 6,2 6,3
Font: Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya

38
5 ACTUACIONS
5.1 ACTUACIONS BÀSIQUES DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT
SISTEMA DE SEGURETAT
OBJECTIU 1: MILLORAR EL CONEIXEMENT DE LA SEGURETAT I LA
COORDINACIÓ DELS DIVERSOS ACTORS
1.1
Millorar la
coordinació
dels actors de
la seguretat
1.1.1 Reunió periòdica de la Junta Local de
Seguretat
1.1.2 Reunió periòdica de la Mesa de Coordinació
Operativa
1.1.3 Desenvolupament d’accions conjuntes de la
Policia de Catalunya
1.1.4 Intercanvi diari de comunicats de novetats
entre les policies que actuen al municipi
1.2
Incrementar el
coneixement
de l’estat de la
seguretat
1.2.1 Elaboració d’un informe anual sobre l’estat
de la seguretat local

39
SEGURETAT CIUTADANA
OBJECTIU 2: REDUIR ELS FETS DELINQÜENCIALS
2.1
Reforçar el
model de
proximitat
2.1.1 Implantació d’una agenda sistemàtica de
contactes de la Policia de Catalunya amb
ciutadans i entitats
2.1.2 Garantir la presència policial de les unitats
de proximitat
2.1.3 Implantació d’un procediment de recollida
de denúncies
2.2
Fomentar
l’adopció de
mesures
d’autopro-
tecció per part
de la
ciutadania
2.2.1 Participació en accions de comunicació
sobre autoprotecció de persones i la seva
llar
sobre autoprotecció de comerços i
empreses
sobre els riscos per a la seguretat existents
a Internet
sobre violència masclista, drets de la
persona i serveis d’atenció a les víctimes
2.3
Implantar
mesures
preventives en
àmbits
potencialment
conflictius
2.3.1 Vigilància intensiva a les zones comercials
en horari de major afluència
2.3.2 Elaboració d’un programa específic de
vigilància i prevenció de la seguretat
ciutadana en polígons d’activitat econòmica
2.3.3 Intensificació de la vigilància preventiva a
la zona d’oci
2.4
Incrementar
les accions de
conscienciació
de la
problemàtica
que genera el
món de les
drogues
orientades a prevenir el consum de
drogues
2.4.2 Realització d’accions específiques de
control i reeducació dels menors que
consumeixen drogues

40
SEGURETAT VIÀRIA
OBJECTIU 3: REDUIR L’ACCIDENTALITAT
3.1
Millorar el
compliment de
la disciplina
viària
3.1.1 Realització de controls de trànsit
3.1.2 Realització de campanyes de disciplina
viària sobre infraccions d’estacionament
3.1.3 Control de les activitats amb afectació a la
via i a la seguretat del trànsit
3.1.4 Realització de controls de velocitat
3.2
Sensibilitzar
sobre la
perillositat de
les conductes
de risc
3.2.1 Desenvolupament d’accions de
comunicació sobre les conductes de risc en
la conducció de motocicletes i ciclomotors
3.2.2 Desenvolupament de programes d’educació
viària dirigida a gent gran
3.3
Millorar el Pla
de mobilitat
urbana i el Pla
local de
seguretat
viària
3.3.1 Revisió anual dels plans de mobilitat
urbana i de seguretat viària
3.3.2 Implementar mesures de reducció de
velocitat
3.3.3 Posar en marxa diverses campanyes de
mobilitat segura adreçada a la població
escolar
3.4
Reduir
l’accidentalitat
provocada per
l’alcoholèmia i
el consum
d’estupefaents
3.4.1 Participació en campanyes de comunicació
sobre alcoholèmia i conducció
3.4.2 Realització de controls d’alcoholèmia de
caràcter general
3.4.3 Realització de controls d’alcoholèmia i
estupefaents en zones i horaris d’oci
nocturn
3.5
Reduir el
nombre
d’atropella-
ments i la
gravetat
d’aquests
accidents
3.5.1 Elaboració del Pla anual de prevenció
d’atropellaments
3.5.2 Realització de campanyes de sensibilització
sobre els riscos inherents al trànsit, per a
conductors i vianants, i les bones
pràctiques per evitar atropellaments
3.5.3 Realització de controls policials específics
sobre infraccions que incrementen el risc
d’atropellaments

41
EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL
OBJECTIU 4: PROTEGIR LA CIUTADANIA DAVANT DELS RISCOS
NATURALS I ANTRÒPICS DETECTATS
4.1
Elaborar i
actualitzar els
plans de
protecció civil
4.1.1 Revisar el Pla bàsic de protecció civil
4.1.2 Elaboració dels plans d’actuació municipal
(PAM)
4.1.3 Elaboració o actualització dels plans
específics municipals (PEM)
4.1.4 Elaboració de plans d’autoprotecció (PAU)
en edificis, instal·lacions municipals i /o
activitats municipals
4.2
Incrementar
l’adopció de
mesures
preventives
4.2.1 Realització de simulacres i accions
formatives davant de situacions
d’emergències
4.2.2 Revisar, informar i homologar els plans
d’autoprotecció (PAU) d’activitats i edificis
privats
4.2.3 Impulsar la plena cobertura de
desfibril·ladors a la ciutat
4.3
Col·laborar en
l’adopció de
mesures
preventives
per part del
sector privat
4.3.1 Assessorar les empreses privades
obligades a disposar de plans
d’autoprotecció
4.3.2 Assessorar les entitats que celebren
esdeveniments per a l’elaboració del
document bàsic de les mesures
d’autoprotecció

42
CIVISME
OBJECTIU GENERAL 5: REDUIR LES CONDUCTES QUE VAN EN
DETRIMENT DE LA CONVIVÈNCIA PACÍFICA
5.1
Incrementar la
cohesió social
5.1.1 Desenvolupament d’accions de
comunicació sobre convivència i civisme
5.1.2 Desenvolupament del programa de
prevenció de l’absentisme escolar
5.1.3 Desenvolupament de programes
preventius en medis oberts
5.2
Reduir els
comporta-
ments incívics
5.2.1 Vigilància d’espais potencialment
conflictius
5.2.2 Mediació en conflictes
5.2.3 Realització de controls d’horaris i soroll en
activitats públiques i d’oci

43
SANITAT
OBJECTIU GENERAL 6: GARANTIR LA SEGURETAT SANITÀRIA DE LA
POBLACIÓ
6.1
Garantir la
seguretat
alimentària en
el transport
d’aliments
6.1.1 Elaborar un protocol d’actuació per
irregularitats sanitàries detectades en el
transport d’aliments
6.1.2 Elaborar un protocol d’actuació en cas
d’accident de trànsit en el transport de
bestiar viu
6.2
Potenciar la
tinença
responsable
d’animals de
companyia
6.2.1 Realització de campanyes sobre la tinença
responsable d’animals
6.2.2 Aplicar l’Ordenança de tinença d’animals
6.2.3 Control de plagues urbanes
6.3
Intervenció en
prevenció de
consum de
drogues i
alcohol
6.3.1 Formar i informar sobre els perills derivats
del consum de drogues i alcohol
6.3.2 Posar en marxa el programa ‘Nits de
qualitat’

44
URBANISME I MEDI AMBIENT
OBJECTIU GENERAL 7: REDUIR L’ACCIDENTALITAT PRODUÏDA PER
ELEMENTS A LA VIA PÚBLICA I REDUIR LA CONTAMINACIÓ
7.1
Reduir
l’accidentalitat
produïda per
elements a la
via pública
7.1.1 Garantir el compliment de la normativa de
seguretat en les obres
7.1.2 Garantir la seguretat del mobiliari i el
disseny dels espais urbans
7.1.3 Millorar la seguretat dels edificis
7.2
Disminuir la
contaminació
7.2.1 Reduir els nivells de contaminació i
garantir els límits establerts
7.2.2 Aplicar el protocol d’actuació davant la
contaminació acústica
7.2.3 Definir i aplicar un protocol d’actuació
davant la detecció d’abocadors il·legals

45
5.2 SISTEMA DE SEGURETAT
Millorar el coneixement de la seguretat i la coordinació dels
diversos actors
Objectiu 1.1: Millorar la coordinació dels actors de la seguretat
Acció 1.1.1: Reunió periòdica de la Junta Local de Seguretat
Objectiu
Promoure una major coordinació entre els actors de la seguretat de
Manresa i fomentar l’intercanvi d’opinions per millorar la seguretat de
la ciutat.
Responsabilitat
L’alcalde és el responsable de convocar la reunió de la Junta Local de
Seguretat.
Accions que conformen l’actuació
Redactar l’ordre del dia de la reunió de la Junta Local de
Seguretat. Es duran a terme un mínim de dues reunions
ordinàries per any. Una cap al febrer i l’altra cap al setembre.
L’ordre del dia de la reunió del febrer inclourà un punt per
presentar i debatre l’informe anual sobre l’estat de la
seguretat local.
L’ordre del dia de la reunió del setembre inclourà un punt per
debatre el grau de compliment del Pla local de seguretat. El
debat ha de generar propostes per millorar el Pla local de
seguretat, un informe que ha de ser considerat com un
document ‘viu’.
Redactar l’acta de la reunió.
Indicadors
Reunions de la Junta Local de Seguretat
Font: Alcaldia

46
diversos actors
Acció 1.1.2: Reunió periòdica de la Mesa de Coordinació Operativa
Objectiu
Establir reunions periòdiques de la Mesa de Coordinació Operativa per
planificar de forma més eficient els serveis dels cossos de seguretat
operatius a la ciutat.
Responsabilitat
El cap de la Policia Local de Manresa i el cap de la comissaria dels
Mossos d’Esquadra són els responsables de convocar la reunió de la
Mesa de Coordinació Operativa.
Redactar l’ordre del dia de la reunió de la Mesa de Coordinació
Operativa.
Convocar la Mesa de Coordinació Operativa.
Tractar, entre d’altres temes, la detecció de fets rellevants que
afectin la seguretat, el disseny i planificació de campanyes i
operatius conjunts, la definició d’objectius i l’anàlisi de dades.
Redactar acta de la reunió.
Indicadors
Reunions de la Mesa de Coordinació Operativa
Font: Policia Local de Manresa i Mossos d’Esquadra

47
diversos actors
Acció 1.1.3: Desenvolupament d’accions conjuntes de la Policia de
Catalunya
Objectiu
Promoure les accions conjuntes entre la Policia de la Generalitat
(Mossos d’Esquadra) i la Policia Local de Manresa.
Responsabilitat
La Junta Local de Seguretat i la Mesa de Coordinació Operativa
vetllaran per dur a terme accions conjuntes necessàries entre la Policia
de la Generalitat i la Policia Local de Manresa.
Dur a terme dispositius conjunts.
Dur a terme accions concretes, com ara patrullatge mixt, policia
de proximitat o operacions especials en moments puntuals.
Indicadors
Nombre d’operacions conjuntes dutes a terme

48
diversos actors
Acció 1.1.4: Intercanvi diari de comunicats de novetats entre les
policies que actuen al municipi
Objectiu
Promoure l’intercanvi d’informació entre els diversos cossos policials
que actuen al municipi.
Responsabilitat
Policia Local de Manresa
Mossos d’Esquadra
Intercanvi d’informació entre els cossos i els serveis de seguretat que
actuen en el municipi, per mitjà dels instruments i els procediments
establerts per la normativa vigent i el conveni subscrit.
Indicadors
Nombre de comunicats de novetats enviats pels Mossos
d’Esquadra a la Policia Local
Nombre de comunicats de novetats enviats per la Policia Local
als Mossos d’Esquadra

49
diversos actors
Objectiu 1.2: Incrementar el coneixement de l’estat de la seguretat
Acció 1.2.1: Elaboració d’un informe anual sobre l’estat de la
seguretat local
Objectiu
Elaborar un informe anual que permeti conèixer l’estat de la seguretat,
en la seva accepció més ampla, de Manresa. Presentar l’informe anual
de seguretat a la Junta Local de Seguretat i debatre els punts crítics.
Contingut de l’informe anual de seguretat
Índex
1. Seguretat ciutadana
1.1 Delinqüència
1.1.1 Estadístiques
1.1.2 Mapes delictius del municipi
1.2 Drogues
1.2.1 Estadístiques
1.2.2 Mapes de consum de drogues
1.2.3 Mapes de tinença de drogues
2. Seguretat viària
2.1 Plànol de jerarquia viària
2.1.1 Xarxa bàsica
2.1.2 Vies locals
2.2 Estadístiques
2.2.1 Denúncies per infraccions dinàmiques
2.2.2 Denúncies per seguretat passiva
2.2.3 Denúncies per documentació
2.2.4 Denúncies per estacionament
2.2.5 Denúncies per alcoholèmia
2.3 Mapa d’accidentabilitat a la ciutat
2.4 Identificar els punts de major accidentalitat
3. Emergències i Protecció Civil
3.1 Estadístiques
3.2 Mapes
4. Civisme
4.1 Incorporar les dades més rellevants de l’Observatori de
Civisme
5. Sanitat
5.1 Estadístiques

50
5.2 Mapes
6. Urbanisme i medi ambient
6.1 Estadístiques
6.2 Mapes
Responsabilitat
La responsabilitat de coordinació de l’elaboració de l’informe anual de
seguretat recau en els coordinadors del Pla local de seguretat. La
responsabilitat d’aconseguir les diverses dades recau en els
departaments següents:
Seguretat ciutadana: Policia Local de Manresa i Mossos
d’Esquadra
Seguretat viària: Policia Local de Manresa i Secció de Mobilitat
dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa
Emergències i protecció civil: Servei d’Emergències i Protecció
Civil
Civisme: Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de
l’Ajuntament de Manresa
Sanitat: Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de
l’Ajuntament de Manresa
Urbanisme i medi ambient: Serveis del Territori de l’Ajuntament
de Manresa i Servei de Paisatge i Medi Ambient
Recull d’informació.
Elaboració de l’informe.
Presentació de l’informe a la Junta Local de Seguretat.
Indicadors
S’ha elaborat l’informe?
Sí o no
S’ha presentat l’informe a la Junta Local de Seguretat?
Sí o no

51
5.3 SEGURETAT CIUTADANA
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Objectiu 2.1: Reforçar el model de proximitat
Acció 2.1.1: Implantació d’una agenda sistemàtica de contactes de
la Policia de Catalunya amb ciutadans i entitats
Objectiu
Evitar la duplicitat de tasques mitjançant la coordinació, entre les dues
policies, dels contactes que es fan amb ciutadans i entitats.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Aspecte a tenir en compte
Sense agenda coordinada, es dóna el cas que un cos de policia fa un
contacte amb una entitat i, al poc temps, un altre cos de policia fa una
segona visita pel mateix motiu.
Treballar amb les estructures centrals de la Divisió de Sistemes
d'Informació Policial de la Policia de la Generalitat – Mossos
d’Esquadra per tal de fer viable l’agenda coordinada.
Determinar una agenda coordinada de proximitat.
A l’agenda només s’ha d’introduir la convocatòria, no pas el
resultat del contacte.
Disseny de l’aplicatiu informàtic que ha de fer d’agenda
coordinada.
Introduir a l’agenda coordinada les visites realitzades.
Indicadors
Nombre d’entrades a l’agenda coordinada de proximitat
Font: Agenda coordinada de proximitat

52
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Acció 2.1.2: Garantir la presència policial de les unitats de
proximitat
Objectiu
Incrementar la percepció de seguretat dels ciutadans.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
La presència policial es determina tant d’ofici com en funció de la
demanda ciutadana o problemàtiques concretes.
Garantir la presència policial de proximitat segons les pautes fixades a
l’agenda.
Indicadors
Indicador de delictes i faltes penals
Font: Informe sobre la seguretat a Catalunya
Indicador de percepció de seguretat
Font: Enquesta de seguretat pública

53
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Acció 2.1.3: Implantació d’un procediment de recollida de
denúncies
Objectiu
Facilitar la recollida de denúncies a col·lectius de risc mantenint
contactes amb el sector comercial per desenvolupar eines de
prevenció.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
La recollida de denúncies està pensada, especialment, per a comerços.
Dotar de formularis de denúncies a les patrulles.
Lliurar el formulari al comerç que el sol·liciti.
Recollir el formulari complimentat.
Indicadors
Nombre de denúncies recollides fora de les oficines

54
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Objectiu 2.2: Fomentar l’adopció de mesures d’autoprotecció per
part de la ciutadania
Acció 2.2.1: Participació en accions de comunicació sobre
autoprotecció de persones i la seva llar
Objectiu
Informar els ciutadans sobre les mesures bàsiques per protegir-se a si
mateixos, la seva llar i altres riscos.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Organitzar xerrades a les entitats i associacions de Manresa.
Campanya de comunicació de protecció de les persones i la seva llar
durant les diverses èpoques de l’any.
Indicadors
Nombre de xerrades fetes referents a autoprotecció

55
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Acció 2.2.2: Participació en accions de comunicació sobre
autoprotecció de comerços i empreses
Objectiu
Informar els representants d’empreses i comerços sobre les mesures
bàsiques a adoptar per protegir les empreses i comerços.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Organitzar xerrades dirigides a associacions d’empresaris i comerciants
de Manresa.
Campanya de comunicació d’autoprotecció al llarg de l’any.
Indicadors
Nombre de xerrades fetes referents a autoprotecció d’empreses i
comerços

56
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Acció 2.2.3: Participació en accions de comunicació sobre els riscos
per a la seguretat existents a Internet
Objectiu
Fomentar l’ús segur d’Internet
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
En l’actualitat es fan xerrades sota el títol ‘Internet segura’ que tenen
una bona acceptació Aquestes xerrades van adreçades, bàsicament, a
instituts, pares i associacions de veïns.
Fer xerrades adreçades a associacions, institucions i centres educatius
alertant sobre els riscos per a la seguretat existents a Internet.
Indicadors
Nombre de xerrades sobre els riscos per a la seguretat existents a
Internet

57
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Acció 2.2.4: Participació en accions de comunicació sobre violència
masclista, drets de la persona i serveis d’atenció a les víctimes
Objectiu
Incrementar la percepció de la problemàtica de la violència masclista i
domèstica.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de
Manresa
Mesures preventives:
Oferir xerrades sobre violència masclista i drets de la persona.
Mesures pal·liatives:
Donar suport a les víctimes.
Consideració
Dins les mesures pal·liatives, tenen un pes específic especialment
destacable dos equips:
SIAD de l’Ajuntament de Manresa
Equip de seguiment de les víctimes dels Mossos d’Esquadra
Indicadors
Nombre de xerrades
Nombre de seguiments

58
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Objectiu 2.3: Implantar mesures preventives en àmbits
potencialment conflictius
Acció 2.3.1: Vigilància intensiva a les zones comercials en horari de
major afluència
Objectiu
Incrementar la percepció de seguretat a les zones comercials amb
programes estacionals i específics per millorar la seguretat als
comerços.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Definir les zones comercials i els horaris d’alta afluència.
Fer un seguiment de les dades de delictes registrades.
Indicadors
Nombre de delictes contra el patrimoni dins l’àmbit de comerç

59
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Acció 2.3.2: Elaboració d’un programa específic de vigilància i
prevenció de la seguretat ciutadana en polígons d’activitat
econòmica
Objectiu
Fita subjectiva:
Incrementar la percepció de seguretat en els polígons d’activitat
econòmica.
Fita objectiva:
Reduir el nombre de robatoris en els polígons d’activitat econòmica.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Establir contactes amb els representants de les associacions dels
polígons d’activitat econòmica.
Incrementar el patrullatge.
Indicadors
Nombre d’il·lícits penals dins l’àmbit dels polígons d’activitat econòmica
Percepció de seguretat dels polígons d’activitat econòmica
Nota metodològica
Per obtenir l’índex de percepció de seguretat dels polígons d’activitat
econòmica, es durà a terme una enquesta entre els empresaris dels
polígons d’activitat econòmica.

60
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Acció 2.3.3: Intensificació de la vigilància preventiva a la zona d’oci
Objectiu
Augmentar la percepció de seguretat a les zones d’oci.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Seguiment de les tendències d’oci manresà.
Presència policial als indrets d’oci en horaris d’alta afluència.
Indicadors
Nombre de controls que es fan en horari nocturn

61
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Objectiu 2.4: Incrementar les accions de conscienciació de la
problemàtica que genera el món de les drogues
Acció 2.4.1: Participació en accions de comunicació orientades a
prevenir el consum de drogues
Objectiu
Augmentar el grau de conscienciació de la problemàtica que genera el
món de les drogues.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Servei d’Ensenyament, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Manresa
Programa formatiu de prevenció del consum de drogues en els centres
d’educació secundària:
Xerrades per part de la policia.
Indicadors
Nombre de xerrades

62
SEGURETAT CIUTADANA
diversos actors
Objectiu 2.4: Incrementar les accions de conscienciació de la
problemàtica que genera el món de les drogues
Acció 2.4.2: Realització d’accions específiques de control i
reeducació dels menors que consumeixen drogues
Objectiu
Augmentar la conscienciació del problema dels menors que
consumeixen substàncies estupefaents.
Responsabilitat
Mossos d’Esquadra
Fundació Althaia
Manresa
Aspecte a destacar
Els menors que són localitzats consumint drogues són multats. La
multa és bescanviable per l’assistència a uns tallers educatius
determinats en el marc del Programa municipal de conciliació i
reparació per consum i tinença de drogues definit i aprovat en el
Protocol: Programa de mesures alternatives a efectuar per
l’Ajuntament de Manresa, el cos de Mossos d’Esquadra i la Policia Local
de Manresa.
Els menors assisteixen al CESAM, el Servei de Salut Mental d’Althaia,
on l’equip de psicòlegs valora la tipologia del menor consumidor
(experimental, esporàdic, habitual o de risc).
Detecció dels menors que consumeixen drogues.
Aplicar una multa als menors que consumeixen drogues.
Bescanviar, eventualment, la multa per l’assistència als tallers
educatius.
Indicadors
Nombre de menors que s’acullen al programa d’acollida
Nombre de menors expedientats
Percentatge de menors que s’acullen al programa sobre el nombre de
menors expedientats

63
5.4 SEGURETAT VIÀRIA
SEGURETAT VIÀRIA
Reduir l’accidentalitat
Objectiu 3.1: Millorar el compliment de la disciplina viària
Acció 3.1.1: Realització de controls de trànsit
Objectiu
Establir controls de trànsit que facin incrementar el compliment de les
normes de disciplina viària.
Remarca
El volum de controls de trànsit a dur a terme haurà de ser equilibrat,
en el sentit que, per una banda, ha d’aconseguir que el trànsit segueixi
les normes viàries i, per una altra banda, no ha de generar un destorb
continu a la població. S’ha de tenir en compte, a més, que un excés de
controls va en detriment de la imatge de policia pròxima, que és
l’objectiu de la policia local.
Responsabilitat
Determinar un programa anual que inclogui una planificació dels
controls següents:
Controls de trànsit sobre infraccions dinàmiques (semàfors,
prioritat de pas, velocitat i normes de circulació).
Controls de trànsit sobre seguretat passiva (cinturó, casc i
dispositius de retenció infantil).
Controls de trànsit sobre documentació de conductors i
vehicles.
Adaptar el programa anual d’acord amb el dia-a-dia.
Dur a terme, per part de les patrulles, els controls.
Indicadors
Nombre de controls
Nombre de denúncies

64
SEGURETAT VIÀRIA
Acció 3.1.2: Realització de campanyes de disciplina viària sobre
infraccions d’estacionament
Objectiu
Reduir a la mínima expressió les infraccions per estacionament.
Remarca
Les infraccions d’estacionament perjudiquen en alta mesura la fluïdesa
del trànsit a la ciutat ja que bloquegen espais destinats reservats a
determinats usos previstos perquè el trànsit sigui fluid. Un elevat
control de la disciplina viària sobre infraccions d’estacionament no va
en detriment de la imatge de policia pròxima que ha de donar de la
policia local. Ans al contrari, la presència de vehicles mal estacionats
dóna imatge de manca de control.
Responsabilitat
Sancionar tot aquell vehicle que estigui estacionat a:
Estacionament en doble filera.
Pas de vianants.
Vorera.
Estacionament per discapacitats.
Estacionament a càrrega i descàrrega.
Estacionament a parades de transport públic.
Indicadors
Nombre de controls

65
SEGURETAT VIÀRIA
Acció 3.1.3: Control de les activitats amb afectació a la via i a la
seguretat del trànsit
Objectiu
Minimitzar l’impacte en la seguretat del trànsit a l’hora de dur a terme
activitats que afecten la via.
Responsabilitat
Secció de Mobilitat dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de
Manresa
Obres i mudances:
Les obres i mudances amb una afectació mínima són resoltes
directament per la Policia Local.
Les obres i mudances amb una certa afectació a la seguretat del
trànsit són tractades amb les accions següents:
Coordinació entre Urbanisme i Policia Local.
L’inspector de mobilitat facilita la documentació i els tràmits
al responsable.
La Policia Local controla la senyalització de les plaques i
ofereix instruccions bàsiques.
Activitats comercials:
Valoració de les afectacions que pot tenir per la mobilitat
l’impacte d’una nova activitat comercial.
Redactar les mesures correctores a adoptar.
Indicadors
Nombre d’activitats que afecten la via pública

66
SEGURETAT VIÀRIA
Acció 3.1.4: Realització de controls de velocitat
Objectiu
Disminuir el nombre de vehicles que sobrepassa la velocitat màxima
permesa.
Responsabilitat
Prefectura determina els controls de velocitat.
Aprofitar les dades de l’aforador que disposa el departament de
Mobilitat per detectar indrets de la ciutat on es circula en excés
de velocitat.
Indicadors
Evolutiu del nombre de controls
Evolutiu del nombre de denúncies

67
SEGURETAT VIÀRIA
Objectiu 3.2: Sensibilitzar sobre la perillositat de les conductes de
risc
Acció 3.2.1: Desenvolupament d’accions de comunicació sobre les
conductes de risc en la conducció de motocicletes i ciclomotors
Objectiu
Reduir el nombre d’accidents de motocicletes i ciclomotors.
Responsabilitat
Relació
Aquesta acció (3.2.1) manté una relació directa amb l’acció 3.4.1 -
Participació en campanyes de comunicació sobre alcoholèmia i
conducció -, ja que en la mateixa xerrada que es tracta el tema de les
conductes de risc en la conducció de motocicletes i ciclomotors, es
tracta el tema de comunicació sobre alcoholèmia i conducció.
La Policia Local oferirà xerrades a centres de secundària. Normalment,
es disposa d’informació audiovisual de la Generalitat que serveix de
suport. Amb les xerrades es pretén sensibilitzar els conductors de
motocicletes i ciclomotors sobre els perills inherents a les conductes de
risc en la conducció.
Indicadors
Nombre de xerrades
Nombre d’assistents a les xerrades

68
SEGURETAT VIÀRIA
Objectiu 3.2: Sensibilitzar sobre la perillositat de les conductes de
risc
Acció 3.2.2: Desenvolupament de programes d’educació viària
dirigida a gent gran
Objectiu
Disminuir el nombre d’accidents en els quals hi ha implicada gent gran.
Responsabilitat
Manresa
Manresa
Antecedents
A Manresa no s’ha dut mai a terme cap acció en aquest sentit. No
existeix cap programa d’educació viària destinat a la gent gran.
La Policia Local oferirà xerrades en esplais de gent gran a
població d’edat avançada fent especial èmfasi en els riscos que
comporta travessar carrers per fora dels passos de vianants, la
necessitat de passar els semàfors només quan estiguin en verd i
parar atenció amb els carrils bici.
A les mateixes xerrades, es promourà l’ús del transport públic i
es donaran indicacions bàsiques per fer ús d’aquest servei de
forma segura.
Indicadors
Nombre de xerrades
Nombre de targetes T-Social

69
SEGURETAT VIÀRIA
Objectiu 3.3: Millorar el Pla de mobilitat urbana i el Pla local de
seguretat viària
Acció 3.3.1: Revisió anual dels plans de mobilitat urbana i de
seguretat viària
Objectiu
Augmentar la qualitat del Pla local de seguretat viària i del Pla de
mobilitat urbana.
Responsabilitat
Manresa
Seguiment del Pla local de seguretat viària i del Pla de mobilitat
urbana.
Detectar els punts crítics del Pla local de seguretat viària i del Pla
de mobilitat urbana.
Incorporar millores en el Pla local de seguretat viària i en el Pla
de mobilitat urbana.
Indicadors
S’ha fet una revisió del Pla de mobilitat urbana?
Sí o no
S’ha fet una revisió del Pla local de seguretat viària?
Sí o no

70
SEGURETAT VIÀRIA
seguretat viària
Acció 3.3.2: Implementar mesures de reducció de velocitat
Objectiu
Reduir la velocitat dels vehicles a les vies sensibles.
Responsabilitat
Manresa
Identificar els punts crítics en els quals s’hauria d’actuar per
reduir la velocitat, sovint són punts propers a col·legis i parcs.
El departament de Mobilitat redacta un estudi per veure quines
mesures s’han d’emprendre per reduir la velocitat. Les mesures
poden ser del tipus zona-30, rotonda, millora de la senyalització,
pas elevat o sistema reductor de velocitat.
Coordinació entre Policia Local i el departament de Mobilitat,
prèvia a la implantació de les mesures considerades per reduir la
velocitat, per valorar les propostes de l’estudi.
Implantació de les mesures considerades per reduir la velocitat.
Indicadors
Nombre de punts en els quals s’ha actuat

71
SEGURETAT VIÀRIA
seguretat viària
Acció 3.3.3: Posar en marxa diverses campanyes de mobilitat
segura adreçada a la població escolar
Objectiu
Incrementar la seguretat viària dels escolars i augmentar el nombre de
nens i nenes que van a l’escola caminant o en bus.
Responsabilitat
Manresa
Servei d’Ensenyament, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Manresa
Definir rutes segures per als recorreguts que van als centres
d’ensenyament.
Dur a terme una campanya de comunicació per promoure que es
vagi caminant a l’escola.
Campanyes als centres d’educació secundària per promoure l’ús
del transport públic.
Indicadors
Alumnes que van a l’escola a peu (enquesta)
Nombre de targetes T-12

72
SEGURETAT VIÀRIA
Objectiu 3.4: Reduir l’accidentalitat provocada per l’alcoholèmia i el
consum d’estupefaents
Acció 3.4.1: Participació en campanyes de comunicació sobre
alcoholèmia i conducció
Objectiu
Incrementar el grau de sensibilització dels conductors sobre el perill
que comporta el consum d’alcohol i estupefaents a l’hora de conduir.
Responsabilitat
Relació
Aquesta acció (3.4.1) manté una relació directa amb l’acció 3.2.1 -
Desenvolupament d’accions de comunicació sobre les conductes de risc
en la conducció de motocicletes i ciclomotors -, ja que en la mateixa
xerrada enfocada a alumnes de centres de secundària es tracta el tema
de l’alcoholèmia i el consum d’estupefaents.
Aquesta acció (3.4.1) també manté una relació directa amb l’acció
3.2.2 - Desenvolupament de programes d’educació viària en esplais de
gent gran -, ja que en la mateixa xerrada dirigida a la gent gran, es
dedica un apartat a parlar dels riscos que comporta, tant per
conductors com per vianants, la conducció sota l’efecte de l’alcohol o
substàncies estupefaents.
La Policia Local oferirà xerrades a institucions de la ciutat sobre
els perills que comporta el consum d’alcohol i els estupefaents a
l’hora de conduir.
Campanya publicitària per donar a conèixer a les institucions de
la ciutat que la Policia Local de Manresa ofereix el servei de fer
xerrades a les institucions.
Indicadors
Nombre de xerrades

73
SEGURETAT VIÀRIA
Acció 3.4.2: Realització de controls d’alcoholèmia de caràcter
general
Objectiu
Reduir el nombre de persones que condueixen havent consumit alcohol
o estupefaents.
Responsabilitat
Dissenyar un programari on es determinen els controls
d’alcoholèmia a dur a terme al llarg de l’any.
Aplicar el pla de controls d’alcoholèmia.
Indicadors
Nombre de controls

74
SEGURETAT VIÀRIA
Acció 3.4.3: Realització de controls d’alcoholèmia i estupefaents en
zones i horaris d’oci nocturn
Objectiu
Reduir el nombre de persones que condueixen havent consumit alcohol
o estupefaents en hores d’oci nocturn.
Responsabilitat
Relació
Si bé aquesta acció (3.4.3) manté una relació directa amb l’acció 3.4.2
- Realització de controls d’alcoholèmia de caràcter general -, els
controls d’alcoholèmia i consum d’estupefaents en zones i horaris d’oci
nocturn no poden ser programats de forma exhaustiva en un termini
d’un any, ja que les zones d’oci nocturn i els horaris són canviants.
Dissenyar un programari on es determinen els controls
d’alcoholèmia a dur a terme al llarg de l’any.
Recopilar informació sobre les tendències de l’oci nocturn.
Aplicar els controls d’alcoholèmia d’acord amb el Pla
d’alcoholèmies i el coneixement de l’oci nocturn.
Indicadors
Nombre de controls

Pla local de seguretat de Manresa 2014 2017

Pla local de seguretat de Manresa 2014 2017

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Pla local de seguretat de Manresa 2014 2017

Similaire à Pla local de seguretat de Manresa 2014 2017 (20)

Plus de Ajuntament de Manresa

Plus de Ajuntament de Manresa (20)

Dernier

Dernier (7)

Pla local de seguretat de Manresa 2014 2017