1. UIBIC@’T
Plataforma interactiva per a l’alumnat de la UIB
Diseño y desarrollo de programas de Educación Flexible y a Distancia
(2118)
Curs 2011/2012
Sandra García, Alejandro Gómez i Raquel Sánchez
- Palma, a 6 de febrer del 2012 -

2. ÍNDEX
JUSTIFICACIÓ DEL NOM DEL PROJECTE _______________ Pàg. 2
FINALITAT DEL PROJECTE _____________________________ Pàg. 2
MARC TEÒRIC _________________________________________ Pàg. 3-4
JUSTIFICACIÓ I CONCRECIÓ
DE LES PERSONES USUÀRIES I DEL CONTEXT ___________ Pàg. 5-12
OBJECTE DE L’ENTORN _________________________________ Pàg. 13
ELEMENTS DE L’ENTORN VIRTUAL ______________________Pàg. 13
ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE L’ENTORN _________________ Pàg. 14
DENOMINACIÓ I JUSTIFICACIÓ
DELS ESPAIS D’INTERACCIÓ _____________________________ Pàg. 14-17
ROL DEL MODERADOR/GUIA _____________________________ Pàg. 18
ROL DE L’USUARI ________________________________________ Pàg. 18
PRESSUPOST _____________________________________________ Pàg. 19
1

3. JUSTIFICACIÓ DEL NOM DEL PROJECTE
La idea de nomenar a aquest projecte UIBIC@’T sorgeix de la pròpia experiència
universitària de tres estudiants de quart curs de Pedagogia. El bagatge acadèmic i
personal, la interacció entre iguals, ens aporta informacions, sensacions, percepcions, i
sobretot reflexions sobre com millorar la comunicació entre l’estudiantat i d’aquest amb
els recursos disponibles, ja siguin físics o virtuals.
Es varen detectar una sèrie de fets que van cridar l’atenció a l’equip pedagògic que ha
realitzat aquest projecte. L’alumnat de Pedagogia, independentment del curs que estes
fent, desconeixia alguns serveis que poden resultar molt útils per a millorar tant
l’experiència universitària com augmentar el rendiment acadèmic. Així que es va pensar
en la creació d’un entorn virtual, una comunitat d’aprenentatge, on l’estudiant tingués
l’accés a la informació rellevant pel seu aprenentatge en un sol clic, i que la interacció
es produís en un espai on se sentís identificat i ubicat dins el context de la institució.
D’aquí el joc de paraules que conforma el nom la comunitat. UIBIC@’T significa viure,
compartir, identificar-se, ubicar-se, aprendre obertament.
FINALITAT DEL PROJECTE
Encara que aquesta comunitat està pensada i dissenyada per a començar a ser
utilitzada com a un prototip, el curs 2012-13, si la iniciativa té l’acceptació de les
persones usuàries es pretén consolidar com a un recurs per a la institució. De moment
tindrà un caràcter informal però enfocada a oferir eines i informació útils per a
l’aprenentatge i la interacció social. Com hem dit abans, es tracta d’oferir a l’estudiantat
una nova visió de l’experiència universitària, en la que se fomenten els vincles entre les
destinatàries i els destinataris; donar a conèixer l’oferta de serveis de la UIB d’una
manera més assequible i menys burocratitzada; activar mecanismes humans de
cooperació i aprenentatge col•laboratiu; així com avaluar diferents elements de
l’estructura física i organitzativa de la UIB (espais de formació, de lleure). Però el més
important que es vol aconseguir és fomentar la participació de l’alumnat en l’oferta
cultural i formativa superant la visió credencialista que sovint se respira en l’àmbit
universitari.
2

4. MARC TEÒRIC
La nostra proposta es basa en la creació d’una comunitat d’aprenentatge virtual que
pretén afavorir l’equilibri entre factors endògens i exògens que influeixen en els
processos d’E-A. Considerem que els factors exògens influeixen en el rendiment
acadèmic de l’alumnat, en concret, pensem que les actituds i les motivacions
adquireixen un paper rellevant a l’hora d’afrontar el currículum oficial. Pensem que el
fet de participar en activitats externes a la instrucció formal afavoreix la interacció entre
l’alumnat i els professionals a nivell pràctic. Seria en aquest procés d’interacció on se
posen en marxa mecanismes basats en la intersubjectivitat, necessària per a interpretar
el món i reconèixer-se a sí mateix com a protagonista del seu propi aprenentatge, així
com adquirir i millorar el grau de competències.
Segons Andrade et al. (2000), els joves assumeixen aquesta subjectivitat, i per aquest
motiu, la resta de persones tenen una importància especial sobre les seves apreciacions i
valoracions sobre si mateixos, ja que aquestes es redimensionen i els projecten positiva
o negativament davant el món i les seves tasques, particularment en el que respecta al
rendiment acadèmic.
D’altra banda, aquest projecte es proposa superar la visió credencialista que té
l’alumnat sobre el seu propi procés formatiu a través de la promoció i apropament de
serveis educatius i culturals.
La filosofia de les comunitats de pràctica abraça i beneficia tant a l’estudiantat com a
la pròpia organització, ja que es concep l’optimització de manera integrada tenint en
compte la multidimensionalitat dels agents i dels contextos d’aprenentatge. A més,
aquesta concepció de comunitat s’emmarca dins la formació contínua o permanent.
La potenciació del factor humà, entès aquest des del compromís, la participació i la
professionalitat esdevé clau per a que aquest projecte surti endavant, i és per aquest
motiu que resulta cabdal el fet de saber crear el clima adequat per a implicar a les
persones destinatàries en els processos de millora dels seus coneixements.
3

5. És important tenir present que UIBIC@’T és una comunitat que aposta per la qualitat
incorporant estratègies centrades en aspectes qualitatius. Considerem que el currículum
oficial universitari no proporciona ni fomenta suficientment la posada en pràctica dels
coneixements teòrics. Per aquest motiu UIBIC@’T vol contribuir a omplir alguns buits
mitjançant la promoció de la interacció social (aprenentatge interpersonal) i la vivència
d’experiències fora de l’aula tradicional amb l’objectiu de que es produeixi una reflexió
sobre la teoria (aprenentatge intrapersonal). En general, les persones més expertes estan
d’acord amb la idea de que l’aprenentatge esdevé més efectiu quan adopta un sentit
d’aplicabilitat, és a dir, s’aprèn amb la finalitat de fer quelcom i ésser més conscients
del nostre itinerari acadèmic i professional. Si afegim a aquesta afirmació, la necessitat
de superar el saber fer individual, a través de la creació de grups que generen nous
coneixements (saber fer grupal), podem fer-nos una idea del que pot arribar a ser
aquesta comunitat.
Segons Wenger, McDermott y Snyder (2002) una comunitat de pràctica (CP) és "un
grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un
interès comú en relació a un tema, i que aprofundeixen en el seu coneixement i perícia
en aquesta àrea a través d’una interacció continuada”. En aquest sentit, UIBIC@’T
pretén augmentar els nivells de coneixement i perícia apropant a l’estudiantat als
recursos disponibles per a que aquest pugui interactuar, proporcionant-li unes eines
d’aprenentatge apropiades, i al mateix temps aprofitar al màxim els recursos que tenim
al nostre abast. Hem de dir que tant Wenger (1998) como Brown y Duguid (2000) són
els impulsors de les teories socials de l’aprenentatge, sobre les quals se sustenta aquest
projecte. Entenem que l’objectiu essencial de la gestió del coneixement es materialitza
en l’aprofitament dels recursos de coneixement existents en l’organització, encara que
deixem la porta oberta a altres elements externs amb la intenció de complementar
l’oferta pròpia. Si partim de que l’aprenentatge ha de ser obert i flexible no podem
donar l’esquena a una gran quantitat de recursos qualitativament interessants que es
troben a la xarxa de manera pública i gratuïta.
Ens adscrivim també al constructe de les CP a l’hora de concretar els rols dels
destinataris i del moderador o facilitador, ja que es trenca amb la concepció jeràrquica
convencional. Aquesta figura impulsa, transforma, proposa, motiva, i facilita recursos,
però en cap cas obliga, jutja o dirigeix l’estudiantat envers un camí d’una resposta
única. Així, el moderador aprèn i interactua al mateix nivell que els destinataris.
4

6. JUSTIFICACIÓ I CONCRECIÓ DE
LES PERSONES USUÀRIES I DEL CONTEXT
UIBIC@’T té com a usuari potencial l’estudiantat de Grau de Pedagogia de la UIB,
així que hem decidit realitzar un petit estudi de necessitats que engloba diferents
aspectes que considerem hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar l’entorn virtual
on es produirà la interacció entre els participants.
Hem de considerar que les persones usuàries formen part d’una institució, en aquest
cas la Universitat de les Illes Balears, i en concret la Facultat d’Educació, on
conflueixen diferents plans d’estudis. L’estudiantat va ser enquestat de forma presencial
un divendres al migdia de forma aleatòria.
La mostra del nostre estudi és de 45 subjectes, dels quals 39 són de sexe femení i 6
són de sexe masculí. Són estudiants de 3 plans d’estudis diferents: Pedagogia (17),
Infermeria (11) i Educació Primària (16). Un dels subjectes de sexe femení de la mostra
pertany a la carrera de Química.
Primer de tot, els hem preguntat quins elements consideren que ha de tenir aquest
espai de comunicació exclusiu. A continuació, mostrem els resultats d’aquest primer
ítem per ordre de preferències:
 Que hi hagi Fòrums
 Que hi hagi interacció entre usuaris
 Que tingui capacitat d’adjuntar i compartir arxius
 Que tingui una estructura senzilla (molt visual i la informació exposada amb
claredat).
 Que disposi d’informació sobre cursos, estudis.
 Que sigui accessible (intuïtiu i que funcioni les 24h.)
 Que ofereixi informació sobre recursos útils i rellevants pels estudis.
 Que disposi d’una bústia de suggeriments
5

7.  Que informi sobre les beques
 Que disposi d’un servei d’orientació
 Que informi sobre les sortides professionals i els serveis per cercar feina.
 Que tingui un bon suport tecnològic
 Que tingui xarxa social
 Que disposi de correu privat
 Que disposi d’un taulell d’anuncis
 Que es faci per a tota la comunitat estudiantil
 Que doni informació per a fer currículums
 Que permeti crear un perfil d’usuari.
En el segon ítem del qüestionari fa referència als serveis de la UIB que coneixen. Les
respostes ens permetran focalitzar de manera òptima els continguts de la comunitat,
encara que en un futur puguin canviar. Hem identificat algunes mancances d’informació
sobre alguns serveis que considerem s’han de fomentar més ja que podrien millorar la
qualitat de l’experiència universitària, un dels nostres objectius principals.
SERVEIS SI NO
Cabines d’estudi 34 (75,5%) 11 (24,5%)
Servei de beques 40 (88,8%) 5 (11,2%)
Aula d’idiomes 23 (51,1%) 22 (48,9%)
Cercador de cursos 20 (44,5%) 25 (55,5%)
Borsa de treball 32 (71,2%) 13 (28,8%)
Voluntariat 28 (62,2%) 17 (37,8%)
G9 12 (26,7%) 33 (73,3%)
Campus esport 44 (97,8%) 1 (2,22%)
Transport accés UIB 42 (93,3%) 3 (6,7%)
Cicles de cinema 20 (44,4%) 25 (55,5%)
6

8. Com podem observar, existeix una desconeixença sobre alguns serveis interessants
com l’aula d’idiomes (50%), el cercador de cursos (>50%), cicles de cinema (>50%),
G9 (73,3%) o cicles de cinema (55,5%). La interpretació que fem d’aquests resultat és
negativa, independentment de les causes que generen la desinformació de l’estudiantat.
¿Com pot ser que un 24,5% dels subjectes no conegui les aules d’estudi? ¿Com pot ser
que un 55,5% no conegui l’aula d’idiomes? El tema del G9 és diferent, ja que l’alumnat
de grau no ha de fer assignatures de lliure configuració.
D’altra banda, alguns serveis si que gaudeixen de més publicitat o interessen més a
la comunitat universitària. Com veiem, un 97,8% sí que coneix les instal·lacions
esportives i un 88,8% coneix el servei d’informació de beques. Curiosament, més
endavant veurem com les mateixes persones que denuncien la manca d’espais per a
estudiar són les mateixes que desconeixen l’existència dels mateixos. Aquesta
contradicció informacional resulta cabdal per a entendre que alguna cosa falla en el
sistema de gestió de la informació o en la implicació-motivació de l’estudiantat a l’hora
d’interessar-se per l’oferta cultural o els espais disponibles. Així mateix, hem volgut
apropar-nos a les tendències d’ocupació d’espais del campus a les hores lliures. La taula
següent mostra els resultats obtinguts.
ESPAIS FAVORITS PERCENTATGES
Cafeteria 86,7%
Biblioteca 26,7%
Bancs i taules exteriors 48,9%
Jardins 44,4%
Ordinadors 24,4%
Hall de la biblioteca 53,3%
Altres Aules buides (4,44%), C. Esport (2,22%)
Els subjectes van poder marcar amb una “X” més d’una opció i van deixar clar que
la cafeteria és el seu lloc preferit per passar l’estona, relacionar-se, desconnectar, o fer
feina. El hall de la biblioteca és el segon espai més votat. Com veurem en apartats
posteriors, a la gent li agrada molt aquest vestíbul ja que es troba molt a gust, malgrat
els hi agradaria que fos més gran o que estigues dotat de més mobiliari.
7

9. Els espais exteriors també són força freqüentats per l’estudiantat. En darrera posició,
se situen la biblioteca i les aules d’ordinador, però com ja veurem més endavant, aquests
espais són es troben al punt de mira dels subjectes enquestats, ja que no reuneixen les
condicions òptimes per a la seva utilització.
Com hem pogut comprovar, una manca d’espais que responguin a les expectatives
de benestar i qualitat de l’estudiantat obliga sovint a ocupar aules buides, malgrat, com
han expressat també són poc funcionals i incòmodes.
El següent ítem a analitzar es refereix a com els individus solucionen els problemes,
en concret hem volgut saber a través de qui els solucionen, qui els ofereix més
confiança o suport específic. Els subjectes també han pogut triar més d’una opció i els
resultats estan reflectits en la següent taula:
RECURSOS/SERVEIS PERCENTATGES
Consergeria 53,3%
Serveis Administratius de la Facultat 77,8%
Son Lledó 24,4%
Professorat 35,5%
Grup d’iguals 51,1%
Pàgina web de la UIB 31,1%
Altres Facebook (2,22%), Att. Discapacitats,
tema de dislexia (2,22%).
Independentment de l’eficiència criticada pels subjectes de la mostra en preguntes
posteriors de resposta lliure, els serveis administratius de la facultat es col·loquen en
primera posició en el rànquing de “solucionadors de problemes”. En segona posició se
situa la consergeria on més de la meitat de l’estudiantat acudeix per diferents qüestions.
Així mateix, més de la meitat soluciona els seus problemes a través del suport dels
companys i les companyes, fet que valorem positivament ja que UIBIC@’T necessita
d’aquest fort motor d’interacció.
8

10. La pàgina web de la UIB també proporciona solucions a alguns problemes però
veiem que podria solucionar més. Una estudiant de grau d’Educació Primària ens
comenta que a través de la xarxa social “Facebook” soluciona problemes a nivell
professional ja que existeix una pàgina específica de suport de l’àmbit de magisteri. Una
altra estudiant necessita el suport de l’oficina d’atenció a les persones discapacitades ja
que presenta un problema de dislèxia. Malgrat només sigui una persona que hagi
expressat aquest tipus de suport, ens alegra saber que la UIB li proporciona els recursos
que necessita o, al menys, l’orienta.
Per finalitzar l’enquesta vam decidir formular dues qüestions obertes. La primera
pretén obtenir dades sobre el grau de cobertura d’expectatives dels currículum dels
diferents plans d’estudis. En concret, volem saber si l’estudiantat considera que les
assignatures que cursen tenen una funcionalitat pràctica i què en pensen del tema. Un
91,1% dels subjectes ha contestat a la pregunta. Un 68,3% dels subjectes pensa que el
currículum no compleix amb les seves expectatives a nivell de posar en pràctica els
coneixements teòrics, és a dir, pensen que cap assignatura té aplicabilitat o al menys una
gran quantitat de les assignatures, ja que no ho experimentes a través dels crèdits
pràctics. Les seves respostes contenen una forta càrrega de pessimisme o d’una gran
preocupació pel que seran capaços i capaces d’aplicar quan finalitzin els seus estudis
universitaris. A continuació, exposem un llistat d’argumentacions d’aquest 68,3% de la
mostra.
 Només fem teoria pura i dura.
 Els treballs que realitzem no tenen concordança amb la carrera.
 Les assignatures no se centren en els nins i nines.
 Només es fa pràctica en el pràcticum de final de carrera.
 Què ens ha d’ensenyar un professorat incompetent que mai no ha trepitjat una
aula?
 Tots els apunts els agafem a mà (no els pengen a campus com a altres estudis).
 Les assignatures presenten contradicció entre els discurs teòric i la metodologia
de les classes.
9

11.  Bologna és una merda.
 Alguns professors reconeixen que són conills d’índies.
 Ens manquen eines i recursos (dotació aules), llavors no val la pena.
 Sobrecàrrega de treballs.
 La càrrega de teoria i la de pràctica no estan equilibrades.
 Assignatures pobres, estructura pobre i poc aplicativa.
 El professorat no motiva.
 Avaluació a través del saber memorístic.
 Moltes assignatures no es poden dur a la pràctica.
 Es donen massa coses per sabudes, sobretot a les optatives.
En canvi, un 9,7% dels subjectes pensa que el currículum sí cobreix les seves
expectatives. Hem de dir que les quatre persones que han contestat afirmativament, no
argumenten la seva resposta exceptuant una que expressa que algun professor se salta el
programa presentat a l’inici de curs, o senzillament contesta:
 Estic content/a amb la universitat
 Estic content/a amb el professorat
El 22% restant no ha contestat amb rotunditat. Les seves argumentacions són les
següents:
 Hem de formar-nos a través d’altres vies com el voluntariat.
 Com que estem a primer curs, les assignatures són introductòries o bàsiques.
 Seguir un programa és poc funcional.
 Algunes assignatures són útils.
10

12. En relació a aquests resultats, creiem que UIBIC@’T podria activar mecanismes de
gestió de coneixement: afavorir noves fórmules d’aprenentatge i millorar l’accés a la
informació sobre serveis que complementin la mancança d’oportunitats d’aplicar els
coneixements teòrics.
La darrera qüestió que ens ha interessat explorar és el grau de satisfacció, si es pot
dir d’alguna manera, de l’estudiantat, amb els serveis i recursos que utilitzen. Els hem
preguntat obertament si millorarien alguna cosa. Les respostes han estat d’allò més
variades. En aquesta ocasió, 7 persones no han contestat a la pregunta. Han hagut
algunes que han estat compartides per una bona part de la mostra, sobretot les que fan
referència a la dotació de recursos i millora d’espais d’estudi. Us mostrem a continuació
un llistat amb les propostes de millora que hem recollit ordenades amb el criteri de més
sol·licitades a menys:
 Millora de la xarxa WI-FI
 Més informació i orientació al començament dels estudis.
 Més endolls a les aules.
 Més espais per a treballar en grup.
 Necessitat d’una biblioteca més gran i oberta més hores.
 Que es publicitin més els serveis de la UIB.
 Millorar la comoditat del mobiliari.
 Que el mobiliari sigui mòbil, més adequat per metodologies que responen a una
pedagogia progressista.
 Calefacció equilibrada.
 Neteja dels banys i disponibilitat de rotllos de paper.
 Més ordinadors.
 Necessitat d’un clima més respectuós, motivador i afectuós envers l’estudiantat.
11

13.  Que millori la metodologia d’alguns/es docents.
 Que millori la coordinació entre el professorat
 Bus circular
 Més cadires i taules al vestíbul de la biblioteca.
 Que baixin les ratios professor-estudiant
 Que el professorat avisi amb temps quan sap que no impartirà classe.
 Més pràctica i menys teoria.
 Major eficiència dels serveis administratius
 Més places d’aparcament.
 Que no hi hagi tants canvis de sentit en els vials del campus.
12

14. OBJECTE DE L’ENTORN
És una plataforma d’interacció per a l’alumnat de la UIB, on podran accedir amb
l’objectiu de compartir coneixement i experiències professionals i acadèmiques, i
d’aquesta manera millorar la seva manera d’aprendre en el context universitari. No és
pròpiament una comunitat de pràctiques, encara que l’entorn està inspirat en aquesta
idea. La comunitat permet tant a estudiants amb experiència laboral com a estudiants
sense experiència intercanviar coneixements i donar pas a processos d’orientació de
manera informal. Un objectiu important a aconseguir a través de la implementació
d’aquest projecte és assolir una major coherència entre els coneixements teòrics i els
pràctics, fet que aquest equip considera cabdal per a que l’alumnat aprengui d’una
manera contextualitzada i que els coneixements adquireixin una rellevància. Un dels
trets característics d’aquest entorn virtual és que l’alumnat aprèn el que vol i de manera
autònoma.
ELEMENTS DE L’ ENTORN VIRTUAL
Els dos rols que interactuen són principalment l’alumnat i el moderador. L’equip de
suport pedagògic consta de 3 persones llicenciades en Pedagogia. Així mateix,
comptarem amb l’ajuda d’un tècnic especialista en suport tecnològic. En aquesta
comunitat virtual no s’ofereixen cursos de formació sinó que són els propis participants
aquells que van aportant i modificant els continguts de manera flexible, sense oblidar la
figura del moderador, que prendrà decisions respecte a la idoneïtat dels mateixos. Els
rols presents no corresponen a una jerarquia convencional, sinó que l’alumnat interactua
i esdevé el protagonista real del seu aprenentatge. El moderador no pot emetre judicis
sobre l’aprenentatge de cada usuari, però pot recolzar o rebatre opinions sempre i quan
aquestes siguin fruit d’una anàlisi rigorosa dels continguts, una reflexió i una decisió
consensuada pels 3 membres de l’equip pedagògic. L’alumnat i el moderador
compartiran una sèrie d’eines que permetran la interacció entre ells i dels usuaris amb
els recursos disponibles, com ara són: fòrums, xat, buscador de cursos, i mapes
d’ubicació de les instal·lacions i els serveis.
13

15. ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE L’ENTORN
L’estructura ha estat dissenyada tenint en compte els criteris d’accés, de
socialització, d’intercanvi d’informació i construcció del coneixement. La persona
moderadora tindrà la funció d’optimitzar la interacció del estudiantat per tal que aquest
estigui motivat a participar i a aprendre. L’enfocament d’aprenentatge al que se subscriu
la comunitat és l’aprenentatge cooperatiu perquè cerca la intersubjectivitat mitjançant la
interacció recíproca amb la finalitat de que l’estudiantat arribi a nivells superiors de
desenvolupament acadèmic, social i professional. Es produeix, en aquest sentit, una
interdependència positiva envers una meta comú, que en el nostre cas seria: aprendre
tots plegats, millorar l’experiència universitària, ésser persones més competents i
solidàries. Aquesta interacció és converteix en la benzina del nostre aprenentatge. El
moderador haurà de proposar-se contínuament que els espais d’aprenentatge estiguin
essent útils per a les persones usuàries a través de l’avaluació i que compleixin la seva
funció original, ja que si no es així s’hauran de fer les modificacions pertinents.
DENOMINACIÓ I JUSTIFICACIÓ DELS ESPAIS D’INTERACCIÓ
La comunitat reprodueix alguns dels espais físics del campus universitari per tal que
hi hagi una correspondència amb el campus universitari físic. D’altra banda, delimita o
condiciona l’ús dels diferents espais. És una decisió presa per l’equip pedagògic amb la
finalitat de facilitar les tasques del moderador i alhora facilitar la interacció entre els
usuaris. La majoria d’espais comparteixen les mateixes eines: fòrum, xat i enllaços
directes a pàgines d’interès.
 Laboratori d’idiomes: En aquest espai, les persones usuàries es trobaran amb
un enllaç directe a la pàgina web de la UIB per a que puguin conèixer la
ubicació del laboratori d’idiomes. Després d’haver realitzat l’estudi de
necessitats vam detectar que un percentatge elevat d’estudiants no coneixia
l’existència d’aquesta aula a l’edifici Guillem Cifre de Colonya. Per aquest
motiu decidirem que era un element important a incloure dins la comunitat
d’aprenentatge.
14

16. A més, hem habilitat unes sales de xat per a poder conversar en distints idiomes
a la mateixa secció; en concret, són tres sales anomenades “Sala Babel”. En
aquestes aules, inicialment, es pot practicar català, anglès i alemany, però es
poden incorporar altres sales segons la demanda de l’usuari. També s’ha afegit
un fòrum específic.
 Cabines d’estudi: Espai per a compartir coneixements en una atmosfera de
serietat. Ideal per a treballs en equip, preparació d’exàmens (enllaç a Google-
docs, grups SkyDrive...). D’altra banda, hem afegit un enllaç a la pàgina web de
la UIB per a que l’estudiantat ubiqui les cabines d’estudi que estan a l’edifici
Jovellanos i les pugui reservar. Aquest és un altre element que hem considerat
que era imprescindible incorporar a la comunitat, perquè segons els resultats de
l’estudi de necessitats, les cabines passaven desapercebudes per una part de
l’alumnat. L’espai virtual compte amb 10 cabines d’estudi que funcionen en
format de xat. A més, s’ha afegit un fòrum específic. L’accés a la biblioteca
virtual es troba també en aquesta secció. Esdevé un element indispensable per a
l’aprenentatge. Permet la recerca documental i gestionar els nostres préstecs.
 Cercador de cursos: Malgrat per a gran part de l’alumnat, és una eina coneguda
i utilitzada per a saber quina és l’oferta formativa i cultural disponible, hi ha
també una part que la desconeix i que per tant no l’aprofita. Des d’aquesta
comunitat es tindrà accés amb un sol clic. S’ha incorporat a aquesta secció un
fòrum i un xat, per tal que l’alumnat pugui valorar i recomanar els cursos,
jornades o conferències.
 Servei de beques: Aquesta secció compleix dos funcions. La primera, la
d’informar, a través d’enllaços directes a la pàgina de la UIB, on l’alumnat
podrà accedir a la informació sobre les diferents beques i ajuts, i a les qüestions
més burocràtiques de la tramitació. La segona, fa referència a la interacció entre
l’alumnat en el fòrum o xat, on se podrà debatre i assessorar sobre aquests
tràmits, les dificultats que es poden trobar degut als canvis de criteris econòmics,
polítics i administratius que ocorren d’un any per l’altre.
15

17. Cada any, part de l’alumnat es queda sense cobrar la beca perquè no decideix
continuar amb la tramitació, moltes vegades perquè assumeix la primera negació
per part de l’administració o perquè desconeix que es pot continuar fent recursos
o instàncies fins la concessió de la beca. Per tant, trobem imprescindible que
l’alumnat comparteixi les seves experiències al respecte i s’iniciïn processos de
tutoria entre iguals.
 Borsa de treball: Inicialment, aquesta secció compte amb un enllaç al DOIP,
encara que es poden afegir enllaços a altres portals de recerca de feina.
L’alumnat també pot interactuar a través del fòrum i del xat habilitats. A través
d’aquest espai, i mitjançant un enllaç directe, es pot accedir a altres borses de la
UIB com són: borsa d’habitatge, d’intercanvi lingüístic, de llibres, i de premis.
 Voluntariat: Som de l’opinió que el voluntariat s’ha de fomentar i difondre més
a l’àmbit universitari, i més encara en els moments actuals de crisi econòmica.
L’alumnat pot adquirir experiència encara que la seva feina no sigui remunerada.
Per tant, el voluntariat, a més de ser un vehicle per a activar els valors
democràtics de la ciutadania, és una via més per anar confeccionant el
currículum Vitae. En aquesta secció, l’alumnat trobarà un enllaç directe a
l’OCDS i un altre a l’Agència del voluntariat de Palma. L’alumnat també podrà
estar en contacte amb aquesta agència a través de “Twitter”.
 Grup G9: És una associació formada per nou universitats públiques espanyoles.
Des d’aquesta secció, l’alumnat podrà accedir al seu portal i informar-se sobre
els plans d’estudis i titulacions que s’ofereixen, així com d’altra informació
d’interès. L’alumnat també tindrà a la seva disposició un xat i un fòrum
específic per compartir les seves experiències en aquest context.
 Campus Esport: Aquesta secció pretén apropar l’alumnat a les activitats
esportives que es duen a terme a les instal·lacions ubicades al mateix campus.
L’esport és un hàbit saludable que hauria de formar part de la vida de l’alumnat,
no només per a aconseguir una figura esvelta sinó perquè també incideix
positivament sobre l’estat d’ànim i el funcionament del nostre organisme en
general. Campus Esport ofereix una gran flexibilitat de preus i matrícula i un ric
assortit d’activitats.
16

18. L’alumnat podrà accedir des d’aquesta secció al document en format pdf que
conté tota la informació d’interès. Com a altres seccions, hem inserit un fòrum i
un xat específic.
 Transport d’accés a la UIB: En aquest espai, els usuari tindran accés a la
informació sobre els diferent transports públics que permeten accedir a la UIB.
Podran consultar els horaris del metro i de les línies d’autobusos. Així mateix,
s’ha creat un enllaç al servei de compartir vehicle. També hem incorporat un xat
i un fòrum específic.
 Plans d’estudis: Senzillament, hem considerat adient que des d’aquest espai,
l’alumnat pugui tenir un accés directe a la informació referida al pla d’estudis
que s’ha matriculat; en aquest cas els estudis de grau de Pedagogia.
 Cicles de Cinema: És un espai que pretén difondre els cicles de cinema que
funcionen a la UIB i així augmentar la participació de l’alumnat. Hi ha molta
gent que no coneix aquest servei gratuït i pensem que pot ser d’interès pels
usuaris. La secció disposa d’un fòrum i un xat.
 Xarxes socials: Enllaç a Facebook, i Twitter interactiu des de la pròpia
plataforma. Aquesta eina compleix una doble funció: la primera fa referència al
grau d’interacció dels usuaris, els quals podran accedir a més informació
rellevant pel seu aprenentatge; i la segona, permet al moderador disposar d’un
canal de comunicació directe amb els usuaris. Aquesta finestra li permet
difondre notícies i publicar missatges de 140 caràcters als usuaris, inclús des
d’un dispositiu mòbil.
 Bústia de suggeriments: L’equip pedagògic ha decidit crear un grup a
SkyDrive amb el nom “UIBIC@’T: bústia de suggeriments”. Aquesta eina
supera les limitacions d’una bústia tradicional, ja que permet la interacció dels
usuaris amb l’equip que gestiona la comunitat. Les queixes o propostes de
millora es tractaran de manera dialògica i constructiva, i no dipositant
simplement un missatge. Des d’aquest grup de feina es poden convocar reunions
amb l’alumnat interessat en millorar la comunitat de manera activa.
17

19. ROL DEL MODERADOR/GUÍA
 Facilitar l’accés a recursos d’aprenentatge.
 Facilitar la interacció entre usuaris.
 Actualitzar l’espai contínuament
 Oferir informació d’interès
 Proporcionar suport tecnològic o pedagògic.
 Proposar temes, casos, notícies per a que es produeixin situacions
d’aprenentatge o al manco generar debat.
ROL DE L'ALUMNAT
- Principalment, l’alumnat ha d’arribar a sentir que es troba immers en un espai
dissenyat per a aprendre, és a dir, per donar sentit als coneixements teòrics que
proporciona el currículum universitari. Les persones usuàries han de sentir-se
còmodes i lliures de compatir informació, coneixements i experiències
professionals. Cada alumne/a és el principal referent per a la resta de membres de la
comunitat. Així mateix, ha de percebre que les seves aportacions i accions, en
general, són un benefici per a la comunitat. L’alumnat envia informació o
coneixement a la comunitat i al mateix temps l’avalua a través d’una eina
d’avaluació que consisteix en valorar de l’1 al 10 el rigor de la informació i la seva
utilitat. D’altra banda pot fer arribar queixes i/o suggeriments de millora sobre les
instal·lacions i els serveis que s’ofereixen al campus universitari.
18

20. 19

21. 20