Conceptes i idees de la introducció i primer capítol del llibre de Lev Manovich "El lenguaje de los nuevos medios de comunicación", amb una selecció pròpia d'exemples contemporanis.

1. El llenguatge dels nous mitjans de comunicació LEV MANOVICH

2. Idees inicials Idea Cal fer-la des de la relació del nou mitjà amb la seva base INFORMÀTICA Confluència tecnologies informàticaiaudiovisual Anar des dels principis materials fins a les formes finals Entendre el present Experimentar La seva naturalesa fa necessari un enfocament teòric específic Per què? Com? Amb quina finalitat? Cal fer una TEORIA actual dels NOUS MITJANS Idea

3. Idea termes i paradigmesinformàtics nova terminologia llenguatge representació objecte conceptes

4. nova terminologia Per atendre a la necessitat de situar els nous mitjans respecte a altres àrees de la cultura, del passat i del present perquè Idea Cal relacionar els nous mitjans amb Llenguatges visuals Altres tradicions artístiques i mediàtiques Estratègies per a organitzar la informació llenguatge Estructuració de l’experiència de l’espectador Es refereix a la codificació visual i a les estratègies per a organitzar la informació i estructurar l'experiència de l'espectador Def. Propietats materials dels ordinadors La tecnologia informàtica Formes en què s’usen els ordinadors Estructura de la interfície i de les principals aplicacions Organització interna La cultura visual contemporània Convencions, patrons de disseny recurrents i principals formes dels nous mitjans Iconografia i iconologia Experiència de l'espectador dels diversos escenaris visuals Formes en què la informació es presenta en els diferents escenaris i objectes culturals exemple Estudiar la disposició dels diferents menús en la interfície de les pàgines web La cultura de la informació contemporània Mètodes historiogràfics per a organitzar i recuperar informació Patrons d'interacció de l'usuari amb els visualitzadors i els objectes d'informació

5. nova terminologia Descriu principis generals vàlids per a tots tipus de suport, formes d'organització i escales Apunta a una producció industrial (ideals d'organització racional del treball i eficiència) Reactiva el concepte d'experimentació de laboratori (avantguardes anys 20) Forma part de la tecnologia informàtica i apunta al fet de la modularitat perquè objecte exemple “objecte dels nous mitjans” Un applet de Java, un menú interactiu, la interfície de qualsevol web, un joc per a telèfon mòbil, un servei de botiga virtual… …en comptes de producte, obra d’art, mitjans interactius o altres termes possibles… Def. “objecte cultural” exemple …representen, tant com ajuden a configurar, determinats referents externs… Designa qualsevol producte específic de la cultura, per tant, l’objecte dels nous mitjans n’és un cas Def. Un llibre, revista, pel·lícula, CD-Rom, espectacle de circ… Pot ser un objecte amb existència física, informació històrica o un sistema de categories en ús

6. nova terminologia Per a invocar la comprensió complexa i matisada del funcionament dels objectes culturals tal i com s'ha dut a terme en les darreres dècades perquè Idea Es pot contraposar a: Tecnologies de pantalla que no busquen la immersió completa de l’espectador dins un univers virtual: pintura, cine, radar, tv. SIMULACIÓ (com a immersió) representació CONTROL (imatge interfície) Imatge com a finestra a un espai il·lusionista Def. Els objectes culturalssón representacions de la realitat, ja que reflecteixen una determinada imatge del món, de la qual parteixen Les tecnologies de la representació (cine, etc.) poden crear objectes. Els nous mitjans, però, subratllen la importància de la telecomunicació entre persones i les formes teleculturals en general que no generen objectes. Per això fan reconsiderar la relació entre cultura i objectes ACCIÓ (telecomunica-cions) Els objectes dels nous mitjans també, a través de la manera d’organitzar les dades Il·lusionisme visual, en contraposició a simulació per a modelar aspectes de la realitat més enllà de l’aparença visual: moviment, canvis de forma, motivacions, comportaments… SIMULACIÓ exemple Segons David Coleman, les comunitats online presenten una estructura vertical i centralitzada, mentre que la de les xarxes socials és horitzontal i descentralitzada. Immersió de l'usuari en un univers imaginari de ficció, semblant a la ficció tradicional INFORMACIÓ Això suposa, respectivament, una representació jeràrquica i no jeràrquica de la realitat

8. Basades en un lloc

9. Controlades per moderadors

10. Guiades per un tòpic específic

11. Centralitzades

13. Descentralitzades

14. Contextualitzades

15. Auto-organitzadesLa divergència en la representació del món que comporten fa que les empreses que es plantegen la utilització de les xarxes socials dins el seu àmbit, s’adonin que la introducció d’aquestes eines demana un replantejament de les formes de gestionar les comunitats. Fins i tot hom les arriba a qualificar de “cavall de Troia” http://www.informationweek.com/thebrainyard/news/229300133/social-software-is-not-enough El sociòleg Scott Lash considera que vivim en una època de capitalisme desorganitzador, on les institucions i organitzacions estan en decadència. El motiu el troba, precissament, en que els intercanvisculturals esdevenen cada cop més fora del marc d’institucions i organitzacions. Estem passant de les estructures als fluxes. Entrevista amb Scott Lash

16. PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS Representació numèrica Modularitat Automatització Variabilitat Transcodificació cultural conceptes

17. REPRESENTACIÓ NUMÈRICA Poden ser descrits en termes formals Escrits en codi digital Sotmesos a manipulació algorítmica Def. Discrets exemple La codificació digital fa possible el llibre electrònic Àlvar Cuevas i Fajardo, 2009

18. MODULARITAT Def. Consten de parts independents que poden agrupar-se en altres més grans Els fractals Com: la mateixa estructura a diferents escales La programació informàtica estructural subrutines, funcions, procediments o scripts que s'encaixen en programes més grans exemple La creació de pàgines web o blogs personals a partir de plantilles és possible gràcies a l’estructura modular del seu disseny. L’usuari crea o determina uns continguts que en la programació encaixaran com a scripts dins d’altres més amplis. Hi ha molts serveis que permeten fer-ho a la xarxa. Per exemple, per a blogs: Blogger (http://www.blogger.com), Blogspot (http://www.blogspot.es), WordPress (http://wordpress.com/) o Blogia(http://www.blogia.com/). exemple Aquest tipus de serveis incorporen una aplicació que conté diferents mòduls, cadascun dels quals realitza diverses funcions. Per exemple, Galeon incorpora en els seus paquetsl’aplicacióSite Builder, que ofereix els mòduls: blog, galeria d’imatges, botiga online, descàrrega d’arxius, intro Flash, fòrum, llibre de visites, registre d’usuaris, mapes, formularis, RSS reader, scripts, enquestes, indicador d’estat online i sitePal (guia animada per a visitants). http://www.galeonpro.com/creador-paginas-web-site-builder/#tabs

19. exemple AUTOMATITZACIÓ Frtr permet gravar vídeo i enviar-lo a Tweeter en pocs segons. Especialment interessant per al periodisme social http://frtr.me/ Es refereix al fet que moltes de les operacions implicades en la creació, manipulació i accés als continguts es fan sense la intervenció directa de cap agent humà Def. De baix nivell exemple L'usuarimodifica o crea des de zero un objecte mediàtic mitjançant plantilles o algoritmes simples Seguint amb l’exemple de Galeon, l’usuari pot crear el seu propi lloc web a través de 500 plantilles a triar. http://www.galeonpro.com/creador-paginas-web-site-builder/#tabs exemple D’alt nivell Els bots són programes que simulen a un jugador humà. Per exemple, el Neuralbot –bot per al joc Quake II- usa una xarxa neuronal artificial per a decidir el seu comportament i un algoritme genètic per a l’aprenentatge. http://homepages.paradise.net.nz/nickamy/neuralbot/nb_about.htm Requereix certa comprensió semàntica per part de l'ordinador. Part del projecte d'intel·ligènciaartificial Un altre exemple seria el Chatbot, que simula una conversa intel·ligent entre humans. http://www.chat-bot.com/

21. Il·lustra com en una societat postindustrial cada ciutadà pot construir un estil de vida a mesura i “seleccionar” la seva ideologia entre diverses opcions Idea VARIABILITAT Es refereix al fet que, a causa de que l’estructura i els continguts són separables, es facilita l’obtenció de diferents versions o formats d’una mateixa producció Def. És conseqüència de la manera que té l'ordinador de representar les dades: com a variables enlloc de constants Idea Els elements mediàtics es desen en una base de dades a partir de la qual es generen els objectes en funció de l'usuari final 1 Permet la producciód’objectesa petició de l'usuari i en el moment Solucions de gestió de l’entreteniment, com Gracenote (www.gracenote.com). 2 Es creen diferents interfícies a partir d’unes mateixes dades Els sistemes operatius permeten triar entre diferents presentacions de la interfície (look and feel). També hi ha aplicacions que amplien aquestes possibilitats, com WindowBlinds (www.suggestsoft.com). 3 El mitjà s’adapta a l’usuari en funció de la informació que hom en té els elements i l'estructura de l'objecte es poden modificar o generar sobre la marxa, en resposta a la interacció interactivitat tancada elements fixes i disposats en una estructura arbòria ja fixada El teletext o els menús dels televisors

22. interactivitat oberta els elements i l'estructura de l'objecte es poden modificar o generar sobre la marxa, en resposta a la interacció Hi ha multitud d’interfícies de llocs web que varien en funció de les dades que es tenen sobre l’usuari, comFlickr, Google o YouTube 4 Els elements multimèdia estan connectats a través d'hipervincles, de manera que són independents de l'estructura Els vídeos a Facebook 5 Actualitzacions periòdiques Els blogs o les botigues virtuals 6 Escalabilitat. Diferents versions d'un objecte en funció de la seva mida Avui és habitual la producció multiplataforma, és a dir, la producció té en compte els diferents dispositius a què el contingut s’adaptarà. Un cas el tenim en llocs web que disposen d’un format particular per a telèfon mòbil

23. TRANSCODIFICACIÓ CULTURAL nova etapa de la teoria dels mitjans: de la teoria dels mitjans a la teoria del software Idea Hi ha dues capes, cultural i informàtica, que s’influencien mútuament Idea Categories i conceptes culturals són substituïtsper altres de nous que procedeixen de l’àmbit de l'ordinador Def. Des d’avui, caldria afegir altres conceptes i categories que deriven, no tant de l’ordinador en si mateix, com de les noves formes de comunicació que la informàtica ha propiciat El concepte de relació social s’ha vist afectat per la generalització en l’ús de les xarxes socials. La consideració de les relacions interpersonalsi la dinàmica i organització dels grups i col·lectius es replantegen. Com a cas particular, el concepte d’aprenentatge social (s-Learning). exemple

24. http://foro.ucoz.es/forum/13-297-1 http://www.collaborationideas.com/2011/01/concurso-gana-una-copia-de-colaboracion-2-0-de-david-coleman-y-steward-levine/?lang=es http://madebymany.com/blog/design-strategies-for-connected-tv-apps http://www.amphibia.com.ar/twitter-habla-del-futuro-no-es-un-streaming-del-presente/ http://www.lanacion.com.ar/929503-ahora-es-el-turno-de-la-web-30 http://www.maestrosdelweb.com/editorial/microblogging-hacia-un-futuro-movil-e-inalambrico/ http://www.ilhn.com/datos/teoricos/archives/003406.php http://html.rincondelvago.com/modernizacion-reflexiva_ulrich-beck-scott-lash-y-anthony-giddens.html http://www.exargentina.org/_txt/krise_slash_representationmedia_es.html http://www.gracenote.com/solutions/ FONTS

25. http://www.suggestsoft.com/soft/stardock-systems/windowblinds-5/ http://chuwiki.chuidiang.org/index.php?title=Look_and_Feel http://personales.ya.com/nimrod/ http://www.javootoo.com/plaf/liquid/index.html http://www.facebook.com/home.php http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articuloperspectiva.asp@idarticulo=1&rev=67.htm http://expertosenredessociales.es/wordpress/?p=338 http://www.trabajarsinconexion.com/2009/10/12/futuro-del-teletexto/ http://lafhis.dc.uba.ar/~syovine/projects/gambetas/SemCyT2010.pdf http://www.informationweek.com/thebrainyard/news/229300133/social-software-is-not-enough http://cuevas.cat/bloc/2010/04/dia-del-llibre-electronic/

26. http://www.theslogan.com/index.php/marcas/10417-la-importante-diferencia-entre-comunidad-y-red-social http://www.uberbin.net/archivos/comunidades-online/comunidades-y-redes-sociales.php http://cc.fullcirc.com/ http://www.collaborate.com/

27. Àngels Ballester Mas Fonaments i evolució de la multimèdia 2011