1. ANTONIA SÁNCHEZ HERNÁNDEZ
PAC 1. POLÍTIQUES PÚBLIQUES E-
LEARNING: UNA VISIÓ
COMPARATIVA
DESENVOLUPAMENT ORGANITZACIONAL DE L'E-
LEARNING
Máster en Educació i TIC

2. CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DELS TRES ÀMBITS
Obligatorietat o opcionalitat Provisió pública al 100% o
dels seus programas només en una part
Tipus de finançament: Autonomia a l'hora de
completament públic, en desenvolupar programes
part o privat d'e-learning
Àmbit escolar +
INTERVENCIÓ PÚBLICA
Àmbit universitari
Àmbit de la Formació contínua
-

3. L'ÀMBIT ESCOLAR:
3 FASES DE DESENVOLUPAMENT POLÍTIC
1ª. l'alfetització informàtica
3ª i definitoria: L'assumpció
d'un concepte d'e-learning
com a lema polític
2ª. La introducció física i
curricular a les escoles

4. L'ÀMBIT ESCOLAR:
ELS OBJECTIUS POLÍTICS SEGONS ELS PAÏSOS
Descriure l'estat volgut del sistema educatiu
Oferir una nova visió sobre l'educació que guiï les polítiques
Descriure objectius polítics generals als quals ha de contribuir
la tecnologia
Esmentar els efectes que els plans haurien de tenir sobre els
usuaris individuals d'educació
Posar objectius concrets i indicar programes concret a utilitzar

5. L'ÀMBIT ESCOLAR:
EL CONTINGUT DE LES POLÍTIQUES
ELEMENT CRÍTIC 1: Creació de les condicions favorables per
a l'ús de l'e-learning
ELEMENT CRÍTIC 2 : Finançament i dotació d'infraestructures
i equipaments

6. L'ÀMBIT ESCOLAR:
EL CONTINGUT DE LES POLÍTIQUES
Creació de les condicions favorables per a l'ús de l'e-
learning a les aules a través de:
1.- FORMACIÓ DEL PROFESSORAT. S'han de formar equips
docents (no individus) i que ells desenvolupin les seves pròpies
iniciatives.
2.- DISPONIBILITAT DE CONTINGUTS a la xarxa.
3.- XARXES DE SUPORT per a compartir recursos, coneixements i
experiències.
4.- RECERCA I DESENVOLUPAMENT per deixar de basar-se als
exercicis d'assaig i error actuals.
5.- COL·LABORACIÓ PÚBLIC-PRIVAT seria ideal però de difícil
consecució.

7. L'ÀMBIT ESCOLAR:
EL CONTINGUT DE LES POLÍTIQUES
Finançament i dotació d'infraestructures i equipaments a
través de:
1.- Ordinadors i connexions
2.- Xarxes amb banda ampla
PUNTS RELEVANTS:
Garantir el manteniment i actulització de les inversions fetes.
Suport del sector privat i organitzacions no governamentals.

8. L'ÀMBIT ESCOLAR:
MONITORATGE DELS PROCESSOS
ESTABLIR MECANISMES D'AVALUACIÓ I DE SEGUIMENT
ES PODEN CREAR I FINANÇAR ORGANISMES EXTERNS
NO NOMÉS PER POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES
D'E-LEARNING SINÒ TAMBÉ PER FER L'AVALUACIÓ

9. L'ÀMBIT UNIVERSITARI:
SUBSECTORS, ÈXITS I FRACASSOS RELATIUS
ELS DOS SUBSECTORS SÓN:
Formació continuada
Ensenyament de grau
DIFICULTATS:
Gran inversió inicial
La majoria tenen finançament públic
ÈXITS:
Aquelles universitats amb finançament privat

10. L'ÀMBIT UNIVERSITARI:
ALTERNATIVES POLÍTIQUES
NO FER RES, inversions PROMOURE LA CREACIÓ
adicionals altes sense tenir D'UNIVERSITATS VIRTUALS,
clar els possibles beneficis. crear consorcis en què
participin totes les Univ.
públiques del país.
CREAR SISTEMES D'INCENTIUS, que busquen la
transformació de les metodologies docents per aconseguir
un perfil de titulats acord amb el context de societat del
coneixement.

11. L'ÀMBIT DE LA FORMACIÓ CONTÍNUA:
LA REGULACIÓ DE L'ÀMBIT
AVANTATGES FONAMENTALS:
Flexibilitat d'horaris
Reducció de costos de desplaçament
LA REGULACIÓ CONSISTEIX EN:
LA NO-INTERVENCIÓ, el govern actua com a gran client.
PROMOURE LES CONDICIONS (polítiques més
intervencionistes), generar condicions materials, estímuls
financers o incentius a les empreses i treballadors.

12. L'ÀMBIT DE LA FORMACIÓ CONTÍNUA:
NECESSITATS DE MÀ D'OBRA QUALIFICADA I E-
LEARNING
Alfabetització tecnològica universal i formació professional
tecnològica
Desenvolupar astratègies en 2 àrees clau:
La certificació de competències fins ara no regulades
formalment
Foment de la millor de les qualificacions tecnològiques
entre els treballadors.

13. IDEES I REFLEXIONS FINALS
ÀMBIT ESCOLAR
S'hauria de partir d'una iniciativa nacional que hi haguès
comptat amb ells diferents agents territorials i sectorials per
pactar uns mínims de partida sobre els que es sentaria la
base dels desevolupament dels programes d'e-learning.
A partir d'aquest escenari cada territori pot desenvolupar de
forma autònoma els programes assegurant el consens entre
el professorat i les famílies.
Ha d'haver un finançament clarament definit no només per
posar en marxa les diferents iniciatives sinò també per a
mantenir-les en el temps garantint la seva qualitat i
actualització continua.

14. IDEES I REFLEXIONS FINALS
ÀMBIT UNIVERSITARI
L'autonomia dels centre universitaris fa difícil la posada en
marxa dels programes d'e-learning. Això i la falta de
claredat a l'hora d'assegurar els beneficis d'aquesta acció
per a la que s'ha de fer una inversió adicional al principi.
L'opció que podria ser més viable és la de crear consorcis
amb la participació de totes les univesitats públiques del
territori en qüestió. Aquesta és una iniciativa que no sempre
pot resultar exitosa amb la qual cosa s'ha d'anar amb
compte de que els esforços posat humans i econòmics
assegurin un bon final. Amb aquest objectiu el que s'hauria
de fer és benchmarking d'aquelles iniciatives que han tirat
endavant amb èxit com son la Universitat Virtual finlandesa,
la e-community a Anglaterra i el Consorci Giner de los Ríos
a Andalusia entre d'altres.

15. IDEES I REFLEXIONS FINALS
ÀMBITS DE LA FORMACIÓ CONTINUA
Si la finalitat és facilitar la transició cap a una societat xarxa, el
que han de fer els governs en aquest cas és apostar pel
finançament d'aquelles empreses que dediquen esforços a
programes d'e-learning, exigint-los que garanteixin la
qualitat i que fomentin la millora d'aquests programes.
Per aquest fi, el govern podria crear un organisme o institució
que ajudi a homogeneitzar criteris d'aplicació a aquestes
empreses així com els criteris de la certificació de
competències i l'acreditació de les activitats que
desenvolupin.