Informe de la comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona que inclou proposta de mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats, com el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió o modificació del PEUAT, la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de Terrasses.

1. Consell Plenari, juliol 2018
Informe de conclusions de la Comissió no permanent
d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de
Barcelona

2. 1www.barcelona.cat
PROPOSTA DE MESURES EXTRAORDINÀRIES DE SUPORT
ALS SECTORS ECONÒMICS AFECTATS SORGIDES DE LA
COMISSIÓ NO PERMANENT D’ESTUDI DE LA SITUACIÓ
ECONÒMICA ACTUAL DE BARCELONA
El Plenari del Consell Municipal, en sessió de 24 de novembre de 2017, va aprovar la
proposició del Grup Municipal Socialista de Catalunya, de creació d’una comissió no
permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona i de
proposta de mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats, com
el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió o modificació del PEUAT,
la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de Terrasses.
L’acord aprovat en el Plenari del Consell Municipal va ser el següent:
El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda:
La creació d’una Comissió no permanent d’estudi que analitzi la situació econòmica
actual de Barcelona i proposi mesures extraordinàries de suport als sectors
econòmics afectats, com el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió
o modificació del PEUAT, la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de
terrasses, d’acord amb els paràmetres següents: 1.1. Objecte de la Comissió:
Estudiar i avaluar la situació econòmica actual de Barcelona i proposar mesures
extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats. Més específicament, la
Comissió haurà de: a. Analitzar la situació econòmica actual a la ciutat, a través dels
indicadors disponibles elaborats per les diferents institucions i organismes. b.
Analitzar la situació fiscal de l a ciutat de Barcelona en relació amb el comerç,
la restauració i als autònoms, i proposar mesures. c. Valorar l’aplicació del PEUAT
(Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics) des de la seva posada en marxa i els
indicadors de conjuntura pel que fa a l’activitat turística, i elaborar propostes de

3. 2www.barcelona.cat
modificació i una nova metodologia d’actualització d'aquest pla. d. Adaptar les
mesures de promoció turística de la ciutat al moment actual. e. Valorar
les modificacions que són necessàries de l’Ordenança de terrasses i impulsar-ne la
tramitació immediata. 1.2. Composició: La Comissió d’estudi serà presidida per un
regidor/a de l’Ajuntament escollit pel Plenari del Consell Municipal a proposta de
l’alcaldessa (article 39 ROM) i estarà integrada per dos regidors/es de cada un dels
grups municipals del consistori. 1.3. Règim de funcionament: La periodicitat de les
reunions s’establirà en el marc de la mateixa Comissió i el calendari de treball serà
d’un màxim de sis mesos. La Comissió prendrà els acords per majoria ponderada,
les seves sessions tindran caràcter públic i podrà requerir la presència de les
persones que consideri adients per complir la seva comesa, d’acord amb criteris
anàlegs als establerts a l’article 39 ter del ROM. 1.4. La Comissió no
permanent d’estudi s’extingirà en el moment que s’elabori l’informe amb la
proposta de les mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics i s’hagi
acomplert el calendari de treball.
Posteriorment, en el Plenari del Consell Municipal, en sessió de 23 de febrer de
2018, va designar, de conformitat amb el disposat als articles 38 i 39 del Reglament
Orgànic Municipal (en endavant ROM), la Presidència i Vicepresidència de
l’esmentada comissió. Així mateix, per Decret de l’Alcaldia de 9 de març de 2018, es
van nomenar els seus membres.
Presidenta: Sònia Recasens i Alsina
Vicepresident: Agustí Colom i Cabau
Membres de la Comissió: Gerardo Pissarello, Raimond Blasi, Carina Mejías, Koldo
Blanco, Alfred Bosch, Trini Capdevila, Jaume Collboni, Montserrat Ballarin, Xavier
Mulleras, Eulàlia Reguant, Gerard Ardanuy.

4. 3www.barcelona.cat
En data 19 de març de 2018 es va constituir la Comissió no permanent d’estudi de la
situació econòmica actual de Barcelona i de proposta de mesures extraordinàries de
suport als sectors econòmics afectats i es va aprovar els criteris generals de
funcionament de la Comissió i el calendari de sessions i temes a tractar.
Aquest calendari va ser modificat a posteriori, acordat per tots els membres de la comissió,
i el calendari definitiu va ser el següent:
DIA HORA TEMA
19 DE MARÇ
DE 2018
16:00 SESSIÓ DE CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ, APROVACIÓ DE
NORMES I CALENDARI
13 D’ABRIL DE
2018
10:00 COMERÇ, RESTAURACIÓ, MODA I VENDA I MERCATS
AMBULANTS
19 D’ABRIL DE
2018
16:00 TURISME
4 DE MAIG DE
2018
10:00 PROMOCIÓ INTERNACIONAL, EMPRENEDORIA, AUTÒNOMS I
MERCAT LABORAL
18 DE MAIG
DE 2018
10:00 IMPACTE ECONÒMIC DE MESURES URBANÍSTIQUES (PEUAT,
MORATÒRIES, PLANS D’USOS I LLICÈNCIES
1 DE JUNY DE
2018
10.00 FISCALITAT
15 DE JUNY DE
2018
10:00 SESSIÓ DE CONCLUSIONS

5. 4www.barcelona.cat
DIA HORA TEMA
19 DE MARÇ DE 2018 16:00 SESSIÓ DE CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ, APROVACIÓ DE
NORMES I CALENDARI
13 D’ABRIL DE 2018 10:00 COMERÇ, RESTAURACIÓ, MODA I VENDA I MERCATS
AMBULANTS
19 D’ABRIL DE 2018 16:00 TURISME
4 DE MAIG DE 2018 09:30 PROMOCIÓ INTERNACIONAL, EMPRENEDORIA, AUTÒNOMS
I MERCAT LABORAL
18 DE MAIG DE 2018 09:30 IMPACTE ECONÒMIC DE MESURES URBANÍSTIQUES (PEUAT,
MORATÒRIES, PLANS D’USOS I LLICÈNCIES
1 DE JUNY DE 2018 10.00 FISCALITAT
13 DE JULIOL DE 2018 09:30 SESSIÓ DE CONCLUSIONS
Les sessions han comptat amb un total de 64 compareixents.
Sessió de 13 d’abril de 2018 sobre comerç, restauració, moda i venda i mercats
ambulants
Sr. Juan Ignacio Diaz, en representació de Marcas de restauración
Sr. Roger Pallerols, en representació de Gremi de restauració de Barcelona
Sr. Fermín Villar, en representació d ‘Amics de la Rambla.
Sra. Neus Soler, en representació de l’Associació de marxants del Maresme.
Sr. Gabriel Jené, en representació de Barcelona Oberta.
Sr. Joan Carles Calbet, en representació de Comertia.
Sr. Miquel Donnay, en representació de Consell de gremis de comerç, turisme i
serveis
Sr. Salvador Vendrell, en representació de Fundació Barcelona Comerç.
Sr. Àlex Goñi, en representació de Pimec-Comerç.
Sra. Isabel Roig, en representació de Barcelona Centre del Disseny.
Sr. Francesc Maristany, en representació de Clúster Català de la Moda.

6. 5www.barcelona.cat
Sr. Josep Maria Donat
Sr. Xavier de Balaguer
Sessió de 19 d’abril de 2018 sobre turisme
Sr. Daniel Pardo, en representació de l’Assemblea de Barris per un turisme
sostenible (ABTS) .
Sr. Neal Shanahan, en representació d’ACABA
Sra. Marta Ventura, en representació d’ACATUR
Sra. Catiana Tur, en representació d’ACAVe
Sra. Begoña Blanco, en representació d’AGUICAT
Sr. Enrique Alcántara, en representació d’APARTUR
Sra. Elena Aguarta, en representació d’AUDICA
Sr. Pau Guardans, en representació de Barcelona Global
Sr. Joan Gaspart, en representació del Consorci de Turisme de Barcelona
Sr. Manel Casals, en representació del Gremi d’Hotels de Barcelona
Sra. Luz Amparo Suiza, en representació de les Kellys Unión Catalunya
Sra. Dámaris Rojas, en representació de Veïns i Amfitrions de Barcelona
Sessió de 4 de maig de 2018, promoció internacional, emprenedoria, autònoms i
mercat laboral
Sr. Eloi Palà, president de l’Associació Independent Joves Empresaris (AIJEC)
Sr. Albert Cañigueral, consultor
Sr. Oscar Tamarit, fundador i president de l’Associació de Professionals
Autònoms i Empreses (APAE)
Sra. Ma. Dolores Sánchez, en representació de l’Associació Dones Emprenedores
de Barcelona (ASODAME)
Sr. Miguel Vicente, en representació de Barcelona Tech City
Sr. Jaume Fradera, vicegerent de la Cambra de Comerç

7. 6www.barcelona.cat
Sra. Gina Argemir, responsable de l’àmbit d’Economia, de la Secretaria de
Treball i Economia de CCOO
Sr. Enric Rius, en representació de la CECOT
Sra. Ana Nuñez, vicepresidenta de la Fundació Internacional de la Dona
Emprenedora (FIDEM)
Sr. Salvador Guillermo, en representació de Foment del Treball
Sra. Clara Navarro, en representació de la Fundació Ship2B
Sra. Cecilia Navarro, en representació de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior
(ICEX)
Sr. Jordi Marin Puigpelat
Sr. Lluís Viguera, en representació de la PIMEC
Sr. Josep Sancristòfol, en representació de la UGT
Sessió de 18 de maig de 2018 sessió sobre impacte econòmic de mesures
urbanístiques ( PEUAT, moratòries, plans d’usos i llicències)
Sra. Sara Rodríguez, Associació Española d’Economia Digital (ADIGITAL)
Sr. Enrique Alcántara, President d’APARTUR
Sr. Josep Donés, Secretari General de l’ Associació de Promotors de Catalunya
(APCE)
Sr. Bernat Giral, Associació de residències d’Estudiants i Col•legis Majors de
Catalunya (ARECMAC)
Sr. Francesc Sibina, President de la Cámara de Concesionarios y inculad
inculades al Sector Públic;
Sr. Òscar Gorgues, Gerent de la Cambra de la propietat urbana de Barcelona;
Sr. Daniel Romeo, representant de la demarcació de Barcelona del Col•legi
Arquitectes de Catalunya
Sr. Miquel Morell, Col•legi d’Economistes de Catalunya

8. 7www.barcelona.cat
Sr. Albert Recio, representant de FAVB
Sr. Manel Casals, Director General del Gremi d’Hotels de Barcelona
Sr. Roger Pallarols, Director General del Gremi de Restauració de Barcelona
Sr. Jordi Garcia Brustenga
Sr. Luís Falcón Martínez de Marañon
Sr. Pablo Molina Alegre
Sr. Vicenç Gasca, President de Sant Antoni Comerç
Sessió d’1 de juny sobre fiscalitat
Sr. Joaquim Solé Vilanova
Sr. Enric Enrech , President del Col·legi d’Agents Comercials
Sr. Josep Ma Duran
Sr. Antoni Duran-Sindreu
Sra. Cecile Barbeito, representant de Fiscalitat Justa
Sr. Climent Fernández, en representació del Gremi de Garatges
Sra. Teresa Ribas, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda
Sr. José Mª Tovillas
Sr. Xavier Carbonell, Director Gerent de la Cambra de Comerç
Totes les sessions consten d’actes amb les intervencions dels diferents
compareixents.
A la última sessió de la Comissió, s’acorda elevar al Consell Plenari l’adopció de les
següents mesures:

9. 8www.barcelona.cat
COMERÇ, RESTAURACIÓ, MODA I VENDA I MERCATS AMBULANTS
1. Invertir per mantenir i millorar la projecció de Barcelona com a ciutat
cosmopolita i d’oportunitats.
2. Continuar impulsant, amb un acord públic i privat, la marca Barcelona a
Europa i al món, i també al conjunt de l’estat.
3. Potenciar la marca Barcelona i la seva reputació. Suport a la implementació
d’iniciatives singulars creatives amb marca Barcelona.
4. Posar en valor els casos d’èxit i aprofitar la campanya Always Barcelona en
esdeveniments com la Barcelona Design Week o la MWC, entre altres, per
fer-la arribar a la ciutadania.
5. Suport a la implementació d’iniciatives singulars creatives amb marca
Barcelona, tant entre els visitants com els habitants de la ciutat. Indica que
com s’ha fet a la Barcelona Design Week amb el binomi disseny-
gastronomia, dos sectors a l’alça en la creació de riquesa i ocupació, volent
generar sinergies amb altres sectors; en tant que el disseny forma part de
l’experiència gastronòmica i és un model a per exportar Barcelona al món.
6. Potenciar esdeveniments que s’alineïn amb la promoció econòmica de la
ciutat sense perdre oportunitats.
7. Reforçar la campanya de Comerços singulars, emblemàtics, Unique Shops .
8. Alinear Turisme de Barcelona i les polítiques de promoció de la ciutat.

10. 9www.barcelona.cat
9. L’aplicació de l’ordenança de terrasses ha de ser un element de convivència
amb els veïns i l’entorn; alhora que ha de promoure la creació d’ocupació de
qualitat.
10. Que es desenvolupi el projecte de remodelació del Port Olímpic, segons el
consens que s’està treballant amb els sectors econòmics i socials afectats.
11. Estudiar com plantejar un compromís del sector privat amb el públic per
millorar i estimular les condicions d’accessibilitat als establiments de
restauració.
12. Posar fre a l’intrusisme i de l’afectació de la competència deslleial quan
algunes activitats complementàries no compleixen la norma.
13. Millorar els tràmits, agilitzant els permisos, llicències i altres gestions
administratives vinculades a l’obertura de noves empreses a la ciutat amb
l’objectiu de reduir el temps entre que aquests s’inicien i es pot iniciar de
forma efectiva l’activitat. Oferir suport i ajuda sota el concepte d’una
administració propera al ciutadà.
14. Potenciar la capitalitat de la Ciutat. Fer sentir la veu de Barcelona a la
Comissió Europea davant els interessos globals a de la Unió Europea.
Treballar per modificar aquells aspectes de les grans lleis i directives grans
lleis i directives per tal de fer-les compatibles amb el model de ciutat , per tal
de fer-les compatibles amb el model de ciutat, per exemple: la Directiva de
serveis i la regulació On-line.

11. 10www.barcelona.cat
15. Introduir els BID’s /Apeu’s com elements de gestió comercial de
determinats espais de la ciutat i poder adaptar el comerç a les realitats
turístiques i/o de promoció per enfortir el model de comerç de Barcelona.
16. Es proposa una demanda sectorial que suposa impulsar els canvis legislatius
a l’Estat i a la Generalitat per poder establir, mitjançant ordenança
municipal, els BID’s/APEU’s i les quotes obligatòries per finançar-les. Els
BID’s/APEU’s són zones delimitades dintre de la ciutat a les que, amb
col•laboració público-privada i en concordança amb la resta d’actors dels
barris, es portin a terme actuacions per millorar-ne la seva competitivitat i
atractiu. El seu finançament es preveu amb quotes obligatòries que haurien
de pagar tots els agents econòmics situats a la zona, pel fet de beneficiar-se
directament d’elles. Aquestes quotes podran tenir la forma de recàrrec
sobre l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) o la configuració jurídica que es
consideri més convenient.
17. Fer una gestió més professional dels eixos comercials, considerem que els
BID’s/APEU’s és una de les millor manera per assolir eixos comercials urbans
potents i competitius, una fórmula de col•laboració públic-privada, en què
l’administració té un paper molt important.
18. Treballar per avançar en els BID’s/APEU’s, com a model responsable i
sostenible de col·laboració público-privada que sigui garantia per al comerç
de proximitat i la viabilitat de l’activitat –amb l’obligatorietat de
finançament per part dels seus establiments comercials-, l’adequació
normativa necessària i entenen que amb les característiques de Barcelona
suposa una oportunitat única de demostrar que es pot fer un bon ús i
responsable de l’espai públic en concordança amb la resta d’actors dels

12. 11www.barcelona.cat
barris, en definitiva, un model responsable i sostenible que permeti tirar
endavant amb il•lusió.
19. Reiterar que la venda ambulant de productes il·legals no està autoritzada en
cap espai de la ciutat i que l’Ajuntament treballarà amb els diferents cossos
policials per mantenir i intensificar a l’estiu els operatius per abordar aquest
fenomen.
20. Utilitzar totes les eines que té l’Ajuntament per abordar el fenomen del top
manta, perquè s’aturin i cessin aquestes activitats de venda ambulant
il·legal. Abordar la dimensió complexa del fenomen i en coordinació amb les
altres administracions, per tal que es prenguin mesures de caràcter social i
per vetllar per l’espai públic, exigint les dotacions adequades, entre altres,
de plans d’ocupació i d’efectius policials.
21. Defensar els comerços de la ciutat davant la venda ambulant il•legal i la
competència deslleial que produeixen als comerços de la ciutat que paguen
els seus impostos.
22. Participar activament en campanyes de comunicació per conscienciar al
comprador que no adquireixi productes de forma irregular.
23. Treballar per evitar els campaments en espais públics, abordant aquest
problema d’arrel social.
24. Facilitar la presència al carrer de les iniciatives creatives efímeres, ocupant
l’espai públic de manera puntual en esdeveniments.

13. 12www.barcelona.cat
25. Fer promoció per evitar la degradació de l’espai públic, especialment
pressionat al centre de la ciutat, potenciant la singularitat de cadascun dels
barris.
26. El Govern Municipal continuarà consolidant les Fires de Nadal a la ciutat de
Barcelona i la Fira Solidària de Nadal d'Economia Social iniciada l’any 2012
mitjançant la Fira d’Economia Social i Consum Responsable, i revisarà la
proposta artística-cultural per a la campanya de Nadal 2018-2019 a Plaça
Catalunya, perquè incentivi el comerç de proximitat i sigui un reclam per a
les famílies perquè puguin gaudir de moments màgics, plens d’il•lusió i que
fomenti els valors de l'amistat, la bondat, l'amabilitat, la tendresa, la pau,
l'harmonia, la natura i la família, tant per als petits com per als grans, propis
dels dies de Nadal.
27. Crear plataformes logístiques perquè el petit comerç pugui implementar la
digitalització.
28. Creació de taules de treball conjuntes, així com interlocutors vàlids que
garanteixin una organització i un control efectiu dels mercats setmanals de
la ciutat. En el marc d’aquestes taules es tractaran qüestions com horaris
d’accés per a càrrega i descàrrega, que les parades estiguin als seus llocs
assignats, augmentar el control per part de la Guàrdia Urbana i millorar les
prestacions administratives i la informació clara dels impagaments.
29. Facilitar la informació a la web municipal sobre els petits mercats setmanals
(Zona Franca, Besòs, Provençals, Canyelles...).

14. 13www.barcelona.cat
30. Aplegar els agents implicats, de la Fira, de la moda, administracions,
associacions i escoles de disseny i, entre tots, treballar amb l’objectiu de
tornar a posar de moda el mercat amb innovació i emprenedoria, i que
generi riquesa i ocupació a la ciutat, implicant un sector de serveis també
molt ampli.
31. Tirar endavant els projectes que es derivin del pla estratègic per al sector de
la moda impulsant un entitat en col•laboració público-privada.
32. Treballar la col·laboració entre l’Ajuntament, Generalitat i Fira, per tal de
crear sinèrgies i estudiar propostes d’accions conjuntes.
33. Aplicar estrictament l’ordenança de civisme quan calgui i on calgui.
34. Plantejar exposicions temporals sobre el comerç de la ciutat.
35. En el marc de l’observatori de comerç, disposar de dades globals més
concretes que poden proporcionar les entitats i els mateixos gremis.
36. Promoure espais de col·laboració amb el sector privat que generin confiança
i complicitat. Millorar la comunicació i el diàleg entre els operadors privats i
el sector públic. Difondre i promoure l’activitat econòmica.

15. 14www.barcelona.cat
TURISME
37. Reflexionar sobre les externalitats positives i negatives al voltant del pes que
té l’activitat turística en l’economia i l’impacte social i ambiental que pot
generar, en el marc del Pla Estratègic de Turisme 2020 i d’altres eines que
ens puguem dotar.
38. Instar a la Generalitat de Catalunya a què endureixi el règim sancionador
dels habitatges d’ús turístic il·legals. Avançar cap a una major entesa en
l’espai de diàleg i treball conjunt existent amb entre l’Ajuntament de
Barcelona i les plataformes de lloguer turístic per explorar una major
regulació del sector.
39. Emplaçar a les Administracions competents a actualitzar el marc jurídic
existent que regula els albergs, fent-lo més exigent en les requeriments
turístics, tot promovent claredat en la normativa.
40. Treballar amb les associacions d’albergs l’elaboració de guies o mapes amb
els albergs legals que hi ha a la ciutat de Barcelona, i que es distribueixin per
tots els punts d’informació municipal.
41. Continuar intensificant els recursos corresponents a lluitar contra la
il•legalitat en l’allotjament turístic i el control mitjançant l’augment del
nombre d’inspeccions.
42. Replantejar la mobilitat turística a la ciutat per tal de comptar amb un
transport públic d’alta capacitat amb una gestió sostenible i eficient de
l'oferta i la demanda, en la línia de l'Estratègia de Mobilitat Turística.

16. 15www.barcelona.cat
43. Estudiar els emplaçaments actuals dels aparcaments per autocars, i
reubicar-los si es creu convenient, per tal d’evitar aglomeracions en carrers
propers a punts d’interès turístic de la ciutat, en la línia de l'Estratègia de
Mobilitat Turística.
44. Estudiar i prendre mesures per solucionar els problemes d’aglomeració i de
mobilitat turística a la zona de Montjuïc.
45. Continuar intensificant la presència d’agents cívics als Espais de Gran
Afluència.
46. Redactar i portar a aprovació l’ordenança municipal de guiatge turístic, fent
que el decàleg de bones pràctiques en el guiatge sigui d’obligat compliment.
47. Potenciar eines de descentralització del turisme impulsant i potenciant els
BID’s/APEU’s, amb casos d’èxit a Nova York o Londres, i el programa
BCNésmoltmés, d’acord amb l’estratègia territorial de gestió turística.
48. Implantar eines tecnològiques concretes que permetin gestionar la mobilitat
dels turistes i dels residents a la ciutat de manera intel•ligent.
49. Destinar recursos destinats des de les administracions i altres institucions a
la dinamització i la promoció nacional i internacional de la oferta cultural de
la ciutat, amb especial atenció a la música
50. A partir de l’anàlisi del sistema fiscal existent, plantejar la viabilitat
d’introduir noves taxes en l’àmbit turístic de la ciutat, especialment a
aquelles activitats vinculades a un ús intensiu i lucratiu de l’espai públic.

17. 16www.barcelona.cat
51. Impulsar una agenda concreta que reculli i reconegui les bones pràctiques
que els operadors turístics de la ciutat implementin sobre la base dels
diferents conceptes d’igualtat (igualtat de gènere, igualtat salarial, igualtat
entre personal intern i extern, etc.), per exemple, la certificació Biosphere o
la línia de subvencions Impulsem el que fas!, entre d’altres.
52. Dur a terme accions per explicar a la ciutadania i fer visible el retorn de
l’impost sobre les estades en establiment turístics.
53. Treballar per mantenir la primera posició de Barcelona al rànquing ICAA, en
el marc del suport especial al turisme de negocis i convencions i l’Estratègia
de Màrqueting Turístic.
54. Elevar a les Administracions competents la necessitat de revisar les
condicions laborals i salarials del col•lectiu de les cambreres de pis, per tal
de garantir la igualtat salarial del personal subcontractat amb els
treballadors de l’empresa principal de la seva mateixa categoria segons el
conveni sectorial, treballant per evitar la pràctica de les externalitzacions
dels serveis fonamentals de l’activitat hotelera, el reconeixement de
patologies específiques com a malaltia laboral o l’establiment de programes
de formació continuada.
55. Fer possible un diàleg amb el nou govern de la Generalitat de Catalunya
sobre el decret de Turisme, abans de la seva aprovació, per tal de regular de
forma conjunta i amb proximitat al territori el fenomen turístic.
56. Apostar decididament per la qualitat i el turisme responsable. Impulsar
campanyes de foment de bones pràctiques, que posin de relleu els impactes
positius d’un turisme responsable. Perseguir les males pràctiques.

18. 17www.barcelona.cat
PROMOCIÓ INTERNACIONAL, EMPRENEDORIA, AUTÒNOMS I MERCAT LABORAL
57. Sol•licitar al CESB que abordés un altre estudi, en acabar el dictamen sobre
el salari de ciutat, i com a element de continuïtat, sobre com abordar la
millora de la qualitat de l’ocupació a Barcelona (establiment d’un sistema
d’indicadors, mesures a prendre, reconeixements a empreses...) per
fomentar la qualitat a l’ocupació.
58. Posar més èmfasi en els programes de consolidació i creixement empresarial
de Barcelona Activa, per tal de mantenir activitat econòmica a la ciutat i
contribuir a la reducció de la mortalitat empresarial.
59. Intensificar les relacions amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal de
coordinar i complementar les polítiques de promoció econòmica que, cada
cop més, tenen una dimensió metropolitana.
60. Barcelona Activa, apostarà per impulsar iniciatives socioeconòmiques a la
ciutat, és a dir, projectes, serveis o productes que volen donar resposta a
necessitats socioeconòmiques a partir de nous models transformadors.
61. Barcelona Activa potenciarà la compra pública amb criteris socials,
dissenyant recursos específics per tal que l’Ajuntament pugui aplicar aquests
criteris, assessorant i donant suport per al seu compliment.
62. Barcelona Activa reforçarà les estratègies de lluita contra la precarització
laboral a la ciutat, mitjançant el suport de serveis i l’establiment de criteris
de gestió dels recursos a disposició de les empreses i la ciutadania.

19. 18www.barcelona.cat
63. Reforçar els mecanismes d’intermediació entre centres formatius, en
especial centres de Formació Professional, i el teixit productiu de la ciutat,
format essencialment per autònoms, pimes i iniciatives de l’economia
cooperativa, social i solidària per tal de millorar els índexs d’ocupabilitat dels
i les alumnes que finalitzen els estudis.
64. Impulsar a nivell internacional, amb eines com la Marca Barcelona, la visió
d’una ciutat emprenedora, innovadora i acollidora, que potenciï Barcelona
com a referent internacional en els sectors vinculats a les tecnologies
disruptives. Qualsevol campanya, acció o ajuda de la ciutat ha de tenir clar
que el principal objectiu d’atraure activitat econòmica a la ciutat ha de ser
reduir les desigualtats existents a la ciutat i millorar la cohesió social.
65. Reforçar la col•laboració en temes de Promoció, tal com ja s’està fent en la
Taula de Coordinació Internacional per coordinar accions econòmiques
exteriors, en algunes missions internacionals i en el Comitè de
Desenvolupament de Rutes Aèries que promociona Barcelona com a
destinació de vols intercontinentals.
66. Potenciar la col•laboració amb la ciutat en temes d’agenda econòmica
internacional.
67. Incorporar en el Consell de Promoció de la Ciutat els agents implicats en la
promoció econòmica de la ciutat, incloent aquells agents que representen a
les anomenades altres economies.

20. 19www.barcelona.cat
68. Potenciar la col•laboració entre tots els agents públics, socials i privats amb
l’objectiu de posar les persones al centre del projecte de ciutat i posar
l’economia al servei de les persones.
69. Vetllar pel nivell de concertació, que sempre s’ha defensat a l’Ajuntament i a
tots els organismes. La concertació en si no crea ocupació, sinó que acorda
una sèrie de mesures que posen una situació objectiva per crear ocupació.
Els resultats no es veuen l’endemà, però sí que es veuran a llarg termini.
70. Fer de Barcelona el hub d’innovació social del sud d’Europa i un referent
mundial en innovació social. Per tant, d’entitats que tenen per missió
resoldre un problema social o mediambiental i que mesuren el seu èxit no
solament en funció d’indicadors econòmics, sinó també en funció
d’indicadors d’impacte social. Valorar en el conjunt de laboratoris i
iniciatives per la innovació social que l’Ajuntament està impulsant des de
diferents àmbits.
71. Possibilitar la creació d’un espai físic emblemàtic que faci tangible la
innovació socioeconòmica i la pròpia al ciutadà. Una casa per a tots els que
treballen en la innovació social, però també un espai on qualsevol que es
vulgui apropar a la innovació social ho pugui veure com és i implicar-s’hi.
S’ha de fer una casa accessible i oberta a tothom perquè la gent pugui anar-
hi a aprendre què és innovació social i com ells poden fer-la, siguin qui siguin
i treballin per a qui treballin.
72. Facilitar que Barcelona, en el sentit ampli de l’àrea metropolitana, sigui un
laboratori d’experimentació per a la innovació socioeconòmica. Diferents

21. 20www.barcelona.cat
actors municipals estiguin oberts a plantejar col•laboracions publico-
privades més àgils, que sigui fàcil fer un conveni.
73. Finançament: alinear les capacitats financeres que té l’Ajuntament i tot el
seu ecosistema amb aquesta visió d’innovació socioeconòmica. Indica que
els incentius de la creació d’empreses o a la inversió s’han d’enfocar al fet
que siguin empreses o inversió alineats amb impacte social o amb les
prioritats que té la ciutat. Bons d’impacte social, que permeten generar
incentius econòmics per als que inverteixin mesurant el seu impacte social i
amb resultats d’impacte social, és a dir, que guanyen més diners si tenen
millor impacte social, i si tenen menys impacte social són menys rendibles.
Fer possible que l’Ajuntament i tot el seu ecosistema comprin en funció de
criteris socials.
74. Fer de Barcelona una ciutat socialment justa i ser una ciutat preocupada per
l’equilibri social i ser culturalment avançada, per fer de Barcelona una ciutat
competitiva.
75. Posar les tecnologies disruptives i mobile al servei dels col•lectius
vulnerables, per exemple, la gent gran, la gent que pateix situacions de
dependència, de diversitat funcional, etc. Pensa que hi ha una oportunitat
perquè les tecnologies siguin una aportació a tot això. L’Ajuntament ha de
poder liderar aquest discurs i alinear els actors de la ciutat perquè tots
sàpiguen quines són aquestes 2, 3 o 4 oportunitats on es vol ser líder i que
es puguin alinear els esforços cap aquí.

22. 21www.barcelona.cat
76. Convertir l’Àrea metropolitana com un hub mundial del talent en formació,
en talent en aquest nou món, pensat i format en aquest nou món, que pot
competir en aquest nou món.
77. Fer de Barcelona un hub mundial en innovació i recerca, tenint en compte
que tradicionalment la ciutat ja ho ha estat. Pel que fa a la recerca,
Barcelona té centres mundials. Per això, cal fer apostes veritables per seguir
competint mundialment en això, cosa que requereix molts elements.
78. Continuar fent apostes per convertir Barcelona ha de ser un hub mundial en
emprenedoria, i reforçar Barcelona Activa o les escoles de negoci.
79. Facilitar l’ajuda de l’Administració, pels esdeveniments socioeconòmics de
les entitats i associacions de la ciutat que facin de manera altruista.
80. Treballar per endreçar la transició escola – treball.
81. Potenciar la formació i la formació continua, perquè és l’eina que possibilita
que els treballadors actius entrin al mercat de treball i que l’atur
desaparegui.
82. Cal fer un esforç de gran dimensió, econòmicament i pel que fa a l’abast,
immediat i prolongat en el temps, per dotar una part important de la
ciutadania d’habilitats digitals bàsiques. Un punt d’assessorament pràctic i
que els continguts han de ser bàsics per combatre la segona onada digital.
83. Foment dels cursos d’idiomes gratuïts de les escoles d’adults.

23. 22www.barcelona.cat
84. Potenciar els sectors estratègics actuals i de futur: intel•ligència artificial,
robòtica i indústria, les vocacions científiques, tecnològiques, matemàtiques
i art, la creativitat i la innovació.
85. Potenciar la internacionalització de les empreses, per competir globalment i
perquè les empreses i els emprenedors puguin sortir al món i competir-hi.
86. Liderar el discurs sobre quin és el propòsit de les tecnologies disruptives i
exponencials i integrar aquest discurs a la Marca Barcelona. Que es mostri al
món que Barcelona és la prova que es pot fer tecnologia i economia
millorant el món, que es pot fer tecnologia disruptiva però alhora ser
inclusius, i que el rendiment econòmic no va renyit amb el fet d’aprofitar
això per fer un món millor, un planeta millor i perquè d’això se n’aprofitin
tots els estaments de la societat. Afegeix que tot això és compatible i que la
marca Barcelona pot representar això.
87. Activar els ponts empresarials o business bridge, les missions institucionals,
si es lliguen amb les missions empresarials, es poden crear sinergies i
complexitats en el sentit de generació de valor afegit en tots els sectors,
afegint elements als estudis estratègics de sectors, com ara tecnologia, salut
i alimentació. Diu que es pot ajudar les empreses a arribar a fer els contactes
que per si mateixes no poden aconseguir i reforçar els sectors estratègics en
què la ciutat de Barcelona i entorn pot donar aquesta ajuda a les empreses
que per si mateixes a vegades no ho poden assolir.
88. Estudiar vies de col•laboració més estretament amb la MedaWeek. És una
iniciativa que es fa cada any juntament amb l’Associació de Cambres de
Comerç del Mediterrani (ASCAME), és un marc incomparable per treballar el

24. 23www.barcelona.cat
desenvolupament econòmic i social de la Mediterrània, per promoure la
diversitat com a conductor de creixement regional. La col•laboració de
l’Ajuntament de Barcelona i de tothom que vulgui participar en la promoció
de Barcelona com a capital del Mediterrani amb estructures que ja estan
muntades pot tenir una aplicació pràctica en el temps
89. Aprofitar que determinats pols d’atracció com ara els grans esdeveniments
firals que té Barcelona també puguin ajudar a atraure talent, al qual se li ha
de millorar l’ecosistema. Tant per potenciar un coworking, com per l’estada,
l’habitatge, l’acollida.
90. Donar valor a l’Oficina d’Atenció a les Empreses i promoure la difusió per
donar a conèixer l’OAE entre les entitats, associacions i plataformes de la
ciutat que treballen amb emprenedors, autònoms i empreses per aclarir i
facilitar dubtes sobre la normativa. Cal que es doni a conèixer l’OAE, en faci
publicitat i que la gent sàpiga que la ciutat té aquest gran recurs.
91. Millorar l’accés a la informació a la internacionalització per totes les
empreses amb el Servei Internacionalització OAE i per això, l’Ajuntament
impulsi entre altres mesures, la recopilació dels serveis que s’ofereixen de
suport a la internacionalització disponible a Barcelona.
92. Que Barcelona Activa continuï sent una plataforma per la resta d’actors
emprenedors, empresarials i econòmics. Considerem que és una bona eina,
que amb l’ajuda de tots pot tenir un ús molt més intens i molt més
transversal.

25. 24www.barcelona.cat
93. Nova web d’emprenedoria que pugui recollir tota la informació útil i que, a
més, sigui intel•ligible. S’ha de buscar l'optimització, la rendibilitat de tots
els recursos que existeixen o puguin existir en un futur.
94. Vetllar per la consolidació de les empreses i dels projectes empresarials.
Consolidació i creixement són realment importants. És el punt a partir del
qual una empresa comença a aportar més a la societat en forma de
distribució de la riquesa. Un dels eixos és la generació d’ocupació, és a dir, si
una empresa no creix no genera ocupació i no aporta riquesa a través de la
generació de llocs de treball. Per tant, preocupa l’alt índex de mortalitat
d’aquest tipus de projecte dintre del camp startup.
95. Promoure l’agilitat administrativa i en els quals els tràmits siguin més senzills
i menys burocràtics.
96. Promoure l’accés a la contractació pública aprofitant les eines de
l'Ajuntament que poden donar força i suport a projectes d'Emprenedors /
es a través dels seus diferents projectes, concursos, entre d’altres.
97. En les relacions bilaterals existents amb les principals entitats financeres
(públic, privat, alternatiu), cercar fórmules perquè les entitats de
finançament es mostrin més flexibles amb els nous emprenedors. Estudiar
possibilitats des de l'Administració perquè les entitats creditícies siguin més
flexibles, per exemple.
98. Estudiar com promoure que hi hagin més acceleradores a la ciutat.

26. 25www.barcelona.cat
99. Acostar el sector worker tech que està emergint, als serveis d’Emprenedoria
que són universals i accessibles per a qualsevol
100. Potenciar la iniciativa del Reempresa, per crear un mercat de traspàs de
negoci. La gran disrupció d’aquesta iniciativa ha estat simplement crear
aquest espai, aquest mercat, aquest punt de trobada, la qual cosa demostra
que a vegades són iniciatives relativament simples quant al concepte, però
que, en canvi, tenen un resultat molt efectiu.
101. Continuar amb el programa d’ajuts per a nous emprenedors «Llança’t».
102. Desenvolupar algun programa d’autònoms des de l’Ajuntament de
Barcelona i des de Barcelona Activa, igual que s’ha desenvolupat el
programa «Llança’t», tot garantint la plena execució pressupostària del
programa anul·la. Es demana que hi hagi unes ajudes durant com a mínim
un any per a aquests autònoms de tota la vida, per poder continuar amb el
seu negoci tot i les davallades. Estudiar estendre els ajuts més enllà de l’inici
de nova activitat.
103. Formació en l’àmbit tecnològic, destaca que es van creant nous llocs de
treball, en què els autònoms s’han d’anar reinventant i canviant conceptes.
104. Fer un estudi sobre el tema a les economies de plataforma per estudiar
lluitar contra els falsos autònoms, que diuen que són emprenedors, però
considera que és un frau de llei.

27. 26www.barcelona.cat
105. Donar suport als emprenedors i als autònoms i instar a adaptar normatives
als a les diferents administracions competents a les noves formes de treball
independent.
106. Treballar a nivell estatal per aconseguir una quota per autònoms més justa i
adequada.
107. Coordinar la infinitat d’activitats per a la dinamització empresarial.
L’Ajuntament ha de seguir mantenint una relació permanent, amb diàleg i
coordinació entre tots els organismes que desenvolupen activitats
relacionades amb la internacionalització empresarial (Cambra, ACC1Ó,
ICEX...)
108. Vetllar perquè els nous temps i les modes no facin perdre de vista el que
encara és actualment la gran estructura productiva de la ciutat i del país com
les empreses tradicionals, les microempreses, les pimes de tota la vida i els
autònoms.
109. Recuperar l’activitat industrial de valor afegit i crear mesures a la
supervivència del teixit tradicional empresarial, encara que es cregui
protegit.
110. Aportar les eines necessàries perquè una activitat empresarial tingui
assessorament i acompanyament durant tota la seva vida. Perquè per una
empresa, és tan important el seu creixement com la seva continuïtat.

28. 27www.barcelona.cat
111. Elaborar una guia pràctica i fàcil per sensibilitzar i promoure dins de
l’empresa la lluita contra l’assetjament i la violència de gènere i que es
pugui detectar.
112. Facilitar la reindustrialització del teixit urbà.
113. Instar a la Generalitat que els indicadors de qualitat de l’ocupació es detallin
a nivell de ciutat per poder analitzar què està passant amb la salut laboral,
amb la conciliació, entre d’altres, igual que ja existeixen dades de
temporalitat, calen altres dades, com per exemple de desigualtat de gènere.
És necessari crear nous instruments i nous indicadors de qualitat de
l’ocupació. Així mateix, impulsar un salari mínim de la ciutat i/o metropolità.
114. La normativa laboral es competència estatal i la inspecció autonòmica, però
via sensibilització, contractació pública o protocol d’ofertes, seguir treballant
per Buscar fórmules per erradicar la temporalitat en la contractació. Més
d’un 86% dels nous contractes s’han produït de forma temporal i més de la
meitat d’aquests amb durades de menys d’un mes.
115. Formació en digitalització que serà absoluta condició necessària de
l’ocupabilitat de totes les persones i intentar evitar la dualitat del mercat de
treball, que expulsa els més joves i els més grans i és clau per a la viabilitat
de qualsevol projecte d’autoocupació actual que qualsevol persona es pugui
plantejar, independentment del fet que sigui de base tecnològica o no.

29. 28www.barcelona.cat
IMPACTE ECONÒMIC DE MESURES URBANÍSITQUES (PEUAT, MORATÒRIES, PLANS
D’USOS I LLICÈNCIES)
116. Estudiar mecanismes, en els districtes més saturats per tal d’agilitzar els
tràmits d’atorgament de les llicències.
117. Treballar per Establir uns criteris unificats per tots els districtes en el
procediment reglat d’atorgament de llicències.
118. En el marc dels treballs del PDU en l’AMB, Cal abordar un anàlisi de la
normativa urbanística amb perspectiva metropolitana, per veure com es
poden harmonitzar més els criteris d’aplicació.
119. Seguir treballant per protegir els llogaters que viuen en edificis vells alhora
que s’afavoreixi la seva rehabilitació.
120. Potenciar l’ús de les plantes baixes per realitzar-hi activitats comercials,
professionals, artesanals, de restauració i de serveis, incentivant que les
activitats que ara es realitzen en plantes superiors, baixin a planta baixa.
121. Activar el cens de propietats municipals i evitar que hi hagi patrimoni públic
en desús sense justificar.
122. Continuar intensificant la intervenció pública alhora en l’activació del sector
de rehabilitació i construcció d’habitatges, que defineix una política de
manteniment i conservació del parc d’edificis per garantir l’habitabilitat dels
habitatges.

30. 29www.barcelona.cat
123. Augmentar el grau d’aprofundiment en els estudis econòmics preceptius
com a eina imprescindible en la tramitació del planejament. Cal que els
instruments de planejament analitzin la transcendència econòmica de les
mesures que proposen, avaluant l’impacte econòmic.
124. Que l’Ajuntament promogui la innovació a través de la “compra pública
innovadora”, la interrelació entre els actors, el canvi d’hàbits i cultures i la
potenciació d’ecosistemes innovadors.

31. 30www.barcelona.cat
FISCALITAT
125. Promoure la transparència en les dades pressupostàries, posant a l’abast el
detall dels ingressos i de les despeses d’un ajuntament, és un requisit
essencial per fer-ne un control democràtic.
IMPOSTOS
126. Vetllar per una despesa responsable i transparent dels diners públics.
127. Els tributs locals tenen molt poc pes en el conjunt de la fiscalitat de les
activitat econòmiques. Cal una major autonomia fiscal dels ajuntaments,
donat que les mesures que es podrien considerar més efectives en matèria
fiscal local escapen a la capacitat competencial dels ajuntaments o
necessiten la modificació de la legislació estatal.
128. Instar a les administracions competents que trobin una solució respecte als
sectors que es troben perjudicats pel tractament de les subvencions amb
l’iva que estant alterant greument el fiançament local i autonòmic: recerca,
cultura, transport públic, televisions públiques, entre d’altres.
129. Fer un pla global antifrau, focalitzat en els ingressos que s’obtenen dels
principals contribuents de la ciutat en IBI i IAE, per tal de revisar si utilitzen
buits legals o apliquen l’”enginyeria fiscal” per eludir impostos. Caldria
també i incrementar l’obligació sancionadora de l’administració en cas de
frau fiscal amb multes. Aquest pla pot aprendre d’experiències d’altres
ciutats i hauria de suposar un increment del número de persones dedicades

32. 31www.barcelona.cat
a inspeccionar el frau fiscal a la ciutat, tal i com es va fer per a la detecció de
pisos turístics il•legals.
130. Per millorar la informació als ciutadans de Barcelona sobre l’IBI i estar millor
informats tots els ciutadans per igual, es proposa que l’Ajuntament faci un
full informatiu per explicar cada any els trets bàsics de l’impost local més
important i l’impost amb més contribuents de tot el sistema tributari.
131. Revisió de les exempcions i bonificació, que s’haurien d’anar aplicant amb
progressivitat.
• IBI.
132. Es proposa crear una taula per aconseguir un pacte de ciutat sobre
l’afectació de la nova ponència cadastral i l’aplicació de les bonificacions per
topalls, per tenir una visió de futur per saber cap on anem per no trobar-nos
en una situació futura no desitjada ni prevista.
133. Pel tipus de gravamen urbà:
a) Treballar per aconseguir una tributació diferencial l’ús residencial de la
vivenda habitual respecte els altres usos.
b) Continuar treballant amb el Gremi de Garatges amb la seva situació respecte
l’IBI en ares de buscar una solució definitiva.
134. Propostes de nous recàrrecs sobre el rebut de l’IBI:

33. 32www.barcelona.cat
a) Exigir que l’Estat reglamenti la declaració d’habitatge desocupat, condició
legalment necessària per poder gravar aquesta situació amb el recàrrec
previst a la legislació.
b) Exigir una modificació legislativa que permeti un recàrrec pels pisos
legalitzats per ús turístic i també estudiar-ho per les segones residències.
135. Bonificacions:
a) Estudiar la simplificació dels criteris per atorgar la bonificació per a família
nombrosa.
b) És una necessitat urgent que la legislació permeti bonificacions per nivells
baixos de renda en l’IBI de l’habitatge habitual. De moment, es cobreix
aquesta necessitat mitjançant un ajut fiscal equivalent per a famílies amb
escassos recursos econòmics, però mai pot tenir l’abast d’una bonificació de
la quota.
• IAE
136. Es proposa bonificar l’IAE segons diferents criteris, com per exemple, segons
l’ocupació que crea l’empresa. En aquest sentit, cal indicar que l’Ajuntament
bonifica el màxim legal (95%) a les cooperatives, el màxim legal (50%) per a
inici d’activitat professional (els 5 anys posteriors als 2 primers anys
exempts) i el màxim legal (50%) per a empreses generadores d’ocupació
estable.
137. Revisar les exempcions i les bonificacions en l’IAE, per vetllar que no
s’utilitzin fraudulentament.

34. 33www.barcelona.cat
• Turisme.
138. Fer una avaluació adequada de com pot contribuir el turisme a la finances
públiques.
139. Estudiar que els ajuntaments puguin decidir si apliquen un recàrrec de
l’impost sobre les estades en establiments turístics.
140. L’Ajuntament rep una participació reduïda de l’IVA i d’impostos especials per
què els càlculs de la participació en aquests impostos es realitza segons un
coeficient de consum de les CC.AA. ponderat per la població del municipi.
Barcelona no n’està beneficiada d’aquesta metodologia de càlcul perquè té
una important població flotant i perquè té un coeficient de consum superior
al del conjunt català. Demanar al Govern de l’Estat una distribució de l’IVA
que es transfereixi a Barcelona i que s’ajusti amb més exactitud al consum
real.
141. L’ajuntament hauria de tenir autonomia fiscal, com tenen altres ciutats
europees, per poder establir tipus diferenciats d’IVA a les activitats
econòmiques en funció de les externalitats positives i negatives de l’activitat
al conjunt de la ciutat.
TAXES I PREUS PÚBLICS
142. A les taxes i preus públics, s’han d’anar introduint aspectes de progressivitat.
S’ha d’anar introduint el cofinançament segons el nivell de renda, perquè hi
ha un beneficiari directe que és l’usuari del servei públic.

35. 34www.barcelona.cat
143. Fer un anàlisi de com les taxes s’han d’anar adaptant progressivament als
costos efectius que representa el servei que financen.
144. En relació a la taxa utilització del domini públic es planteja estudiar com
resultaria si es calcula sobre el benefici que se n’obté per aquest ús i, si
s’escau, aplicar-ho a Barcelona.
145. En referència a la col•laboració públic-privat, s’estudiarà com el sector
públic ha de tenir un retorn dels ajuts que obté el sector privat. Les ajudes
no poden tenir retorn 0.
MESURES PER AUTÒNOMS I EMPRENEDORS
146. Seguir treballant per fomentar a les empreses la professionalització de les
PIME, l’accés a les noves tecnologies, la seva internacionalització, i la
formació i creació de llocs de treball de qualitat.
147. Seguir aplicant mesures fiscals pels autònoms per reduir les despeses pels
emprenedors que comencen d’inici d’una activitat econòmica i amb la
finalitat de potenciar el seu futur.
148. Es proposa també racionalitzar i simplificar els procediments de tramitació
de les taxes i preus públics que es troben a l’inici de l’activitat empresarial.
149. Tot i que no es tracta d’una problemàtica tributària, recollim que se
sol•licita estudiar un procediment per prorrogar les llicències de gual
provisional sol•licitades dins del procediment de les llicències d’obra.
L’objectiu és que, amb una tramitació reduïda al finalitzar aquestes obres,

36. 35www.barcelona.cat
es pugui obtenir la pròrroga corresponent i consolidar la llicència de gual
amb caràcter permanent, sense que aquesta gestió interrompi o paralitzi el
bon funcionament de l’activitat econòmica mercantil, comercial o de serveis
que es desenvolupa en l’indret corresponent, i evitar conflictes veïnals.

37. 36www.barcelona.cat
CONSIDERACIÓ ADDICIONAL
En relació als aspectes de la concreció de la mobilitat a la ciutat, del pla especial
urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) i dels horaris comercials, ens remetem a
les actes dels diferents intervinents en les compareixences, atès la diferència de
plantejaments dels grups municipals.