La Ciutat de Nadal. Memòria Resum 2020-2021

MEMÒRIA RESUM
2020—2021
La
V3
—
15
/
02
/
2021
S

3 La Ciutat de Nadal / Barcelona 2020—2021
2 Memòria—resum
Índex de continguts
Presentació 05
Accions: 12
• Il·luminació Nadalenca
• Acte d’Encesa
• Festival de Nadal a Plaça Catalunya
• Sons de Nadal
• Plaça Universitat
• Rasca de Nadal
• Tió
• Cançó de Nadal
• Activitats familiars als districtes
• Nadal al Port Olímpic
Transversal: 76
• Pressupost
• Comunicació
• Mesures COVID
• Programa d’inscripcions
Annexos: 94
• Graella de programació
• Enquesta Públic
• Enquesta Companyies
• Recull de premsa

4 Memòria—resum
Presentació
El mes de gener de 2020, l’Ajuntament de Barcelona, a través
de l’àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, es pro-
posava realitzar un canvi estratègic de model respecte a la cele-
bració de la campanya de Nadal de la ciutat de Barcelona.
Els principals objectius d’aquesta voluntat de canvi giraven en-
torn a tres idees: la necessitat de generar un model perdurable,
de llarga durada; de generar un model discursivament consis-
tent, amb sentit, construint un relat nadalenc i de ciutat; i, final-
ment, de generar un canal comunicatiu i de suport amb el sec-
tor comercial, de la restauració i l’hostaleria de la ciutat per tal
de comptar amb la seva implicació en quant als objectius, pro-
gressos i evolucions del projecte.

6 Memòria—resum
Sobretot, la voluntat del projecte responia, en sentit global, a
que el Nadal de Barcelona fos un referent singular i destacable,
i també per a que contribuís a l’impuls del conjunt del teixit eco-
nòmic, social i cultural de la ciutat. En definitiva, a fer realitat
que Barcelona comptés amb una campanya de Nadal potent,
que responguial moment que viu la ciutat.
L’aposta per aquest nou model de Nadal va prendre encara més
sentit i va guanyar en complexitat, sobretot arrel del context
extraordinari derivat de la crisi sanitària, econòmica i social de
la Covid-19. El projecte va passar a esdevenir una aposta encara
més estratègica, oportuna i necessària.
La millor manera d’iniciar l’impuls d’aquest nou model era la de
convocar una taula sectorial de Nadal amb presència de repre-
sentants institucionals, tècnics de la regidoria i representants
dels esmentats sectors de ciutat. El dia 8 de gener de 2020 es
va celebrar una primera taula de Nadal, presidida pel 1er Tinent
d’alcalde i amb al presencia de la Regidora de Comerç, Mercats,
Consum, Règim Interior i Hisenda per explicar la voluntat d’inici-
ar un canvi, donar forma a un nou model i construir-lo de la mà
del sector, amb una estratègia de col·laboració publicoprivada.
Posteriorment es van celebrar 5 reunions més d’aquesta taula
de Nadal, per tal de continuar impulsant l’evolució del projecte.
La construcció del model de Nadal de la ciutat de Barcelona va
definir-se sobre els següents eixos:
• Convertir el Nadal en un símbol per la recuperació de l’activitat
a la ciutat, impulsant una inflexió per contribuir a la compra de
proximitat, el manteniment de llocs de treball, la cohesió social
i dels barris i també la millora en la percepció de la seguretat.
• Complicitat i aliança entre lògiques culturals i econòmiques de
la ciutat. Nadal, ciutat, comerç, cultura, mercats, restauració
i ciutadania són conceptes que han de poder teixir-se entre sí
amb una voluntat integradora i universalista.
• Vivència extraordinària per part de ciutadania i visitants durant
40 dies, amb la programació d’un conjunt d’activitats, instal·la-
cions, singulars, familiars, originals i idònies per compartir.
• Ampliació del ventall de franges d’edat, adreçant les activitats
a públic familiar amb el protagonisme de nens i nenes, però
també a joves, adults, pares, avis, etc.
• Concepció del llenguatge cultural com un element transmissor
de l’estètica –laica i cosmopolita– nadalenca. La cultura oc-
cidental ens ha regalat fonts inesgotables de referències na-
dalenques en l’àmbit de la cultura i la creativitat que cal explo-
rar i explotar. Música, literatura, arts escèniques, arts visuals,
cinema, etc.

8 Memòria—resum
• Ús de llenguatges universals per arribar al màxim de persones,
independentment de la seva cultura o idioma, sota una lògica
d’arribada a la ciutadania però també als visitants de la ciutat.
• Reivindicació de l’espai públic i la gratuïtat, amb ubicació d’ac-
tivitats al centre de la ciutat i també a tots els seus districtes i
barris.
• I, finalment, la volguda presència d’agents creatius locals amb
projecció universal concebent el Nadal com un aparador creatiu
de la ciutat a la pròpia població i també a nivell internacional.
Des d’aquell 8 de gener de 2020 fins avui, no només s’ha cons-
truït un nou model, sinó que ja se n’ha executat una primera edi-
ció exitosa, amb una bona valoració per part del sector comerci-
al i amb alguns resultats positius pel conjunt de la ciutat.
Així s’ha posat de manifest en diverses reunions mantingudes
durant el mes de gener amb representants del teixit comercial
i de sectors de la ciutat (Consell de Comerç de l’Eixample, reu-
nió de la 1a tinència amb sector comercial i de restauració, etc.).
També és destacable la bona valoració mitjana per part del pú-
blic assistent a les enquestes de satisfacció realitzades en algu-
nes activitats durant la campanya.
En un any especialment marcat per la pandèmia i la seva afecta-
ció econòmica, s’ha aconseguit que el Nadal de Barcelona ge-
nerés sinèrgies positives per al comerç de tota la ciutat, en les
quals caldrà aprofundir i seguir treballant per potenciar-les.
Per exemple, es va fer una aposta per noves activitats culturals
que contribuïssin a la dinamització comercial, essent la més
destacada la decisió de convertir la Plaça Catalunya en l’epicen-
tre del Nadal a Barcelona, amb un gran Festival de Nadal pel
qual han passat gairebé 17.000 visitants, en diferents franges
horàries. O també la celebració de quasi un centenar de con-
certs a tots els districtes de la ciutat, el programa “Sons de Na-
dal”, distribuïts en espais singulars, pràcticament a peu de car-
rer i amb milers d’espectadors potencials.
Per donar forma a aquest canvi de model es van prendre deci-
sions com la d’augmentar un 40% el pressupost dels actes de
Nadal. L’increment es va concretar, per exemple, en innovacions
respecte l’enllumenat de Nadal i en un augment del percentatge
assumit per l’Ajuntament en les subvencions d’enllumenat de les
entitats, passant del 50 al 75%. Es va fer un esforç per tal d’ar-
ribar a cobrir més de 100 km. de carrers i eixos comercials de la
ciutat amb enllumenat nadalenc, amb especial atenció a punts
neuràlgics com per exemple la pròpia Plaça Catalunya, la Plaça
Universitat o el carrer Balmes.

10 Memòria—resum
A més, totes les activitats realitzades s’han dut a terme amb un
esforç especial d’organització sense precedents, per tal d’adap-
tar-les al context Covid-19, respectant les mesures sanitàries
vigents i contrastades amb els diversos agents de seguretat i
salut de la ciutat.
A data d’avui, donant continuïtat a la mateixa voluntat des de la
qual es va impulsar el projecte, ja s’està treballant –sota una lò-
gica de previsió i planificació estratègica– en el Nadal de 2021,
dins d’un marc ja construït i consensuat amb els sectors, des de
l’edició anterior.
En conclusió, l’any 2020 ha estat crucial per generar un punt
d’inflexió i per assentar un Nadal singular, propi, innovador i
diferencial que ubiqui la ciutat de Barcelona al mapa emocional
de la ciutadania, al mapa econòmic dels sectors comercials i al
mapa global dels visitants, i a més ens dibuixa un potent punt
de partida per tal de començar a treballar en la campanya de
Nadal de l’any 2021.

12 Memòria—resum
Accions

14 Memòria—resum
Il·luminació Nadalenca
Més il·luminació nadalenca i reforç a les zones més comercials.
L’Ajuntament té la convicció que la il·luminació nadalenca és
una eina clau per contribuir a la recuperació del teixit comercial
de la ciutat durant les festes nadalenques. És també una de les
principals demandes del sector comercial de cara a les festes.
Per això, aquest any s’ha fet un esforç redoblat, gràcies a la co-
operació entre consistori i entitats comercials, perquè la ciutat
incrementes i millores la qualitat de la seva il·luminació nadalen-
ca, que va exhibir als carrers entre el 26 de novembre i el 7 de
gener a partir de les 17.30h. L’hora d’apagada dels llums es va
haver d’ajustar a les mesures de restricció de mobilitat que esta-
ven vigents al Nadal.
La potència contractada aquest any ha estat de 1.000 kw amb
tecnologia LED en totes les instal·lacions, mentre que l’any pas-
sat va estar de 828kw. En conjunt, s’han il·luminat més de 100
kilòmetres lineals de vies públiques de Barcelona.
L’Ajuntament ha incrementat la inversió en la il·luminació na-
dalenca, fins a un import total de 1.662.798,43 euros. Aquesta
inversió es tradueix en diferents iniciatives, com la il·luminació
de més vies del centre de ciutat, la il·luminació dels 39 edificis
de mercats municipals o el nou model de contractació al qual
aquest any s’han apuntat 16 eixos comercials.

16 Memòria—resum
S’han il·luminat més vies públiques al centre de la ciutat, aque-
lles que el consistori finança al 100%. Plaça Catalunya ha tingut
llums de Nadal per primera vegada i Balmes després de molts
anys, i s’han consolidat Plaça Urquinaona i Via Laietana, que ja
es van il·luminar l’any passat. I s’han continuat il·luminant Gran
Via, Aragó, Paral·lel i Plaça Universitat. També s’han il·luminat
per primera vegada els 39 edificis de mercats municipals, te-
nint en compte que en molts casos, els mercats constitueixen el
centre neuràlgic de la zona comercial dels seus barris.
A banda, s’ha tornat a il·luminar Diagonal, Passeig de la Verne-
da, Binèfar i Via Trajana, i tant Creu Coberta com el carrer Pelai
han tornat a tenir arcs de llums de banda a banda del carrer en
comptes d’ornamentació només a les voreres.
L’Ajuntament ha pagat el 75% de la il·luminació de Nadal 2020
a la ciutat, donant resposta així a la demanda de les entitats
representatives del comerç de la ciutat perquè s’incrementés
el percentatge de subvenció del 50% del cost de la il·luminació
nadalenca al 75% tenint en compte la greu situació de crisi
que viuen els establiments comercials arran al pandèmia de la
Covid-19.
A banda, i per fer més fàcil la gestió per als eixos comercials, el
consistori ha començat a implantar l’any 2020 un nou model de
contractació. El nou model d’il·luminació nadalenca passa per un
augment de la implicació i participació de l’Ajuntament de Bar-
celona. L’any 2020 s’ha començat a caminar en aquest sentit.
Amb el nou model, és l’Ajuntament qui contracta el disseny, i la
instal·lació dels llums de Nadal, una tasca que fins ara feien les
associacions de comerciants. En aquest primer any participen
en aquest nou model de gestió l’Associació d’Emprenedors del
Clot, Feder Cor d’Horta, l’Associació de Comerciants Gran de
Gràcia, l’Associació de Comerciants dels Encants Nous, la Fe-
deració Associació de Comerciants Eix Poblenou, la Federació
d’Associacions Eix Sagrada Família – Gaudí, l’Associació de Co-
merciants Eix Sant Andreu, la Federació Associació Barcelona
Centre, Diagonal Centre, Associació de Comerciants i Empresa-
ris Gran Eixample, l’Associació de Comerciants Gaudí Shop-
ping, Barnaport, l’Associació de Comerciants del Born-Ribera,
l’Associació de Comerciants Verdi Baix, l’Associació de Comer-
ciants Llibertat i l’Associació de Comerciants Astúries.

18 Memòria—resum
Consolidació del nou model d’il·luminació nadalenca per al 2021
De cara al Nadal de l’any 2021, el consistori vol avançar en
el nou model d’il·luminació nadalenca per tal de consolidar els
canvis iniciats al 2020.
Així, l’Ajuntament està treballant ja en la conceptualització, cre-
ativitat i actualització del disseny i de la il·luminació nadalenca,
Per tal de continuar millorant la qualitat de les propostes lumí-
niques, es farà un concurs per seleccionar l’estudi de disseny
d’alguns carrers del centre de la ciutat. L’estudi guanyador ela-
borarà les bases sobre les que es treballaran posteriorment les
propostes per la producció i posterior instal·lació dels llums de
Nadal.
L’objectiu és que entre l’any 2021 i 2022 s’acabi de consolidar
el nou model d’il·luminació nadalenca de Barcelona, creant un
marc conceptual que faci que tots els llums de la ciutat sigui
reconeixibles com a “Model Barcelona”.

20 Memòria—resum
Això va motivar que l’Ajuntament de Barcelona, Transports
Metropolitans de Barcelona i Turisme de Barcelona decidissin
assignar-hi un segon vehicle a partir del 10 de desembre, per
duplicar el nombre de places. També s’hi van afegir sortides els
dies 2 i 3 de gener. El 14 de desembre van quedar igualment
exhaurides les noves places. La iniciativa, per tant, ha comptat
amb un notable èxit de participació.
El Barcelona Christmas Tour ha fet tots els recorreguts progra-
mats pels carrers, avingudes i edificis més emblemàtics de la
ciutat especialment decorats i il·luminats per a aquestes festes,
com la plaça Catalunya, la catedral, la Via Laietana, el passeig
de Gràcia o el passeig de Colom, entre d’altres. La ruta estava
dissenyada per gaudir de la nova il·luminació dels carrers de la
ciutat des d’un punt de vista privilegiat, el pis superior d’un bus
turístic, i conèixer alhora les tradicions nadalenques catalanes,
gràcies a les explicacions que feien en català i castellà els i les
guies a bord durant el trajecte, de 90 minuts de durada.
El Barcelona Christmas Tour es pot considerar, per tant, una
iniciativa positiva que contribueix a la voluntat d’acostar públic
local al Nadal de Barcelona, en un primer moment, però que
també pot ajudar a generar i consolidar un potencial atractiu
amb interès turístic i comercial per la ciutat.
Balanç del circuit del Bus Turístic per l’enllumenat nadalenc
El Barcelona Christmas Tour, la ruta nocturna en autobús de dos
pisos per descobrir i gaudir dels espais de la ciutat amb decora-
ció i il·luminació nadalenca, va funcionar des del 27 de novem-
bre fins al 3 de gener, amb una gran acollida per part del públic
participant, amb unes 2.900 persones (sobretot famílies i públic
local) que han omplert pràcticament les places dels 19 dies de
funcionament.
Aquesta ha estat una iniciativa que ha donat continuïtat a
l’experiència pilot del Nadal anterior, el Barcelona Night Tour
Christmas Lights, que al 2019 va transportar més de 2.100 pas-
satgers en 17 dies de funcionament. Per tant, resulta destacable
veure el notable increment d’usuaris i la bona acollida mantingu-
da en aquesta nova edició. És també una iniciativa que comple-
menta l’esforç realitzat enguany pel que fa a les millores de la
il·luminació nadalenca (increment de carrers il·luminats, millores
de pressupost, renovació de llums, etc.).
És molt destacable el fet de que, pocs dies després que comen-
cés a circular l’autobús, el 27 de novembre, ja s’havien reservat
totes les sortides del Barcelona Christmas Tour previstes inicial-
ment, dues cada vespre de dijous a diumenge.

22 Memòria—resum
Acte d’Encesa
Descripció textual
L’Acte d’Encesa de l’enllumenat és el punt de partida de la
Campanya de Nadal, amb el gest simbòlic de donar inici a la
il·luminació dels carrers. En aquesta edició va celebrar-se el 27
de novembre de 2020 davant la façana de “El Born: centre de
cultura i memòria” (Pl. Comercial, 12), al districte de Ciutat Vella.
Aquest emplaçament va ser escollit per la necessitat d’ajudar al
comerç d’aquest districte, un dels més castigats per les restric-
cions imposades per la pandèmia, i també per atraure la ciuta-
dania cap al centre.
L’Acte d’Encesa no pot ser concebut com un espectacle de car-
rer en la lògica clàssica de les arts escèniques, sinó que té les
seves pròpies particularitats. D’una banda, és un acte de curta
durada (d’uns 25 minuts) amb un clímax final en el moment en
què s’activa l’enllumenat. D’altra banda, és un acte destinat als
barcelonins i barcelonines, que no pretén arribar al visitant sinó
que es dirigeix directament a un públic de proximitat.
Per aquesta edició, va ser necessari sumar dues noves premis-
ses a l’acte. En primer lloc, el context general era especial fruit
de la situació epidemiològica que va afectar a la ciutadania en
general i no es podia obviar aquest rerefons en l’acte.

24 Memòria—resum
D’altra banda, fruit del nomenament de Barcelona com a
“Capital de l’Alimentació Sostenible” de l’any 2021, era impor-
tant incloure una referència a aquest fet durant l’espectacle.
Amb tots aquests elements, es va definir un encàrrec amb les
següents directrius: calia fer un salt qualitatiu en l’espectacle
sense renunciar al seu caràcter festiu, popular i destinat a tots
els públics, però al mateix temps calia conjugar aquesta petició
amb els dos elements introduïts per les particularitats de l’any.
Així, es va proposar la creació d’un espectacle que establís com a
eix vertebrador una taula, símbol de retrobament familiar i de re-
colliment post-pandèmia i element facilitador per incloure el tema
de l’alimentació sostenible. Alhora, calia que la dansa i el movi-
ment en formessin part, per poder esdevenir un acte de catarsi
col·lectiva, amb un impuls esperançador i d’homenatge a la ciuta-
dania que havia viscut amb dificultats la situació de pandèmia.
Per assolir aquests objectius, es va encarregar la producció de
l’acte a la companyia de Dansa Sol Picó, de reconeguda solvèn-
cia en el món de la dansa i les arts escèniques. El llenguatge de
la companyia, modern i enèrgic encaixava perfectament amb
les necessitats del projecte. La companyia Sol Picó va saber
donar resposta a aquestes necessitats amb un espectacle que
mesclava modernitat, tradició, força i esperança a partir de dife-
rents recursos escènics.
L’acte es va articular en un gran escenari principal on una taula
simbòlica unia als ballarins i ballarines que compartien un àpat
nadalenc. Però al marge d’aquest escenari es va incloure la fa-
çana del Born Centre de Cultura i Memòria com un element més,
que a partir de la projecció audiovisual es va convertir en una
mostra de la vida a la ciutat dins les cases durant el confinament.
L’acte va comptar també amb l’ús de 5 plataformes mòbils que
van permetre el desplaçament de músics i ballarins a l’entorn
de l’espai on estava assegut al públic, aportant dinamisme
a l’espectacle.
Finalment, la participació d’una ballarina subjectada a una perxa
mòbil, remetia a la imatge d’una fada o d’un esperit que portava
la màgia del Nadal a la ciutat. La combinació de música en di-
recte i una coreografia complexa, va assolir l’objectiu de l’acte,
esdevenint un cant a l’esperança i un moment tant de catarsi
per superar els sacrificis realitzats com de força i valentia per
enfrontar els temps venidors.
A diferència d’altres anys, per motius sanitaris derivats de la
pandèmia, l’acte específic de l’Encesa, no va anar a càrrec de
l’Alcaldessa i es van suprimir els parlaments de les autoritats.

26 Memòria—resum
Descripció analítica
L’Acte d’Encesa va tenir lloc el dia 26 de novembre a les 18.00h
de la tarda i va tenir una durada d’aproximadament 35 minuts.
Per les restriccions derivades de la crisi sanitària de la pandè-
mia, va caldre instaurar la reserva prèvia per tal de poder assis-
tir a l’acte.
Les inscripcions es van poder realitzar a través del web a partir
del 23 de novembre a les 13 h i es van exhaurir al cap de 24 h.
L’aforament total de l’espectacle permès pels condicionants de
la situació epidemiològica va ser de 400 persones, i malgrat
comptar amb un cert nivell d’absentisme respecte a les inscrip-
cions, la presa de dades a l’accés va permetre omplir l’espai
amb persones que transitaven per la zona i es van sentir atretes
per l’espectacle.
En l’acte hi van participar un total de 7 ballarins i 8 músics.
Es va comptar amb la presència de 5 plataformes mòbils, un
escenari principal, un sistema de videoprojecció a la façana del
Born Centre de Cultura i Memòria i un escenari principal.
Aquest últim va ser col·locat enmig de l’espai dedicat a l’espec-
tacle de manera que el públic va quedar distribuït en dos blocs
a banda i banda.

28 Memòria—resum
Festival de Nadal a plaça Catalunya
Descripció textual
Plaça Catalunya és, any rere any, l’escenari protagonista de les
activitats nadalenques i l’eix vertebrador de tota la Campanya.
Amb l’objectiu de donar un nou impuls al Nadal a la ciutat i con-
vertir-la en focus d’atracció tant per la ciutadania barcelonina
com per al públic visitant, des de l’organització es va apostar
per una programació cultural i artística diversa, destinada a un
ampli ventall de públic.
Amb aquesta finalitat, es va dividir la programació en tres fran-
ges horàries clarament diferenciades (matins, tardes i vespres)
amb una oferta diversificada per cada una d’elles. Així, els ma-
tins es van dedicar a les activitats familiars, les tardes a les arts
escèniques i musicals i els vespres van comptar amb un espec-
tacle innovador per a tots els públics.

30 Memòria—resum
Matins
Per a les activitats familiars dels matins es va comptar amb la
programació de quatre tallers que posaven el focus en 4 grans
temàtiques: literatura, ciència, arts plàstiques i esport.
En relació al primer àmbit es va desenvolupar una activitat de
conta-contes a cau d’orella dels infants; en l’àmbit de la ciència,
es van fer demostracions científiques a partir de l’experimenta-
ció; pel que fa a les arts plàstiques els infants van col·laborar en
la creació d’un bosc plàstic, i, finalment, respecte als esports
es van fer demostracions d’equilibris amb bicicletes i altres ele-
ments. D’altra banda, alguns tallers van incorporar temes relaci-
onats amb “Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació
Sostenible 2021”. Per tal de participar en tots els tallers el públic
assistent es dividia en 4 grups que es desplaçaven de l’un
a l’altre acompanyats i guiats per l’amena participació de la
Companyia Eléctrico 28.
Tardes
Les tardes van ser escenari de projectes escènics nascuts a
la ciutat i que en mostren el dinamisme i la diversitat cultural.
Cada tarda tenia programades dues franges horàries, una a les
17.00h i una a les 19.00h. En cada una d’elles, de 75 minuts de
durada, es combinaven dues activitats, generalment, una de
l’àmbit de la coreografia o del circ, i una altra de musical. D’altra
banda, entre les dues sessions es projectaven píndoles audio-
visuals realitzades per Domestic Data Streamers en complicitat
amb “Barcelona Capital de l’Alimentació Sostenible 2021”.
Vespres
Per als vespres es va apostar per les arts escèniques més inno-
vadores, encarregant a la Cia. Insectotròpics una adaptació de
la novel·la de Charles Dickens “Cançó de Nadal”. L’espectacle,
de gran format, va esdevenir una lectura moderna del clàssic,
combinant arts plàstiques i multimèdies, amb un Scrooge tocant
la guitarra elèctrica però sense desprendre’s dels valors univer-
sals que plasma l’obra. Una fusió de llenguatges amb la reivindi-
cació del Nadal com a època en la que afloren els sentiments de
retrobament, solidaritat i esperança.
En l’espectacle hi participà el Musicals’ Choir de l’Escola
de Músics, i es va comptar amb la col·laboració de Konvent
Puntzero, Fabra i Coats i el Gran Teatre del Liceu.

32 Memòria—resum
Escenografia
L’escenografia, formada per una combinació d’horitzontalitat
i verticalitat, a partir de blocs practicables apilats a diferents
altures, va ser dissenyada per l’arquitecte Jordi Queralt Suau.
El bloc principal portava incorporada una pantalla de grans
dimensions que permetia veure a temps real el que passava
als escenaris o esdevenir complement dels espectacles.
A banda i banda d’aquest bloc principal, dos escenaris perme-
tien diferenciar clarament els espais escènics. Mentre que a les
tardes un espai estava destinat a les actuacions relacionades
amb les arts escèniques i l’altre a les arts musicals, en l’especta-
cle del vespre s’usava tot l’espai, inclosos els blocs elevats.
En contraposició a l’escenari principal, a l’altre costat de la pla-
ça es va erigir una gran instal·lació formada per un bloc rectan-
gular amb imatges als quatre laterals.
La instal·lació era un reconeixement a la Barcelona de la ciuta-
dania amb tota la seva diversitat. Per aquest motiu la compo-
sició estava dividida en 365 rectangles corresponents a cada
dia de l’any. A cada rectangle hi apareixia una foto d’una per-
sona barcelonina nascuda el dia en qüestió, mesclant persones
d’edats i gèneres diferents.

34 Memòria—resum
El Festival de Nadal va estar en funcionament del 18 al 30 de
desembre. Els matins, no hi va haver activitats els dies 25 i 26
de desembre, i va caldre suspendre el torn de les 10.00h del dia
21 per motius tècnics. A les tardes, no es va programar la ses-
sió de les 17.00h del dia 25 de desembre i als vespres no hi va
haver espectacle el 24 de desembre. D’altra banda, el dia 28 es
va cancel·lar tota la programació per condicions climatològiques
adverses (ràfegues de vent que no permetien dur a terme les
activitats amb seguretat).
Al llarg dels dies, sumant les persones que van assistir a les
activitats amb reserva prèvia i aquelles que es va inscriure
in situ, es va comptar amb un total de quasi 17.000 visitants:
3.316 als matins (19,5%), 9.767 a les tardes (57,6%) i 3.879
al vespres (22,9%).
En les activitats hi van participar una vintena d’agents:
• Matins: FLIC Festival, Mandarina de Newton, El Culturista
i Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
• Tardes: Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre,
Nación Funk i Koko-Jean Davis, Lenin “Güiroloco” Jiménez
i la seva orquestra, Sia Tolno i Alma Afrobeat Ensemble,
Golden Beat, Litus, Paula Valls, la Companyia Moveo, PSIRC,
Les Impuxibles, Adrián Vega, Ester Guntín, Andrea Jiménez,
Violeta Iriberri, Elvira Balboa i la brass band Hip Horns.
• Vespres: Cia. Insectotròpics i Musicals’ Choir de l’Escola
de Músics.

36 Memòria—resum
Sons de Nadal
Descripció textual
Malgrat que l’escenari principal de les activitats de Nadal fos
Plaça Catalunya, des d’un bon inici es va contemplar l’opció de
fer arribar la programació a tots els districtes de la ciutat.
Una proposta descentralitzadora, que buscava la democratit-
zació de les activitats. Paral·lelament es va considerar la neces-
sitat d’introduir la música com un element clau en la celebració
del Nadal. D’ambdues propostes en va sorgir el programa
“Sons de Nadal”.
“Sons de Nadal” consistia en la programació de concerts als
districtes de la ciutat, a peu de carrer, per al gaudi dels vianants
mentre efectuaven les seves compres al barri. Per vertebrar-los
es va contactar amb l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna (AMJM) perquè l’estil que podien oferir els seus
artistes s’adequava perfectament a les necessitats del projecte.
En aquest sentit, se’ls va demanar que desenvolupessin
un repertori nadalenc basat en la tradició catalana però amb els
estàndards del jazz. Tanmateix, l’arribada de la pandèmia i les
restriccions imposades per a garantir la seguretat de la ciutada-
nia, van obligar a repensar el projecte, ja que calia evitar actua-
cions que impliquessin l’acumulació de persones.

38 Memòria—resum
Tenint en compte que això impossibilitava l’opció de programar
concerts a peu de carrer, es va apostar per una fórmula innova-
dora: concerts sorpresa des d’espais elevats.
La nova versió del projecte “Sons de Nadal”, implicava en pri-
mer lloc un canvi d’escenari. Els concerts ja no s’havien de dur a
terme a peu de carrer, sinó que es desenvoluparien en balcons i
escenaris elevats. D’aquesta manera, l’actuació podia ser segui-
da amb major perspectiva, doncs no calia concentrar-se davant
d’un escenari.
D’altra banda, es va redefinir el concepte de concert. En lloc de
reproduir tot un conjunt de peces de forma continuada, l’artis-
ta havia de tocar una peça i fer una pausa abans de la següent,
abandonant el balcó. D’aquesta manera, els vianants podien pa-
rar-se a escoltar una melodia, però s’evitava que romanguessin
al lloc durant tota l’actuació. Finalment, es va mantenir en secret
la programació, de manera que la ciutadania no sabia quan i on
es durien a terme els concerts. Per a la localització i selecció
dels espais es va comptar amb la participació dels tècnics mu-
nicipals de cada districte i amb la col·laboració de diversos dina-
mitzadors de comerç, associacions i eixos comercials.
Aquesta activitat va comptar també amb la col·laboració de Casa
Seat que va finançar les lones col·locades en cada escenari i un
concert amb dos passis, a la seva seu de Passeig de Gràcia,
el 5 de gener de 2021.
El programa “Sons de Nadal” es va desenvolupar al llarg de
quinze dies, entre el 17 de desembre de 2020 i el 5 de gener de
2021. En total es van realitzar 88 concerts d’una hora de durada
en 50 espais diferents dels 10 districtes de la ciutat.
La programació inicial era de 100 concerts, però alguns es van
haver de cancel·lar per condicions meteorològiques.
Es va comptar amb la participació de 43 músics convocats per
l’AMJM, i els instruments més presents han estat el piano,
la guitarra (elèctrica o acústica) i la veu.
Durant l’activitat es van fer enquestes personals a peu de balcó.
En total es van realitzar 41 enquestes. El quadre següent sinte-
titza les mitjanes de les respostes a les quatre preguntes
d’avaluació numèrica segons la franja:
Pregunta
En una escala de l’1 al 10, com valora la proposta en termes generals?
Li ha agradat el concert? En una escala de l’1 al 10,
quina nota li posaria?
En una escala de l’1 al 10, quina nota posaria a l’organització
d’aquest activitat?
En una escala de l’1 al 10, quin és el grau de adequació
de la ubicació on està situat el concert?
Mitjana
Valoració
8,70
9,10
9,70
7,10
8,65

40 Memòria—resum
Els músics participants van ser:
Andreu Zaragoza Jové (guitarra elèctrica), Edgar Yehosua
Escobedo Flores (vibràfon), Gustavo Them Hartmann (guitarra
espanyola), Roger Canals Parellada (guitarra i veu), Joel More-
no Codinachs (guitarra), Juan de Diego Mendizabal (trompeta),
Bartolomeo Barenghi (guitarra i veu), Oriol Fontclara Saenz
(saxo), Josep Coca Prat (veu, percussió i guitarra), Oriol
Romaní Balcells (clarinet), Valentí Moya (guitarra elèctrica),
Carola Ortiz Rodó (veu, clarinet i percussions), Miguel Angel
Royo Bosqued (saxo), Sabina Szpunberg Witt (veu i piano),
Vicens Martín Piquer (guitarra elèctrica), Esther Badia (veu),
Lucas Delgado Torra (piano i veu), Lluc Casares Alcobé (saxo
tenor i saxo C-melody i clarinet), Jordi Blanch (saxo tenor),
Belén Bandera (veu i teclat), Lara Villodres Navarro (veu), Tomàs
Fosch Garrido (piano), Samuel Arderiu Torrent (veu i guitarra),
Cristian Moya Fontalva (piano), Alberto Noel Calvillo Mendiola
(guitarra i veu), Aleix de Gispert Ramis (veu i guitarra), Marian
Barahona (veu), Eduardo Pons Martinez (saxo), Sandra Artigas
Guix (veu i piano), David Muñoz – Gnaposs (guitarra i veu),
Ernest Pipó Canadell (guitarra elèctrica), Berta Sala Riba (piano
i veu), Eva Garín Jato (clarinet i trombó), Johannes North
(contrabaix i tuba), Jordi Berni Gutierrez (piano), Bárbara
Granados Simón (acordió i teclats), Helena Camps Bastida (veu
i acompanyament de guitarra), Alba Careta Arnaus (trompeta),
Laura Milazzo (veu), Pau Mainé Torres (guitarra Elèctrica),
Guillem Camós Moratalla (guitarra i veu), Xavier Plaza Pujol
(saxo) i Raimon Paz de Casacuberta (guitarra).

42 Memòria—resum
Les ubicacions en les que es van dur a terme els concerts
de són les següents:
1. Ciutat Vella: Seu de Born Comerç (placeta Montcada, 14),
espai particular (c. Palla 8, PPR02), Casa Almirall (c. Joaquim
Costa, 33), Dunkin Coffee (Rambla 89, PPR01), Ètnia Barcelona
(c. Espaseria, 1).
2. L’Eixample: Pastisseria Bonastre (c. Tamarit, 136, PEN03),
Gasca Moda (c. Tamarit, 169), Botiga Calçats Sir (Rda. Sant
Antoni, 23), Escola Perruqueria Miguel Griñó (c. Tamarit, 149,
PPR i c. Tamarit, 151, PPR), Hotel Wilson (av. Diagonal, 568),
Forn Mistral (rda. de Sant Antoni, 96, PPR).
3. Sants-Montjuïc: Centre Cívic Cotxeres de Sants (c. Sants,
79), Metting Point Creu Coberta (c. Creu Coberta, 26), Mirador
(pl. Can Mantega), Koska Taverna (c. Blai, 8), Jardins de la
Mediterrània.
4. Les Corts: espai particular (c. Can Bruixa, 30-32, P0103),
espai particular (c. Capità Arenas, 25, PPR04), espai particular
(trav. Corts, 354, P0102), espai particular (c. Cardenal Reig, 4,
BP0101), C. Cívic can Deu (pl. Concòrdia, 13).
5. Sarrià-Sant Gervasi: Matalasseria Mota (c. Major de Sarrià,
73), Josefa Cortinas (c. Major de Sarrià, 102).
6. Gràcia: espai particular (trav. Gràcia, 205, PPR01), espai par-
ticular (c. Verdi 10, PPR03), espai particular (pl. Trilla, 6, PPR02),
espai particular (trav. Gràcia, 329, P0201), espai particular
(c. Bailén, 218, PPR04).
7. Horta-Guinardó: Casal Gent Gran (c. Marina, 380), Museu
Palmero (c. Judea, 2), espai particular (c. Arenys, 32), Biblioteca
Horta-Can Mariner (c. Vent, 1), Casal de barri (c. Llobregós, 107).
8. Nou Barris: perruqueria/botiga de roba (pl. Roja, Ciutat Meri-
diana), Centre Cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 276), Negoci
d’Assegurances (via Júlia, 39), Mercat de La Trinitat (c. Chafari-
nas, 10), Centre Cívic Torre Llobeta (c. Santa Fe, 2).
9. Sant Andreu: Cansaladeria Puig (c. Gran de Sant Andreu,
147), Llenceria Maria, (c. Ajuntament, 5), espai particular
(c. Navas deTolosa, 345, P01), espai particular (rbla. Onze de
Setembre, 39-41, P0102), espai particular (rbla. Onze de Setem-
bre, 35, P01), espai particular (pl. Massadas, 54), espai particu-
lar (c. Sant Tarsici, 1, P0202).
10. Sant Martí: La Formiga Martinenca (c. Mallorca, 580),
Casino Aliança de Poblenou (rbla. Poblenou, 42), Botiga Siente
(c. Rogent, 96), Escola Taller Novart (c. Rogent, 11b), Urban
School (c. Llull, 187).

44 Memòria—resum
Plaça Universitat
Descripció textual
Un dels grans projectes artístics d’aquesta campanya de Nadal
va ser una instal·lació audiovisual a Plaça Universitat.
Des d’un inici es va concebre el projecte com un homenatge a
la ciutadania i un record als sacrificis viscuts durant el confina-
ment i la situació de crisi sanitària fruit de la pandèmia de CO-
VID-19. Així mateix, es va partir de la idea que havia de ser una
instal·lació que conduís a la reflexió personal, però que fos una
instal·lació contínua, sense una durada, ni una hora d’inici o de
final. Calia que el públic pogués decidir quin temps hi dedicava.
Amb aquest encàrrec es va contactar amb Maria Güell de
“La Invisible BCN” qui va desenvolupar un projecte anomenat
“Bastir de nou el món”. Després d’un estudi de mobilitat a l’in-
terior de la plaça i detectar-ne un moviment centrat en un eix
longitudinal, l’artista va proposar de muntar una instal·lació que
acompanyés els visitants en aquest tram de recorregut a partir
del muntatge de teles aèries en forma de zig-zag creant un
ample corredor d’est a oest de la plaça. En aquestes teles es
van projectar de forma continuada un centenar de frases que
remetien a pensaments quotidians durant el confinament.

46 Memòria—resum
La projecció generava un efecte de pluja de sintagmes que que-
ien sobre els vianants atraient la seva atenció. L’aparent nuesa
de la instal·lació, que no tenia so ni imatges gràfiques, va esde-
venir l’atractiu de la instal·lació. La senzillesa i la quotidianitat de
les frases, portava al públic a aturar-se una estona i llegir algu-
nes de les frases.
Exemples d’aquestes frases són: Això ha canviat molt, i encara
canviarà més, em sembla; Els arbres perden les fulles i deixen
passar la llum del sol; Un petit món delimitat per dos rius, una
serralada i un mar que no s’acaba; Vine a dinar amb nosaltres,
ens sobra un lloc a taula; Quan venen ja els tenim preparat el
que necessiten.; Al barri ens coneixem tots, provem de fer-nos
costat; Aquesta crisi ha mostrat les fragilitats del sistema;
No m’esperava trobar una feina justament ara; Les ciutats
no són només un espai de producció i consum, són sobretot
un espai de trobada i de convivència, etc.
La instal·lació va estar en funcionament diàriament des del 26
de novembre i fins al 30 de desembre, excepte tres dies en què
es va cancel·lar la projecció perquè per motius meteorològics
(principalment ràfegues de vent) no es podia garantir la segu-
retat dels vianants. D’altra banda, en un inici es va acordar un
horari de 18.00 a 00.00h, però degut a l’estat d’alarma es va
escurçar fins a les 22.00h.
El muntatge va tenir una durada de tres dies (del 23 al 25 de
novembre), mentre que el desmuntatge es va dur a terme el dia
31 de desembre. Per a la instal·lació va ser necessari el muntat-
ge de 7 torres layer i 6 projectors de 20k lumen. Les sis teles de
projecció tenien uns dimensions de 300 cm d’altura i 1300 cm
d’ample, amb un gramatge de 120 g/m.

48 Memòria—resum
Rasca de Nadal
Descripció textual
Per tal d’incentivar el consum en els comerços de proximitat i
els mercats municipals, aquest any es va dur a terme el projec-
te “Rasca de Nadal”. La iniciativa va consistir en la distribució
de 600.000 butlletes pels comerços i mercats municipals de
tots els districtes de la ciutat, que aquests entregaven a la seva
clientela durant la campanya de Nadal. Cada butlleta contenia
un rasca que calia destapar per saber si la persona havia estat
guanyadora d’un premi. En cas de no ser afortunada, se la
convidava a escoltar la cançó de Nadal de la ciutat a través
de la lectura d’un codi QR.
Per tal d’obtenir el gruix dels premis es va contactar amb
institucions públiques o privades del món de l’esport i la cultura.
Així, van participar en el projecte, ens com l’Institut Barcelona-
Esports, l’Institut de Cultura de Barcelona, Serveis Editorials,
Turisme de Barcelona, el Poble Espanyol, el Telefèric de
Montjuïc, el Zoo de Barcelona, el Parc d’atraccions del Tibidabo,
el Recinte Modernista de Sant Pau, La Fundació Miró, etc.

50 Memòria—resum
També es va contactar amb algunes empreses particulars, com
Cinemes Verdi o Zumzeig, l’IDEAL o Focus. D’altra banda, la
Direcció de Comerç va subvencionar el Gremi de Restauració,
Slow Food i Restaurantes Sostenibles, que a canvi oferien ver-
muts i menús als restaurants associats. A continuació es va
obrir la convocatòria a participar en el projecte amb la donació
de premis a comerços, mercats i al gremi d’Hotelers. Així, es va
aconseguir la participació d’altres establiments culturals, com
el Museu de Cera, l’Aquàrium o les Golondrinas; la participació
d’Hotels que oferien allotjaments o altres ofertes culturals, i pre-
mis en productes o serveis en establiments de tot tipus (carnis-
series, merceries, farmàcies, tractaments estètics, etc.).
Alguns mercats i eixos comercials van participar conjuntament
oferint vals de descompte en els seus establiments.
En aquest sentit destaca la participació de Casa Seat que va
oferir un patinet elèctric o Ètnia que va oferir 50 ulleres de sol i
200 kits de productes òptics.
Per a la participació com a donants de premis s’establiren
algunes pautes, com per exemple que la butlleta havia de ser
validadora o que la data de caducitat dels premis havia de ser
el 31/07/2021, o en cas contrari fer-ho constar en el redactat
del premi. La distribució de les butlletes als comerços i mercats
es va realitzar entre el 7 o el 15 de desembre.
En total es van imprimir 600.000 butlletes, que van ser retrac-
tilades en grups de 100 per tal de facilitar-ne la distribució.
Aquesta es va dur a terme a través dels mercats o de les associ-
acions i eixos comercials presents a cada districte:
• Ciutat Vella: 16 punts de distribució.
• Eixample: 13 punts de distribució.
• Sants Montjuïc: 7 punts de distribució.
• Les Corts: 3 punts de distribució.
• Sarrià-Sant Gervasi: 6 punts de distribució.
• Gràcia: 18 punts de distribució.
• Horta: 10 punts de distribució.
• Nou Barris: 11 punts de distribució.
• Sant Andreu: 8 punts de distribució.
• Sant Martí: 7 punts de distribució.
• Mercats: 40 punts de distribució.

52 Memòria—resum
Cada una d’aquestes associacions, eixos o mercats es van
encarregar de distribuir les butlletes equitativament entre els
seus establiments. Així mateix el volum de butlletes entregades
a cada punt de distribució es va realitzar de forma ponderada,
essent major o menor segons la quantitat d’establiments
inclosos dins de cada un d’ells.
Els premis es van repartir també equitativament i tenint en
compte que aquells que no eren generalistes calia que roman-
guessin al mateix districte de l’establiment que en feia donació,
de manera que va caldre distribuir i imprimir les butlletes en 10
blocs, cada un d’ells corresponent a un districte, més 40 blocs
corresponents als mercats.
El nombre total de premis recollits va ser de 20.961 distribuïts
de la següent manera:
• 4.725 premis vinculats a l’esport (22,5%).
• 14.392 premis vinculats a l’oci, la cultura i els espectacles
(68,7%).
• 1.385 premis vinculats a productes i serveis (6,6%).
• 459 premis vinculats a la restauració (2,2%).
Els establiments col·laboradors al projecte aportant premis
van ser els següents:
Aquàrium, Assoc. Mans d’Horta, Baobag, Bosc de les fades,
Bricall, CASA SEAT, Cinemes Verdi, Cinemes Zumzeig, Clínica
Dental Marín García, Confeccions el Rellotge, CopiRapit Mel&Ju,
Cottet, Culinarium, De Peus a Terra, Eix Comercial Poblenou,
Eix Nou Barris, Eix Nou Eixample, Eix Sant Martí, El Extremeño,
Es Tastet, ETNIA, Farmàcia Enric Ventura, FOCUS, Freefood,
Fundació Miró, General Òptica, Gremi restauradors, Hotel
Barcelona 1882, Hotel Claris, Hotel Kimpton, Institut Barcelona-
Esports, Institut de Cultura de Barcelona, Institut de Mercats
Municipals de Barcelona, IDEAL, Ipelushop Beauty, Kids & Us
Gràcia, Ktering de la Pepi, Les Golondrinas, Mercat Boqueria,
Mercat de la Boqueria, Mercat de la Concepció, Mercat de la
Marina, Mercat de l’Estrella, Mercat de Poblenou, Mercat de
Provençals, Mercat de Sant Antoni, Mercat de Sants, Mercat
Encants de Sant Antoni, Mercat Trinitat, Museu de Cera, Museu
Olímpic, Museu Picasso, Palace, Parc d’Atraccions del Tibidabo,
Passejant, Poble Espanyol, Punt Pascual, Què posem?, Raffel
Pagès Sant Andreu, Recinte Modernista de Sant Pau, Restau-
rant Cent Onze - Le Meridien, Restaurant Sintonia - Gallery
Hotel, Restaurantes Sostenibles, Serveis Editorials, Slow Food,
Soho House, Tallers Fercar, Telefèric de Montjuïc, Toni Pons,
Turisme de Barcelona, Velo Vestir, Viatges Sant Andreu,
Zoo de Barcelona.

54 Memòria—resum
Tió
Descripció textual
Una de les novetats de la Campanya de Nadal va ser la incorpo-
ració dels Mercats Municipals de la ciutat, amb l’objectiu de rei-
vindicar-ne els seus valors com a comerç de proximitat i soste-
nibilitat. Per aquest motiu, es va acordar muntar una instal·lació
artística en un d’aquests establiments.
El Mercat escollit va ser el de Sant Antoni, perquè responia a
diferents necessitats. En primer lloc, es tracta d’un dels mercats
més complets de la ciutat, amb espai alimentari i no alimentari
(roba i llibres). A més, és un dels que té una història més llarga
(des de 1882) i amb un capítol recent, com és la restauració de
l’edifici finalitzada el 2018, i que va portar al seu tancament al
públic durant nou anys. Finalment, la seva arquitectura, amb
el fossat que fa conviure les restes de la Barcelona antiga i la
contemporània, suposava un escenari ideal per l’activitat.

56 Memòria—resum
Malgrat que en un inici la interacció estava pensada de manera
que el públic picava el tió (“fent cagar el tió”), les mesures de
prevenció vers la COVID van obligar a replanificar l’activitat.
Per aquest motiu es van incloure uns sensors de so en el tió,
que activaven la projecció quan el públic cantava la cançó del
tió amb un cert volum de veu. Gràcies a aquesta innovació es va
poder dur a terme l’activitat tot i les restriccions de la pandèmia.
Aquesta instal·lació va estar en funcionament 35 dies, del 26 de
novembre al 30 de desembre de 2020. L’horari de l’activitat era
de les 17.00 a les 20.00h diàriament. Va atraure principalment el
públic familiar, ja que els infants se sentien atrets pel tió i per les
imatges que s’amagaven en la projecció. La van visitar 14.572
persones en total.
Per al muntatge van ser necessaris 3 videoprojectors de
10.000-20.000 lumen, 2 altaveus i un sistema de cablejat per
vídeo i per so, així com un ordinador iMAC amb 3 sortides gràfi-
ques, 1 targeta de so (1 inpout 2 outpouts) i 1 interfície artnet-
DMX. El tió es va construir artesanalment i tenia una dimensió
d’1,5 metres de llargada. Estava col·locat en una tarima amb
rodes que facilitava el seu recolliment durant les hores de no
activitat, responent a l’encàrrec fet per l’equip de Nadal.
Des d’un inici es va plantejar una instal·lació que fos audiovisu-
al i interactiva, per això es va encarregar el seu disseny a l’em-
presa Playmodes. Aquesta empresa està formada per un equip
híbrid d’artistes visuals, enginyers de programari, arquitectes i
músics. Amb projectes arreu del món, es caracteritza per la
creació d’experiències innovadores relacionant elements sonors
i visuals i potenciant les experiències immersives facilitades per
les noves tecnologies.
L’encàrrec que se’ls va entregar, consistia en la creació d’un
mapatge (mapping) vinculat a la imatge d’un pessebre, però amb
una visió moderna i divertida. D’altra banda, calia que el visitant
hagués de dur a terme alguna acció per activar la projecció au-
diovisual, facilitant la interactuació del públic assistent.
Amb aquest encàrrec, Playmodes va desenvolupar un projecte
consistent en un tió gegant al que calia picar per tal que el
mapatge de la muralla s’activés. La projecció estava formada
per dues capes.
L’exterior era una reproducció exacta en 3D de la muralla i la in-
terior, una adaptació dels personatges tradicionals que configu-
ren els pessebres, però amb una imatge creativa, minimalista i
inspirada en els dibuixos animats clàssics. A partir de la interac-
ció, la primera capa que representava la muralla s’anava derruint
per mostrar les imatges interiors.

58 Memòria—resum
Durant l’activitat es van fer enquestes personals a peu de tió.
En total es van realitzar 55 enquestes.
El quadre següent sintetitza les mitjanes de les respostes a les
quatre preguntes d’avaluació numèrica segons la franja:
Pregunta
En una escala de l’1 al 10, com valora la proposta en termes generals?
En una escala de l’1 al 10, quina nota posaria a l’organització
d’aquest activitat?
En una escala de l’1 al 10, quin és el grau de adequació
de la ubicació on està situada la instal·lació?
Mitjana
Valoració
9,30
9,15
6,90
8,45

60 Memòria—resum
Cançó de Nadal
Descripció textual
Amb la voluntat de singularitzar el Nadal a Barcelona, aquest
any es va introduir una novetat en les iniciatives dutes a terme
dins la campanya: la composició d’una nadala per a la ciutat.
Es perseguia l’objectiu de posar banda sonora a la ciutat, amb
una cançó que pogués ser utilitzada de forma transversal, tant
en les campanyes de difusió com en les activitats programades,
establint un vincle entre totes elles.
L’encàrrec consistia en la composició d’una nadala que mesclés
la tradició que es pròpia d’aquest gènere amb una sonoritat
actualitzada que introduís altres estils i nous formats musicals.
D’altra banda, la nova creació permetia una modernització dels
valors intrínsecs a les nadales incorporant nous conceptes,
com per exemple, el de la sostenibilitat. En una societat oberta
i dinàmica com la barcelonina es feia necessària l’actualització
de les tradicions amb arrels antigues per adaptar-les al moment
actual.

62 Memòria—resum
Amb aquests objectius de rerefons es va encarregar la composi-
ció a la jove cantautora i compositora Paula Valls que, donada la
seva trajectòria musical (amb un estil propi influenciat pel blues,
el soul, el jazz i el folk), podia satisfer les necessitats del projec-
te. Se li va demanar una cançó adreçada a tota la ciutadania,
amb ritme i amb un esperit positiu, esperançador i optimista.
El resultat va ser “És Nadal”, una cançó de 3 minuts de durada
que canta a l’ambient nadalenc, com l’enllumenat dels carrers,
les salutacions entre veïns per desitjar-se un bon any o les ga-
nes de celebració, però també a les petites accions quotidianes
del dia a dia a la ciutat, com fer la compra, prendre una xocolata
o passejar pel carrer.
Lletra de la cançó:
Ens han canviat tots els colors
Han desaparegut les flors que tenies al balcó
Ja no et baralles amb el sol
Ara li demanes que se’t fiqui al menjador
Els dies van passant i el calendari es va acabant
Canviem silencis per desitjos
Que tinguis un bon any, diu, la veïna del davant
I els teus ulls li somriuen
PERQUÈ ÉS NADAL
ÉS NADAL ÉS NADAL
A LA CIUTAT MÉS BONICA
PERQUÈ ÉS NADAL
ÉS NADAL
A LA CIUTAT MÉS BONICA
El sol que marxa abans per deixar-nos passejar
Pels carrers que s’il·luminen
L’olor a xocolata i els locals engalanats
Acullen un hivern que abriga
Que el més complicat, diu la caixera, ja ha passat
Barcelona està ben viva
Que el que queda enllà es va fent petit i va marxant
Tot torna a començar cal celebrar
[tornada x 3]

64 Memòria—resum
En l’enregistrament es va comptar amb la participació de la
Coral Smiling de l’Escola de Músics i del quartet de corda
Quartet Brossa. Així mateix es van enregistrar diversos clips
per a fer-ne difusió, entre ells un making off de la cançó.
El vídeo oficial de la cançó va ser penjat a Youtube tant al compte
de l’Ajuntament com en el de la discogràfica. En el moment de
redacció d’aquesta memòria, compta amb quasi 25.000 visua-
litzacions, mentre que el making off, ha estat visualitzat 950 ve-
gades. La peça també es va publicar a Spotify, on porta més de
10.000 reproduccions i es troba entre les 10 cançons més repro-
duïdes de l’artista.
La Paula Valls va tocar la cançó al programa “A Tocar” de Cata-
lunya Ràdio, el 26 de desembre de 2020 i al programa “Versió
Rac1” de Rac1, el 18 de desembre de 2020. També la va inter-
pretar al programa “Nit de nits” de TV3, l’1 de gener de 2021.
Betevé li va dedicar una peça periodística amb el vídeo de la
cançó i declaracions de l’autora, el 26 de novembre de 2020.

66 Memòria—resum
La cantant i compositora va participar també en dues ocasions
als concerts de la programació de Plaça Catalunya, on va inter-
pretar aquesta cançó, juntament amb el seu propi repertori.
Així mateix, la va interpretar en els concerts patrocinats per
Casa Seat dins el programa “Sons de Nadal”. La cançó es va re-
produir durant les activitats de Plaça Catalunya, en els interludis
entre actuacions, i en altres espais vinculats al Nadal com les
activitats familiars als districtes.

68 Memòria—resum
Activitats familiars als districtes
Descripció textual
Com a part de la Campanya de Nadal i amb la finalitat de poten-
ciar la dinamització del comerç als districtes, es va apostar per
organitzar una programació d’activitats familiars a diferents loca-
litzacions que esdevinguessin pol d’atracció per a la ciutadania.
Per aquest motiu, es van organitzar 8 tallers diferents que van
ser realitzats dins de carpes (per limitar l’aforament i poder com-
plir amb les mesures de seguretat enfront de la pandèmia) ubi-
cades arreu de la ciutat. L’organització de les activitats va anar a
càrrec d’Events que van desenvolupar les activitats següents:
• “El senyor/a botiguer/a”: espectacle on el botiguer/a amb ama-
bilitat i paciència resolia les necessitats dels compradors amb
l’objectiu de reivindicar aquest ofici.
• “La senyora Serafina”: una història personal on es convidava
al públic a assistir a casa d’aquest personatge per celebrar el
Nadal amb ella, possible gràcies a l’ajuda dels comerciants que
li proporcionaven els materials.
• “Nens i nenes del món”: espectacle multicultural on es donava
la benvinguda a nens i nenes arribats d’altres països a la ciutat
i amb qui es compartien danses i músiques dels seus països
d’origen.

70 Memòria—resum
En total es van programar 300 passis, malgrat que la pluja
i el vent van obligar a cancel·lar els passis dels dies 18, 28 i 30
de desembre, de manera que el total va ser de 246.
Es va comptar amb 5 dies d’activitat a cada districte, durant
els quals es feien un total de 6 passis (3 al matí i 3 a les tardes).
Per cada un dels 10 districtes es van seleccionar 5 emplaça-
ments, de manera que les activitats van tenir lloc en 50 ubicaci-
ons diferenciades.

• “Dancing Robots”: dos robots que a través d’un espectacle de
dansa i relat, permetien reflexionar al públic sobre la importàn-
cia de la tecnologia en la vida diària i l’ajuda que pot suposar
en el futur.
• “Belluga’t pel comerç”: va ser una proposta presencial i digital,
doncs l’activitat convidava a un Tik Tok Challenge a través del
qual els joves podien participar de l’activitat a les xarxes.
• “Concert de Nadales participatiu”: concert musical amb la par-
ticipació dels assistents, que van aprendre a cantar nadales
d’arreu del món en diferents idiomes.
• “L’explorador de botigues”: espectacle centrat en la figura d’un
personatge que volta pel món descobrint botigues, que posà
èmfasi en els comerços de l’entorn de l’activitat.
• “El paseante”: espectacle de projecció poètica amb un toc
d’humor en el qual els participants van poder gaudir de dife-
rents històries nadalenques.

72 Memòria—resum
Nadal al Port Olímpic
Descripció textual
Aquest any es va decidir incorporar el Port Olímpic com un es-
cenari de les activitats nadalenques, amb l’objectiu de contribuir
a la transformació d’aquest espai en un lloc de gaudi per a la
ciutadania a primera línia de mar.
La proposta, duta a terme per l’empresa Quesoni, va materia-
litzar-se en un recorregut per diferents activitats que s’iniciava
amb un speaker donant la benvinguda als assistents.
Al punt d’inici hi havia la instal·lació la peixateria mecànica
(de Ferroluar) i a partir d’aquí els participants recorrien un circuit
d’uns 100 metres on hi havia 8 punts d’interacció amb creacions
mecàniques de Ferroluar, que s’activaven a partir de sensors.
A continuació es prosseguia amb un passeig de 80 metres amb
l’acompanyament d’un titella (de Kujira) en forma de balena de
5 metres de llargada, que imitava els moviments de les balenes
blaves. Finalment, l’última estació es realitzava amb el públic
assegut on podia escoltar la proposta sonora de Latitud que
versava sobre els cons marins. El recorregut tenia una durada
aproximada d’entre una hora i una hora i quinze minuts.

74 Memòria—resum
Per al muntatge i desmuntatge de les activitats es va comptar
amb la col·laboració del personal del Port Olímpic i es va
comptar amb un servei de vigilància per a tota l’activitat que no
va reportar incidències. D’altra banda es van adoptar tots els
protocols necessaris derivats de la situació de pandèmia,
d’entre els quals cal destacar la obligatorietat de reserva prèvia
a través del web de l’Ajuntament.
Les activitats van tenir lloc entre els dies 1 i 5 de gener de 2021.
Diàriament es realitzaven dues sessions, una a les 10.00h i una
a les 12.00h. A cada passi es permetia un aforament de 150
persones. Les entrades es van posar a disposició del públic a
través del web el 21/12/2020 a les 12.00h i es van exhaurir a les
48 hores. També es va permetre l’accés a persones sense ins-
cripció però prenent-los les dades in situ. En total va passar per
les instal·lacions un miler de persones, principalment famílies
amb menors de 10 anys.

76 Memòria—resum
Transversal

78 Memòria—resum
Pressupost 2020
Import
776.237,57
799.831,53
86.729,33
1.662.798,43
224.455,00
554.902,00
109.657,42
890.631,30
1.779.645,72
3.442.444,15
Concepte
Obert llums
Subvencions llums
Altres llums
Total Enllumenat
Obert activitats eixos districtes
Oberts Plaça Catalunya (tècnica i producció)
Seguretat Catalunya i Fira Comerç
Activitats - altres
Total activitats
Total Comerç (enllumenat + activitats)

80 Memòria—resum
Comunicació
La difusió i publicitat de les activitats de Nadal a la ciutat ha es-
tat duta a terme per la Direcció de Comunicació de l’Ajuntament
de Barcelona, segons les directrius de la campanya institucional
(pàgina web, retolacions, xarxes socials, etc.).
A nivell indicatiu, i segons informació tramesa per la Direcció de
Serveis Publicitaris, cal destacar que la Campanya de difusió als
mitjans es va dur a terme entre el 25 de novembre de 2020 i el
17 de gener de 2021. El pressupost total que s’hi va destinar es
va distribuir en les partides següents:
Mitjà
Premsa
Ràdio
Exteriors
Digital
Inversió total
Percentatge
51,19%
9,46%
13,18%
26,17%
100%
Inversió
310.732
57.414
79.968
158.849
606.963

82 Memòria—resum
Aquesta fórmula responia a la necessitat de Facebook de
disposar de diversos dies per optimitzar l’entrega dels anuncis.
El resultat va ser positiu ja que es van assolir més clics als
enllaços dels que s’havien estimat, amb un total de 6.357 clics
(un 6,87% més dels esperats). Només en les activitats del dia
26 i del dia 30 es va quedar per sota del mínim previst, però
això es deu, en el primer cas, a que es va preferir destinar el
pressupost a altres dies amb una taxa de reserva inferior i, en el
segon, a que l’anunci es va aturar abans de l’hora de finalització
perquè es van exhaurir les entrades.
Per la seva part l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va dur
a terme diverses iniciatives de promoció digital. En primer lloc va
publicar tres notícies al web de l’Ajuntament, una sobre la instal·
lació a Plaça Universitat (11/12/20) i dues sobre les activitats a
Plaça Catalunya (15/12/20 i 21/12/20). D’altra banda, les activi-
tats de Nadal van ser destacades en el Butlletí núm. 544 (del 18
al 24 de desembre) i es va informar sobre la instal·lació de Plaça
Universitat en el Butlletí núm. 545 (del 25 al 31 de desembre).
També van fer 2 publicacions a Facebook, 14 piulades a Twitter,
3 posts a Instagram i 1 Instagram Stories. Finalment, van publi-
car un vídeo sobre les activitats a Plaça Catalunya, amb 15.263
visualitzacions a Facebook, 5.640 a Instagram i 130 a YouTube.
En relació a la repercussió en els mitjans de comunicació,
es pot consultar part del recull de premsa en els annexos
d’aquest document.
Tanmateix, al marge de la Campanya de Comunicació general,
des de l’equip de Nadal es van dur a terme dues iniciatives paral·
leles i complementàries per reforçar-ne la divulgació.
En primer lloc, es va editar una revista amb totes les activitats,
en la línia d’un programa de mà ampliat. Per aquesta iniciativa es
va treballar amb l’equip de Time Out, qui va editar un número es-
pecial de la seva revista amb la col·laboració de l’Ajuntament de
Barcelona. El resultat va ser una publicació de 50 pàgines, amb
una informació clara i sintetitzada de les activitats principals del
Nadal a la ciutat, fent èmfasi en la publicitat de la programació,
però també potenciant el comerç i la restauració de la ciutat.
El tiratge de la revista en paper va ser de 75.000 exemplars.
La distribució es va fer en 3 grups: 50.000 exemplars es van re-
partir des de la Direcció de Comerç, 10.000 exemplars a través
de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona i 10.000 exem-
plars van ser encartats i enviats a través de la logística pròpia
de Time Out. D’altra banda, la revista va ser publicada digital-
ment permetent un accés més ràpid i directe als usuaris.
D’altra banda, es va contractar també un servei de publicitat
digital a l’empresa A3Cultural. Aquesta iniciativa, impulsada di-
rectament des de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona,
es va centrar en la plataforma Facebook. Es va optar per invertir
més pressupost en els esdeveniments més llunyans en el temps
i menys en els actes més immediats.

84 Memòria—resum
Mesures COVID
La situació derivada de la crisi sanitària provocada per la pandè-
mia de COVID-19 va obligar a replanificar en més d’una ocasió
les activitats programades des d’un inici. En cada una de les ac-
tivitats va caldre fer adaptacions en major o menor mesura per
poder garantir que la seva participació no implicava un risc per
al públic assistent.
A nivell global, en totes les activitats es va imposar l’obligatori-
etat de mantenir la distància, portar mascareta i netejar-se les
mans amb gel hidroalcohòlic. Totes les activitats van comptar
amb la retolació necessària, per informar d’aquests condicio-
nants al públic assistent. Tanmateix, per algunes activitats va
caldre augmentar aquests protocols amb més mesures o replan-
tejant les activitats en la seva totalitat. A continuació detallem
les mesures preses en cada una de les activitats.
Acte d’Encesa
Per a l’Acte d’Encesa, la primera mesura imposada va ser la limi-
tació de l’aforament a 400 persones i l’obligatorietat d’assistir-hi
amb reserva prèvia. Com que hi va haver un cert grau d’absen-
tisme es va permetre l’accés a persones sense reserva prèvia
però es va prendre nota de les seves dades personals, per tal de
poder seguir la traçabilitat del públic assistent en cas de detec-
tar-se un positiu.

86 Memòria—resum
D’altra banda, es va delimitar l’espai per evitar la circulació de
persones. Aquest tancament es va fer amb tanques d’1,80 me-
tres, que estaven recobertes per tela de ràfia. D’aquesta manera
s’impedia la visibilitat des de l’exterior, evitant així l’acumulació
de públic a l’entorn de l’espai.
El públic va assistir a l’acte assegut en cadires que estaven dis-
tribuïdes a la distància normativa de seguretat, és a dir, a 1,5
metres de distància entre elles. A més, es va prohibir el seu des-
plaçament, així com també la possibilitat de canviar de lloc du-
rant l’espectacle.
A les entrades, el personal de control de l’aforament, que per-
metia l’accés una vegada confirmada la reserva prèvia a través
de la lectura de l’entrada amb una PDA (o havent pres nota de
les dades personals), obligava als assistents a posar-se gel hi-
droalcohòlic a les mans i els recordava l’ús obligatori de masca-
reta. A l’interior hi havia persones controlant el compliment de
les mesures i els cartells recordaven les normes als assistents.
D’altra banda, com s’ha comentat anteriorment, l’Alcaldessa no
va fer el gest simbòlic d’encendre l’enllumenat polsant un botó i
es van suspendre els parlaments de les autoritats, per evitar la
interacció amb elements escènics per part de persones que no
formaven part del grup bombolla dels artistes.
Festival de Nadal a Plaça Catalunya
En ser aquesta l’activitat de major envergadura es va apostar
per l’elaboració d’un document de protocols específics davant
la situació de pandèmia que incloguessin totes les casuístiques
possibles.
Aquests protocols, a més, van ser sotmesos a l’auditoria de
l’empresa Bureau Veritas qui en va certificar la seva validesa
amb el segell Global Safe Site, tant pel Festival de Nadal com
per la Fira de Consum Responsable i ESS. Per a la seva obten-
ció es va comptar amb dues auditories documentals (realitzades
el 16 i el 23 de novembre) i tres auditories presencials, per cer-
tificar que es complien les mesures establertes en el protocol
durant l’esdeveniment (una durant el muntatge el dia 17 de de-
sembre, i dues durant les activitats, el 21 i el 28 de desembre).
A grans trets, les mesures aplicades van ser les mateixes que
per l’acte d’Encesa: delimitació de l’espai, tancament per evitar
el seguiment des de l’exterior, reserva prèvia (o presa de dades)
obligatòria, distància de seguretat, ús obligatori de mascareta
i neteja de mans amb gel hidroalcohòlic als accessos.
D’altra banda, es van contractar dues persones com a Agents
COVID, que s’encarregaven d’informar i de fer complir les mesu-
res establertes. Així mateix, es va comptar amb la col·laboració
dels informadors i del personal de seguretat, que van reforçar la
tasca dels agents COVID.

88 Memòria—resum
La programació que més adaptacions va requerir va ser la dels
matins, ja que s’havia pensat en tallers que implicaven la inte-
racció amb els infants i va caldre reconfigurar-los per tal d’esde-
venir més escènics i amb menys participació. Els materials utilit-
zats en els tallers eren desinfectats després de cada sessió.
Així mateix la participació de la Companyia Eléctrico 28, con-
duint els participants d’un taller a l’altre, va permetre que es
mantingués sempre la distància de seguretat, que en cada taller
estava clarament diferenciada per algun tipus d’element.
Per a la programació de tardes i vespres, a part de limitar l’afo-
rament a 450 persones, es va obligar al públic a seure en cadi-
res la distància entre les quals complia els requisits establerts.
Aquestes cadires eren desinfectades a l’inici de les activitats
així com entre les sessions de tarda i vespre. També es desin-
fectaven les carpes del backstage. Per aquesta funció es van
utilitzar fumigadores i un virucida que constava a la llista de pro-
ductes oficials publicada pel Ministeri de Salut.
Rasca de Nadal
Tal com s’havia pensat el projecte “Rasca de Nadal” en un pri-
mer moment, les butlletes no premiades convidaven a prendre
una xocolata desfeta a Plaça Catalunya. Les restriccions del
COVID van impedir aquesta opció i es va modificar aquest
plantejament de manera que aquestes butlletes convidaven
a la visualització del clip de Nadal a través d’un codi QR.
L’altre adaptació que va ser necessària va implicar als agents
que oferien premis. Se’ls va demanar que per tal de gaudir dels
premis, la pròpia butlleta havia de ser validadora i que en cas de
reserva prèvia aquesta es pogués efectuar via telefònica o elec-
trònica. L’objectiu era evitar desplaçaments innecessaris per fer
gestions prèvies al gaudi del premi.
D’altra banda, es va haver d’allargar la data de caducitat dels
premis fins al 31/07/2021 com a norma general, ja que molts
establiments estaven tancats (com restaurants i hotels, museus,
teatres, etc.) o es preveia la possibilitat d’estar-ho en un temps
proper. Finalment, es va haver d’incloure a les bases generals i a
les butlletes, que tots els premis estaven condicionats a la situa-
ció de pandèmia.
Tió de Nadal
Com s’ha explicat anteriorment, aquesta instal·lació preveia
interactuació amb els visitants i va caldre reformular-la per tal
que aquesta es produís sense contacte amb cap element.
D’altra banda, es va limitar l’aforament i es va crear una fila
d’accés amb la indicació de la distància de seguretat marcada a
terra. Per a aquesta activitat es van contractar 3 persones que
actuaven com a informadores i que asseguraven el compliment
de les mesures de seguretat, com per exemple l’ús obligatori de
mascareta o el respecte a la distància de seguretat. Dues d’elles
estaven a la cua d’espera i la tercera en l’espai de la instal·lació
audiovisual.

90 Memòria—resum
Programa d’inscripcions
Per tal de dur a terme les activitats programades en el marc de
l’Acte d’Encesa i del Festival de Nadal, va ser necessari introduir
la reserva prèvia. Per aquest procediment es va utilitzar el canal
habitual de l’Ajuntament a través del programa Inscribirme.
Malgrat haver rebut un molt bon suport per part de l’equip de
l’IMI i de Keblar, cal deixar constàncies de les millores que cal
fer al programa perquè aquest sigui més àgil i que ja han sigut
comentades a l’equip de l’IMI en les converses mantingudes
durant el procés.
1) Cal unificar criteris d’emplenament dels formularis, on les opci-
ons “guardar” i “publicar” no funcionen igual a totes les pàgines.
2) Cal poder assignar porta d’entrada quan es generen invitaci-
ons i es pugen al programa a través de l’excel.
3) Cal crear plantilles específiques pels actes que permetin
modular el correu de contacte. Aquest any a les invitacions de
la Màgia d’Orient apareixia la bústia del Festival de Nadal i això
va implicar el reenviament de prop de 150 mails a la bústia cor-
responent. Ens consta, que una vegada reportat es va corregir
però cal que es tingui present en properes edicions.

92 Memòria—resum
4) Cal poder fer explotacions àgils de dades, diferenciant en-
trades web i invitacions, i per dates. Tal com es mostren actu-
alment els totals es diferencien per canal d’inscripció, però les
entrades per sessió són sobre la suma dels canals.
5) En l’apartat de consulta de les inscripcions on es pot modi-
ficar, visualitzar o eliminar una entrada, cal que al fer l’acció es
mantingui la pàgina tal com es tenia. Actualment quan elimines
una entrada s’obre una segona finestra, de manera que es
manté la cerca a la pàgina principal, però quan tornes a aques-
ta segueix apareixent el missatge de si vols eliminar l’entrada.
Aquesta opció és un pedaç i és bona, però cal millorar-la.
En el cas de la visualització de l’entrada, aquesta opció no hi és
i l’única manera de no haver de repetir la cerca és obrir la visu-
alització en una pestanya nova clicant amb el botó dret sobre
l’opció.
6) Les explotacions d’excel (que ara ja es poden fer per dia i
sessió, cosa que agraïm i que ha estat una millora en el procés)
seria interessant que s’informés també de la porta assignada.
7) El correu OWA no reconeix el link de cancel·lació de les en-
trades. Això és important si tenim en compte que hi ha moltes
invitacions que són per gent de l’Ajuntament. De la mateixa ma-
nera que al mes de novembre, amb l’Encesa, hi va haver pro-
blemes amb la descàrrega de les entrades des de la xarxa de
l’Ajuntament.
8) Cal tenir present que els correus de les invitacions el “gmail”
les envia a “correu brossa”. Són molts els usuaris que usen
aquest servidor i caldria mirar si hi ha possibilitat que això no
passi.
9) Per últim però no per això menys important, és imprescindible
poder disposar d’un entorn de proves i que els formularis no
es pugin a producció fins que no s’hagin fet totes les proves a
l’entorn previ.

94 Memòria—resum
Annexos

96 Memòria—resum
17.00 -
17.15
17.15 -
17.30
17.45 -
18.00
18.00 -
18.15
19.00 -
19.15
19.15 -
19.30
19.45 -
20.00
20.00 -
20.15
21.00 -
21.45
Programació plaça Catalunya
Matins del 19 al 24 de desembre i del 27 al 30 de desembre
10.00 - 10.15
10.15 - 10.30
10.30 - 10.45
10.45 - 11.00
11.00 - 11.15
11.15 - 11.30
11.30 - 11.45
11.45 - 12.00
12.00 - 12.15
12.15 - 12.30
12.30 - 12.45
12.45 -13.00
13.00 - 13.15
13.15 - 13.30
13.30 - 13.45
13.45 - 14.00
14.00 - 14.15
14.15 - 14.30
14.30 - 14.45
14.45 - 15.00

Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Sortida grup 1 + Neteja + Descans equips + Accés grup 2
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Sortida grup 2 + Neteja + Descans equips + Accés grup 3
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Sortida grup 3 + Neteja+ Descans equips + Accés grup 4
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Contes a 2 metres
Sortida grup 4 + Neteja+ Descans equips + Accés grup 4

Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula
Ciència a taula

Imagina’t un bosc a la ciutat

En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
En moviment
Tarda / vespre
19/12
Elvira
Balboa
Nación
Funk
All Stars
Ft. Koko
Jean Davis
Violeta
Irriberi
Elvira
Balboa
Nación
Funk
All Stars
Ft. Koko
Jean Davis
20/12
Ester
Guntin
Elvira
Balboa
Lenin
Güiroloco
i la seva
orquestra
Ester
Guntin
Elvira
Balboa
Lenin
Güiroloco
i la seva
orquestra
21/12
Psirc
Sia Tolno
& Alma
Afrobeat
Ensemble
Psirc
Sia Tolno
& Alma
Afrobeat
Ensemble
22/12
Moveo
Nación
Funk All
Stars
Ft. Koko
Jean Davis
Moveo
Nación
Funk All
Stars
Ft. Koko
Jean Davis
23/12
Adrian Vega
Andrea
Jiménez
Lenin
Güiroloco
i la seva
orquestra
Adrian
Vega
Andrea
Jiménez
Lenin
Güiroloco
i la seva
orquestra
24/12
Violeta
Iriberri
Andrea
Jiménez
Sia Tolno
& Alma
Afrobeat
Ensemble
Violeta
Iriberri
Andrea
Jiménez
Sia Tolno
& Alma
Afrobeat
Ensemble
25/12
Violeta
Iriberri
Ester
Guntin
Litus
26/12
Psirc
Paula
Valls
Psirc
Paula
Valls
27/12
Psirc
Litus
Psirc
Litus
28/12
Golden
Beat
Golden
Beat
Golden
Beat
Golden
Beat
29/12
Moveo
Paula
Valls
Impu-
xilbes
Paula
Valls
30/12
Impu-
xibles
Golden
Beat
Impu-
xibles
Golden
Beat
Cançó de Nadal - Cia. Insectotròpics (35') Cançó de Nadal - Cia. Insectotròpics (35')

98 Memòria—resum
Programació Sons de Nadal Enquesta públic
Durant el Festival de Plaça Catalunya es van fer enquestes
personals a la sortida de les activitats. En total es van realitzar
118 enquestes, realitzades al llarg de les tres franges d’activitats
(matí, tarda i vespre).
El quadre següent sintetitza les mitjanes de les respostes
a les quatre preguntes d’avaluació numèrica segons la franja:
Pregunta
En una escala de l'1 al 10,
com valora la facilitat del procés
de reserva?
Li ha agradat l'espectacle?
quina nota li posaria?
quina nota posaria a l'organització
de l'esdeveniment?
En una escala de l'1 al 10, quin és
el grau de satisfacció sobre les
mesures preses en matèria de
seguretat sanitària davant la situació
de pandèmia que estem vivint?
Mitjana
Matins
8,30
9,40
9,50
9,20
9,10
Tardes
9,00
8,80
9,20
9,50
9,10
Vespres
8,30
7,00
8,20
8,80
8,00
Mitjana
8,50
8,40
9,00
9,20
8,80

100 Memòria—resum
Matins
En una escala de l’1 al 10, com valora la facilitat
del procés de reserva? (38 respostes)
Com ha obtingut la informació de l’activitat? (42 respostes)
Matins
Franja d’edat (42 respostes)
Quanta gent l’acompanya? (42 respostes)
1
0%
2
0%
3
0%
4
0%
5
5,3%
(2)
6
7,9%
(3)
7
15,8%
(6)
8
23,7%
(9)
9
18,4%
(7)
10
28,9%
(11)

Matins
Li ha agradat l’espectacle? En una escala de l’1 al 10,
quina nota li posaria (42 respostes)
Coneixia les companyies que hi han participat? (42 respostes)
1
0%
2
0%
3
0%
4
0%
5
0%
6
0%
7
0%
8
21,4%
(9)
9
16,7%
(7)
10
61,9%
(26)
10
20
30
Matins
En una escala de l’1 al 10, quina nota li posaria a l’organització
de l’esdeveniment? (42 respostes)
En una escala de l’1 al 10, quin és el grau de satisfacció sobre
les mesures preses en matèria de seguretat sanitària davant
la situació de pandèmia que estem vivint? (42 respostes)
1
0%
2
0%
3
0%
4
0%
5
0%
6
0%
7
0%
8
14,3%
(6)
9
19%
(8)
10
66,7%
(28)
10
20
30
1
0%
2
0%
3
0%
4
0%
5
0%
6
0%
7
4,8%
(2)
8
11’9%
(5)
9
21,4%
(9)
10
61,9%
(26)
10
20
30

Tardes
Tardes
1
0%
2
0%
3
0%
4
1,9%
(1)
5
0%
6
5,7%
(3)
7
3,8%
(2)
8
15,1%
(8)
9
15,1%
(8)
10
58,5%
(31)
10
20
30

Tardes
quina nota li posaria? (59 respostes)
1
0%
2
0%
3
0%
4
0%
5
1,7%
(1)
6
3,4%
(2)
7
10,2%
(6)
8
22%
(13)
9
22%
(13)
10
40,7%
(24)
10
20
30
Tardes
1
0%
2
0%
3
0%
4
0%
5
0%
6
0%
7
6,8%
(4)
8
13,6%
(8)
9
28,8%
(17)
10
50,8%
(30)
10
20
30
1
0%
2
0%
3
0%
4
0%
5
0%
6
3,4%
(2)
7
0%
8
6,8%
(4)
9
27,1%
(16)
10
62,7%
(37)
10
20
30

Vespres
Vespres
1
0%
2
5,9%
(1)
3
0%
4
0%
5
5,9%
(1)
6
0%
7
17,6%
(3)
8
17,6%
(3)
9
5,9%
(1)
10
47,1%
(8)
2
4
6
8

Vespres
quina nota li posaria? (17 respostes)
1
5,9%
(1)
2
5,9%
(1)
3
5,9%
(1)
4
0%
5
11,8%
(2)
6
5,9%
(1)
7
17,6%
(3)
8
5,9%
(1)
9
11,8%
(2)
10
29,4%
(5)
2
4
6
Vespres
1
0%
2
0%
3
5,9%
(1)
4
0%
5
11,8%
(2)
6
0%
7
5,9%
(1)
8
11,8%
(2)
9
35,3%
(6)
10
29,4%
(5)
2
4
6
1
0%
2
0%
3
5,9%
(1)
4
0%
5
0%
6
5,9%
(1)
7
5,9%
(1)
8
0%
9
35,3%
(6)
10
47,1%
(8)
2
4
6
8

Recull de premsa
A continuació recollim una mostra de les notícies aparegudes en
premsa en relació a les activitats de Nadal. Aquest recull és un
extracte del que ha realitzat per Documentació de l’Ajuntament
de Barcelona.
La Vanguardia (6/11/20)
20 minutos (21/12/20)

El Periódico (29/11/20)

El País (29/11/20)
El Punt Avui (29/11/20)

El Periódico (25/12/20)
La Vanguardia - Què fem? (24/12/20)

La Ciutat de Nadal. Memòria Resum 2020-2021

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à La Ciutat de Nadal. Memòria Resum 2020-2021

Similaire à La Ciutat de Nadal. Memòria Resum 2020-2021 (20)

Plus de Ajuntament de Barcelona

Plus de Ajuntament de Barcelona (20)

Dernier

Dernier (6)

La Ciutat de Nadal. Memòria Resum 2020-2021