Este poema describe el amor del autor por una joven humilde que conoció hace un año. El poeta recuerda la sonrisa dulce y la mirada viva de la chica, que a veces se veía pensativa. Aunque ha pasado un año desde que se enamoró de ella bajo la luz dorada del sol, todavía la considera la mujer más hermosa.

1. PASSÀ PROP MEU
fet per: Felip Graugés

2. PASSÀ PROP MEU COM
UN ESTEL QUE LLU

3. DEIXANT-ME AL COR UN
RIURE DE DONZELLA

4. L’AMIGA QUE TÉ EL
ROSTRE UN XIQUET BRU

5. I ELS LLAVIS DEL COLOR
DE LA ROSELLA

6. I DES DEL JORN QUE EM
DEIA UN MOT
GENTIL,ENYORO EL
BRILL DE SA MIRADA
VIVA;

7. EL DOLÇ MIRAR
D’AQUELLA NOIA HUMIL
QUE A VOLTES DEVÉ
TOTA PENSATIVA.

8. ERA EN EL TEMPS QUE
EL SOL ÉS MÉS DAURAT

9. I PORTA EL CAMP UNA
CLAROR NOVELLA;

10. JO VAIG SENTIR MON
COR ENAMORAT DEL
DOLÇ SOMRÍS
D’AQUELLA NOIA BELLA.

11. ARA FA UN ANY,EL SOL
DE LA TARDOR
RUIXAVA ELS CAMPS DE
LLUM MERAVELLOSA

12. PASSÀ PROP MEU,LI
VAIG PARLAR D’AMOR,I
ARA ÉS PER MI LA DONA
MÉS FORMOSA