1. La publicació i avaluació de la recerca

2. Programa La publicació científica La publicació científica tradicional Nous models de publicació científica b.1. Ciència 2.0 b.2 Accés obert La identitat digital L’avaluació de l’activitat científica Indicadors Eines L’avaluació de la producció científica a la UPC

3. 1. La publicació científica La comunicació acadèmica és ... .... un terme general utilitzat per descriure el procés en el que acadèmics, estudiosos i investigadors comparteixen i publiquen els seus resultats de recerca per tal que estiguin a disposició de la comunitat acadèmica en general i més enllà. .... és la creació, transformació, difusió i preservació dels coneixements relacionats amb la docència, la recerca i accions científiques. Entre els acadèmics molts problemes de comunicació inclouen els drets d'autor, (...) nous models de publicació, incloent accés obert, repositoris institucionals, els drets i l'accés a la investigació finançada pel govern federal, i la preservació dels actius intel·lectuals. Wikipedia, 2011

4. 1. La publicació científica La publicació científica aporta reconeixement. És l’única manera d’obtenir el vistiplau de la comunitat científica i l’admissió com a científic. És també l’única manera de garantir que la ciència arribi a les següents generacions de científics.  La publicació científica ha de ser originali ha d’aportar quelcom nou a una disciplina científica.  El fet que les publicacions científiques siguin revisades i segueixin un procés de peer-reviewdetermina els articles que s’hi presenten, els quals pretendran dissuadir els revisors aportant un detallat apartat de metodologia i fonts d’informació. Maltrás Barba, Bruno. Los indicadores bibliométricos: fundamentos y aplicación al análisis de la ciencia. Trea, 2003.

5. 1. La publicació científica “La recerca és una activitat acumulativa, que es construeix sobre els resultats i els avenços que s’han obtingut en el passat. ” “ Les notes a peu de pàgina o finals i les referències bibliogràfiques que s’inclouen en els articles científics reconeixen i agraeixen aquests treballs font. Les publicacions científiques molt rellevants si són seguides per la comunitat científica i se citen extensament com a fonts.” “La freqüència en la citació testifica la influència intel·lectual, i les citacions internacionals posen en relleu la visibilitat de la investigació científica més enllà de les fronteres institucionals o nacionals.” Moya Anegón, Félix de; Gros, Begoña (dir.). Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003‐2008) : Síntesi [en línia]. Granada: Scimago Group, novembre 2010. [Consulta: 15 de febrer de 2011]. Disponible a: http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf

6. 1. La publicació científica

7. 1. La publicació científica a. La publicació científica tradicional Models de publicació tradicionals CONGRÈS ARTICLE

8. 1. La publicació científica a. La publicació científica tradicional ... i alhora de triar una revista científica cal tenir en compte..... Prestigi Difusió i impacteAbast internacionalPresència en bases de dadesCirculacióAbast temàticRapidesa en la publicacióPertinença a una associacióProcés de revisió Propietat de les obres, OA (revista, dipòsit) Swan, A. Whatauthorswant: the ALPSP researchstudyonthemotivations and concerns of contributorstolearnedjournals. Learnedpublishing 1999; 12(3): 170-172

10. Feu un cop d'ull als membres del consell editorial.

11. Respecteu escrupolosament les instruccions per als autors (ex. BioresourceTechnology)

13. Situeu-vos en el lloc dels referees que avaluaran el vostre treball (“Guides for reviewers” ex. Elsevier)

14. Penseu que la co-autoria pot ser un valor afegit

15. Podeu enviar el treball a diversos col·legues per conèixer la seva opinió

17. 1. La publicació científica a. La publicació científica tradicional El sistema de revisió “doble-cec”

20. La satisfacció de col·laborar en un producte intel·lectual important

21. El desig altruista que es reconegui el crèdit i l’atenció que mereixen les idees de l’autor

22. El prestigi i el reconeixementUniversidad de Alcalà

24. Els àrbitres sempre tenen la raó, o si no ... podeu reclamar una nova revisió.

25. Algunes revistes envien documents a un revisor “fresc” (nou).

26. Algunes revistes permeten només una revisió.

27. Ser publicat és més com una marató i poques vegades una cursa de velocitat.Guillén, Mauro F. The Scholarly Publication Process in the Field of Sociology. Wharton. University of Pennsylvania

29. Intenteu aprendre del procés.

30. No us frustreu o desanimeu.

31. Fins i tot les estrelles són rebutjades.

32. Un investigador destacat publica un article d'una revista de primer nivell per any.

33. "Publish or perish" versus “Publicize or perish".

34. La qualitat és el que realment importa.Guillén, Mauro F. The Scholarly Publication Process in the Field of Sociology. Wharton. University of Pennsylvania

35. 1. La publicació científica a. La publicació científica tradicional I si ens refusen l’article? La decisió no és irrevocable

36. 1. La publicació científica a. La publicació científica tradicional Què cal fer un cop l’article ha estat publicat? Augmentar l’impacte! Envieu reprints a l’editorial. Comproveu que l’article ha estat indexat correctament en les bases de dades pertinents. Feu un seguiment dels autors que us han citat. Dipositeu l’e-print al dipòsit institucional de la UPC (UPCommons). Promocioneu el vostre treball a través de les eines 2.0

37. 1. La publicació científica a. La publicació científica tradicional

38. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica "Creiem que la comunitat científica està madura per a una revolució en la comunicació científica i que l'actual generació de científics serà el que l'empenyi cap endavant. Aquests científics, (...) tenen una habilitat natural per fer ciència en un entorn electrònic, sense la necessitat que les publicacions impreses o documents estàtics i, de fet, el format tradicional d’una publicació es pot veure força limitat. Potser, el més important és que entenen com l’enorme quantitat de dades i el nombre de publicacions és inabastable amb els mètodes tradicionals per mantenir-se al dia (...). Philip Bourne, CTWatch Quarterly, Volume 3, Number 3, August 2007

39. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Nous models de publicació Revistes d’accés obert Repositoris institucionals Blogs Podcasts Wikis...

40. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Quins canals de comunicació utilitzen els científics per disseminar la informació?

41. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica On cerquen informació els científics?

42. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Amb quina freqüència els investigadors comenten temes científics del seu àmbit temàtic? Torres-Salinas, Daniel. Cómo comunicar y diseminar tus resultados científicos a través de la web 2.0, 2011

43. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Beneficis de publicar a la xarxa Baix cost Publicació ràpida Procés de revisió ràpid Distribució fàcil Suport multimèdia Actualització senzilla Hipertext Moltes característiques col·laboratives

44. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica + = Ciencia 2.0 Eines 2.0 Recerca col·laborativa Torres-Salinas, Daniel. Cómo comunicar y diseminar tus resultados científicos a través de la web 2.0, 2011

45. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Funció de les aplicacions 2.0 en la difusió de resultats Torres-Salinas, D.; Delgado-López-Cozar, E. Estrategia para mejorar la difusión de los resultados de investigación con la web 2.0. El profesional de la información, v. 18, n. 5, 2009

47. Promou espais de participació interactiva on s’admeten comentaris

48. Estableix una lluita frontal contra casos de malbaratament, duplicació o frau.

49. Permet consolidar la visibilitat a Internet d’un científic, un centre d’investigació, una universitat...

50. Treballs divulgats per canals tradicionals poden ser reaprofitats en altres circuits

51. Pot ser utilitzat en països en via de desenvolupament Quispe, C. El crecimiento del movimiento de acceso abierto : Nuevos retos para los profesionales de información 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica

53. Pèrdua de control en la informació.

54. És difícil conèixer la identitat de qui fa les crítiques.

55. Els investigadors difícilment estan disposats a criticar la investigació dels seus parells

56. La participació en la web 2.0 difícilment es considerada dins dels sistemes de recompensa dels instituts d’investigació.Quispe, C. El crecimiento del movimiento de acceso abierto : Nuevos retos para los profesionales de información 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica

57. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Què és l'accés obert? És un moviment internacional que aprofita Internet per posar a l'abast de la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors. Dóna l’accés en línia immediat, lliure i sense restriccions a materials digitals acadèmics i científics. Advoca per a que aquesta disponibilitat de la recerca beneficiï al desenvolupament de la ciència i la societat. Bibliotecnica > Serveis > AccésObert

58. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica

59. Estratègies d’accés obert 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Ruta verda Repositoris Pre-prints Post-prints Revistes Ruta daurada Literatura blanca Literatura gris

60. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Literatura en accés obert Björk B-C, Welling P, Laakso M, Majlender P, Hedlund T, et al. 2010 Open Access totheScientificJournalLiterature: Situation2009. PLoS ONE 5(6)

61. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Tipus de contingut en els repositorisOpenDOAR OpenDoar, 2011

62. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica El factor d’impacte augmenta amb l’accés obert? Gentil-Beccot et al., 2009

63. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Els documents amb en Accés Obert es troben a: Dipòsits d’accés obert Revistes d’accés obert Contenen e-prints: preprints o postprints Segons la política de l’editor Dulcinea Romeo

64. Quina és la política editorial de la revista ?

65. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Tipus de dipòsits d’accés obert Institucionals Temàtics Tipus de documents De dades

66. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Eines per trobar documents en accés obert Directoris de dipòsits Cercadors acadèmics Cercadors de recursos en accés obert Alerta: no tot el que es troba disponible a Internet és d’Accés Obert

67. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica On estem? La UPC promou l’accés obert a Internet a les publicacions acadèmiques, científiques i tècniques realitzades pel seu professorat,personal investigador i estudiantat. La UPC recomana als seus autors que publiquin els resultats de la seva activitat acadèmica en revistes científiques d’accés obert (o que permetin als autors dipositar-ne una còpia en dipòsits oberts) i/o en dipòsits oberts d’informació reconeguts dins la comunitat científica. La UPC demana al seu professorat i personal investigador que dipositi les publicacions acadèmiques: articles de revistes, textos publicats en congressos i documents científico-tècnics (reports) en el Dipòsit Institucional UPCommons (http://upcommons.upc.edu/). POLÍTICA INSTITUCIONAL D’ACCÉS OBERT: ACCÉS, VISIBILITAT, IMPACTE I PRESERVACIÓ DE LA PRODUCCIÓ ACADÈMICA DE LA UPC A INTERNET, 2009

70. Revistes i congressos

72. Arxius visuals

73. La Farga

75. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Avantatges

76. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Avantatges

77. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Avantatges

78. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Els drets d’autor

80. Distribució

81. Comunicació pública

82. Transformació

83. Remuneració per còpia privadaA. Drets Connexes B. Propietat industrial: patents, logos, marques Bibliotecnica > Serveis > SEPI

86. propietari dels drets

88. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Els drets morals Què és l’ISBN? L’ISBN és el número d’identificació únic per a llibres destinats al circuit comercial. No requereixen ISBN les tesis doctorals, les actes de congressos, els materials docents, etc, si no han estat editats amb l’objectiu de ser destinats a la venda. L’ISBNno és un indicador de qualitat o excel·lència científica. voluntària.

89. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Els drets d’explotació Reproducció Distribució Distribució Reproducció Distribució Obtenir còpies de tota o d’una parta de l’obra. És reproducció: Fotocopiar Escanejar Fotografiar Posar a disposició del públic l’obra original i/o les còpies. És distribució: La venda El lloguer El préstec Modificar una obra: Les adaptacions Les traduccions Els retocs d’imatges Etc. Posar una obra a disposició d’un col·lectiu sense que prèviament en tingui un exemplar. Es comunicació pública: projectar un film en classe o allotjar un document a la web Obtenció de còpies o d’una part de l’obra És reproducció: Fotocopiar EscanejarFotografiar Comunicació pública Comunicació pública Transformació Transformació Transformació

91. Resolucions dels òrgans judicials

92. Els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públic.

93. Les dades “en brut” (dadesdemogràfiques, meteorològiques, etc.)

96. Llibres de text i manuals universitaris.Condicions:

98. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Copyright Copyleft “Tots els drets reservats” No podem utilitzar la obra lliurement sense demanar permís. “Alguns drets reservats” Podem fer alguns actes reservats si complim unes condicions.

99. 1. La publicació científica b. Nous models de publicació científica Llicències CreativeCommons Reconeixement (Attribution): en qualsevol explotació autoritzada de l’obra per la llicència, s’ha de reconèixer-ne l’autoria. No comercial (Non commercial): l’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials Sense obres derivades (No derivate Works): l’autorització per a explotar l’obra no inclou la transformació per a crear una obra derivada Compartir igual (Sharealike): l’explotació autoritzada inclou la creació d’obres Derivades, sempre que mantinguin la mateixa llicència a l’hora de ser divulgades

100. 1. La publicació científica c. La identitat digital Aquests tres aspectes són claus en l’articulació d’una presència eficaç a la xarxa. Reputació Visibilitat Privacitat Gestió de la identitat digital

101. 1. La publicació científica c. La identitat digital El que ... ... s’escriu ... es comenta ... es filtra ... es difon ... es valora ... es puntua ... se selecciona... ... queda registrat i ens parla del valor d’un usuari i del valor d’una informació

104. 1. La publicació científica Què cal tenir en compte a l’hora de publicar: Tria un tema rellevant, original i d’interès actual. Busca col·laboradors (a poder ser, internacionals). Fes un treball ben escrit, ben estructurat, ben presentat... Fes una bona revisió bibliogràfica (internacional, actual...). Selecciona la revista adequada. Segueix les instruccions als autors de la revista. Demana l’opinió de col·legues. Publica’l també en repositoris institucionals i/o acadèmics. Difon el treball amb eines 2.0. Gestiona correctament la teva identitat digital.

105. 2. L’avaluació de l’activitat científica Què s’avalua? Els autors i les seves noves idees La difusió i l’impacte d’aquestes idees El valor de les publicacions en què es donen a conèixer

107. La part més gran de resultats científics rellevants es publica a un grup reduït de publicacions (Llei de Bradford).

108. L’índex d’impacte dóna una idea de la importància relativa de la revista dins de l’àrea temàtica. El valor absolut de l’índex no té cap significació.

110. Presència en bases de dades, ex. Compendex, IEEXplore, etc. ; i càlculs derivats, ex. ICDS de MIAR

111. Càlculs basats en el nombre de cites rebudes, ex. Factor d’impacte d’ISIJCR, SJRd’SCIMAGO, etc.A més, també són un indici de qualitat: Patents Premis

113. Buscant l’article directament

115. Quantes citacions bibliogràfiques ha rebut un article meu?

117. Quin és el meu Índex H?

118. 2. L’avaluació de l’activitat científica a. Indicadors Indicadors d’impacte de la revista Per a ISI Journal Citation Reports, el factor d’impacte és: Nombre de cites rebudes 2 darrers anys Factor d’impacte Nombre d’articles publicats en 2 darrers anys Nombre de cites rebudes en 2006 pels treballs publicats en 2004 i 2005 Nombre de treballs publicats en 2004 i 2005

120. té en compte l’àrea temàtica, la qualitat i la reputació de la publicació que et cita

121. algorisme similar al Google PageRank(prestigi de la cita rebuda)

123. vida mitjana de les cites

124. factor d’impacte a 5 anys vista

126. Quartil: cadascuna de les 4 parts en què es divideix un llistat d’una categoria ordenat per factor d’impacte.

127. 1 revista 1 factor d’impacte un quartil diferent segons la / les categories a les que pertany

128. Quin és el factor d’impacte D’una revista?

129. 2. L’avaluació de l’activitat científica b. Eines WEB OF SCIENCE Anàlisi a nivelld’article ~ autor JCR Comportament de la revista ESI Comportament del país, la institució, top,…

131. Presència a:

132. Sciences CitationIndex

133. Social Sciences CitationIndex

134. Arts & HumanitiesCitationIndex

135. ISI Journal Citation Reports

136. Factor d’impacte

137. Quartil i categoriahttp://www.accesowok.fecyt.es/

139. Presència a SCOPUS

140. Scimago Journal Rank, categoria i quartil

141. SNIP

143. Presència

145. Presència

146. Valor A / B / C /Dhttp://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_info.jsp?contingut=carhus_2010

154. ICDShttp://miar.ub.es

156. Els processos d’avaluació de l’activitat científica es basen, en bona part, en indicadors bibliomètrics de les publicacions.

157. Les revistes científiques són les publicacions amb més pes en la valoració dels mèrits dels investigadors i dels centres de recerca.

160. Aquesta avaluació permet el reconeixement d’un complement de productivitat (sexenni). És voluntària i es realitza anualment.

161. Per obtenir un sexenni, s’avaluen els treballs científics realitzats durant un període no inferior a sis anys.

162. Els Comités assessors del CNEAI estan formats per experts en les diferents àrees temàtiques.RESOLUCIÓN de 18 de noviembre de 2009, de la Presidencia de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora, por la que se establecen los criterios específicos en cada uno de los campos de evaluación

163. 2. L’avaluació de l’activitat científica c. L’avaluació a la UPC Criteris d’avaluació CNEAI (Àrea 6. Enginyeria i Arquitectura) Àrea 6. Enginyeria i Arquitectura Subcampo6-1. Tecnologías Mecánicas y de la Producción 3. Entre las aportaciones, se valorarán preferentemente: (a) Las patentes en explotación… (b) Los trabajos publicados en revistas de reconocida valía, aceptándose como tales las que ocupen posiciones relevantes en los listados por ámbitos científicos en el «SubjectCategoryListing» del «Journal Citation Reports» del «Science Citation Index» (Institute for Scientific Information -ISI-Philadelphia, PA, USA). Se tendrán en cuenta también los artículos publicados en revistas recogidas en bases de datos internacionales de ingeniería (como por ejemplo International Development Abstracts, International Civil Engineering Abstracts, Environmental Abstracts, AppliedMechanicReviews)… (c) Los trabajos publicados en las actas de congresos que posean un sistema de revisión externa por pares, cuando estas actas sean vehículo de difusión del conocimiento comparable a las revistas que ocupan posiciones relevantes en el JCR. No se considerarán los pósters, ni los trabajos presentados en los Workshops ligados a los congresos. (d) Los desarrollos tecnológicos importantes que involucren aspectos innovadores y estén reconocidos como tales por la comunidad científico técnica. (e) Los libros y capítulos de libros en cuya evaluación se tendrá en cuenta, su incuestionable carácter investigador, el número de citas cuando sea posible, el prestigio internacional de la editorial, los editores, la colección en la que se publica la obra y las reseñas en las revistas científicas especializadas. No se considerarán las recopilaciones de contribuciones realizadas en otros medios de difusión (revistas o congresos). http://www1.educacion.es/horizontales/ministerio/organismos/cneai/criterios-evaluacion.html

165. L’activitat d’ANECA es desenvolupa mitjançant diferents programes:

166. Programes d’avaluació d’ensenyaments i institucions.

167. Programes d’avaluació del professorat.

168. Programa d’acreditació.

169. Programa d’avaluació institucionalREAL DECRETO 1312/2007, de 5 de octubre, por el que se establece la acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios.

170. 2. L’avaluació de l’activitat científica c. L’avaluació a la UPC Criteris d’avaluació ANECA Acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios.Titular d’universitat Tabla 2.1. Puntuaciones máximas para el baremo fijado en el RD1312/2007 En cualquier caso, se valoran preferentemente las aportaciones que sean artículos en revistas de reconocido prestigio, aceptándose como tales las que ocupen posiciones relevantes en los listados por ámbitos científicos en el “SubjectCategoryListing” del Journal Citation Reports del ScienceCitationIndex(SCI), del Social Sciences CitationIndex (SSCI) y del Arts and HumanitiesCitationIndex(AHCI) (Institute of Scientific Information, -ISI- Philadelphia, PA, USA), en el Philosopher’s Index, en el Répertoire Bibliographique de Louvain o similares. Las revistas incluidas en otras bases de datos, propias de determinados campos del saber se consideran como una referencia de calidad. http://www.aneca.es/media/323068/academia_principios_y_orientaciones_080114.pdf

173. PAD (Punts d’Activitat Docent)formació reglada, tribunals, noves assignatures, EEEs, formació amb l’ICE, invitacions a universitats

174. PATT (Punts d’Activitat de Transferència de Tecnologia)convenis, patents, etc…

175. PEU (Punts d’Extensió Universitària)Dona, CCD, Voluntariat, etc…

177. Els punts PAR recullen la major part de les activitats de la UPC relacionades amb la recerca: publicacions científiques, patents, premis, participació en projectes, etc.

178. Els punts PAR incideixen en l’assignació de recursos: priorització en les sol·licituds en convocatòries públiques, elaboració dels pressupostos de les unitats estructurals, etc.

179. S’ha confeccionat una llista de publicacions notables(articles de revista o actes de congressos que, tot i no estar indexades al JCR, es considera que tenen una qualitat contrastada similar.)Normativa sobre avaluació de la recerca (punts PAR i PATT)

180. 2. L’avaluació de l’activitat científica c. L’avaluació a la UPC Quadre resum de valoració dels punts PAR

182. Publicacióperiòdica (5 anys)

183. Al menys 10 cites a SCI

184. Les revistes on surten les cites estan en el 1r terç JCRBibliotecnica > Col·leccions > Revistes

186. Gestionar el catàleg dels grups de recerca.

187. Elaborar les memòries de les unitats bàsiques i els grups de recerca.

188. Difondre l’activitat acadèmica.https://drac.upc.edu/info

189. 2. L’avaluació de l’activitat científica c. L’avaluació a la UPC

190. 2. L’avaluació de l’activitat científica c. L’avaluació a la UPC http://eprints.upc.es/producciocientifica/

191. Resum

192. Resum

193. Resum

194. Resum

195. Moltes gràcies per la vostra atenció Consultes o dubtes a: Miquel Puertas(miquel.puertas@upc.edu) Marta Roca (marta.roca@upc.edu)