De peluts, capgrossos i carboners, article de Teresa Márquez
1. 56
Dissabte, z: il'abril del 20u
www.elpun¿cat
EI,PN
mataro@elpunt.caLA 93227 66 OO. Fax 93 227 66 06. D¡pds¡t ¡egal¡ Gl-A94-1997
La Contrapoftad? r","," Mánquez
De peluts, cdpgrossos i carboners
La xarxa de biblioteques municipals del Maresme torna a s0rprendre per Sant Jordi amb
un divertit i singular recull de la majoria dels malnoms de les poblacions de la comarca
oc en devia ser conscient el pilot
d'una nau de cabotatge que feia el
trajecte entre Vilanova i la frontera
amb Franga de les conseqüéncies que tin-
dria en el fuiur una cangoneta que es va
entretenir a enfilar amb els malnoms de
bona part dels municipis de la costa del
Maresme- Aquests gentilicis pejoratius, la
majoria posats pels pobles delcostat,
s'han anat perdent amb el temps i només
la gent gran en fa memória. D'alguns, fins
itot, ningú en sap dir I'origen iestaven
condemnats a I'oblit. Amb la voluntat de
recuperar la tradició i aquest costum ca-
talá tan nostre, la xarxa de biblioteques
municipals del Maresme s'ha tornat a em-
pescar un projecte engrescador que veu
la llum per Sant Jordi ique reculltots
aquells malnoms que han caracteritzat les
poblacions i que, de vegades, donen raó
de moltes de les peculiaritats dels seus
veins. L'experiment ha donat com a resul-
tat un llibre amb espiral, fácilment consul-
table, amb la col'laboració de persones
dels 24 municipis on arriba la xarxa. Tal
com indiquen els responsables, es troben
a faltar gentilicis tan coneguts com els
d'Argentona: repicatruges, o de Sant Pol:
quina hora és?, peró la mancanga respon
al fet que en aquests pobles no hi ha, en- lmatge d'arxiu de la festa de sant Joan de Vilassar de Mar i la penjada de I'ase I ¡.c
cara, biblioteca pública. També expliquen
que en algunes poblacions ha estat im- talana a finals delXVl i principis del XVll. Malgrat eren carboners, perqué carrega-
possible recuperar el malnom. En aquests Evidentment, icom marca la histórica ri- ven molt de carbó en els vaixells que an-
casos s'ha optat per recuperar I'origen del valitat, si a Pineda eren nyerros, a Calella coraven prop de la platja ia Canet eren gi-
nom de I'indret. eren cadells, I'altre bándol. El mot gafar- tanos perqué a finals del segle XV se n'hi
Perd anem per feina. Que dels de Mata- rons pels habitants de Premiá de Mar té va instal'lar un important assentament
ró en diuen capgrossos no és descobrir quatre orígens. Un d'ells parla de la venda que va col.laborar en la construcció d'em-
res. Perd que elqualificatiu prové d'un massiva d'aquests ocellets a les parades barcacions. A Cabrils són peluts com a si-
element ornamental que hi havia en un de les Rambles com a producte autdcton ndnim de difícils de dominar ial Masnou,
portal de I'antiga muralla construida el se- de la població maresmenca. Els dos Vilas- geperuts perqué, com a poble pescador
gle XVI segur que sorprén a més d'un. I sar es disputen la paternitat d'un malnom que era, quan els homes arribaven a casa
els de Pineda? Sembla que eren coneguts especialment cruel amb els animals. Els deixaven les jaquetes molles d'aigua de
com a males cares o també, com a nyer- diuen penja-ases en memória del pobre mar en el pom de I'escala iquan se les
ros. Nyerros era el nom d'un dels dos bán- ruc que van hissar amb una corda perqué tornaven a posar havien agafat la forma
dols en qué estava dividida la noblesa ca- es mengés unes herbes del campanar. A de bony. H