2. Qui van ser els romans? Els romans van ser una civilització i una gran potència a l'Edat Antiga que va estar dempeus més de 1000 anys, i va arribar a dominar tot el Mediterrani. La capital romana era Roma i és ara l'actual capital d'Itàlia situada a la península Itàlica.
3. La creació de la ciutat de Roma Segons la llegenda Roma va ser formada per dos germans bessons, Ròmul i Rem. Els dos bessons van ser cuidats per una lloba. Desprès a l'any 753 aC van fundar la ciutat de Roma.
4. Les etapes de la història Monarquia 753aC-509aC República 509aC-27aC Imperi 27aC-476dC En aquella època a Itàlia hi vivien un gran nombre d'etruscos el poble més important a part dels llatins Les etapes de la història de Roma es divideixen en:
5.
6. La república (509aC-27aC) Després de l'expulsió dels etruscos van iniciar una nova forma de govern: la República. La república tenia tres institucions principals. Els comicis: eren assamblees en què es reunien els ciutadants romans per votar lleis i els magistrats. Els magistrats: eren els diferents càrrecs del govern i estaven elegits cada any pels comicis. Els magistrats més importants eren els dos cònsol s, que dirigien el govern i l'exercit. El senat: era la institució més important de la república. Establia lleis, dirigia la política exterior i donava ordres d'actuació als magistrats.
7.
8. Les guerres púniques Durant la república Roma va conquerir el sud d'Itàlia, hi van entrar en conflicte amb Cartago. Hi van haver tres guerres entre Cartago i Roma, les anomenades guerres Púniques que van durar més de cent anys (264 aC-146 aC). La més important de totes tres va ser la segona guerra Púnica, en que es van enfrontar el rei cartaginès Anníbal i el romà Publi Corneli Escipió. Anníbal va estar a punt de conquerir Roma, peró al final les legions romanes el van vencer.
9. La crisi de la república Al segle 1 aC va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns a la república. El poder dels militars va augmentar i es van formar els primers TRIUMVIRATS El primer triumvirat va ser establert per Juli Cèsar, Cras i Pompeu. Però al cap de poc temps ja no es va trencar el triumvirat, i després d'una guerra civil, Juli Cèsar es va autoproclamar dictador. Un grup de partidaris de la república i uns senadors el van assassinar al 44 aC. El segon triumvirat va ser Marc Antoni, Lèpid i Octavi. Desprès d'un seguit de guerres, Octavi va aconseguir el control i el 27 aC el senat li va concedir els màxims poders.
10. L'auge de l'imperi (27 aC-235 dC) L'any 27 aC, Octavi va rebre el títol d'August, que significava escollit pels déus. Va liquidar els seus enemics i va pacificar la situació, llavors va iniciar una nova forma de govern, l'imperi. Octavi August va ser el primer emperador romà. L'emperador acumulava tots els poders, presidia el senat, era el cap suprem de l'exercit i el pontífex màxim, dirigia la política exterior, dictava les lleis i decidia els tributs. Els emperadors disposaven del seu càrrec per tota la vida i designaven a la persona que els substituiria. El senat encara existia però ja només feia petites coses. Als segles I i II Roma va assolir el seu màxim poder.
11.
12. La crisi del segle III i la recuperació del segle IV Al principi del segle III, l'imperi romà va entrar en crisi. Es van produir revoltes socials, es va estendre l'anarquia. Les ciutats van ser saquejades i la població es va refugiar al camp. Hi va haver un col·lapse del comerç i els emperadors van anar perdent poder. Pel nord els germànics, van aprofitar la debilitat per envair-ne les fronteres, i per l'est pressionaven els perses. L'emperador Dioclecià es va iniciar un període de reformes. Aquells canvis van sanejar l'economia i reforçar les fronteres. L'emperador Constantí també va introduir-hi canvis i es va traslladar a Constantinoble. L'any 375 els huns van penetrar al territoris germànics i van fugir travessant les fronteres de l'imperi. L'empenta dels germànics va ser impagable. Desprès de la mort de Teodosi l'any 395, l'imperi es va dividir en dos: l'imperi romà d'occident amb capital a Roma i l'imperi romà d'orient amb capital a Constantinoble.
13. La fi de l'imperi romà L'imperi romà d'occident tenia uns emperadors molt febles que no van ser capacos de frenar els germànics. L'any 476 els pobles invasors van fer caure l‘últim emperador romà d'occident, això es el que dona fi a l'imperi romà. Pel que fa l'imperi romà d'orient va durar mil anys més, tot i que es va anomenar imperi bizantí.
14. La societat romana, amb molta desigualtat! Societat romana Ciutadants: Gaudien de tots els drets No ciutadants Homes lliures: No tenien drets polítics Esclaus: pertanyien a una altra persona Dones: sempre sota la tutela d'un home Lliberts: Quan la persona a la que pertanys creu que has fet bé la teva feina i et deixa lliure.
15. L'economia romana L'economia romana es basava principalment en: L'agricultura, es conreaven les terres en petites parcel·les, tot i que hi havien grans extensions agrícoles treballadades par esclaus. S'hi cultivava blat, vinya i olivera. L'artesania, es desenvolupava en ciutats, on hi tenien els tallers. Als tallers també tenien una petita botiga on venien els seus productes. La mineria, es centrava en l'explotació d'or, plata, ferro,coure,estany, plom, mercuri. A la costa del Mediterrani també hi explotaven sal. El comerç, els romans van establir un comerç intens fora del imperi. Part de l'oli i el blat era exportat de la península Ibèrica, o del mar Bàltic pells, especies, seda i cotó de la Xina o esclaus d'Àfrica. Els romans van aconseguir tenir un comerç tant extens gràcies a la seva xarxa de calçades i ponts.
16. Les ciutats Els romans van fundar moltes ciutats i totes eren iguals. Roma era la capital de l'imperi i la ciutat més gran de tot el territori romà. Va arribar a tenir un milió d'habitants. Les ciutats romanes sempre tenien el mateix model. Tenien dos carrers principals: un de nord a sud anomenar Cardo i un altre de est a oest anomenat D ecumanus, a la cruïlla hi havia el fòrum, que era on hi havien els edificis més importants i on es centrava la vida política i social. Els edificis del fòrum eren el capitoli que eren els tres temples de la triada capitolina, la cúria on es reunia el govern de la ciutat i la basílica on s'aplicava la justicia i hi tenien lloc intercanvis comercials.
17. Les inovacions tècniques Els romans tenien unes construccións excel·ents hi van crear tècniques que encara fem servir avui en dia. Els edificis eren molt sólids i van ser construits amb dos nous materials, el ciment i el formigó . Tenien elements de construcció nous, l'arc, la volta de canó i l'arc de mig punt. l parets amb pintures i els terres amb mosaics i dibuixaven ocells, plantes, retrats...
18. Construccions principals Els romans van fer grans obres arquitectòniques. Els edificis més importants es consentraven al fòrum. Hi havien temples, dedicats a les divinitats i la basílica. Els edificis d'oci eren els mes nombrosos, hi havien els amfiteatres on hi havien combats de gladiadors, els teatres on hi havien reperesentacions teatrals, circs on s'hi celebraven curses de cuadrigues de caballs, i le termes o banys púbics. Els monuments condecoraius servien per recordar fets importants o victòries, com els arcs de triomf i les columnes.
19. Alimentació Els romans tenien una dieta molt senzilla en que menjaven productes bàsics com el pa, les verdures, la fruita i el peix. Amanien els aliments amb oli d'oliva i la veguda preferida era el vi.
20. El vestit Els romans feien servir com a vestimenta comuna una túnica , es cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir. Utilitzaven sabates de pell. Els ciutadans romans podien dur sobre la túnica una toga . La toga s'enrotllava al voltant del cos i s'aguantava sense utilitzar fermalls. Les dones vestien una túnica fins als peus anomenada estola . Sobre l'estola portaven un mantell que els hi cobria el cap i les espatlles, se'n diu vel. Les dones prestaven atenció als pentinats, com més complicats eren, volien dir que estava en millor posició econòmica.
21. El treball i l'oci Els romans es llevaven aviat. Després de rentar-se i esmorzar començaven a treballar. Al migdia acabaven la jornada, dinaven i llavors dedicaven el seu temps lliure al seu temps d'oci, anaven a les termes i a espectacles públics com el teatre, curses de cavalls o combats de gladiadors.
22. Les domus Eren les cases de les famílies riques i vivien en cases unifamiliars, eren d'una sola planta i les finestres no donaven al carrer i les habitacions estaven al voltant d'un pati central .
23. Les insulae La població majoritaria vivia en insulae, tenien diversos pisos, amb petits habitatges gairebé sense finestres. Eren d'un sol propietari i les llogava. Eren fetes de fusta i maons, tenien una sola escala i no tenien aigua corrent. Quan hi havien incendis era molt difícil escapar.
24. Les vil·les Eren grans explotacions agrícoles. Tenien una gran casa semblant a una domus, allà vivien els propietaris i els pagesos i els esclaus, i hi havien magatzems, bodegues, corrals, cavallerisses... Els cereals es molien en molins moguts per la força de rucs o esclaus.
25. Les creences Els romans eren politeistes i creien principalment en Júpiter, Juno i Minerva, i tots tres formaven la triada capitolina . Van construir temples i els temples dedicats a la triada capitolina que se'n deia capitoli i estava al fòrum. El lars eren els genis protectors de la llar; els penats eren els déus que asseguraven l'abastament de la casa, i els manes els esperits dels avantpassats. En el temps d'August els emperadors eren considerats déus. Els romans eren molt tolerants i van agafar els déus grecs. Els sacerdots eren els encarregats de fer el culte religiós en els temples.
26. DÉU GREC Afrodita Apol·lo Ares Artemis Atena Demèter Dionís Hades Hefest Hera Hermes Hestia Posidó Zeus Correspondència entre déus grecs i romans DÉU ROMÀ Venus Febus Mart Diana Minerva Ceres Bacus Plutó Vulcà Juno Mercuri Vesta Neptú Júpiter
27. El cristianisme En el segle I dC va néixer una nova religió, el cristianisme. Jesús va néixer en temps de l'emperador August a Palestina. La religió tenia un missatge nou: - Hi ha un sol déu i totes les persones són iguals davant seu . - Els éssers humans han d'estimar-se i perdonar-se . - Els que es comportin d'acord amb aquest ideal tindran com a premi la vida desprès de la mort . El missatge va tenir preocupats als dirigents jueus, que el van acusar i el van lliurar a Ponç Pilar, que el va condemnar a morir a la creu. Al tercer dia va ressuscitar.
28. La persecució Després de la mort de Jesús els apòstols van continuar predicant. Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglésies . Els cristians van ser perseguits perquè rebutjaven el culte de l'emperador i barrejaven diferents classes socials. El cristianisme com a religió oficial La situació dels cristians va canviar a l'any 313 quan l'emperador Constantí va concedir la llibertat religiosa. Llavors a l'any 380 Teodosi va declarar el cristianisme com a única religió oficial de l'imperi romà.
